Home Page

bressol de la religió ortodoxa, el museu Monestir i una reserva, Segiev Poseu un recorregut a l'anell d'or

Sérguiev Possad

Sergiev Poseu – centre ortodox de l’anell d’or

Sergiev Poseu és l’única ciutat de la regió de Moscou inclosa en la ruta de l’Anell d’Or de Rússia. Milers de pelegrins i turistes de tot el món vénen aquí cada any. La ciutat va rebre el seu nom del nom de Sant Sergi de Rádonezh, el fundador de el monestir més gran de Rússia: el Trinity-Sergius Lavra. Li oferim conèixer les principals atraccions de Sergiev Poseu.

El Monestir de la Santíssima Trinitat va ser fundat prop de Moscou per Sant Sergi de Rádonezh en 1337. El monestir de la Trinitat que dóna vida va ser atacat més d’una vegada: al segle XIII va ser saquejat per l’Horda d’Or khan Edigey, al segle XV el monestir va resistir el setge de l’exèrcit número 30 de intervencionistes polonesos. En 1744, el Monestir de la Trinitat va rebre el títol de llorer. Durant diversos segles, els pelegrins de tot el món visiten aquest lloc com un dels santuaris ortodoxos més venerats.

A la Trinitat-Sergio Lavra hi ha una rara col·lecció de manuscrits i llibres impresos primerencs. Des de principis de segle XIX, l’Acadèmia Teològica de Moscou, una de les institucions educatives religioses més grans de Rússia, es troba en el territori de Lavra, a l’antiga Cambra Real. Entre els santuaris més valuosos de el monestir es troben les relíquies de Sant Sergi de Rádonezh, Maxim el grec i Anthony de Rádonezh, les icones Tikhvin i Chernihiv de la Mare de Déu.

L’acadèmic Dmitry Likhachev va cridar a aquest museu l’ermita de la cultura russa dels segles XIV a XX. El Museu-Reserva Sergiev Poseu és un dels museus més grans de la regió de Moscou, alberga una antiga col·lecció d’art fi i aplicat de la Trinitat-Sergius Lavra. Al centre de l’exposició es troben les obres de mestres de l’escola d’art de Moscou dels segles XIV – XVII.

Art al Museu Monestir

El museu conté una de les majors col·leccions d’art popular rus a Rússia: pintura i tallat en fusta, processament de metalls, impressió, vestuari camperol. La col·lecció d’història local de la reserva presenta la història de Sergiev Poseu, l’aspecte arquitectònic de la ciutat i els seus famosos residents.

En els anys 40 d’segle XIX, a tres quilòmetres de la Trinitat-Sergio Lavra, el Monjo Anthony va fundar el Monestir Getsemaní de Chernigov, un monestir separat per als monjos ermitans. Un lloc apartat i pintoresc s’ha convertit en un refugi per a més de 400 monges. Anthony va ordenar mantenir el monestir amb senzillesa i severitat, fins i tot els estris de l’església eren de fusta. Sant Filaret de Moscou va escriure: “La simplicitat … és l’esperança de el monestir. Sí, tenir això per al Senyor “. Després de la revolució, el monestir va ser tancat, la vida monàstica aquí es va reprendre només en els anys 90 de segle XX.

El monestir de Chernigov porta el nom de l’miraculós icona de Chernigov de la Mare de Déu, portat a el monestir a finals de segle XIX i Getsemaní, en honor de l’Jardí de Jerusalem, on està enterrada la Mare de Déu. Fins al dia d’avui, el monestir ha conservat temples de coves, cel·les monàstiques, una font sagrada i antics edificis de el monestir.

Reserva-Museu Abramtsevo

A la vora del riu Vori, no lluny de Sergiev Poseu, es troba la Reserva-Museu Abramtsevo. A mitjan el segle XVIII, va aparèixer una mansió aquí, que es va convertir en una font d’inspiració per a escriptors i artistes famosos. A 1843, l’escriptor Sergei Aksakov va adquirir la propietat: als escriptors Nikolai Gogol i Ivan Turgenev, a l’actor Mikhail Shchepkin i a l’historiador Mikhail Pogodin li agradava visitar-lo. En 1870, el patró Savva Mamontov va comprar la casa, després es va formar el cercle d’art Abramtsevo, que incloïa als artistes Konstantin Korovin, Ilya Repin, Valentin Serov, Vasily Polenov, Victor Vasnetsov i altres.

Després de la revolució, es va obrir un museu a la finca, però, les tradicions de l’cercle de Mamontov no es van aturar: al segle XX, els artistes Pyotr Konchalovsky, Igor Gravar, Ilya Mashkov, els escultors Boris Korolev i Vera Mukhina van treballar en Abramtsevo. Avui a la col·lecció del Museu Abramtsevo s’emmagatzemen més de 25 mil exhibicions: arxius fotogràfics i pertinences personals dels antics propietaris de la finca, gràfics, pintures, escultures i obres d’art popular.

Sobre l’estany Kelarsky en una de les antigues mansions de Sergiev Poseu des de 1980, s’ha ubicat el Museu de Joguets i Art Pedagògic. Aquest és el primer museu d’aquest tipus a Europa: va ser fundat a Moscou per l’artista i col·leccionista Nikolai Bartram el 1918. En la dècada de 1920, el museu va ser el segon més visitat de el país després de la Galeria Tretyakov.

La col·lecció de l’museu conté joguines de segles passats dels palaus Alexander i Livadia, l’escola Stroganov i col·leccions privades. Entre les exhibicions més valuoses es troben les joguines dels nens de l’emperador Nicolau II. Les exposicions permanents funcionen aquí: “Joguina folklòric rus”, “Joguina de Cap d’Any i Nadal”, “Joguina dels països de l’Est”, “Joguina rus i d’Europa occidental de segle XIX – principis de l’XX”. L’exposició “Retrat de nens” mostra obres poc conegudes d’artistes russos i estrangers dels segles XVII-XXI.

26nov.

celebraciones nacionales en rusia, celebracions nacionals a rússia., La Cultura de Rusia se y sus principales fiestas, La Cultura de Rússia es i els seus principals festes, Las Fiestas tradicionales rusas son únicas en la región, Les Festes tradicionals russes són úniques a la regió

Festes tradicionals russes

Festes Tradicionals russes

Com en qualsevol altre país, existeixes festes tradicionals russes, en les quals se celebren diversos esdeveniments i es commemoren altres. La cultura de Rússia està molt marcada per aquestes celebracions i cadascuna d’elles té les seves particularitats. Hi característiques úniques de les tradicions russes, que diferencien de la resta a cada celebració nacional.

La cultura de Rússia: Festes segons el calendari

Final i inici de l’any (31 de desembre – 1 de gener)

En la majoria dels països de l’món, es considera a el primer de gener com l’inici de l’any. La cultura de Rússia també ho fa així. No obstant això, amb algunes característiques pròpies. Aquesta celebració nacional s’inicia, generalment amb un sopar familiar a cada casa. La qual, es caracteritza per la presència de bon xampany i l’inconfusible vodka rus.

Posterior a això, la gent surt als carrers a mitjanit, a escoltar les famoses campanes de Kremlin, que anuncien l’arribada d’un nou any. Són 12 les campanades, mentre que les persones li volen als seus afins un “Snovum Godom” que vindria a ser el típic feliç any nou, en rus.

L’any nou rus es caracteritza per l’elegància i jovialitat dels que ho celebren. Els banquets, la música i l’alegria són aspectes fonamentals que sempre han d’estar presents.

7 de gener: Nadal.

La cultura occidental, celebra el Nadal el dia 25 de desembre, en commemoració del naixement de Jesús. Ara bé, les festes tradicionals russes tenen les seves pròpies dates, en alguns casos. I nadal, no és l’excepció.

Guiant-se pel calendari julià, Rússia segueix la festivitat coneguda com Rozhdestvo, que també es coneix com nadal ortodoxa. Aquesta celebració nacional, és potser la més important de totes, ja que el poble rus es coneix per la seva fe. Durant la nit, es realitzen litúrgies que poden tenir durades de fins a 24 hores. Després de les activitats espirituals, les persones es reuneixen a casa per celebrar en família.

Els plats típics de les regions, el vodka i altres begudes tradicionals, no poden faltar. La diferència de dates entre Nadal occidental i la russa, es deu al fet que, en la cultura de Rússia, es va implantar un calendari conegut com calendari julià. El qual, estableix algunes dates específiques de festivitat, com el 7 de gener per al Nadal. Juliol Cèsar seria l’encarregat d’assegurar-se que aquest calendari ortodox es mantingués.

Antic Any Nou (13 de gener)

A l’igual que amb el nadal, les festes tradicionals russes comprenen una data especial per celebrar l’any nou. No obstant això, ho fan dues vegades. Això es deu al fet que en la cultura de Rússia es celebren tant l’any nou, com l’antic any nou.

Aquesta celebració és molt similar a l’any nou, amb algunes particularitats com el que no es toquen les campanades de Kremlin, però sí que es celebren jornades religioses i les ja conegudes sopars familiars russes.

25 de gener: Dia dels estudiants.

També conegut com el dia sant de Tatiana. És un dia dedicat a commemorar a Santa Tatiana, una màrtir cristiana que es va caracteritzar per donar suport al creixement intel·lectual de Rússia. Fundadora d’un monestir que posteriorment es convertiria en una universitat. A aquesta màrtir, se li adjudica ser la patrona dels estudiants.

Per aquest dia, els estudiants de el país es reuneixen en ostentoses marxes de celebració, pel futur de la nació que ells mateixos estaran construint. La jovialitat i alegria caracteritzen aquesta celebració nacional que és dirigida als joves i per ells. Molt important en la vida de cada rus, haver celebrat el dia de Santa Tatiana en la seva joventut.

Dia de Sant Valentí: 14 feb

La majoria dels països de l’món ho celebren, i les festes tradicionals russes no són l’excepció. Una data destinada a l’gaudi dels enamorats, joves o adults. Perquè s’expressin entre si tots els sentiments mutus. Sant Valentí es caracteritza per la gran quantitat de flors que s’envien per tot el país. Els cavallers són part clau d’aquesta celebració nacional encara és ben conegut que els enamorats es fan obsequis mútuament.

L’ambient a les diferents ciutats, s’orienta a l’amor en aquesta data. Atès que, és comú que els enamorats surtin a gaudir de diverses coses com el cinema, parcs temàtics, restaurants i hotels. El que converteix el 14 de febrer en una data comercial també.

Dia dels Defensors de Rússia (23 febrer)

La cultura de Rússia, s’ha forjat de diferents maneres, i la guerra ha estat una d’elles. El 23 de gener de 1918 es va fundaria l’exèrcit roig, sent aquesta data cada any la que commemora aquesta fundació.

Aquest dia, també es ret homenatge als caiguts en la segona guerra mundial, i agraïment als seus familiars, perquè se’ls considera herois protectors de la nació. També és important per a la nació agrair als veterans de la guerra que romanen amb vida; la qual cosa fan de forma pública, donant gràcies per la protecció de Rússia davant l’armada Nazi.

La celebració d’aquest dia, comença oficialment quan el president, a Moscou, col·loca flors sobre la coneguda “eterna diu” de Kremlin. El regiment presidencial realitza una marxa a la plaça vermella de la capital, on s’entonen cançons patriòtiques i cerimònies commemoratives dels herois de guerra.

És una celebració nacional plena d’emocions i memòria històrica, ja que el poble recorda als seus pares, fills, germans, esposos, avis, que van donar la seva vida pel bé de la nació

8 de Març: Dia de la Dona

Una de les festes tradicionals russes més importants de la nació, en la qual es rendeix tribut a la dona russa. En els seus inicis, reflectia la lluita de les dones pel seu reconeixement com a font de progrés nacional i la igualtat dels seus drets socials respecte als homes.

Encara que en l’actualitat, no s’identifica amb l’esmentada lluita; la cultura de Rússia segueix celebrant aquest dia d’una manera que es fa particular d’acord a les diferents regions. No obstant això, és comú que els cavallers prenguin protagonisme d’aquesta celebració nacional ja que honren a les seves mares, germanes, àvies, esposes, filles, amigues i totes aquelles dones que representen un paper important en les seves vides.

Generalment, el president dirigeix les seves paraules d’amor i agraïment a totes les dones russes en aquest dia.

Hi ha una gran varietat d’altres festes tradicionals russes, que representen a país i la seva gent. La cultura de Rússia, es coneix per ser particular i diferent dels altres països de la regió. Un país ple de màgia, alegria i història, totes elles, s’obriran davant teu, a l’viatjar, en cada celebració nacional.

08ag.

com comprar i entendre els tiquets de tren a Rússia, como comprar y entender los tiquetes de tren en Rusia, estaciones de tren en las ciudades de Rusia, Estaciones de tren en Rusia y como entender el billete, estacions de tren a les ciutats de Rússia, Estacions de tren a Rússia i com entendre el bitllet

Estacions de tren a Rússia i com entendre el bitllet

Estacions de Tren a Rússia
Estació de tren a Moscou
Estació de tren a Sant Petersburg
Estació de tren a Iekaterinburg
Estació de tren a Kazan
Estació de tren a Krasnoyarsk
Estació de tren a Nizhni Nóvgorod
Estació de tren a Novosibirsk
Estació de tren a Samara
Com Entendre El Bitllet?
bitllets Impresos
1 Primera Linea
2 Segona Linea
3 Tercer Línia
4 Quarta Línia
5 Cinquena Línia
6 – 7 Sexta i Septima Linea
8 Vuitena Línia
bitllets Electronics
Altres Informacions Útils

Estacions de Tren a Rússia

A les estacions de trens a Rússia, paraula “estació” s’utilitza comunament com un terme col·loquial. Ja de forma mes oficial, s’adopta el terme “edifici de passatgers” però és un terme fred, avorrit i burocràtic. des del miso moment de la creació d’aquestes estacions, elles no han estat considerades com simplement edificis de trànsit, sinó com un lloc que està relacionat directament amb la quotidianitat dels ciutadans ia causa d’això es torna en un lloc especial per a la població. és impossible contemplar una estació de tren a Rússia sense recordar quants successos personals, emocionals i fins i tot de rellevància històrica has passat en aquests llocs.

Segons la tradició establerta en l’època, es va encarregar a arquitectes coneguts la construcció d’estacions a Rússia. Per exemple, les estacions Moskcovsky a Sant Petersburg i l’estació Leningrad (llavors Nikolaev) a Moscou van ser encarregades a K. A. Ton per a la seva construcció, que també va ser el creador de la Catedral de Crist Salvador i del Gran Palau de Kremlin.

Cada trajecte i passatge de les estacions de metro de Moscou, intenta tenir el seu propi estil de disseny i el seu propi tipus d’arquitectura, però també hi ha altres que estan per fora de tot context: per exemple, l’estació de Slyudyanka està a qual està feta de marbre blanc. les estacions són els llocs de benvinguda a cada ciutat russa, per això durant la seva construcció es tracte de construir una cosa única i espacial, que mostrés la millor cara de les ciutats i per això cada estació de Rússia té les seves característiques especifiques. A continuació alguns exemples.

Estació de tren a Moscou

Hi ha nou estacions de ferrocarril en funcionament a Moscou. Formen part de les línies regionals de Moscou i Nord-oest de les estacions de ferrocarril de Russian Railways. Anteriorment (fins 1896) també existia l’estació de Nizhny Novgorod; però a principis de segle XX, es va considerar la possibilitat de crear una estació central.

Gairebé totes les estacions són els punts finals inicials i finals de les línies de ferrocarrils des de Moscou. Kursky i Belorussky no són ferrocarrils finals en part Savelovsky, a través del qual una línia sense sortida passa des de l’estació de tren de Belorussky a Rybinsk.

L’estació de Kursk serveix a dues línies ferroviàries des de Moscou (Kursk i Gorkovskoe), també les dues línies principals (Riazan i Kazan) són ateses per l’estació de Kazan (l’encreuament de les dues línies principals està a la ciutat de Lyubertsy a la frontera amb Moscou), la resta està en la mateixa direcció (de el mateix nom, excepte direcció Smolensk des de l’estació Belorussky).

Els trens elèctrics suburbans (trens elèctrics) surten de totes les estacions. En dues estacions: Kursky i Belorussky, passen trens de llarga distància en trànsit. Des de tres estacions (Kíev, Paveletsky, Belorussky) i també hi ha un moviment de trens elèctrics: “Aeroexpress” als aeroports ( “Vnukovo”, “Domodedovo”, “Sheremetyevo”).

En totes les estacions hi ha un canvi a diverses estacions de metro de Moscou, mentre que la línia Circle connecta totes les estacions excepte Riga i Savelovsky, que en el futur es connectaran amb la línia de el gran anell.

Tres estacions de ferrocarril (Kazansky, Leningradsky, Yaroslavsky) es troben a prop a la plaça Komsomólskaia – “Plaça de les tres estacions de ferrocarril”). Des d’algunes estacions (Savyolovsky, Riga, Kazan, Leningradsky, Yaroslavsky) hi ha un trasllat a les plataformes de les estacions de ferrocarril d’altres direccions.

També hi ha la Estació de Govern prop de la plaça Komsomolskaya, on l’Estació Especial Imperial també es trobava anteriorment a la plataforma Moscou-Kalanchevskaya.

Estació de tren a Sant Petersburg

Hi ha 5 estacions de ferrocarril en funcionament a Sant Petersburg. Formen part de la Direcció Regional Nord-oest de les Estacions de Ferrocarrils de Rússia.
La llista d’estacions de Sant Petersburg per flux mensual de passatgers es presenta a continuació. Dades per a 2017. Ordenar pel trànsit total de passatgers. (La suma de el tràfic de passatgers de l’trànsit suburbà i de llarga distància).

Estació de tren Baltisky.
Estació de tren Vitebsky.
Estació de tren Ladozhsky.
Estació de tren de Moskovsky.
Estació de tren Finlyandsky.

Estació de tren a Iekaterinburg

Iekaterinburg es troba gairebé a la frontera d’Europa i Àsia i és un important centre de transport de el ferrocarril transsiberià. L’estació ferroviària de la capital dels Urals és un complex complet d’edificis i estructures construïdes durant més de 150 anys d’antiguitat el qual va començar la seva construcció des del moment en què va aparèixer el ferrocarril a la ciutat. L’estació aquesta conformada per dos edificis, que són monuments històrics i arquitectònics, entre altres edificis de menor importància. La “Antiga Estació” va ser construïda el 1878. S’assembla a una antiga i típica torre russa; des de 1914 fins a principis de la dècada de 1990, es va utilitzar com a instal·lació militar. Ja l’any 2003, l’edifici va ser restaurat i restaurat al seu aspecte original. Ara aquí està ubicat el Museu d’Història, Ciència i Tecnologia de l’ferrocarril Sverdlovsk. Davant el museu hi ha escultures de treballadors ferroviaris de diferents èpoques: el gerent de l’estació, que anuncia la sortida de l’tren, els treballadors ferroviaris i el mestre, el conductor. Els passatgers són atesos pel nou edifici de l’estació, que ha estat reconstruït i reconstruït diverses vegades. Fins a 2009, l’estació es deia Sverdlovsk-Passenger, però com la ciutat va passar a anomenar-se durant molt de temps, el 2010 l’estació finalment va adquirir un nou rètol: Iekaterinburg. Una història bastant interessant que també està relacionada amb l’esplanada. En realitat, es diu oficialment la Plaça de l’Cos de Tancs Voluntaris dels Urals. No obstant això, el nom oficial poques vegades es fa servir, en general, els residents de Iekaterinburg diuen: “Et trobaré” sota les manyoples “. El significat d’aquesta expressió es torna clar quan es mira el monument als tancs: un ells realment sosté el guant.

Estació de tren a Kazan

L’estació de trens de Kazan es troba situada al centre prop de les seves principals atraccions.
Al segle XIX, un viatge en tren de Moscou a Kazan trigava 53 hores, actualment es pot arribar a una mitjana de 14. L’estació principal de la ciutat va ser construïda en 1893, quan es va construir el ferrocarril Moscou-Kazan circulant aquest, sobre un pont construït sobre el riu Volga.
L’edifici està construït de maó vermell i s’assembla a un antic castell. Dos lleopards de marbre blanc com la neu, símbols de la ciutat, es destaquen espectacularment sobre el seu fons.
Després de gairebé 100 anys de la seva inauguració, es va produir un incendi sever a l’estació, per la qual cosa després va ser restaurat gairebé del tot. A més de l’edifici històric, el complex inclou una terminal suburbana, un edifici de serveis amb boletarías de llarga distància i molts edificis de serveis.

Una de les avantatges de l’estació a Kazan és que està ubicada al centre de la ciutat i pots caminar a les principals atraccions des alla, en particular, a l’Kremlin. No obstant això, l’administració de la ciutat va planejar traslladar l’estació de ferrocarril a una altra àrea per alleujar el centre de Kazan. No obstant això, fins ara aquest projecte ha seguit sent un projecte, i l’estació està en el mateix lloc.

Estació de tren a Krasnoyarsk

FONT CANTANT I Acers AMB ESCULTURA LLEÓ – DECORACIÓ DE L’ESTACIÓ Krasnoyarsk
Quan el primer tren va arribar a Krasnoyarsk, i AIXÒ va succeïr el 18 de desembre de 1895, més de La meitat de la gent de poble és va reunir per Rebre-ho. Llavors van Començar els festivitats, que van durar tota la nit. La gent de Krasnoyarsk generalment sempre estimava su Estació. I hi ha 1 Raó: en un Moment va ser un dels més bells de l’ferrocarril central de Sibèria, i ara és Troba entre els millors de país. L’edifici va ser erigit en 1896 segons el projecte de l’arquitecte Solovyov, Després va ser reconstruit, però no va perdre el su luxe Sobri. Para los residents locals, l’estació va servir no NOMÉS com ara un encreuament Ferroviari, sinó también com ara un lloc per a activitats d’oci. Les familias van venir aquí per seure en un cafè, mirar la Sortida dels trens. AQUESTA tradició encara és viva. Especialment Després que una font d’cant i 1 deixant amb una escultura de lleó apareguessin a l’esplanada, contra la qual els nuvis a els agrada ser fotografiats.

Estació de tren a Nijni Nóvgorod

La terminal de passatgers de l’estació Nizhny Novgorod aquesta situada a la plaça de la revolució el qual està inclòs a la Direcció Regional d’Estacions Ferroviàries de Gorki.

La seva història.

L’edifici va ser construït en els anys 70 encara que en diverses ocasions va ser sotmès a diferents modernitzacions i canvis o. Des de 2002 la terminal ha estat sotmesa a un procés de modernització i actualment compta amb terminals per verificar automàticament les butlletes diferents cobertes sobre les sobre plataformes.

Durant els últims anys, l’estació de Nizhiy Novgorod ha tingut una activa modificació del seu nom oficial, tanmateix l’últim nom assignat és el d’estació de trens Zheleznodorozhny, ja que només en aquest moment havia estat finançat. durant l’any 2018 es a executat una reconstrucció de l’estació d’acord amb el projecte “Reconstrucció de l’complex de l’estació de Nizhny Novgorod”, desenvolupat pels especialistes de l’Institut Nizhny Novgorod Zheldor proekt.

Estació de tren a Novosibirsk

Novosibirsk ocupa una posició clau en el conegut Ferrocarril Transsiberià i és el punt de partida d’Turksib, és a dir, un enllaç de connexió de les principals ciutats russes amb els països d’Àsia Central. Fins 1926, la ciutat es deia Novonikolaevsk, és clar, hi havia una estació de trens en ella. Va ser construïda el 1893 i no podia fer front a el flux de passatgers i càrrega, de manera que es va decidir modernitzar-la per complet. El nou terminal de trens va ser actualitzat i es va obrir el 1939 encara que només es va beneficiar de la reconstrucció tant en el sentit tècnic com en l’arquitectònic. L’estació impressiona per la seva magnificència i grandària, és considerada la més gran de Sibèria i un de les més grans de país: gairebé 4 mil persones poden cabre simultàniament a l’edifici de l’estació amb una àrea d’aproximadament 30 mil metres quadrats. L’estació de tren Novosibirsk-Glavny té una excel·lent acústica, de manera que els músics sovint actuen en ella i fins i tot canten cors d’esglésies. Hi ha una exhibició interessant a la plataforma de l’estació: una còpia exacta de la màquina de vapor Provorny, que havia estat treballant en el ferrocarril Tsarskoye Selo des de 1837. I a la façana de l’edifici es pot veure una placa commemorativa que diu: “En aquest lloc
Estació de Ob, on en 1897, seguint al llogaret de Shushenskoye, V.I. Lenin “.

Estació de tren a Samara

La més nova de les estacions a Rússia i la més alta d’Europa. Amb una altitud de 95 metres. hi ha una plataforma d’observació des d’on es pot apreciar un magnífic panorama de tota la ciutat. Brinda molta comoditat per als passatgers i és molt senzill moure per l’estació amb l’equipatge: en lloc de les escales habituals, hi ha rampes que van en espiral de pis a pis i per suposat un ascensor. L’horari d’el tren és fàcil de veure en grans pantalles electròniques ja sigui per estar assabentat de de les sortides o les arribades de trens des de i cap a diferents destinacions. addicionalment es poden realitzar excursions les quals porten a l’museu de el ferrocarril de Kuibyshev, situat sota de la cúpula. A la nit, gràcies a la il·luminació, l’estació té una vista grandiosa i fantàstica.

Com Entendre El Bitllet?

bitllets Impresos

1 Primera Linea

126 4А 24.06 22.00 17П 000302.6 000185.6 01 ПОЛНЫЙ

nombre de servei de tren.
data i hora de sortida dels trens.
nombre i tipus de vagó.
butlleta i cost de seient reservat.
el nombre de persones per a qui s’emet aquesta butlleta.
nom de el document ( “complet” a l’comprar un bitllet a el cost total).

2 Segona Linea

ЧЕРЕПОВ 1-МОСКВА ЯР (2.010.290-2.000.002) КЛ.ОБСЛ .3П

noms d’estacions de sortida i destinació, reduïts a 12 caràcters.
codis de set dígits de les estacions de sortida i destinació.
designació de classe de servei (per a trens de l’empresa – “ФИРМ”)

3 Tercer Línia

МЕСТА 030 СЕВ СЕВ РАОП

Números de seient.
símbol de seguretat.
el nom abreujat de la carretera a la qual s’emet la butlleta.

4 Quarta Línia

ЯГ 763553 424 71 0144113 240607 0837 0021Я 05 / ФПА / Н

sèrie i número de boleta.
un codi de seguretat per identificar documents de viatge falsos.
codi de document i el seu número a la sol·licitud de venda.
número de sol·licitud de venda de bitllets.
data d’emissió de la butlleta (en format ddmmyy).
temps d’emissió de la butlleta (en format HHMM).
codi de centre de còmput que va emetre la butlleta.
codi de centre informàtic que va emetre els llocs.
punt de venda.
nombre de taquilla.
informació de tarifes.
el símbol “Н” si la tarifa es considera en moneda nacional.

Per a totes les sol·licituds a sistema Express, la numeració és d’extrem a extrem; es restableix diàriament a les 00:00.

5 Cinquena Línia

ПН 1902 ======= / ТИТОВ = ЮВ

Dades de l’passaport dels passatgers (tipus de document, la seva sèrie i número, cognom, inicials).

6 Sisena i Setena Linea

Н-553.2 РУБ В Т.Ч. СТР. 2.3; ТАРИФ РФ + КСБ 500.5 В Т.Ч. НДС 76.35 РУБ
СЕРВИС 50.4 В Т.Ч. НДС 7.69 РУБ С БЕЛЬЕМ У0

preu total de la butlleta amb moneda (les dècimes estan separades per un punt).
“ТАР” – tarifa (cost de la butlleta i seient reservat).
“+ КСБ” – la suma de la comissió.
“+ СТРСБ” – la suma de la prima de l’assegurança.
“+ УСЛ” – el cost dels serveis.
“В Т. Ч. СТР. 2.3 РУБ + НСП” – si s’aplica l’impost sobre les vendes.
suma de l’impost recaptat.
impost percentual.
codi de el tema de la Federació de Rússia.
Símbol “O” a l’emetre una butlleta a un carro amb serveis addicionals.
El nombre de menjars que un passatger ha de tenir en una butlleta. Si la designació és “У0”, no es proporcionen aliments al vagó.

La tarifa pot estar indicada en francs suïssos o en moneda nacional.

8 Vuitena Línia

ПРИБЫТИЕ ПОЕЗДОМ 125 * 4 29.06 В 27/09

Hora d’arribada de l’passatger a la destinació. L’hora de Moscou està indicada per a les estacions situades a Rússia, Kirguizistan i en la sucursal de Peter i Paul de l’ferrocarril dels Urals de Sud. Per a la CEI i els països bàltics, s’indica l’hora local.

Si el tren surt d’acord amb l’horari anterior, però arriba ja d’acord amb el nou horari, no s’indica l’hora d’arribada. En les butlletes emeses a través de les taquilles connectades a sistema de control automatitzat Express-3, s’imprimeix un codi de barres en la cantonada inferior dreta.

bitllets Electronics

Després d’haver comprat un bitllet de tren a través d’Internet, rebrà un formulari de comanda. Si s’aprova el registre electrònic, es pot presentar a l’conductor com una butlleta. En cas contrari, ha d’obtenir una butlleta de paper a la taquilla oa l’estació de tren.

Vegi quina informació s’indica en la butlleta electrònic.

1 Nombre de butlleta electrònic – Si rebrà una butlleta en paper a la taquilla o la màquina a l’estació, haurà d’indicar el nombre de la butlleta electrònic i presentar el document pel qual va ser comprat.
2 Nombre de comanda / ordre – Pot coincidir amb el nombre de butlleta. Però també en un ordre pot haver diverses entrades amb diferents nombres.
3 Cognom i inicials de l’passatger – Ha de coincidir amb els del seu document per al qual es va comprar la butlleta.
4 El document – Part de el nombre amagat per mantenir la confidencialitat, l’explorador el tindrà per complet. Cartes – tipus de document: ПН – passaport rus, СР – certificat de naixement de la Federació de Rússia, ЗП – passaport de la Federació de Rússia, ЗЗ – document estranger, etc.
5 Data i hora de sortida – Quan viatge a Rússia, s’indica l’horari de Moscou, fins i tot si va a prendre un altre tren cada hora. Quan viatge a l’estranger: hora local. Hi ha excepcions, però encara es proporcionarà informació de zona horària.
6 Estacions de sortida i arribada – Si hi ha diverses estacions a la ciutat, s’indica el nom de l’estació que necessita. Per exemple, MOSCOU KUR és l’estació de Kursk a Moscou.
7 Data i hora d’arribada – Quan viatge a Rússia, s’indica l’horari de Moscou, fins i tot si va a prendre un altre tren cada hora. Quan viatge a l’estranger: hora local. Hi ha excepcions, però encara es proporcionarà informació de zona horària.
8 Tipus d’vagó i classe de servei – Els nombres indiquen el nivell de comoditat (1 – luxe, 2 – cupè, 3 – vagó de seient reservat; per a trens sedentaris, la marca és diferent), les lletres indiquen la codificació dels serveis . Més detalls aquí.
9 El tren – També pot veure el que significa el nombre de tren.
10 Vagó – Els números indiquen el nombre de l’automòbil, les lletres indiquen el seu tipus (seient reservat, cupè, seient, etc.)
11 Lloc – A l’comprar una butlleta, pot seleccionar-lo en el diagrama de l’vagó. En seients reservats i cupè llocs senars sota, fins i tot – amunt. En el “Sapsan” nombre imparell prop de la finestra.
12 Preu de la bitllet – Seient reservat: una tarifa pel fet que el lloc està assignat a vostè. Aquest és un dels components de el cost de les butlletes per a automòbils de totes les classes. El cost total de la butlleta inclou altres components.
13 Cost de l’assegurança – La tarifa d’l’assegurança és una assegurança RZD, està inclòs en el preu de la butlleta, per tant, costa 0 rubles. L’assegurança voluntari no està indicat en la butlleta, és de RESO. Si necessita documents comptables, escriviu a rw@travelmart.ru i indiqui el número de comanda.
14 Tarifa de servei – Aquí s’indiquen les tarifes dels ferrocarrils russos (per reemetre o reemborsar una butlleta, i alguns altres). La nostra tarifa d’agent no està indicada en la butlleta; la butlleta està en forma de Ferrocarrils Russos. Si necessita documents comptables, escriviu a rw@travelmart.ru i indiqui el número de comanda
15 Codi de barres per a terminal – Si rebrà una butlleta a la terminal de l’estació, no pot ingressar el número de butlleta manualment, però porti aquest codi de barres a al lector.
16 Codi de barres per aterrar – El conductor ho comprova si té un terminal. Si presenta una còpia impresa d’un formulari amb registre electrònic o un tiquet a la pantalla d’un dispositiu mòbil, aquest codi de barres ha de ser fàcil de llegir.

25jul.

Blog, Blog sobre Rusia, Lugares de interés, Sin categoría @ca

Conèixer la història i tradicions de les ciutats de l'anell de oro, Informació general sobre l'anell d'or, visitar l'Anell d'or de Moscou

Anell d’or de Moscou

Què és l’Anell d’Or: Ciutats i Monestirs

L’anell d’or, és una zona que es troba propera a la ciutat de Moscou, el qual consta de 10 ciutats. Aquestes ciutats són destacades pels seus monuments històrics i culturals i properes entre elles mateixes, situant-se a al nord-est de Moscou. Començant de dreta a esquerra, i partint des de la capital Moscou, es troba Sergiev Poseu, Pereslavl-Zalessky, Rostov Veliky i Yaroslav, Kostroma, Ivanovo, Suzdal i Vladimir. El 2015, la ciutat de Kasimov es va unir a l’circuit d’or i el 2016 va fer el mateix la ciutat de Kaluga.

Sergiev Poseu, és el punt de partida per a excursions en l’anell d’or, es troba a una distància de 52 km de Moscou i és el punt més distant del “oval” turístic, per la seva banda Kostroma, es troba a 306 km de Moscou .

Juntament amb la ruta clàssica, de la qual les ciutats principals per visitar són Suzdal, Vladimir i Sergiev Poseu també es poden ampliar, segons el gust i disponibilitat i moltes altres variables ,, visites a altres ciutats que no estan incloses en el circuit, que per cert, no són menys notables en termes de paisatges, tradicions i cultura: Kalyazin, Moore, Ples, Rybinsk, Uglich, Gus-Crystal, Palekh, Alexandrov i moltes mes. Encara que estan una mica mes allunyades de les principals ciutats, a les regions centrals de Rússia sempre hi ha alguna cosa a veure i aquest ambient i esperit d’aquests assentaments encaixen perfectament en el marc de l’Anell d’Or: ciutats acollidores sempre adornades per cúpules que brillen sota el sol i envoltades per magnífics paisatges.

Rutes de l’Anell d’Or

Les opcions per fer excursions a l’anell d’or, hi ha en un gran nombre. A més de les clàssiques esmentades anteriorment, la ruta estesa al voltant de la regió de Yaroslav és popular entre els visitants de les regions de Uglich, Myshkin, Rybinsk i Tutaev. La seva longitud total és d’al voltant d’uns 1000 km.

Es pot realitzar aquest viatge al voltant de l’Anell d’or no només en cercle, sinó també radialment: per exemple, començar des de Rostov Veliky fins al Monestir Borisoglebsky, des Yaroslavl fins Tutaev, des Kostroma fins Plyos i Shchelykovo, des Ivanovo fins Shuya i després visitar les mostres d’artesania popular a Palekh, Kholui i Mstera. En la majoria dels casos, aquests mini programes inclouen visites a només 4-7 ciutats.

D’acord amb la durada de el viatge, es poden calcular per entre dos i tres dies (tours de cap de setmana) o per als de 9 a 10 dies si vols fer un complet viatge i conèixer a fons les principals ciutats i voltants. Les opcions més populars són de 2 a 5 dies, tot i que també hi ha moltes persones els agrada fer visites molts mes llargues i detallades, especialment a l’estiu.

Amb que transport anar

La forma més convenient de moure per l’anell d’or és una excursió organitzada. Tot i la inevitable llarga durada d’aquest recorregut, els avantatges d’aquesta opció són òbvies: es podrà disposar de “tot inclòs” trasllats, alimentació, visites, guies en el propi idioma.

Els viatgers pel seu compte han de centrar-se en el transport personal o en autobusos interurbans. El ferrocarril és un dels mitjans més adequats de transport més adequat per a visites individuals no només per a les ciutats de l’Anell d’Or si no per a una gran part i Rússia, ja que només connecta centres regionals (el que és convenient, per exemple, per Yaroslavl o Vladimir). S’ha de tenir en compte que en molts llocs petits, l’estació es troben a desenes de quilòmetres de llocs turístics. Una altra opció per Per arribar ràpidament a la banda oposada del “anell”, és a avió: per exemple, els vols a Kostroma des de l’aeroport de Domodedovo a Moscou, té una freqüència de dues vegades per setmana. El temps de viatge és de menys de 1,5 hores.

Què ciutats de l’Anell d’Or es poden visitar

No totes les ciutats de l’Anell d’Or estan situades sobre la riba dels rius navegables, però la majoria d’elles es poden visitar en vaixells durant els creuers pel riu. Totes les rutes de creuers fluvials es realitzen de tal manera que, a més de les ciutats de l’Anell Daurat, el vaixell ingressa a altres punts.

Algunes rutes de creuer a les ciutats de l’Anell d’Or:

Moscou – Uglich – Myshkin – Kostroma – Ples – Yaroslavl – Tutaev – Rybinsk – Kalyazin – Sosenki – Moscou. La durada de la ruta és de 7 dies.

Moscou – Uglich – Yaroslavl – Kostroma – Myshkin – Moscou. Durada 5 dies.

Moscou – Sosenki – Kalyazin – Rybinsk – Yaroslavl – Myshkin – Moscou. Durada 5 dies.

Moscou – Konstantinovo – Kasimov – Ryazan – Kolomna – Moscou. Durada 7 dies.

El cost de l’creuer varia molt segons la ruta escollida i el vaixell, així com el tipus de cabina. A més d’això, hi ha moltes altres rutes. Totes les opcions possibles és millor consultar amb l’operador turístic.

Conección i wifi

Trobar un punt d’accés Wi-Fi gratuït a les ciutats de l’Anell d’Or no és un problema. L’internet no està a tot arreu, però abasta bona part de les ciutats mes que tot en les parts més turístiques i centrals. En ciutats petites com Sergiev Poseu hi ha accés a la majoria dels cafès centrals i restaurants populars. Algunes institucions també ofereixen Wi-Fi gratuït només als clients.

En ciutats més grans, com Vladimir, la xarxa es pot trobar en grans places i en l’àrea d’atraccions principals.

Quant als hotels, és convenient preguntar abans de la reserva, si es compta amb servei de Wi-Fi gratuït però en la majoria d’hotels es pot comptar amb aquest servei. Els turistes de les ciutats grans, podran comptar amb una àmplia cobertura de serveis de Wi-Fi. Els problemes d’accés poden ocórrer en petits mini-hotels o cases d’hostes.

Hotels a l’Anell d’Or

Afortunadament, els temps en què els de viatjar a l’interior de Rússia era un repte per a trobar un hotel adequat més precisament, per la manca d’opcions de estades de qualitat, ja han quedat en l’oblit. Avui, en qualsevol ciutat de l’Anell d’Or hi haurà al menys un parell de bons hotels, així com moltes opcions en el sector privat: com apartaments i fins i tot cases de camp de lloguer diari i indubtablement com en un cada ciutat turística, hi ha una àmplia varietat d’hotels de diversos estàndards i preus.

Un punt culminant i agradable, per així dir-ho, per als turistes de grans ciutats que estan acostumats a la tecnologia i modernitat, és l’allotjament en cases antigues en els suburbis o en la llogarets de la zona.

Els preus d’allotjament oscil·len entre 550 i 1500 RUB per habitació en habitatges privats, condominis o en un lloc de campament. Entre 2400-5100 RUB per habitació ben moblat en un hotel modern o en un hotel privat ben cuidat. L’allotjament amb qualitat bussiness costarà entre 6.000-10.000 RUB per una habitació doble amb esmorzar.

que portar

L’artesania i els records de les ciutats de l’Anell d’Or són igual d’atractius per als viatgers que les visites als monestirs, temples i museus. A més de la gamma estàndard, es poden trobar gairebé tot tipus de coses amb la imatge de monuments arquitectònics locals. gairebé totes les ciutats són famoses pels productes excepcionals dels seus artesans; en Kostroma, per exemple, fan souvenirs esplèndids d’escorça: tueski i caixes, caixes i bastons. A més, des d’aquí es porten roba de lli i tèxtils per a la llar, regulars i brodats. Des Pereslavl-Zalessky val la pena prendre algunes meravelloses peces d’interior i cuina de fusta tallada. Vladimir és conegut pels retalls, esmalts i adorns fets de pedres semiprecioses, i els tapissos de Suzdal. En Ivanovo, per tots els mitjans, es poden trobar productes dels teixidors locals: calicó i teles estampades, tèxtils per a la llar i el dormitori. Els llocs dels “grans” anells d’or (Kholuy, Mstera, Palekh) són famosos a tot el món per l’art de les miniatures de laca.

Cuina i Restaurants

A causa de l’interès turístic, en gran part pels estrangers, no hi ha problemes amb els restaurants i l’alimentació en l’anell d’or. Des entrepans i gots d’alguna econòmica beguda típica, a restaurants d’alta cuina russa hi ha moltes ofertes gastronòmiques per a tots els gustos.

A les ciutats de l’Anell d’Or, definitivament ha de provar les delícies gastronòmiques locals, les rosquilles a Yaroslavl, formatge en Kostroma, aiguamel i cogombres a Suzdal en totes les seves formes, des frescos fins confitats i en Rostov Veliky, plats de lluços de riu.

Val la pena assenyalar que en els establiments de baix cost es pot aconseguir menjar bona i flascó a preus bastant accessibles: el menjar és fresca, les porcions són bastants generoses, els preus són econòmics, després de tot, aquests no són costosos restaurants de les de principals ciutats. Rarament s’ofereix bufet en els hotels: els esmorzars solen ser continentals i el sopar es pot demanar a la carta al restaurant de l’hotel.

En Sergiev Poseu: la Trinitat-Sergio Lavra amb una gran quantitat de magnífics monuments i arquitectura religiosa i un museu-reserva, hi ha també esglésies, capelles, esbossos, campanars, càmeres i palaus, així com el Museu de les Joguines.

En Pereslavl-Zalessky, es troba la Catedral de la Transfiguració del Salvador, les esglésies d’Alexander Nevsky i Simeon la estilita, els monestirs Goritsky, Nikitsky i Trinity-Danilov, el patrimoni de l’museu “El petit pot de Pere el Gran”, el Museu del Ferro i el Museu de les Locomotores.

En Rostov Veliky té el Museu de l’Kremlin de Rostov, l’Església del Salvador a Pesky, la Mare de Déu de Tolga i l’Església de l’Ascensió, la Nativitat, els monestirs Spaso-Yakovlevsky i Borisoglebsky, i el Museu d’el Esmalt.

En Yaroslav, es troben el Monestir de la Transfiguració, les esglésies de l’Epifania, Elies el Profeta i Nikola Nadein, i moltes esglésies secundàries, Gostiny Dvor, les càmeres de l’Metropolità, etc.

En Kostroma: la galeria comercial, l’Església de la Resurrecció a Debre, el Monestir Ipatiev i la Catedral de la Trinitat, el Monestir Bogoyavlensky Anastasiin, nombroses esglésies, així com el Museu de Belles Arts, el Museu de la Naturalesa i fins i tot el Museu de la gesta d’Ivan Susanin.

A les esglésies Ivanovo – Vvedenskaya, Ilínskaia i Kazan, l’Església de l’Assumpció de la Verge, el Museu d’Art Regional Ivanovo, el Museu Històric d’Història Local Ivanovo, el Museu d’Ivanovo Calico, la Casa-Museu de la família Tsvetayev.

En Suzdal: el Kremlin de Suzdal, la Catedral de la Nativitat de la Mare de Déu, les Cambres dels Bisbes i el campanar, els monestirs de Pokrovsky i Euthymeus del Salvador, la Catedral de la Intercessió de la Verge, la Catedral de Borisoglebsky, el Museu d’Arquitectura de Fusta sota el cel obert.

En Vladimir: la Porta d’Or i la Torre d’Aigua, les Catedrals de l’Assumpció i Dmitrievsky, el complex de museus de Chambers, els monestirs de Rozhdestvensky i Knyaginin, l’Església de l’Assumpció de la Verge, Nikita la Màrtir, la Intercessió de Nerl i la Trinitat, així com els preciosos frescos de Andri Rublev.

8 coses que fer quan es viatja al voltant de l’Anell d’Or

Recol·lecta aigua beneïda de la font sagrada de la Trinitat-Sergio Lavra en Sergiev Poseu.
Per celebrar l’aniversari de Snow Maiden a l’abril a Kostroma.
Comprar botes de dissenyador i xal en Ivanovo.
Anar a través dels llocs “ós” a Yaroslavl i comprar un “peluix” local per a la memòria.
Feu un desig en la Pedra Blava de l’antic llac Pleshcheeva a Pereslavl-Zalessky.
Atrapa una pica a Rostov el Gran i murmuri “d’acord amb el meu desig”.
Pren un bany de vapor i prova totes les varietats de aiguamel a Suzdal.
Fes una foto fabulosa de l’Església de la Intercessió al Nerl a Vladimir.

Anell d’or per a nens

L’anell d’or per als nens és, sobretot, un viatge a un conte de fades rus. Les festivitats d’Any Nou i Nadal seran especialment recordades pels nens. El punt principal en aquesta ruta és Kostroma, el lloc de naixement de Snow Maiden. Els llocs emblemàtics de la ciutat són la Torre de la Donzella de Neu i la seva residència, així com el fabulós Museu de la Terra de la Donzella de la Neu. Kostroma en general és una ciutat molt entretenidad. Molta diversió per als nens: es poden apreciar els museus “Les-Wizard” i “La joguina de Peter”.

El tema dels miracles de Cap d’Any es continua per Vladimir, on fins i tot les fires a l’hivern es converteixen en escenaris teatrals.

Diversió és molt sorollosa en els dies de Cap d’Any i en el complex “Naixement d’un conte de fades”, a 25 km de Pereslavl-Zalessky. Val la pena tornar a aquesta ciutat a l’estiu per visitar el Russian Park, que ofereix dotzenes de programes per a activitats infantils.

Un lloc únic a Suzdal és el museu “Shchurovo Gorodishche”, on es recrea l’ambient de la vida de l’vell rus. A principis de primavera, se celebra aquí l’únic festival rus de contes de fades.

En Yaroslavl, els nens són acceptats com guerrers al museu-teatre “Aleshino Compound”. Zoològic i delfinari són dignes d’atenció.

En Rostov el Gran va organitzar magnífics arbres de Nadal de Kremlin. No seria superflu mirar el Museu de l’Establiment de Cebes i l’acadèmia de sopa de sopa Shchuchy Dvor al complex de Rostovsky.

Ivanovo i Sergiev Poseu no poden presumir de tanta diversió, però hi ha molt a fer aquí. Al zoològic d’Ivanovo, per exemple, viuen més de 800 representants de l’món animal. I en Sergiev Poseu, un espai ideal per a unes vacances en família és el parc d’atraccions Miracles.

Festes i Esdeveniments

A les ciutats de l’Anell d’Or, viuen i es diverteixen en les millors tradicions russes: es realitzen tradicionals passejades en trineus, s’escapa sorollosament de l’hivern cremant peluixos, ballant i vestint a algú en aquesta muntanya.

Les festivitats més brillants es duen a terme a les regions en l’Any Nou i Nadal. En aquest sentit, els programes d’entreteniment delecten Vladimir, Kostroma, Rostov el Gran i Yaroslavl. L’atmosfera d’immersió total de la vida justa està garantida en el cap de setmana de carnaval. Les celebracions van acompanyades de cançons, actuacions sorolloses i menjar pancakes amb dotzenes d’ingredients. Gran demanda per l’anell d’or i la setmana santa.

Al segle en què Kulich compra en els supermercats, un viatge de Setmana Santa a la ciutat de l’Anell d’Or tintineando amb campanes donarà impressions inoblidables.

La temporada d’estiu a l’anell d’or s’obre amb les vacances de maig i continua amb les festivitats nocturnes a Ivan Kupala. Espectacular esdeveniment a la terra de Yaroslavl al juliol – Festival de globos.En Vladimir, a principis de tardor, se celebren les competicions de Guerrers Princely Fun.

Calidoscopi de vacances Suzdal es presumeix. A mitjan l’estiu, turistes de tot el país vénen a la ciutat per celebrar el Dia de l’Cogombre. La cursa local de portàtils és àmpliament coneguda.

Clima i Temporada

El clima a les ciutats de l’Anell d’Or és clàssic, temperat, amb una estacionalitat pronunciada: és càlid a l’estiu, fred a l’hivern i plujós a la tardor i primavera.

Temporada alta: finals de desembre a gener, quan multituds de turistes s’afanyen cap a l’interior per celebrar l’Any Nou i el Nadal. L’hivern aquí és “correcte”: amb les gelades que pinten les finestres, les acumulacions de neu i la neu fresca, sense les quals l’atractiu turístic de les ciutats, potser, hauria patit molt. Està ple de gent a l’Anell Daurat i en el Carnestoltes, quan la gent té pressa per participar en colorits festivals populars.

A la primavera, com en altres assumptes i en la tardor, la vida a les ciutats disminueix: a la ruta hi ha molta pluja, plou. El flux de turistes es reprèn al maig. L’estiu a les antigues ciutats russes és una temporada ideal per descansar incondicionalment. En primer lloc, els arbres creixen aquí, no els edificis de gran alçada, i és bonic. En segon lloc, en aquesta època de l’any se celebren molts festivals de carrer en l’Anell d’Or, amb un atractiu. Bé, no a Moscou els rius i llacs nets que es troben en la ruta, alegraran enormement el descans per als amants de la natació.

Detalls Importants de l’Anell d’Or

on Allotjar

On allotjar-se: per a excursions radials al voltant de l’Anell d’Or, és millor quedar-se a hotels a Moscou. Anant a el Gran Viatge a l’Anell, pot aturar-se al vell Vladimir, una joguina Suzdal, la bella Kostroma, l’acollidor Yaroslavl o en Sergiev Poseu.

on Anar

On anar: a Sergiev Poseu, famós per la Trinitat-Sergius Lavra, en Pereslavl-Zalessky, ric en arquitectura russa, a Yaroslavl, de mil anys d’edat, en la “pàtria de la dinastia reial Romanov” Kostroma, a la ciutat- museu de Suzdal, a la Porta d’Or de Vladimir, fins al més petit i antic Uglich, en una mica graciós Myshkin.

Visitar la nostra pàgina i assabenta’t del que ultino i d’allò més interessant a Rússia.

13març

donde se fabrican las Matrioshkas, Història i creences de les Matrioixkes a Rússia, Historia y creencias de las Matrioshkas en Rusia, Las Matrioskas son un ejemplo tradicional de Rusia, Les Matrioskas són un exemple tradicional de Rússia, on es fabriquen les Matrioixkes

Matrioskas: Les nines russes

Matrioska: Principal símbol de la tradició russa

Alguns símbols i objectes tenen importància cultural per a Rússia. Però, molt pocs tenen aquesta rellevància com les populars nines russes. Com a part fonamental de la tradició russa, les matrioixkes es reconeixen com a patrimoni cultural de la humanitat, i la seva elaboració és un dels costums de Rússia més icòniques.

L’origen de les nines russes

Hi ha diversos relats sobre l’origen de les nines russes. Una de les més acceptades, estableix que apareixen en 1898, a la ciutat de Moscou. La família Mamontov, que era coneguda perquè posseïen enormes riqueses i luxes excèntrics, seria qui la tindrien.

Vasily Zvezdochka, un artesà que treballava per a la família, en conjunt amb l’artista Sergey Malyutin, van realitzar el disseny del primer model. Enfocada com una joguina que expressés els costums de Rússia, neix la primera matrioska. Aquest primer model, constava d’una nina que contenia al seu interior set més. Les quals, es trobaven una dins l’altra, ja que eren més petites a mesura que es col·locaven dins d’una altra.

El primer nom que va rebre aquesta joguina va ser el de “matryona” (mare en rus). Però als artistes, els va semblar un nom molt seriós. Així que, van decidir usar el seu diminutiu “matrioska”. La primera nina, tenia la imatge d’una nena camperola amb les seves robes tradicionals. Ja que el canell, aferrada a la tradició russa, estava dirigida als nens de camp.

La producció d’aquestes nines va migrar de Moscou, fins Sergiyev Poseu (actualment coneguda com la ciutat de les nines russes), a nord-est. Allà, els artistes locals van seguir produint-, el que les va convertir en una de les majors costums de Rússia.

Per a inicis de segle XX, durant una exposició d’art a París, aquestes nines russes van ser exhibides. A partir d’aquest punt, la seva popularitat va anar creixent de manera exponencial. Ja que es tractava d’un objecte molt senzill, de fàcil elaboració, però amb un atractiu visual enorme. La matrioska era senzilla, però grandiosa.

“Des del moment en què les matrioixkes es van començar a fer a Sergiyev Poseu, aquesta ciutat ha estat considerada com el bressol de la nina russa”, va dir Baranova.

Una nina didàctica. Icona dels costums de Rússia

L’aprenentatge, és fonamental per als nens, i el la tradició russa, l’ús de les matrioskas també. És a dir, perquè s’utilitzen per ensenyar als nens coses molt importants, com les mides colors, i fins i tot números i lletres.

Un exemple d’això, i potser el millor, és que es pot explicar molt bé la diferència entre les mides. Els nens poden comprendre bé que petit i gran són molt diferents. Ja que cap d’aquestes nines russes pot ser introduïda dins d’una més petita. El petit dins del gran. Es torna simple.

El segle XX serpia crucial perquè els costums de Rússia es popularitzessin. Molts artesans van provar petits canvis de disseny en les nines russes, modificant-les per representar altres personatges, com obres literàries i personatges històrics.

Una manera de donar exemple, jeu en què, per 1912, commemorant la invasió de França a Rússia, aquesta tradició russa es va usar per representar a Napoleó en una nina. Una altra nina va ser realitzada per representar el seu oponent bèl·lic, el mariscal Mikhaïl Kutúzov, al costat dels seus lloctinents.

També, per commemorar un segle del naixement de l’escriptor Nikolái Gógol, van sortir nines, que representaven diversos personatges d’obres de la seva autoria, com ara “Ànimes Mortes” i “L’Inspector”

L’exemple més conegut és l’aniversari de la revolució d’octubre, el 1917. Pel qual es va realitzar d’aquestes nines russes però d’un metre d’alçada. Mostrant als pobles de diversos països soviètics. Amb els vestits típics de cada un. La tradició russa va ser el centre d’atracció per a aquesta època.

La fabricació d’aquesta icona dels costums de Rússia

La fusta de Tilia és la ideal per elaborar les nines russes, Ja que l’arbre no posseeix gairebé branques i la seva escorça és molt neta. A més la fibra de la seva fusta és suau, el que permet manejar-la sense riscos de fallida.

Havent arribat l’Tilia a taller, és tallada de manera que, la forma del canell exterior sigui apreciable, i quedi buida. Així, repeteix el procés amb les més petites.

Després, l’artista la presa i recobreix amb un engrut, que és una barreja de cola blanc i aigua. Això, tot i la industrialització, es manté com una tradició russa. Aquest procés, fa que la fusta no podrà absorbir la pintura, i els dibuixos seran duradors. El procés es repeteix igualment als canells petites.

Un cop seques, les nines russes reben el dibuix de el contorn, així se sabrà la temàtica que tindrà. Les nines més petites tindran el mateix disseny, o diferent, depenent de l’propòsit de l’artista.

Després, es pinten detalls del canell com la cara, braços i roba. S’apliquen detalls particulars que van d’acord a la intenció de l’artista, tant en l’externa com en les més petites. A la fin, es fixen els patrons amb laca. Aquesta tradició russa s’ha realitzat de la mateixa manera per més d’un segle.

El món de l’autor Matryoshka és vast. Els canvis polítics a Rússia a principis de la dècada de 1990 van permetre que la nina russa assolís un nivell diferent. Els autors moderns continuen creant en estils clàssics, que, però, tenen una nova interpretació. Per exemple, temes sobre temes religiosos van aparèixer en el mural. Per cert, els pintors icones de Sergiev Poseu van demostrar ser brillants aquí.

L’atenció principal en la matrioska de l’autor es presta a la seva decoració més que a la seva forma. Els artistes estan tractant d’expressar la seva actitud cap al món que els envolta. Per exemple, la història de la família de l’tsar, que preocupava el poble rus, està representada al Museu d’Matryoshka per una nina imbricada de diversos seients amb retrats de membres de la família de l’tsar. Avui veiem un vívid exemple de com la nina russa connecta el present amb el passat: retrata Nicolau II i figures polítiques, així com als presidents de Rússia.

En els davantals de les nines, es representen motius de xalets Pavlo-Poseu, safates Zhostovo i monuments arquitectònics, que il·lustra la combinació de les tradicions artístiques russes de l’art aplicat. Aquest és precisament el seu significat simbòlic, la imatge encarnada de la maternitat i la fertilitat.

Actualment, en gairebé qualsevol lloc de món, es coneix l’existència d’aquestes espectaculars nines russes. De fet, pots trobar-la en alguna botiga de souvenirs, en tota Rússia. La seva popularitat és tan gran, que diversos artistes representen aquesta tradició russa d’una forma particular. Nines simbolitzant als Beatles, a figures polítiques, religioses, històriques, entre moltes altres. El que les torna potser, la més coneguda de tots els costums de Rússia.

13març

realizar un recorrido por el desierto de raíz y el monasterio, visita al desierto de raíz en Rusia

El Desert d’Arrel

El Monestir de la Nativitat de la Mare de Déu, conegut com el Desert de l’Arrel, és un dels primers monestirs a la terra de Kursk. En importància en el món ortodox, es compara amb el monestir Diveevo a la regió de Nizhny Novgorod i amb la Trinitat-Sergio Lavra. “Arrel”: perquè els deserts es van construir en honor a la Icona de l’arrel de Nostra Senyora de l ‘ “Signe”. Segons la llegenda, aquesta icona al segle XIII va ser trobat en les arrels d’un om, un caçador que passa pel bosc local. El monestir va ser fundat en el lloc de la icona dos segles després de l’esdeveniment.

Més precisament, el monestir va ser construït prop de el lloc d’adquisició, a la riba dreta del riu Tuskar, en un turó. El lloc en si denota l’anomenada “església de la Mare de Déu” Font que dóna vida “. Es creu que quan el caçador va aixecar la icona, una deu amb aigua curativa es va obstruir des del sòl en les arrels de l’arbre.

Es va erigir una església sobre la primavera, dins de la qual es van conservar les arrels de el llegendari om. La deu ser tret de l’església; a la vora d’el Tuskari hi havia una casa de banys de fusta. Aquesta font és la principal, però no l’única. Hi ha diverses deus al voltant de el monestir, i també són venerats pels creients. En els anys soviètics, aquesta veneració va ser oficialment prohibida com obscurantista i perjudicial per al medi ambient. Ostensiblement, els pelegrins van contaminar l’Tuskar poc profund, en el qual flueixen les aigües de les deus. Les prohibicions no van ajudar.

Administrativament, el monestir pertany a el poble de Liberty. Al voltant hi ha un bosc, cúpules blaves amb cúpules daurades s’eleven sobre els arbres, les escales condueixen del turó al turó, els edificis de el monestir descendeixen a el riu amb sortints llisos. Molt pintoresc i elegant. Hi va haver un temps en què Ilya Repin apreciava el caràcter pintoresc de l’desert d’arrels. És cert que en la seva pintura “Processó religiosa a la província de Kursk”, la multitud de pelegrins de diversos colors en un camí ple de pols no es veu tan amable.

ÉS IMPORTANT

En el territori de el monestir, s’han d’observar les regles habituals: no utilitzeu roba oberta, faldilles curtes i pantalons curts, les dones han de cobrir-se el cap i els homes, i viceversa. no fumar

El bany es divideix en meitats femenines i masculines. La tovallola ha de portar-se amb vostè i submergir-sol a la roba (recomanada en una camisa nova), amb una creu al coll.

CARACTERÍSTIQUES LOCALS

El monestir encara s’està reconstruint, però ja està molt deïficat. A més dels temples, pots veure dos monuments al territori: una composició escultòrica dedicada a l’adquisició de la icona i un monument a Serafins de Sarov per Vyacheslav Klykov. Els serafins de Sarov no només eren al desert, sinó que, segons la llegenda, van ser sanats per la icona miraculós de la Mare de Déu “The Sign”. En la dècada de 1990, després de la decisió de recrear el monestir, es va construir un monestir de Serafim Sarovsky amb una capella a un quilòmetre de l’desert de l’arrel.

En el temple de la Icona de la Mare de Déu de la Font de la Vida, si està obert, val la pena parar atenció a l’iconòstasi de pisa pintada. Va ser creat i instal·lat en 2012 per mestres de Iekaterinburg.

Hi ha setze deus en el Desert de l’Arrel, i cada un d’ells té propietats especials de curació. Tots els deus van a Tuskar, de manera que aquells que desitgen millorar la seva salut i recuperar-se de seguida simplement es submergeixen en el riu.

A un pas de el monestir es troba el Centre Històric, Cultural i d’Pelegrinatge “Desert de l’arrel”, on hi ha un hotel. El privat Grin Inner Inn és a prop, però allotjar allà és més car.

A prop de desert, a l’antic territori de el monestir, es troba el museu històric i memorial “Lloc de comandament de el Front Central”. Des d’aquí, el mariscal Rokossovsky va ordenar el començament de l’operació en el Kursk Bulge.

L’adquisició de la icona arran de Kursk de la Mare de Déu “The Sign” se celebra el 21 de setembre (8 segons l’article).

LA HISTÒRIA

La història de el monestir en la marge dreta del riu Tuskar està indissolublement unida a la història de la icona de Kursk de la Mare de Déu “El signe”. El signe (Oranta) és un tipus especial d’icona en el qual es representa a la Verge pregant, amb les mans aixecades i amb el nen Crist en un medalló al pit, a l’úter.

A principis de segle XVIII, es va organitzar un alberg al monestir, i en lloc d’una església nadalenca de fusta, es va erigir una església de pedra de dos pisos. En 1708, les Portes Santes es van construir amb un campanar sobre elles. En 1713, l’Església de la Icona de la Mare de Déu de la Font de Vida va ser col·locada sobre el lloc de la icona. En 1797, es va fundar l’Església Santíssima. Gairebé a el mateix temps, es van construir dues sales d’estar darrere de el monestir. Cap a finals de segle XVIII, el monestir estava totalment equipat, havia abat i cèl·lules fraternes en dos pisos, va créixer un gran jardí. A més, l’emperador Pau I va atorgar el claustre de terra i un molí al poble de Dolgom. A principis de segle XIX, uns trenta monjos vivien al desert de l’arrel.

Les reunions de pedra des de la plaça de el monestir superior fins a l’Església de la Primavera que dóna vida es van construir als anys 30 de segle XIX. A mitjan segle, al desert, al lloc de l’església en ruïnes de la Nativitat de la Santíssima Mare de Déu, l’arquitecte Konstantin Ton va col·locar una nova catedral. Va ser acabat en 1860.

Pel que fa a la icona de l’arrel, no només ho van venerar, sinó que una vegada fins i tot van tractar d’explotar-lo. En 1898, els revolucionaris autodidactes de Kursk van posar explosius sota. L’explosió va afectar la paret, els graons de marbre, el dosser sobre la imatge, però la icona sobreviure miraculosament.

Després de la revolució, la icona va ser tret de Rússia, i el monestir va ser saquejat sistemàticament. Els temples van ser destruïts, el sanatori Freedom va ser obert al territori. Després de la Gran Guerra Pàtria, es van col·locar una escola d’artesania i després una escola agrícola al cos fraternal. Durant la campanya antireligiosa de Khrusxov, la font es va intentar sense èxit concretar, es va prohibir l’accés als deus. No obstant això, el pelegrinatge no es va aturar fins a 1989, quan es va decidir restaurar el radical desert.

COM ARRIBAR

Des de l’estació de trens de Kursk, prengui qualsevol microbús que vagi a la parada d’Dubrovinsky, des d’on surten les gaseles cap al desert cada 15 minuts fins al poble de Liberty. Sortiu després d’uns 30-40 minuts (és millor demanar-li una parada a l’conductor).

13març

d'obtenir el visat turístic a Rússia, dades importants sobre la visa Rússia., el visat a Rússia electrònicament

Com obtenir el visat Rus?

Voldries vacacionar a Rússia i no saps quins són els requisits que necessites? primer de tot, si ets d’aquestes persones que volen aventurar-se a uns dels països més grans i antics de l’món ja sigui amb la família, amistats o parella, cal tenir en compte sigui quin sigui el teu destí, existeixen 3 fonamentals requisits: passaport (vigent), per descomptat passatges, documents d’entrada o de viatge i el visat Rus.

Et preguntaràs, què és el visat Rus? Com ho obtinc? És complicat tramitar-?, m’ho dius a mi donar-te uns petits consells de manera clara, concreta i concisa.

El visat com a tal, és un document que permet l’entrada a la federació Russa que han de tenir les persones provinents d’altres nacionalitats. És indispensable tenir-lo tant a l’arribar com a l’sortir.

En el següent annex, pots veure els elements que posseeix el visat Rus, com pots observar és similar a un passaport.

Annex N ° 1: Parts que conformen el visat Rus.

Font: https://www.rusalia.com/tramitar-visado-viajar-rusia/

La visa conté la següent informació sobre un ciutadà estranger:

Nom i cognoms
Data de naixement
sexe
ciutadania
Número de passaport
La data d’expedició de l’visat, la seva validesa i la multiplicitat (nombre d’entrades) d’un visat a Rússia
El període d’estada permès a la Federació Russa
Propòsit de el viatge
Dades de l’organització invitant
Nombre d’invitació a Rússia

Aquest document integra diverses dades o informació sobre el viatger, incloent el passaport i informació bàsica de la persona. Sempre has de tenir-lo a la mà en cas que alguna entitat de país ho sol·liciti, i el mateix si és extraviat hauràs de reportar el mateix dins dels primers 3 dies a l’òrgan competent més competent.

No obstant això, hi ha països que tenen convenis, els quals, no requereixen tramitar el mateix, a continuació et mostro el següent annex com a referència, on es pot observar clarament aquelles nacions que entren dins d’aquesta categoria, per això, et convido a veure el següent enllaç perquè busquis el teu país i així revisar si entra dins d’aquests països: http://www.centraldevisadosrusos.com/pdf/Paises_que_no_necesitan_visado.pdf

El cost d’un visat (de $ 10) depèn del seu tipus i ciutadania de l’destinatari del visat. El cost d’un visat està determinat pels acords internacionals entre la Federació de Rússia i el país de el qual el turista és ciutadà.
En el cas que el turista es negui a sol·licitar un visat, la taxa consular no pot ser retornada.
El processament de Visa triga uns 14 dies. El consolat també ofereix tràmit de visat urgent per un càrrec addicional. El tràmit urgent de visat dura uns 3 dies.
Per a nens menors de 16 anys viatjant amb els seus pares i inscrits en el seu passaport, no es requereix un visat i una invitació per separat. En el cas que els nens viatgin amb el seu propi passaport, cal obtenir un visat separada per a cada un d’ells. Els nens menors d’edat només poden viatjar amb el permís dels seus pares, certificats per un notari. (Per obtenir més informació, consulteu la secció sobre exempcions de visat)
Els passatgers de creuers no necessiten un visat russa si la seva estada al port és inferior a 72 hores. (Per obtenir més informació, consulteu Entrada lliure de visat)

D’altra banda, cal destacar que existeixen diferents visats (turística, negocis, estudis, treball, humanitari, viatges privats i de trànsit); ara bé, en aquest article ens enfocarem en parlar una mica sobre el visat de tipus turístic, el qual, és el més comunament utilitzat per visitar i gaudir d’aquells majestuosos i sorprenents llocs que ofereix la gran Federació Russa, i si no em creus pots veure el creixent índex anual de turisme dels últims anys de la gràfica que a continuació et mostro:

Annex N ° 2: índex anual de turisme internacional a Rússia (any 1996 2015)

Font: https: //datos.bancomundial.org/indicador/ST.INT.ARVL? Contextual = default & end = 2015 & locations = RU & start = 1995

Una cosa molt important i que no s’ha de deixar passar per alt, és que aquest visat expedeix als 30 dies. Per obtenir-lo, hi ha tres maneres que ara et esmentaré:

L’ambaixada Russa del teu país.
La Central de Visats Russos.
Els serveis d’agències especialitzades

Per la seva banda, si prefereixes obtenir un visat de la forma més econòmica, et suggereixo tramitar a les oficines consulars del teu país. La cita per al visat és única per persona, no pots fer diversos tràmits llevat que cada persona ho faci de manera individual.

Si d’alguna manera no pots fer aquest tràmit de forma presencial, pots fer-ho mitjançant la central de visats Russos, i si vols que el procés sigui més ràpid, pots utilitzar els serveis d’agències privades, no obstant això, et sortirà més car.

Parlant de preus, a més d’afegir el cost pel tràmit d’el visat, també s’ha de considerar afegir les despeses corresponents a l’assegurança mèdica així com el de la carta d’invitació.

Per iniciar el procés de tràmit de l’visat, primer de tot has de realitzar-lo amb molta antelació, ja que porta una mica de temps (1 mes aproximadament), addicionalment aquests no es tramiten amb més de 6 mesos d’antiguitat, Què vull dir amb això? , si per exemple planifiques anar a Rússia en el mes de setembre, hauries de començar amb aquests tràmits al mes de març.

Comprès l’anterior, en aquesta següent secció et diré que has de tenir a la mà per fer la sol·licitud de l’visat, per a això, has de disposar de l’passaport original (no còpia) amb una validesa de 6 mesos com a mínim, després hauràs desenvolupar un itinerari de els llocs i hotels (això inclou les dates d’entrada i sortida al visat), un cop complert això, el següent pas és l’obtenció de la carta d’invitació o, si no visa support, la qual pots obtenir-la directament de l’hotel o tramitar-la pel teu propi compte (aquesta opció no obliga a allotjar-te a l’hotel), però, si vas a quedar-te a algun apartament privat o d’algun familiar, pots sol·licitar la carta d’invitació per mitjà dels serveis Hotels Pro o similar. Posteriorment és necessari i fonamental tenir una assegurança de viatge, aquest ha d’abastar l’estada de el viatge especificant la data de el viatge i les persones que estaran assegurades. Seguint el pas a pas, s’omple el formulari de sol·licitud de visat tingut tota la informació necessària i requisits de viatge, on podeu accedir a aquest enllaç: https://visa.kdmid.ru/PetitionChoice.aspx

Finalment imprimeixes el formulari, el signatures i annexes una foto, fas el pagament de taxes (transferència, efectiu o TDC) per així portar cada lloc segur a la central de visats Russos o oficina consular.

Si vas amb avió, hauràs de passar per l’aeroport a la secció de control de passaport i visat, el qual, hauràs d’esperar de mitjana 1 hora aproximadament (pot ser menys si la temporada de viatges és baixa), per després arribar a la duana .

D’altra banda, quan ja estiguis a Rússia, has d’obtenir la targeta d’immigració, aquesta es compon de dues seccions (és un paper realment) de la mida de l’passaport, llavors, és obligatori registrar-te a els primers 7 dies hàbils una vegada que hagis arribat .

Seamless texture with real visa stamps from 9 countries. Vector illustration EPS8

En resum, obtenir un visat Rus no és complicat realment, però has d’assegurar de fer cadascun dels passos mostrats en aquest article de forma ordenada i sempre tenint en compte les dates d’inici de l’tràmit les quals han de concordar amb la data de el viatge, això és molt important, així mateix, has de formalitzar cada lloc segur necessari, si vols més informació has comunicar-te amb el consolat Rus del teu país, a la central de visats Russos o simplement buscar una agència privada que t’ajuden a tramitar aquest tipus de documents .

Informació addicional:

Aquest article va dirigit a ciutadans de nacions de qualsevol índole, i s’enfoca en el visat de turisme donant una descripció general sobre el tràmit de la mateixa.
Quan viatges a Rússia per vacacionar i contractes una agència de viatges, normalment les agències realitzen el tràmit de l’visat, a diferència de quan viatges pel teu compte.
Per obtenir més informació pots contactar via telefònica o anar personalment a l’ambaixada russa del teu país.
Està prohibit treure antiguitats de país a menys que tinguis un permís per escrit de l’ministeri de cultura.
Qualsevol tipus d’objecte que compris sol·licita sempre un rebut amb segell de la botiga on el vas adquirir.

Finalment i no menys important et vaig a mostrar alguns enllaços on podràs observar alguns llocs que t’ofereixen la Federació Russa així com els tours que oferim per al teu delit i màxim gaudi, pel que et convido a veure les nostres pàgines web:

Tour gratis Rusia

https://toursenrusia.com/

http://boletosrusia.com/

http://toursgratissanpetersburgo.com/

http://tourgratismoscu.com/

13març

cuales son los museos mas conocidos en Rusia, quins són els museus més coneguts a Rússia, realitzar un recorregut pels museus més interessants a rússia, realizar un recorrido por los museos mas interesantes en rusia, Variedad de los museos en Rusia, Varietat dels museus a Rússia

Museos de Rusia

Els viatgers sabem el difícil que és triar entre la gran varietat de punts i llocs interessants que ens trobarem durant les nostres travessies, coneguts o acabats d’inaugurar i amb milers de diverses temàtiques que varien d’acord el gust de cada persona. Molts del nostre interès i molts altres no. En un país com Rússia, on la seva àmplia història ha estat un epicentre cultural i històric, és possible trobar una quantitat de Museus, ja sigui artístics, històrics, o contemporanis.

En aquest article no et mostrarem tots els museus que puguis gaudir a Rússia ja que són centenars els que hi ha al llarg de tot el territori, però si intentarem mostrar una varietat de temàtiques que trobaràs en els importants museus d’aquest extens país, perquè així, et facis una idea del diferent que podràs trobar-te en cada un d’ells i si aquestes de passeig en aquestes belles terres russes, tinguis una idea de quins d’ells podrien ser del teu interès i per descomptat, visitar-los.

1 El Museu-Teatre “Aliosha Compost”
2 El Museu de la Indústria de l’Automòbil Soviètica en Ivanovo
3 La Casa-Museu de Maksimiliana Voloshina
4 La Casa de Culte Kenassa a Simferopol
5 El Museu de la Naturalesa Karadag
6 El Palau Yusupov a Koreiz
7 El Museu de Ferro en Pereslavl
8 El Palau de Bahchisaraj
9 La galeria Tretiakov
10 Residències de Nobles prop de Moscou
11 Museu de mites i supersticions de el poble rus
12 Casa museu Iván Pávlov i Solzhenitsyn
13 L’imponent Museu d’Artilleria a Sant Petersburg
14 El Palau de Peterhof: fonts d’aigua i or
15 Tseretelli i Museu d’Art contemporani de Moscou

1 El Museu Teatre “Aleshino Podvorye” a Yaroslavl

El Museu “Aleshino Podvorye” no només és únic per la seva ubicació, una bella i tradicional cabana russa al centre de l’complex turístic Alyosha Popovich Dvor, sinó també en una experiència única per a cada persona que el visita, oferint un recorregut interactiu per al gaudi de visitants de totes les edats.

Els adults i els nens que el visitin visquessin de nou en els antics temps russos, on els herois fabulosos narren sobre els seus heroiques gestes, sobre la vida a l’antiga Rússia, es pot presenciar una àmplia col·lecció d’armes antigues i dur a terme una classe magistral sobre com fer “encants”.

és un lloc dissenyat específicament per als nens petits, però això no vol dir que una persona adulta no es pugui divertir-se amb les diferents mostres presentades en aquest Museu teatre el qual també disposa i compta també amb servei d’hotel.

Absolutament tot l’escenari aquesta ambientat en els actes heroics d’antics personatges i s’inculca el valor per la nació russa. Durant tot el recorregut hi ha interacció amb personatges i pots gaudir de mostres de Llaminadures creades allà mateix i jocs que simulen l’estil de vida de la Rússia antiga.

una visita que hauries de fer amb els teus fills o nens petits si aquestes de visitar a la ciutat de Yaroslavl.

2 El Museu de la Indústria de l’Automòbil Soviètica en Ivanovo

Museo de la Industria del Automóvil Soviética

en l’any de 2014 la direcció del grup de companyies Riat va decidir crear un museu d’automòbils soviètics. Això no va ser espontani, sinó un homenatge a tota la història indústria de producció d’automòbils durant moltíssims anys de l’època soviètica. La creació d’aquest museu és un intent de recordar les arrels de l’empresa Riat, que encara que actualment es dedica a diversos sectors de la indústria, realitza aquesta mostra com un homenatge a l’passat gloriós.

La història de la creació de la companyia “Riat” va començar en aquells dies en què, sobre la base de tallers de reparació d’automòbils, per ordre de el comissari de el Poble de Transport d’Automòbils de la RSFSR de l’1 de juliol de 1941, es va formar la Planta de Reparació d’Autos a Ivanovo. Durant el període de 1941 a 1945, es van restaurar 3.769 automòbils GAZ-MM, GAZ-AA, ZIS-5 per al front de batalla, el que li dóna a aquest museu el seu toc particular en l’aportació de Riat a la victòria soviètica en la segona guerra mundial.

Fins a finals dels anys 80, la planta de reparació d’automòbils de Ivanovo seguia sent un dels principals socis de GAZ. No obstant això, la planta va començar a perdre comandes ràpidament, de manera que es va haver de donar un canvi dràstic a l’enfocament de la companyia per la qual cosa ja no és tan popular trobar-nos amb automòbils produïts per aquesta companyia en l’actualitat.

Dmitry Borisovich Vlasov va començar una nova vida de l’empresa. El 1992, sota el seu lideratge, es va establir Riat JSC (reparació i fabricació de vehicles de motor) mitjançant la transformació d’una empresa de lloguer: la planta de reparació d’automòbils experimentals d’Ivanovo. Es van construir botigues, una estació de servei i una mica més tard la producció de fleca. Amb el pas dels anys, els empleats de Riat no es van aturar. i encara que com podem veure actualment es dediquen a altres enfocaments comercials, la seva valuosa aportació a la història soviètica és invaluable ,. pots fer aquesta visita per apreciar els més grans èxits industrials de la Unió Soviètica.

3 La Casa-Museu de Maximiliam Voloshin

Maximilian Alexandrovich Voloshin (1877-1932) va ser un poeta i traductor, a més d’artista, crític, filòsof, pensador i un brillant creador. amo d’aquesta casa museu, la qual és àmpliament conegut en l’entorn cultural internacional. És un bell edifici color groc pastís, que conserva les característiques tradicionals de l’arquitectura russa de segle XIX, tot i les tempestes i desastres ocorreguts durant el segle passat, Aquesta Enorme cada va tenir la fortuna de romandre intacta. L’edifici en si, és un monument a la història, cultura i arquitectura russa.

El museu va ser inaugurat oficialment l’1 d’agost de 1984. i aquesta casa és l’única deixada per la voluntat de l’Voloshin a el poble de vacances de Koktebel, que va créixer a finals de segle XIX i principis de l’XX i és gairebé l’única al món que ha mantingut el secret i l’encant de l’Edat de Plata en l’atmosfera de la vida del seu propietari. a l’interior de la casa Museu es troben inavaluables pertinences personals del seu propietari, ambientat amb l’estil original de l’època de la seva construcció.

La preservació dels interiors autèntics de les habitacions Voloshin, on gairebé tots els articles ocupen un lloc determinat pel seu propietari un segle abans, és completament única per als museus europeus que van sobreviure a més d’una guerra.

4 La Casa de Culte Kenassa a Simferopol

Crimea és un lloc amb una àmplia història de diversitat ètnica i cultural, aquí van viure representants de diversos grups ètnics: grecs, escites, sàrmates, tàrtars. Però a part d’ells, els kataries segueixen vivint a la península, professant una forma especial de judaisme. El seu lloc de culte es diu “kenassa”. En moltes grans ciutats de Crimea encara existeixen aquestes estructures úniques, però la kenassa Karaite a Simferopol és especialment bella i sorprenent. L’edifici, ubicat al carrer Karaimskaya, atreu immediatament l’atenció amb la seva aparença inusual: una barreja d’estils arquitectònics bizantins, gòtics i àrabs.

La kenassa que veiem avui al centre de l’Simferopol va ser construïda a finals de segle XIX. Va ser construït a la banda de l’antic edifici kenassa, que simplement va deixar de donar alberg als creients. El que no és sorprenent: després de tot, la comunitat va créixer, es va expandir i el nombre de Kataries a la ciutat va augmentar significativament. La kenassa va ser construïda amb fons donats pels mateixos creients i això va succeir en 1889 quan els representants de la comunitat es van dirigir a l’governador de Tauris amb una sol·licitud per permetre’ls construir una nova casa de culte, ja que l’antiga es va quedar molt petita.

5 El Museu de la Naturalesa Karadag

El Museu de la Naturalesa de Karadag és un dels “més antics” al territori de la península de Crimea. El 1914, l’acadèmic A.P. Pavlov, T.I. Vyazemsky i A.F. Sludsky va fer els primers intents de crear una exposició del museu Karadag. Per acomodar totes les exhibicions, només necessitaven dos prestatges de museu, que es van instal·lar al soterrani de l’Estació Biològica Científica Karadag, que és la base per organitzar el museu.

El Museu de la Naturalesa de Karadag es troba al poble de Kurortnoye, prop de Koktebel. Atreu l’atenció de molts turistes. La confirmació d’això és el fet que més de 25 mil persones visiten el museu anualment. La primera excursió es va realitzar en 1916 per a estudiants de Iekaterinburg, i aquest va ser el punt de partida quan el museu va començar a desenvolupar-se ràpidament, i la llista d’exhibicions presentades va créixer ràpidament. A la fi dels anys 60 de segle XX, l’exposició de l’museu va totalitzar més de mil elements geològics i uns dos-cents biològics. D’considerable interès per als visitants van ser les aus dissecades, de les quals hi havia al voltant d’una dotzena.

6 El Palau Yusupov a Koreiz

El primer propietari d’aquesta propietat va ser la princesa Golitsyna A. S. Per a ella, es va construir un palau aquí, l’anomenada “Casa Rosada”. I al seu voltant, en un territori de més de setze hectàrees, es va dissenyar un parc, el projecte ja era el famós jardiner Karl Kebach, la targeta de visita és el Parc Livadia. Pel que fa als edificis, tots van tenir lloc sota el lideratge de l’arquitecte F. Elson.

Després de la princesa Golitsyna, el palau i el parc van començar a pertànyer a l’enòleg Morozov, i només en 1880 es va convertir en propietat de l’ex governador general de Moscou, Félix Yusupov. La família Yusupov era una de les més riques de l’Imperi rus, pel que van decidir refer la propietat de l’palau tenint en compte els seus gustos i preferències.

I també pot visitar els apartaments de l’Comandant en Cap Suprem Joseph Vissarionovich Stalin, ja que la residència de la delegació soviètica es trobava en el territori de la mansió Yusupov durant la Conferència Ialta dels caps de govern de les tres potències aliades de 1945: la URSS, Gran Bretanya i els Estats Units. En el període de postguerra, l’estat va esdevenir la casa de camp de el Comitè Central de l’PCUS.

7 El Museu de Ferro en Pereslavl

Potser 01:00 dels museus més interessants i Extraordinària de l’Nostre país. No he escoltat tants crítiques entusiastes de Tots els meus amics i coneguts que han Estat enllà. Definitivament val la pena una visita.
El ferrocarril de Pereslavl és una branca de l’museu que va quedar de l’antic ferrocarril de via estreta de torba en els rodalies de la ciutat de Pereslavl-Zalessky, va regir els de Yaroslavl. Una línia ferroviària de dos quilómetres condueix des del poble de Talitsy a un pintoresc prat Enmig de l’famos pantà de Bludov. Mikhail Prishvin, “Rebost de el sol”, és Molt familiar per a MOLTS de l’escola en el conte de fades.
En Talitsy, a les vies d’1 petita estació i a l’Dipòsit, és Troba 1:00 col·lecció de locomotores, vagons, diversos Equips ferroviaris i parafernàlia dels segles XIX i XX.
L’exposició también presenta una sèrie d’Equips, maquinària i mecanismes no ferroviaris. Tres locomotores de vapor, Dues locomotores, diversos vagons, vagons i vagons restaurats a su Condició operativa i és demostren periódicament en acció.
El museu organitza exposicions, està restaurant tecnologia, Buscant i adquirint noves exhibicions.
Si ho desitja, olla VIATJAR en tramvia, i si te planejat unes vacances, Fins i tot en una locomotora de vapor. Però AIXÒ s’a de negociar amb l’administració per avançat.

8 El Palau de Bahchisaraj

El bell palau de Khan de Bakhchisaraj, la llegendària “ciutat jardí”, evocava l’admiració de tots els que hi havien estat. Grans poetes, escriptors, músics, monarques van escriure línies entusiastes sobre ell. Aquest palau serveix com un exemple increïble i indiscutiblement únic de l’arquitectura tàrtara de Crimea. Una ciutat real a la ciutat: amb mesquites, banys, mausoleus, ricament decorades, pintades i acabades amb gran cura i art. Quan es va construir la nova residència de Khan, la idea d’encarnar idees islàmiques sobre el paradís es va establir al cor de el projecte, i cada governant posterior va afegir alguna cosa pròpia. A l’entrar en el territori de l’palau de Khan, et trobes en la increïble i misteriosa atmosfera de l’est.

La construcció d’aquest increïble palau va començar al segle XVI, durant el regnat de Khan Sahib I Giray. Anteriorment, la residència dels khanes de Crimea es trobava en un altre lloc, però la cort va créixer, es va expandir i, com a resultat, el propi governant, els nobles, els nombrosos servents i guàrdies es van omplir de gent. Després hi va haver una decisió de construir un nou palau, que avui tenim la sort de veure. Els edificis més antics de l’complex són la Mesquita Bolshaya Khan i els banys Sary-Guzel, erigits en 1532. Estrictament parlant, també hi ha un edifici més antic aquí; aquest és un portal anomenat Demir-Kapy (1508), però, val la pena assenyalar que va ser construït en en un altre lloc, i aquí va ser traslladat una mica més tard.

Amb cada khan posterior, una cosa nova va aparèixer en el palau, cada governant volia posar alguna cosa en memòria aquí per als descendents agraïts. Durant la guerra entre Rússia i el Khanat de Crimea, quan la capital va ser capturada per les tropes de l’mariscal de camp Minikh, el palau va ser destruït, però a el Capità Manstein se li va confiar una descripció de l’palau, que ell va compondre. Gràcies a això, el palau va ser restaurat.

9 La galeria Tretiakov

Lavrushinsky Lane a Moscou es va fer famós només perquè el comerciant, milionari i filantrop rus Pavel Mikhailovich Tretyakov va construir un edifici especial aquí per la seva col·lecció de pintures. Ella va formar la base de col·leccions d’art en el món. La Galeria Tretyakov continua emmagatzemant, investigant i popularitzant l’art rus, Mormon Morman Gorman

Els primers llenços de la futura col·lecció de Tretyakov es van adquirir en 1856. Una dècada més tard, la galeria es va obrir a el públic, i el 1892 el propietari la va presentar a Moscou juntament amb l’edifici. En els primers anys de segle XX, la façana va ser reconstruïda segons l’esbós de Vasnetsov.

Després de la revolució, la col·lecció es va nacionalitzar, l’edifici es va completar i va reconstruir repetidament, i les instal·lacions de l’església tancada de Sant Nicolau a Tolmachi es van unir a ell. Durant la guerra, els llenços i les estàtues van ser evacuats a Sibèria, el 1985 es van fusionar amb la Galeria d’Art de l’Estat en Krymsky Val, van traslladar l’exposició principal de la muntanya allà. S’està construint un nou edifici per a la Galeria Tretyakov en Kadashevskaya Embankment.

10 Residències de Nobles prop de Moscou

A veure prop de Moscou si ja has recorregut la ciutat. Hi ha molts llocs per visitar prop de Moscou, pel que si ja has recorregut el centre de la ciutat és hora de sortir a prop d’ella. A veure en les Residències de Nobles prop de Moscou és una bona opció si voleu anar una mica més enllà del que és habitual.

Esperem que aquest article serà molt útil per a la gent que ja ha estat alguna vegada a Moscou; va visitar amb els guies professionals els monuments importants de la ciutat o desitja descobrir més llocs interessants; no només la plaça Roja i el Kremlin.

Moscou té la història molt extensa, durant els segles aquí vivien els nobles i tsars; que sortien allotjar-se en les cases que van semblar més als palaus. Ja han passat molts segles i anys, però encara al segle XXI; podem trobar els llocs que actualment contenen l’atmosfera de les èpoques passades.

Aquí té una llista per conèixer Moscou fora, i sentir la seva ànima i el temps que ha aturat per sempre en aquests llocs.

11 Museu de mites i supersticions de el poble rus

Museo de mitos y supersticiones del pueblo ruso

Als passadissos de l’museu veuràs als herois de contes terribles i fascinants: Babu Yaga, vampir, vampir, dimoni; així com criatures mitològiques: brownie, home de camp, kikimore, ocell Sirin, fet a mida real per l’autora de l’museu, Daria Alien.

Farà una excursió extraordinària a el món de les festes i cerimònies populars, aprendrà moltes coses interessants sobre creences antigues, déus, mags i xamans, es familiaritzarà amb les pràctiques esotèriques dels nostres avantpassats, decodificarà contes de fades i contes. Descobrirà molts encants i talismans, signes i mètodes de curació de diverses malalties en les velles formes, es familiaritzarà amb molts endevins populars i rars.

Els articles vells de la llar tenen un lloc especial, ja que es van usar no només de manera utilitària, sinó també per art de màgia.
A la biblioteca del museu pots familiaritzar-te amb articles d’història local, llibres i publicacions científiques i científiques de forma gratuïta.

El museu el convida a tocar la història de la regió de l’Alt Volga Yaroslavl, basada en investigacions d’història local, troballes arqueològiques i paleontològiques.

12 Casa museu Iván Pávlov i Solzhenitsyn

26 setembre 1849 a la família de l’sacerdot Pyotr Dmitrievich Pavlov i la seva dona Varvara Ivanovna a la casa de fusta al carrer Nikolskaya a la ciutat de Riazan va néixer el primogènit, que es deia Ivan. En 55 anys, Ivan Petrovich Pavlov es convertirà en el primer premi Nobel rus, i després de 42 anys, s’obrirà un museu commemoratiu a la casa on el científic va passar la seva infància. La finca és única en què no només els edificis principals, sinó també l’estructura de planificació espacial es conserven perfectament, i els interiors i les condicions de la casa urbana pobra de la segona meitat de segle XIX i principis de l’XX es restauren gairebé del tot a la casa principal.

Aquest article va ser preparat conjuntament amb Ksenia Panacheva, el cap de el projecte turístic i educatiu “Et mostraré!”, Que ofereix excursions inusuals en Riazan i la regió. Expresso la meva gratitud a l’Memorial Museum-Estate of Academician I.P. Pavlov per la seva cooperació. Al juny, el “Manor Express” vindrà a la finca, uneix-te a nosaltres.

13 L’imponent Museu d’Artilleria a Sant Petersburg

El imponente Museo de Artillería en San Petersburgo

El Museu d’Artilleria va néixer en el mateix any que la ciutat mateixa. A l’agost de 1703, el tsar Pere va ordenar la construcció de la Zeichhaus en el territori de la Fortalesa de Pere i Pau, és a dir. “Casa d’armes”. Es van començar a portar peces d’artilleria antigues i trofeus militars de tot el país, que mereixien atenció: “pel record de la glòria eterna”. Una de les primeres exhibicions ser un morter, que el 1605 va ser pintat per un armer de Moscou Andrei Chokhov (autor de la famosa Canó de el tsar).

En 1756, per ordre de l’emperadriu Elizabeth Petrovna (filla de Pedro I) i gràcies a la feina actiu de mariscal de camp Peter Shuvalov, la “Zeichhaus” es va transformar en el “Saló Memorable de la Direcció Principal d’Artilleria”. A la fi de segle XVIII, la seva col·lecció comptava amb uns 8,000 articles.

La veritable vida de museu de la col·lecció va començar el 1868. En aquell moment, la corona de la Fortalesa de Pere i Pau es feia servir com a arsenal, i també s’emmagatzemaven estendards, estendards i medalles. La col·lecció de el “Saló Memorable” es va unir a ell. Li van donar locals a l’ala est de la corona. Per armes pesades va assignar un lloc al pati. Des de 1872, tota aquesta col·lecció d’exhibicions es va cridar el “Museu d’Artilleria”. El 1963, el Museu Central d’Enginyeria Militar Històrica es va unir a el Museu Històric d’Artilleria, i dos anys més tard es va incloure el Museu Militar de Comunicacions.

14 El Palau de Peterhof: fonts d’aigua i or

El Palacio de Peterhof: fuentes de agua y oro

Quan Peter I va concebre la residència d’estiu a prop de Sant Petersburg, volia que resultés no menys luxós que Versalles. Les fonts i cascades de Peterhof sorprenen amb el seu esplendor. Van ser fets pels millors enginyers i escultors, i la majoria de les fonts han estat funcionant correctament durant gairebé tres-cents anys.

La construcció d’una residència rural a Peterhof va començar el 1712, i després de 3 anys, es va iniciar una gran construcció a Strelna. Peter volia decorar el conjunt de el parc de el nou palau amb fonts o, com es deien en aquests dies, “encanteris d’aigua”. No obstant això, perquè les fonts funcionin durant tot el dia, els enginyers van haver de elevar l’aigua a una marca de 10 m sobre el nivell de la mar. L’àrea que envolta Strelna es troba sota d’aquesta marca, i si això succeís, el territori s’inundaria.

15 Tseretelli i Museu d’Art contemporani de Moscou

Tsereteli y Museo de Arte contemporáneo de Moscú

El Museu d’Art Modern de Moscou, juntament amb l’Acadèmia d’Arts de Rússia, presenta l’exposició de Lika Tseretelli “Topografia intuïtiva”, el tercer projecte personal de l’artista. Penetrada per colors clars i brillants, l’exposició reflecteix principalment les emocions i sentiments de l’autor mateix. A l’crear obres, Lika Tseretelli s’inspira en el seu sentit de la bellesa, l’amor per treballar amb materials fràgils, l’estètica dels ornaments i els patrons, així com el seu desig de crear coses boniques amb les que m’agradaria envoltar-me en la vida quotidiana . “L’adorn va més enllà de mi. No puc pensar en res a propòsit, només hi ha alguns impulsos de les impressions “, descriu la seva forma de treballar en les obres de Lika Tseretelli. I explica el predomini de l’vidre en l’espai d’exhibició:” Per què el vidre m’atreu tant ? Quan era petit, veia al meu pare dibuixar vidrieres durant hores, i després els mirem llestos. Aquesta llum màgica passar a través d’ells.

L’exposició en MOMA, creada per Alexei Tregubov, descriu les característiques de l’vidre que prevalen en l’exposició com un material que refracta la llum i pot canviar visualment l’escala i la forma dels objectes. A la planta baixa, es mostraran miniatures ornamentals en blanc i negre i en colors brillants envoltades de murals creats a partir de les obres originals de l’artista. Es proporcionarà una habitació separada sota de les pantalles de vidre i fusta, a el mateix temps que recorda les obres decoratives i aplicades modernes que utilitzen la tècnica de el mosaic i les antigues composicions de vidrieres.

El segon pis mostrarà una sèrie de gerros i taüts de vidre que l’artista fa servir com a llenç i converteix amb pintures acríliques i vernissos en objectes brillants i pintorescs amb patrons de línies suaus que flueixen entre si, formes abstractes i combinacions complexes de colors. Cada sala d’exposicions està dedicada a una sèrie determinada i es convertirà en una mena de petita galeria, on l’èmfasi en els objectes es col·loca utilitzant estructures arquitectòniques especials, tonals i lleugeres.

Altres Informacions Útils

Anell d’or de Moscou paraules claus com (Coneix els millors …)
Estacions de tren a Rússia i com entendre el bitllet paraules claus com (Mira que dades interessants per …)
Com obtenir el visat Rus? paraules claus com (informacion de les històries i …)
Viatjar a Rússia al juny, juliol i agost paraules claus com (Coneix els millors …)
Dies Festius a Sant Petersburg paraules claus com (Mira que dades interessants per …)
Visat electrònic per entrar a Rússia paraules claus com (informacion de les històries i …)

Visitar la nostra pàgina i assabenta’t del que ultino i d’allò més interessant a Rússia.

En aquest article podreu trobar la informació sobre diversos monestirs de Rússia. Sens dubte si vol viatjar a Rússia, el més important que poden fer aquí per conèixer més profund les tradicions i costums russes és visitar els monestirs, temples i caterales de país. A Rússia a cada ciutat o poble, sense excepció, hi ha una iglecia com a mínim, així que Vostès poden eligir el que els agradaria visitar més.

26febr.

informació sobre els millors llocs per als turistes, vacacionar i gaudir dels paisatges russos a l'estiu, Visitar a Rússia a l'estiu

Viatjar a Rússia al juny, juliol i agost

Juny

El Mar Bàltic i Aigües minerals caucàsiques

El tema de Pedro I continua en els Baltic resorts. Tot i que va construir la flota aquí, hi ha una gran probabilitat que planifiqués els centres

turístics per a la recreació al juny; encara és una persona a gran escala i pensa en gran. En general, hi ha excel·lents centres turístics al Svetlogorsk i Zelenogradsk de l’Bàltic, no tan desenrotllats, però tampoc carregats.

Pot admirar els carrers verds locals, caminar al llarg de la costa; respirar un aire bàltic increïblement net i fins i tot de vegades trobar peces d’ambre a la platja. No vol dir que és possible construir un negoci d’ambre sobre això; però les impressions en vacances estan exactament garantides.

Un viatge aquí és una excel·lent manera de assegurar-se que “Essentuki” i “Narzan” existeixen no només en els supermercats. En Minvody hi ha més de 130 fonts, per descomptat, no podran beure immediatament; però fins i tot uns pocs litres d’aigua local tindran un efecte beneficiós en el cos. A més de les deus minerals, trobarà aquí verds parcs, alguns dels quals s’endinsen a les muntanyes. Un aire cristal·lí, un clima favorable: què més es necessita per a les vacances d’estiu?

Karelia

Aquesta regió està creada per a aquells que no afavoreixen a les platges i no els agrada el sol abrasador; de el qual no necessitarà crema bronzejadora. Aïllada i una mica distant de la resta de món, Karelia és una de les regions més belles de Rússia. Kizhi, Solovki, Valaam, ràfting, caça, pesca, passejos pels vasts boscos, per això és famosa aquesta regió. Karelia també atraurà als amants de la història que podran veure petroglifs antics i santuaris de pedra, al local “Stonehendzhi”.

2. Juliol:

És el millor moment per relaxar-se. La Terra gira cap al Sol al costat dret i en l’angle correcte, de manera que les nits són curtes, els dies són llargs i el clima és càlid. Però alguna cosa ens diu que ja saps tot això, així que deixarem caure aquesta lletra inapropiada per als dies calorosos i veurem on descansar durant el juliol a Rússia.

Territori de Krasnodar

Aquesta regió de Rússia té una sortida directa als dos mars, i de fet hi ha països sencers on no hi ha ni un sol mar, però aquí, en una regió hi ha dos alhora: el Negre i el Azov. Per tant, per venir aquí al juliol, el mateix déu de la mar va ordenar.

Els centres turístics més populars de la regió són Sotxi, Anapa i Gelendzhik. L’aigua al Mar Negre s’està escalfant a +25 ° C al juliol, pràcticament és possible viure-hi sense sortir. Per descansar s’apliquen tots els entreteniments moderns, sense els quals el turisme ja seria inadequat: surf, busseig, esquí aquàtic. Per variar, pots visitar un dofinari o parc aquàtic, que és aquí en abundància en tota la costa. A prop de Sotxi hi ha coves, dòlmens, cascades, que estan cridades a fer una excursió.

En els centres turístics de la mar d’Azov, a Ieisk, al poble de Golubitskaya i en la llengua de Dolzhanskaya, són fins i tot més càlids que a la costa de la Mar Negra. Això és usualment recorregut per tota la família, inclosos els més petits. Els turistes elogien aquesta regió per les platges de sorra i la costa amb una entrada suau a l’aigua. Amb la infraestructura, també, cap problema: els parcs d’atraccions i els parcs aquàtics s’afegiran color al seu descans al juliol.

Crimea

Els centres turístics de Crimea estan ara en el cim de la popularitat, i en aquesta declaració no hi ha una gota d’ordre polític, només un munt de turistes van aquí. Ialta, Sevastopol, Alushta, Feodosia, Evpatoria: aquests són excel·lents llocs per relaxar al juliol.

Crimea, com el Territori de Krasnodar, va tenir sort amb els mars: aquí estan el negre i Azov. No obstant això, la costa de la Mar Negra és més popular. A mitjan juliol, l’aire es torna molt càlid i calorós. Si no li tenen por als raigs ultraviolats, triï la costa occidental de Crimea, mentre que a la costa sud pots trobar més ombres gràcies a la vegetació local.

L’entreteniment principal, a més de la recreació de la platja, pots practicra busseig, el jet ski i els catamarans. Pot visitar tot tipus d’atraccions, divertir-se en parcs aquàtics i delfinaris, admirar als habitants dels zoològics. Per a les excursions al juliol, fa calor, però si té la força i el desig, val la pena visitar els palaus de Crimea, les muntanyes i les cascades, per tot això no és suficient només veure.

Els països bàltics

El clima bàltic és més suau que el Mar Negre, pel que aquí, a la regió de Kaliningrad, val la pena anar a aquells que vulguin descansar al mar i evitar la calor. La temperatura mitjana a la costa de l’Bàltic al juliol és d’aproximadament +23 ° C durant el dia i de nit + 15 ° C. Els principals centres turístics de les regions locals, on pots anar al juliol, són Svetlogorsk i Zelenogradsk. Kaliningrad, no és una ciutat turística, però posseeix un estil europeu, amb una arquitectura interessant que no es pot trobar en la resta de Rússia.

Al mar Bàltic, l’aigua és freda fins i tot al juliol, de manera que la durada dels procediments d’aigua aquí és petita: la majoria dels turistes descansa a la sorra, pren el sol, camina i practica esports aplicats. La península Curonian està sola, on es combinen els boscos i una platja de sorra. Les platges a la graella són majoritàriament salvatges.

Moscou i Sant Petersburg

Està clar que l’estiu és principalment són unes vacances al mar. Però no sempre i no per a tothom. Si les costes de mars distants no t’atrauen, és hora de viatjar a través de Rússia cap al continent, i per què no anar a la capital, especialment perquè tenim dues: una cultural i l’altra, la més real, sense reserves.

Moscou al juliol es veu festiu: el sol brilla, els arbres cruixen, els nombrosos massissos de flors i la gespa són agradables a la vista, les teules i llambordes són com. A més de la clàssica Plaça Roja, Arbat i VDNKh, al juliol s’atrauen pels jardins i parcs de Moscou: el Parc Central de Cultura Gorky, el Jardí Neskuchny i Vorobyovy Gory.

Una altra opció per a unes vacances al juliol és anar a Sant Petersburg i capturar els últims dies de les nits blanques. Per descomptat, el programa inclou viatge d’anada i són bastant estàndard, però no menys romàntica és Sant Petersburg. Pel que fa a entreteniment: camina al llarg de l’avinguda Nevsky Prospekt i la contemplació dels ponts, en els suburbis de Sant Petersburg excursions i visites a museus i palaus.

L’anell d’or

És una bona opció per a aquells que estan interessats en la història de Rússia i aprecia el silenci calmant dels llocs remots. Yaroslavl, Vladimir, Suzdal, Rostov Veliky i altres ciutats d’aquest itinerari turístic són radicalment diferents de totes les opcions recreatives anteriors. No hi ha enrenou i bullici en les concorregudes platges oa les atrafegades carrers metropolitans, però hi ha moltes coses inusuals: les parets de l’antic Kremlin, els temples enlluernadors i bells, els originals paisatges russos de frescor, els paisatges naturals intactes.

Al juliol, les ciutats de l’Anell d’Or estan calents, però no com al sud, i els arbres sempre estan preparats per a proporcionar una ombra de refugi. Des d’unes perspectiva obligatòria pots accedir a llocs d’interès com: Yaroslavl – Monestir de la Transfiguració a Poseu i la Trinitat en Sant Sergi, Vladimir – Golden Gate, Kostroma – Els centres comercials i l’Església de la Resurrecció.

Podríem seguir i seguir, però la llista d’avantatges de l’Anell d’Or és tan gran que és més fàcil venir i veure tot amb els teus propis ulls.

3. Agost:

el descans en aquest mes té els seus avantatges: la calor de l’estiu ja està en declivi, i la frescor de la tardor encara no ha arribat. Aquest mes és l’última oportunitat d’anar a algun lloc aquest estiu, i és un pecat perdre aquesta oportunitat, perquè fins l’estiu que novament haurem d’esperar tot un any. Pensem on anar durant l’agost a Rússia i volem compartir les nostres opinions i suggeriments.

La regió de l’Volga

Opció molt econòmica i sense fregir per a la recreació. Les extensions de l’Volga ocupen un vast territori comparable a la mida d’alguns estats.

On sigui que vagis, pujant o baixant el Volga, en qualsevol cas coneixeràs una ciutat interessant amb una mica de curiositat. Nizhny Novgorod amb el seu relleu únic, Kazan amb la seva sorprenent combinació de dues cultures, Samara amb el seu passeig encantador, Volgograd amb el seu complex commemoratiu i museogràfic. També pot mirar a Ulyanovsk per a la pàtria de l’avi de Lenin, o Astrakhan, llar de les mateixes síndries que omplen els taulells de tots els mercats nacionals i supermercats.

A l’agost, s’estableix un clima agradable a les ribes de l’Volga, i si el mar Caspi és una mica més calent, en altres regions és gairebé un paradís: l’estiu ja s’està anant, però, com una persona educada, vol deixar un bon record d’ell mateix, i dóna dies agradables, però no calorosos. Pot relaxar-se en les platges, anar a caçar i pescar, caminar per les acollidores carrers de les ciutats de l’Volga i conèixer la seva història. Molts llocs locals estan associats amb les activitats de grans escriptors, artistes i estadistes, per tant, a la regió de l’Volga tot està en ordre no només amb el descans a la platja, sinó també amb el cultural.

Territori de Krasnodar

No importa com forta sigui el nostre desig de compilar una llista original, però la marca “Resorts de el Territori de Krasnodar”; així exerceix la seva autoritat, que simplement hem de cedir davant la seva envestida. Sí, i pots anar a la mar Negra tot l’estiu, no només a l’agost. La temperatura mitjana diària de l’aire en l’últim mes d’estiu aquí es manté en + 27 ° C; i l’aigua s’escalfa fins +25 ° C. Prendre el sol és millor en el matí, perquè a l’migdia en l’aire fa olor de fregit; i no només es tracta de delicioses llaminadures en un cafè, sol fa calor.

Si vas a descansar al Mar Negre amb nens, et recomanem que no triïs els grans centres turístics, sinó els pobles dels voltants. Els turistes allà una mica menys, però en general és més tranquil. Especialment en aquests llocs, l’habitatge es lloga principalment en el sector privat, de manera que pot trobar un lloc tranquil.

Com la calor al Mar Negre no cau a l’agost, la resta aquí és gairebé com una platja. Fer una excursió en aquest clima no és molt còmode, però si prens un dia fresc, val la pena anar a les belleses locals. Entre a la cova, passegi pel jardí botànic o vagi als enòlegs locals per provar els seus productes.

Abkhàzia

En aquesta regió es va entrellaçar miraculosament el mar net, el sol brillant, la bellesa natural i les vistes històriques. A tot això s’afegeix un sabor local; que és creat, entre altres coses; pels propietaris de les cases d’hostes d’Abkhàzia i altres habitatges a la costa. Faran tot per tu: proporcionaran allotjament i on anar perquè et presentin a la cuina local. Les llaminadures aquí són especials, en altres parts no trobaràs a tals; excel·lent vi, formatges, plats de carn, dispersió de fruites, te de plantacions locals i molt més.

Pel que fa a les platges i el mar, aquí estan gairebé a tot arreu netes; sense importar a quina estació d’Abkhàzia vagis: Gagra, Pitsunda o Sukhum. Les platges són de còdols i sorra, majoritàriament ben equipades, però també hi ha “taques” salvatges. Tot això es combina amb monuments antics, creats en els temps de l’antiguitat i l’Edat Mitjana. Per exemple, la paret de Kelasur, que s’estén per més de 150 quilòmetres; o les ruïnes d’una fortalesa a la muntanya de Satanjo, van a les antigues fortificacions a la cresta de Aisra. Sovint pot trobar edificis religiosos; entre els quals esmentarem la Catedral Patriarcal a Pitsunda.

Crimea

És bona perquè és possible llogar allotjaments pràcticament en tota la costa, a pocs minuts a peu de la mar. Això s’aplica a gairebé tots els complexos. Pot triar entre còmodes mini-hotels, cases d’hostes còmodes i altres opcions en el sector privat. Té sentit quedar-se a ciutats petites; on, en comparació amb centres turístics grans i ben desenvolupats, el descans a l’agost serà més barat.

Sudak i Theodosia es destaquen a la costa est de Crimea. Les platges són de sorra i còdols, i les muntanyes es tornen gradualment estepàries. Si vols practicar windsurf, pots arribar a Cape Kazantip. Si et tempten les estructures antigues, val la pena calcular la fortalesa genovesa a Sudak.

La costa sud de Crimea és la més famosa. No obstant això, no en va En Alushta, Gaspra i Gurzuf una bona infraestructura, es aguditzada especialment per als turistes. A la part occidental de la península es troba Evpatoria, que és ideal per a la recreació amb nens. En general, la costa occidental és més barata que altres, sempre es pot trobar un preu favorable, fins i tot a l’agost.

Baikal

Els resorts meridionals són, per descomptat, bons, però hi ha altres llocs excel·lents a Rússia on pot relaxar a l’agost. Gairebé ningú discutirà sobre el fet que el llac Baikal és un d’aquests. Malgrat totes les històries reveladores, segueix sent el més pur de país; i descansar aquí a la fi de l’estiu és un plaer fabulós. En aquest moment, Baikal és càlid i sec; durant el dia pot arribar fins als +25 ° C, però els vents locals no s’adormen; hi ha brises que poden refredar significativament l’aire, pel que és millor portar roba d’abric en el viatge.

Per a la recreació al llac Baikal, els turistes trien principalment els assentaments Slyudyanka, Listvyanka, Chivyrkuisky Bay i Olkhon Island. Una altra opció és aturar-se en Irkutsk (des d’on cal arribar a l’estany) o en Baikalsk, situat directament a la costa.

Es pot nedar en un llac fins a finals de l’estiu, però en molts llocs l’aigua està freda; pel que recomanem badies (Chivyrkuisky, Mukhor, Barguzinsky), on la temperatura de l’aigua arriba als 20 ° C. No obstant això; fins i tot si les condicions per banyar-se no són molt gratificants; la bellesa de l’entorn encara no anirà enlloc. Baikal està envoltada per muntanyes i boscos, el que li proporcionarà moltes impressions i un excel·lent conjunt d’imatges memorables.

14des.

conèixer Kremlin de Aleksandrov i monestir, conocer Kremlin de Aleksandrov y monasterio, realitzar visita per monestirs i kremlin de l'anell d'or, realizar visita por monasterios y kremlin del anillo de oro, Visita a l'kremlin de Aleksandrov, Visita al kremlin de Aleksandrov

Kremlin de Aleksandrov

El singular palau i complex de temples de l’Kremlin d’Alexander és el segon més gran després de l’Kremlin de Moscou. El seu edifici principal és la Catedral de la Trinitat. Va ser erigit en la cort sobirana en 1513. La catedral combina l’arquitectura primerenca de Moscou de finals de segle XIV – principis de segle XV i els ornaments dels arquitectes italians dels segles XV-XVI. La catedral està decorada amb talles de pedra blanca i frescos de segle XVI. Fins al dia d’avui, prop de la Catedral de la Trinitat hi ha grans portes de coure de segle XIV, que van ser preses per Ivan el Terrible de Novgorod i Tver.

L’Església de l’Assumpció de segle 16 és sorprenent en la seva bellesa. A sota de l’església, grans cellers estan ben conservades, on es van ubicar les voltes de Vasily III i Ivan the Terrible. A la banda de l’Església de l’Assumpció hi ha una Església de Intercessió carpa. Es desconeix la data exacta de la fundació de l’església; es creu que va ser erigida a mitjan el segle XVI i era l’església de la casa d’el tsar Ivan el Terrible. A les vores de la seva botiga, es va conservar una pintura mural única i incomparable, que va ser encarregada pel rei. Aquesta és l’única tenda de campanya pintada coneguda de segle XVI a Rússia. Representa als prínceps i màrtirs russos, juntament amb els reis de l’Antic Testament i els justos.

En el complex d’edificis de l’Kremlin es troba l’alt campanar de l’església de la Crucifixió de segle XVI, dominant tots els edificis. Petites càmeres de campana contigües a l’campanar, en què l’emperadriu russa Elizaveta Petrovna va passar diversos anys a l’exili.

A l’interior de l’Kremlin es troben les exposicions i exposicions del Museu Històric i Arquitectònic Estatal-Reserva “Alexándrovskaya Sloboda”.

El complex històric i arquitectònic de la ciutat de Alexandrov (a 130 km de Moscou) forma part de l’Anell d’Or de Rússia. Els seus palaus i temples van ser construïts pels millors arquitectes russos i italians que van construir el Kremlin de Moscou. L’arquitectura de l’complex traça elements de l’estil Vladimir-Suzdal, l’arquitectura de Moscou de el segle XVI i el Renaixement italià, es poden veure edificis d’un període posterior. Palaus reials, càmeres de pedra blanca, temples de carpes amb murals formen un conjunt únic que crea una atmosfera única.

antecedents Històrics
A veure
Excursions i programes interactius
Informació practica
Passeig Virtual

antecedents Històrics

A principis de segle XVI, el tsar Vasily III, el pare d’Iván el Terrible, sovint descansava en Aleksandrovskaya Sloboda. Més tard, es va construir un palau sota d’ell, renombrado Alexander Kremlin. El Kremlin es va fer conegut en la història principalment gràcies a Ivan el Terrible, qui ho va fer sembla la capital del estat. Es creu que va ser aquí on va establir la Oprichnina, va organitzar la oprichny Boyarsky Duma. Sota Ivan el Terrible, el Kremlin d’Alejandro va esdevenir un lloc de negociacions amb ambaixadors estrangers: aquí es van signar acords interestatals, ambaixadors de diferents estats i el Papa va venir aquí.

Després de l’assassinat del seu fill, Ivan el Terrible abandona per sempre aquest lloc.

Al segle XVII, va aparèixer un convent de monges al Kremlin, es van construir murs fortificats, es van construir torres en les cantonades. Després de la Revolució d’Octubre, les autoritats soviètiques van tancar el monestir i es va organitzar un museu al Kremlin i en la Trinitat-Sergio Lavra.

Actualment, la reserva de el museu i el recentment recreat Monestir de la Santa Assumpció coexisteixen aquí.

A veure

El Kremlin està obert als visitants durant tot l’any. En les seves esglésies de la Catedral de la Trinitat, Asunción i Intercessió, hospitals i edificis cel·lulars hi ha al voltant de 20 exposicions permanents.

Una de les exhibicions interessants a l’Església de la Intercessió és el Menjador de segle XVI. Reprodueix l’interior de les cambres, on van rebre ambaixadors, boiars i guàrdies, van organitzar abundants festes.

Aquí els visitants poden familiaritzar-se amb les reconstruccions històriques de menú real i l’etiqueta de la taula dels temps d’Ivan el Terrible.

L’exposició dedicada a les llegendes i històries de el Kremlin d’Alexander està treballant constantment. Els seus materials expliquen, en particular, sobre el destí de la famosa “Libèria” – la biblioteca, que, segons la llegenda, va pertànyer als emperadors bizantins i es va reunir durant diversos segles. Després de la caiguda de Constantinoble, es va mudar a Moscou i Iván el Terrible es va convertir en el seu amo. Una versió vincula l’última ubicació de la famosa col·lecció de llibres amb el Kremlin d’Alexander.

Les “cellers medievals de al segle XVI”, possibles llocs d’empresonament i tortura de l’època d’Ivan el Terrible estan espantades. Pujant a l’campanar de l’Església Crucificada, es pot veure el panorama de l’Kremlin i els voltants des d’una altura.

Excursions i programes interactius.

Perquè els convidats poguessin sentir l’era d’Iván el Terrible, els organitzadors van crear molts programes interactius curts. El més popular d’ells:

“L’elecció de la núvia de el tsar” és una petita representació teatral de la núvia, en què els convidats participen sota la guia d’un guia. Tot succeeix en interiors medievals i en vestits estilitzats (cost – 80 RUB per persona). Els preus a la pàgina són per a octubre de 2018.
“Kvassnaya de el tsar”: un conegut de les càmeres de pati de Hearty, tradicions i receptes per cuinar kvas i mel “cuinades i preparades” per a la taula de l’tsar, i en la degustació final de kvas russes reals de cullerots antics (80 RUB per persona).
“El samovar està en ple apogeu, no et diu que et vagis”: te bevent galetes de gingebre en una botiga de comerciants sota la història de les tradicions de les “cerimònies del té” a Rússia (80 RUB per persona).
“Matchmaking” és un programa interactiu de l’museu sobre les tradicions i els ritus dels aparellaments entre pagesos de segle XIX. Els convidats ocupen el paper de casamenteros, mare, nuvi, núvia i testimonis en vestits folklòrics (80 RUB per persona).
El joc de recerca “A la recerca de tresors reals” és un joc per a nens sobre la recerca de l’tresor a la residència reial, durant el qual aprenen sobre la història de l’Kremlin d’Alexander i la forma de govern de l’tsar Ivan el Terrible (250 RUB per persona).

Informació practica

Direcció: Alexandrov, regió de Vladimir, Museu de pas, 20. Lloc web.
El museu està obert tots els dies de 10:00 a 18:00, els divendres de 10:00 a 17:00, el dia firat és el dilluns; de juny a setembre els divendres de 12:00 a 19:00, els dissabtes de 10:00 a 20:00.
Cost: una butlleta individual per a totes les exposicions per a adults – 380 RUB, per a estudiants – 320 RUB, per a nens menors de 16 anys – sense càrrec; Un recorregut turístic per a adults – 400 RUB, per a estudiants – 370 RUB, per a estudiants – 320 RUB. La durada de el programa és de 2 hores, la composició mínima de el grup és de 5 persones.

Passeig Virtual

14des.

La bellesa russa que pot apreciar-se en Vladimir, La belleza rusa que puede apreciarse en Vladimir, Monumentos históricos rusos que maravillan a los turistas, recorregut per Vladimir i l'anell d'or., recorrido por Vladimir y el anillo de oro, Vladimir: Ciudad de belleza rusa y de las riquezas eslavas, Vladimir: Ciutat de bellesa russa i de les riqueses eslaves

Ciutat de Vladimir

Ciutat de Vladimir en l’anell d’or

Vladimir és una de les ciutats més visitades de l’Anell d’Or: aquí s’han conservat diversos monuments sorprenents de l’arquitectura medieval russa de pedra blanca. En primer lloc, es tracta de tres atraccions incloses en la llista de llocs de l’Patrimoni Mundial de la UNESCO:

la Catedral de l’Assumpció, la Catedral de Dmitrievsky i el Golden Gate. Però el desenvolupament posterior de la ciutat dels segles 16-20 també és molt interessant. Hi ha tantes esglésies boniques a Vladimir que gairebé no es poden veure en un dia; a el menys dues inspeccions de museoscon antics murals de l’església; i no més d’una hora en tres de la ciutat es pot arribar a molts llocs interessants a la regió de Vladimir: Bogolyubovo, Suzdal, Gus-Khrustalny, Vyaznikov, Yuryev-Polsky o Súdogda.

Vladimir Central, conegut aquí, va portar a Vladimir un tipus de fama completament diferent. Des 1783, contenia presoners bastant coneguts, que anaven des del Príncep P. Dolgorukov fins Vasily Stalin, i avui en dia encara funciona un museu en el territori de la presó.

Una mica d’història

En la història de Rússia, Vladímir ha estat la capital de l’vell estat rus per més de 250 anys. Fins 1432, els Grans Ducs van ser coronats regnant a la Catedral de Vladimir de l’Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu. La ciutat va ser fundada a finals de segle X pel príncep de Kíev, Vladimir Svyatoslavovich, poc després de l’baptisme de Kíev. La glòria de Vladimir estava composta pels famosos prínceps i comandants russos: Andrei Bogolyubsky, Vsevolod III, Alexander Nevsky.

Com arribar a Vladimir

Vladimir es troba aproximadament en el mitjà de el camí de Moscou a Nizhny Novgorod, a la carretera principal “oriental”, que va més enllà dels Urals. Per tant, arribar a la ciutat no és difícil: la massa de trens i autobusos directes i que passen circula. I fins i tot en automòbil, manegi amb comoditat i rapidesa, no més de 3 hores.

tren

des de Moscou, els trens suburbans surten de les estacions de Yaroslavl, Kursk i Belorussky, el temps de viatge és d’aproximadament 2.5-3.5 hores. Els trens expressos comencen des de l’estació de Kursk i arriben a Vladimir després de 2 hores i 20 minuts. Els trens convencionals superen la mateixa distància en 3-3.5 hores. La tarifa és d’uns 400 RUB. El tren més ràpid és el Swift, que va des de la capital a Nizhny Novgorod i fa una parada a Vladimir (un rècord d’1 hora i 40 minuts en el camí, bitllets des de 1300 RUB). Els preus a la pàgina són per a octubre de 2018.

Pot arribar des de Sant Petersburg passant els trens que surten de l’estació de tren de Moscou, el viatge dura de 10 a 11 hores (en el mateix “Swift”, respectivament, més ràpid). La segona opció és amb avió. Dues vegades per setmana, els vols de Sant Petersburg a l’aeroport Vladimir Semyazino són operats per l’aerolínia Pskovavia, en vol d’aproximadament 2 hores.

Amb autobús

des de Moscou, els vols directes i de trànsit a Vladimir surten de l’estació d’autobusos Schelkovsky, el temps de viatge és de 3-3.5 hores, la tarifa és d’aproximadament 440 RUB. A més, l’estació d’autobusos de Vladimir accepta vols de la massa de les ciutats circumdants: Nizhny Novgorod, Kovrov, Gus-Khrustalny, Ivanov i molts altres.

en cotxe

Amb cotxe, pot arribar a Vladimir a través de l’autopista M-7 Volga: des de Moscou uns 170 km i 3 hores en cotxe, des de Nizhny Novgorod – 240 km i 3 hores i 15 minuts en el camí.

com navegar

El disseny de la ciutat és bastant simple: el carrer principal corre d’oest a est paral·lela a el riu Klyazma a través de tot el centre històric, canviant els seus noms en el camí: des de la direcció de Moscou comença l’autopista de Moscou – després Avinguda Lenin – carrer Studenaya Gora – carrer Dvoryanskaya – carrer Bolshaya Moskovskaya – Bolshaya Nizhny Novgorod carrer – carrer Dobroselskaya i – a la fi de la ciutat, sortida a Nizhny Novgorod. Diversos carrers principals divergeixen d’aquesta carretera: Gorki en direcció a Yuryev-Polsky, així com el carrer Muromskaya i l’autopista Suzdal.

La majoria de les atraccions i hotels es concentren al llarg d’aquesta secció del carrer que es diu Bolshaya Moskovskaya. La ciutat vella comença des del Golden Gate i acaba després de l’Monestir de la Nativitat, a prop de el gir a l’estació de tren.

transport

Caminar al voltant de Vladimir és la forma més fàcil i convenient de caminar: el compacte centre històric de la ciutat es pot recórrer en 30-40 minuts. No obstant això, si l’hotel està en la distància, pot utilitzar minibusos, troleibusos o autobusos. La tarifa és aproximadament la mateixa: 22 RUB, però ocasionalment (per a vols suburbans) una butlleta costarà una mica més, depenent de la distància. Les butlletes es poden comprar a el conductor o conductor.

Una ruta realment útil per als turistes és el troleibús número 5, que segueix des de la plaça de l’estació al llarg de ul. Gran Moscou pel centre.

A l’estiu, pot llogar una bicicleta i fer un viatge, per exemple, a l’Monestir Spas-Kupalishche (uns 40 km) oa l’Església de la Intercessió al Nerl (12 km, eviti la carretera, és millor anar per la carretera per petites carreteres). El lloguer, per regla general, comença des de 150 RUB per hora, més un dipòsit.

Els hotels de Vladimir

Sent una de les ciutats més populars de l’Anell d’Or, Vladimir simplement no pot decebre en termes de quantitat i qualitat dels seus hotels. Els hotels aquí són per a tots els gustos i pressupostos, però la majoria d’ells són petits hotels bastant còmodes, on no hi ha més de 20 habitacions. El cost d’una nit en ells comença des 2000-2500 RUB depenent de la temporada. Hi ha dos “gegants” a la ciutat per rebre turistes: aquests són “Vladimir” i “Anell d’Or”, on a més de, de fet, l’allotjament nocturn ofereixen molts serveis. Pots estalviar allotjant-te en un dels albergs de la ciudado en algun lloc als afores en una “peça de kopeck” bastant maltractada (des de 1000 RUB). I per relaxar-se amb l’ànima, és millor en la natura. A prop de Vladimir hi ha diversos càmpings excel·lents i complexos hotelers complets, on pots passar la nit. Però sense el seu propi automòbil, és millor no ficar-.

Finalment, els turistes amb objectius religiosos han de comunicar-se amb el Servei de Pelegrinatge de la Diòcesi de Vladimir, allà se’ls ajudarà a trobar un lloc dins de 300-400 RUB.

14des.

Conèixer la Catedral de Sant Isaac a Moscou, realitzar un recorregut per l'església sant isaac a Moscou, recorregut pels llocs turístics a Moscou

Catedral de San Isaac

La catedral de Sant Isaac a Sant Petersburg és un excel·lent exemple de l’art de culte rus. És una de les estructures voltades més belles i significatives. Sant Pere a Roma, Sant Pau. L’altura de el temple és de 101.5 metres. L’àrea és de 4000 m2. El temple pot acomodar fins a 12000 persones. Abans de la revolució de 1917, la Catedral de Sant Isaac era la catedral principal de Sant Petersburg, i només després de 1937 es va convertir en un museu històric i d’art.

Informacion General

Com arribar a la Catedral de Sant Isaac?

El metro més proper és Admiralteyskaya. Aquesta estació està situada en la intersecció de Malaya Morskaya Street i Brick Lane. Al carrer Malaia Morskaya, aneu a l’esquerra 2 quadres (uns 500 metres) i es trobarà a la Plaça de Sant Isaac, on hi ha la catedral.

També pot arribar des de les estacions de metro: Sennaya Ploshchad, Sadovaya i Spasskaya. Aquestes estacions de metro tenen accés a la Plaça Sennaya. Des de la plaça Sennaya, ha d’anar pel carril Grivtsov fins al terraplè Moika, giri a l’esquerra. Després de metro 50-100, es trobarà a la Plaça de Sant Isaac i veurà la Catedral de Sant Isaac.

Però la majoria dels turistes combinen una visita a la catedral amb una passejada pel centre de Sant Petersburg. La Catedral de Sant Isaac es troba prop de el Genet de Bronze, la Plaça de Palau i de la Perspectiva Nevsky.

Hi ha dues excursions estàndard a la Catedral de Sant Isaac: una excursió a la catedral i un passeig per la columnata. Les entrades per a la catedral i la columnata es venen per separat.

Els interiors de la Catedral de Sant Isaac sorprenen amb la seva bellesa i riquesa de decoració. La catedral alberga visites guiades, que estan incloses en el preu de l’entrada. Un grup d’aproximadament 15 persones es reuneix a l’entrada, el que generalment demora entre 5 i 10 minuts, després de la qual cosa comença el recorregut durant el qual comença la història de la catedral, comença la seva construcció, el guia parla en detall sobre les tecnologies i materials que es van utilitzar en la construcció de la catedral.

Atès que la Catedral de Sant Isaac és un dels edificis més alts de la ciutat, les excursions a la columnata de la catedral sempre són populars entre els turistes. La columnata ofereix una bella vista de centre de la ciutat: Neva, Plaça de Sant Isaac i Palau, Fortalesa de Pere i Pau.

Horari d’obertura de la Catedral de Sant Isaac – estiu 2019

De 10:30 a.m. a 6:00 p.m.
Dia de descans – Dimecres
Les taquilles tanquen a les 17:30
De el 27 d’abril a el 30 de setembre de 6:00 p.m. a 10:30 p.m., es realitzen excursions nocturnes “Art Decorations of St. Isaac ‘s Cathedral” (veure preus de les entrades a la nit). Dia de descans – Dimecres

L’horari d’obertura de la columnata de la Catedral de Sant Isaac – estiu de 2019

De l’1 de maig a el 31 d’octubre
De 10:00 a 18:00 tots els dies.
La caixa tanca a les 17:30
Les excursions “Evening Colonnade” es duen a terme tots els dies de el 27 d’abril a el 30 de setembre de 18:00 a
22:30 (llista de preus de les entrades a la nit).
De l’1 de novembre a el 30 d’abril
De 10 a.m. a 6 p.m.
Dia lliure – el tercer dimecres del mes
La caixa tanca a les 17:30.

El cost de les butlletes per a la Catedral de Sant Isaac – estiu de 2019

per a visitants adults: 350 rubles.
per a nens menors de 7 anys – gratis.
per a nens de 7 a 18 anys – 100 rubles.
per a estudiants de Rússia i Bielorússia – 100 rubles.
per a pensionistes de Rússia i Bielorússia – 100 rubles.
per a estudiants de països estrangers (cal presentar una targeta ISIC) – 200 rubles.
Preus de les entrades per a la columnata de la Catedral de Sant Isaac el 2019
per a totes les categories dels clients – 200 rubles
Preu de la butlleta a la nit
Catedral de Sant Isaac a la nit – 400 rubles per a totes les categories dels clients
Columnata a la nit – 400 rubles per a totes les categories de visitants.

La Història de la construcció de la catedral de Sant Isaac

Pere el Gran va néixer el 30 de maig, el dia de Sant Isaac de Dalmàcia, un monjo bizantí. En 1710, es va donar una ordre en el seu honor de construir una església de fusta prop de l’Almirantazgo. Aquí Peter es va casar amb la seva dona Catherine. Més tard, en 1717, va començar la construcció d’una nova església de pedra, que va ser desmantellada a causa de l’enfonsament.

En 1768, per ordre de Catalina II, comença la construcció de la propera Catedral de Sant Isaac, dissenyada per A. Rinaldi, que va ser construïda entre Sant Isaac i la Plaça de l’Senat. La construcció es va completar després de la mort de Catalina II en 1800. Més tard, el temple va començar a deteriorar-se i caure “fora de la cort” davant l’emperador.

Després de la Guerra Patriòtica de 1812, per ordre d’Alejandro I, va començar el disseny d’una nova església. El projecte de l’arquitecte Montferrand pretenia utilitzar part de la construcció de la catedral d’A Rinaldi: la preservació de l’altar i els pilons de volta. El campanar, les lleixes de l’altar i el mur occidental de la catedral havien de ser desmantellats. Es van conservar els murs sud i nord. La catedral va augmentar en longitud, i el seu ample romandre igual. L’edifici en el pla ha adquirit una forma rectangular. L’alçada dels arcs tampoc va canviar. Es va planejar construir pòrtics amb columnes des dels costats nord i sud. La construcció havia de coronar-se amb una cúpula gran i quatre petites en les cantonades. L’emperador va triar el disseny de l’església de cinc cúpules en l’estil clàssic, escrit per Montferrand.

La construcció va començar en 1818 i va durar 40 anys. Es va construir una de les estructures voltades més altes de l’món.

La Catedral de Sant Isaac és actualment l’església ortodoxa més gran de Sant Petersburg i una de les estructures amb cúpules més altes de l’món. La seva història va començar en 1710, quan es va construir una església de fusta en honor a Sant Isaac de Dalmàcia, un sant bizantí, el dia commemoratiu és l’aniversari de Pere el Gran. En ell, el 1712, Peter es va casar amb Yekaterina Alekseevna, la seva segona esposa. Més tard, l’església de fusta va ser reemplaçada per una de pedra. El tercer temple va ser erigit en la segona meitat de segle XVIII, però, immediatament després de la finalització de l’obra, es va declarar inadequat per a l’edifici frontal de centre de la ciutat. L’emperador Alexandre I va anunciar un concurs per al millor projecte per a la seva reestructuració. Després de 9 anys, es va aprovar el projecte de el jove arquitecte francès Auguste Montferrand, i van començar els treballs.

La construcció de la catedral va durar 40 anys i va requerir un gran esforç. No obstant això, el resultat va superar totes les expectatives. La monumentalitat de la catedral es destaca per la seva construcció quadrada. Durant la construcció, es van utilitzar 43 roques de minerals. El soterrani està revestit de granit i les parets estan cobertes amb blocs de marbre gris d’uns 40-50 cm de gruix. En quatre costats, la Catedral de Sant Isaac està emmarcada per potents pòrtics de vuit columnes decorades amb estàtues i baix relleus. Una cúpula daurada s’eleva sobre l’enorme grandària de la catedral en un tambor envoltat de columnes de granit. La cúpula en si està feta de metall, i el seu daurat prendre al voltant de 100 kg d’or pur.

La catedral de Sant Isaac de vegades es diu el museu de pedra de colors. Les parets interiors estan revestides de marbre blanc amb panells de marbre verd i groc, jaspi i pòrfir. La cúpula principal va ser pintada des de l’interior per Karl Bryullov, Vasily Shebuev, Fyodor Bruni, Ivan Vitali i molts altres artistes i escultors famosos que també van treballar a l’interior de l’església.

passejades virtuals

14des.

Ciudad de Suzdal: Qué Ver y Hacer Allí, Ciutat de Suzdal: Què Veure i Fer Allà, de coneixer a la ciutat de Suzdal, que conocer en la ciudad de Suzdal, recorregut per l'anell d'or a la ciutat de Suzdal, un recorrido por el anillo de oro en la ciudad de Suzdal

Ciutat de Suzdal: Què Veure i Fer Allà

Suzdal és el centre de el districte de la regió de Vladimir i està situat a la pintoresca riba del riu Kamenka. Aquí es troben uns 200 monuments històrics, molts dels quals són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Suzdal és l’única ciutat museu en Rusia.Miles de turistes vénen avui a conèixer la ciutat provincial de Suzdal, els que se senten atrets pel seu patrimoni històric i la riquesa de l’arquitectura russa antiga. Suzdal està inclòs en l’Anell d’Or de Rússia, la ruta turística russa més popular.

Els hostes de la ciutat celebren aquesta atmosfera única de calma i cordialitat inherent a les petites ciutats russes. Aquí descansen amb les seves ànimes, gaudeixen de la pau i l’absència de l’enrenou de les grans ciutats. El negoci de l’turisme està ben desenvolupat aquí, i els residents donen la benvinguda als hostes de la ciutat amb especial hospitalitat i hospitalitat.

Tot i el fet que Suzdal modern és una ciutat petita, es troba entre les 5 ciutats que alguna vegada van ser les capitals de l’estat rus.

La història de la ciutat de Suzdal es remunta a gairebé un mil·lenni: el primer esment de Suzdal com a ciutat es remunta a 1024. Al llarg de la seva existència, Suzdal ha experimentat alts i baixos. I, tot i la manca de grans empreses manufactureres i d’un ric sector industrial, segueix sent un dels llocs preferits per relaxar-se tant entre els turistes russos com entre els hostes d’altres països.

De particular interès són les vistes de Suzdal, monuments de l’arquitectura russa, molts dels quals van ser erigits durant els segles XI-XVIII. Quan visiti Suzdal, no perdi l’oportunitat d’admirar els monestirs Savior-Euthymius i Pokrovsky, visiteu el Kremlin, el museu d’arquitectura de fusta i molts altres edificis antics de Suzdal. Hem preparat per a vostè una breu descripció dels museus de Suzdal, indicant direccions i horaris.

Suzdal semblava estar congelat en la història. No és sorprenent que els seus carrers i vistes fossin i segueixin sent un lloc freqüent per filmar pel·lícules nacionals. Fins i tot el temps en aquesta increïble ciutat segueix el seu propi camí, històricament. Més aviat, d’aquesta manera es mesura en un vell timbre situat al campanar de les Cambres dels Bisbes.

Aquest rellotge va aparèixer a Suzdal al segle XVII, i mesura el temps com ho va fer fa diversos segles: al dial, en lloc dels números habituals, trobareu lletres cirílicas: van ser a Rússia els que es van usar per a designar cadascuna de les dotze hores. “Az, faigs, plom …”, així que el compte regressiva continua amb aquestes campanades.

El rellotge encara delecta als residents i visitants de la ciutat amb el seu so melòdic, sent el mecanisme més rar i al mateix temps operatiu.

El factor més atractiu, potser, és com se celebren les vacances a Suzdal: Cap d’Any, Nadal, Carnaval, Ivan Kupala, Dia de l’Cogombre i molts altres. Les festes russes es duen a terme aquí amb una escala veritablement russa: festivitats, cançons, balls rodons. I els hostes joves gaudiran de passejades a cavall, participaran en concursos i atraccions.

Kremlin de Suzdal

El Kremlin de Suzdal va ser construït en els segles XI i XII per protegir la ciutat dels enemics de l’est, sud i oest. A la banda nord de Suzdal, el riu Kamenka va bloquejar el camí per a l’enemic. El Kremlin estava envoltat per muralles de terra de més d’un quilòmetre de llarg; es van construir portes, torres i murs de troncs. Les ruïnes de les muralles i rases han sobreviscut fins als nostres dies.

L’edifici més antic de l’Kremlin de Suzdal és la Catedral de la Nativitat de la Verge. Va ser construït al segle XIII sota el príncep George Vsevolodovich. Al segle XVII, al centre de la plaça principal de Kremlin, es van erigir edificis de pedra de les Cambres dels Bisbes, que incloïen edificis residencials i agrícoles. Fins a finals de segle XVIII, el Kremlin de Suzdal va servir com a residència dels bisbes de Vladimir-Suzdal. Avui és un complex de museus, un monument de l’antic art i arquitectura russos.

Monestir Salvador-Eutimio a Suzdal.

El monestir a la riba alta del riu Kamenka va ser fundat per Suzdal i el príncep Nizhny Novgorod, Boris Konstantinovich, en 1352. Quan el primer abat de el monestir de Eutimi va ser canonitzat per tots els sants russos, el monestir es va cridar Spaso-Eutimio. Al segle XVII, els edificis de el monestir de fusta es van incendiar durant la invasió polonès-lituana, després de la qual cosa el monestir va començar a convertir-se en poderoses torres defensives. A la fi de segle XVII, el Monestir Salvador-Eutimi era un dels més grans de Rússia.

En 1766, per decisió de Caterina II, es va establir una presó al monestir per a presos polítics i malalts mentals. Al segle XX, hi va haver un aïllador polític, i després un camp de filtre de verificació, pel qual van passar més de 8 mil persones. Fins a la dècada de 1960, una colònia educativa i laboral per a delinqüents juvenils es trobava en el territori de el monestir. Només el 1968 el Monestir Spaso-Euthymius es va convertir en museu. Avui és part de la Reserva del Museu Vladimir-Suzdal, i les seves exposicions presenten la història i la cultura de Suzdal.

MUSEU D’ARQUITECTURA DE FUSTA

El Museu d’Arquitectura de Fusta i Vida Campesina és un complex de monuments arquitectònics a l’aire lliure. L’exposició de l’museu reprodueix un petit poble amb cabanes, esglésies, dependències i molins de vent dels segles XVII – XIX, que van ser portats aquí des de diferents parts de la regió de Vladimir.

Sobre el poble reconstituït, s’aixequen dos temples, erigits sense un sol clau. Aquí pots veure la cabana d’un simple treballador agrícola, un pagès pròsper i un comerciant. A l’interior de les cabanes s’emmagatzemen samovares i mobles, plats i joguines, filoses i telers de fusta.

TEMPLE DE RESURRECCIÓ DE LES PARAULES DEL PATAKINO AL MUSEU D’ARQUITECTURA DE FUSTA

L’Església de la Resurrecció de la Paraula va ser portada a el Museu d’Arquitectura de Fusta des del poble de Patakino. L’església va ser construïda en 1776, va ser consagrada en honor de la Resurrecció de Crist. En aquest moment, el temple pertanyia a l’terratinent Ivan Akinfov. Durant molt de temps, l’església de fusta va servir com a església de el cementiri, que va ser assignada a l’església de pedra Trinity del llogaret de Patakino.

La construcció té la forma arquitectònica d’un vaixell: l’altar, el campanar i el pòrtic occidental de l’església estan construïts al llarg d’un eix. L’Església de la Resurrecció de la Paraula es va convertir en una exhibició del Museu d’Arquitectura de Fusta en 1969-1970. La seva restauració va ser realitzada per l’arquitecte Valery Anisimov.

TEMPLE DE LA TRANSFORMACIÓ DEL SENYOR DE KOZLYEVO A EL MUSEU D’ARQUITECTURA DE FUSTA

L’Església de la Transfiguració de el Senyor va ser construïda al poble de Kozlyatievo per mestres desconeguts en 1756. Durant la construcció, van utilitzar exclusivament elements de fusta. L’edifici principal i les dependències laterals a nom de Sant Nicolau el Wonderworker i Simeon Stolpnik estan coronats amb elegants cúpules de fusta.

Dins de l’església, es van conservar imatges de sants, 1 iconòstasi tallat de el segle XVIII i les Portes Reials decorades amb imatges de l’Anunciació i els quatre evangelistes. El 1966, l’Església de la Transfiguració va ser traslladada a el Museu d’Arquitectura de Fusta.

14des.

Palacio de Catalina en el pueblo de Pushkin, Palau de Catalina al poble de Puixkin, que es pot trobar dins de l'palau de Catalina, que se puede encontrar dentro del palacio de Catalina, realitzar recorregut intern pel palau de Caterina, realizar recorrido interno por el palacio de Catalina

Blog, Blog sobre Rusia, Lugares de interés, Modals

Palau de Catalina al poble de Puixkin

PALAU DE CATALINA

fundat el 1717, durant el regnat de Catalina I. En els anys següents va passar a mans de les emperadrius Elizabeth Petrovna i Catalina II i va ser reconstruït diverses vegades. En 1752-1756 El Gran Palau de Tsarskoye Selo va ser reconstruït per l’arquitecte B.F.Rastrelli en l’estil barroc tardà. És aquest conjunt arquitectònic magníficament reconstruït que es pot veure avui. El palau està inclòs en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El Palau de Catalina a Tsarskoye Selo va patir greus danys durant la Gran Guerra Pàtria: els interiors van ser saquejats i l’edifici va ser incendiat. L’última restauració a gran escala es va completar el 2015.

Ara els passadissos completament restaurats estan oberts per als clients:

Gran saló;
Sala de retrats;
Sala d’imatge;
Sala d’ambre;
Saló xinès d’Alejandro I;
Menjador de cavalleria;
Menjador de front blanc;
Petit menjador blanc;
Menjador verd;
cambrera
rebost
Gerd i Pilars Verds;
Escala davantera;
Stasovskaya escala.
Recordeu que els apartaments del Gran Duc Pavel Petrovich ( “Cameron Halls”), el vestuari de Maria Alexandrovna, Arabeskov, així com les sales de Lió estan en procés de restauració.

Amber Room al Palau de Caterina

Potser la sala més famosa de l’palau es pugui cridar la Sala Ambre. Els panells d’ambre van ser donats a Pere I pel rei prussià Frederic I c. 1717 i instal·lat a les Cambres Humanes al Jardí d’Estiu de Sant Petersburg. Per ordre de l’emperadriu Elizabeth Petrovna, l’arquitecte B.F.Rastrelli i el mestre A. Martelli en 1770 van traslladar el Gabinet Amber a Tsarskoye Selo i van crear la famosa sala.

Lamentablement, aquesta obra mestra de l’arquitectura de segle XVIII, es va perdre durant la Gran Guerra Pàtria. Durant molts anys, es va realitzar una investigació per trobar l’habitació perduda, però no va ser possible trobar-la. El 1981, va començar la feina a gran escala per restaurar-lo, que es va completar només en 2003: l’exposició es va obrir per al 300 aniversari de Sant Petersburg. L’ambre de Kaliningrad es va utilitzar per a la reconstrucció, el treball va ser finançat pels partits rus i alemany.

Preus d’entrades per al Palau de Catalina a Pushkin

butlleta d’entrada (per a ciutadans de la Federació de Rússia) – 700 rubles;
butlleta d’entrada (tarifa regular) – 1000 rubles;
persones en edat de jubilació (ciutadans de Rússia i Bielorússia) – 350 rubles;
cadets, personal militar, membres de sindicats d’art de Rússia: 350 rubles;
persones a partir de 16 anys, així com a estudiants: 350 rubles;
menors de 16 anys – sense càrrec.
De el 27 d’abril a l’21 d’octubre, les entrades per al Palau de Caterina es venen només amb una entrada a parc.
La butlleta d’entrada a el Palau de Caterina inclou un recorregut grupal amb un guia de parla russa. Per als ciutadans estrangers, un servei d’audioguia està disponible en quatre idiomes estrangers. El cost de l’audioguia és de 200 rubles + 1000 rubles de dipòsit.

Per a grups preferencials dels clients, el cost dels serveis d’excursió és de 3000 rubles per grup de 10 a 30 persones. Servei d’informació telefònica del Palau de Catalina: +7 (812) 465-20-24.

Cost de les butlletes per Catherine Park:

butlleta d’entrada – 150 rubles;
persones de 16 anys d’edat, així com estudiants, cadets, personal militar, membres de sindicats d’art de Rússia – 80 rubles;
persones en edat de jubilació (ciutadans de Rússia i Bielorússia) – 40 rubles;
menors de 16 anys – sense càrrec.

Horari d’obertura del Palau de Catalina a Tsarskoye Selo el 2019

L’horari d’obertura de l’museu varia segons la temporada:

Setembre: les taquilles estan obertes tots els dies, excepte els dimarts, de 12:00 a 17:45 (entrada a l’exposició fins a les 18:00);
D’octubre a abril, els caps de setmana són dimarts i el darrer dilluns del mes.
Durant les vacances escolars de tardor, hivern i primavera, les butlletes es venen de 12:00 a 16:45 (admissió a l’exposició fins a les 17:00).
Horari d’obertura de Catherine Park:
de setembre a abril: de 7:00 a 21:00;
al maig i juny, de 7:00 a 23:00;
al juliol i agost, de 7:00 a 22:00;
Les taquilles de parc estan obertes tots els dies de 9:00 a 19:00.

Excursions a el Palau de Catalina

El servei d’excursions al museu es divideix en general i temàtic.

Un recorregut turístic general està inclòs en el preu de la butlleta d’entrada. Durant el mateix, els visitants es familiaritzen amb la història i els interiors de l’palau, visiten els passadissos i aprenen sobre la vida real i de la cort.

S’organitzen visites temàtiques al Palau de Caterina per a grups organitzats amb reserva prèvia (d’octubre a abril).

Una llista completa de recorreguts temàtics al lloc web del Palau de Catalina

com arribar

El Palau de Catalina es troba a Pushkin, a 25 quilòmetres a sud de Sant Petersburg, a l’adreça: carrer Sadovaya, casa número 7.

Des del centre de Sant Petersburg, es pot arribar en cotxe en aproximadament una hora. Pot llogar un automòbil o buscar companys de viatge en el servei BlaBlaCar.ru.

La ruta de Gostiny Dvor a Tsarskoye Selo al mapa – Google Maps

Pots arribar a Pushkin a transport públic, que va des de les estacions de metro:

de l’art. Moscou – taxis de ruta fixa No. 286, 287, 342, 347 i 545;
de l’art. “Estrella” o “Kupchino” – nombre d’autobús 186;
de l’art. Metro Kupchino – taxis de ruta fixa No. K-545, K-286, K-287 i K-347.
El metro a Sant Petersburg està molt desenvolupat, el que li permet arribar ràpidament des de gairebé qualsevol àrea.

Per evitar esperar en embussos, pot utilitzar el rail. Un tren elèctric viatja des de l’estació Vitebsk a Sant Petersburg fins a l’estació Tsarskoye Selo a Pushkin. L’horari es pot trobar aquí.

Des de l’estació de trens Tsarskoye Selo fins al Palau Grand Tsarskoye Selo, pots prendre els autobusos No. 371, 382 o els minibusos No. 371, 377, 382.

Per demanar un taxi, utilitzeu les aplicacions mòbils: Yandex.Taxi, Maxim, Uber i Gett.

Des de l’aeroport internacional de Pulkovo fins Pushkin es pot arribar en cotxe a 20-30 minuts.

La forma més convenient d’arribar des de l’aeroport a Tsarskoye Selo és mitjançant un trasllat. L’acte es pot demanar a través del servei KiwiTaxi. Un conductor experimentat el rebrà a l’aeroport i esperarà en cas de retard en el vol. Al lloc web de la companyia, pot sol·licitar seients per a nens i tancaments per a càrrega de grans dimensions.

14des.

Palacio de Yusupov en San Petersburgo, Palau de Yusupov a Sant Petersburg, realitzar un recorregut per l'interior del Palau de Yusupov, realizar un recorrido por el interior del Palacio de Yusupov, visitar els millors Museus palaus a Sant Petersburg, visitar los mejores Museos palacios en San Petersburgo

Palau de Yusupov

La inexpressiva façana groga al terraplè de Moika amaga un veritable tresor per als amants dels interiors antics, luxoses escales i salons, escultures i pintures, teatre modern i històries fosques. Sorprenentment, tot això es va conservar gairebé per complet, tot i els cops d’estat, guerres, revolucions i crisi. Per primera vegada, els turistes que entren es queden sense paraules per l’aura inusual de Palau Yusupov, ple d’imatges artístiques creades per arquitectes, escultors i artistes talentosos durant 300 anys.

Una mica d’història

Els Yusupovs descendien de l’Nogai Khan Yusuf, que s’havia anat a Moscou sota Ivan el Terrible. L’adopció de l’ortodòxia els va obrir el camí a una carrera a la cort. El clan era ràpidament ric, i el 1830 el més gran de la família, Boris Nikolayevich, li va comprar a la neboda de el Príncep Potemkin un edifici en el Moika, que Catherine II li va donar. Però ella no va ser la primera propietària de l’edifici, va ser construït el 1770 per al senador A.P. Shuvalov. Des de llavors, fins a 1917, 5 generacions dels prínceps d’Yusupov van viure a les parets de l’palau, reconstruint i decorant contínuament. Després de la revolució, el Museu de la Vida Noble es va situar aquí, que després es va transformar en la Casa de la Cultura dels educadors.

A veure

Els visitants veuran els interiors cerimonials de l’segon pis, el cinema a casa, els apartaments privats de l’últim príncep Yusupov, la feina, la sala d’estar àrab, decorada a l’estil dels palaus d’Orient Mitjà. La gràcia i l’harmonia regnen a la meitat “femenina” en els gabinets de porcellana i persa, hi ha un petit sofà rosa en el qual la princesa Zinaida Nikolaevna va posar per a l’artista V. Serov per al famós retrat. El saló de música compta amb una rica col·lecció d’instruments i un òrgan mecànic de Thomas Hess. En el teatre a les nits hi ha actuacions d’una companyia de joves actors.

Podeu escoltar una història fascinant sobre les exhibicions de l’palau de la guia, llogar una audioguia (sense càrrec, sota fiança) o descarregar una aplicació especial al seu telèfon intel·ligent.

Exposició “L’assassinat de Rasputin”

A la “guarnició”, és a dir, la sala d’soterrani del Palau Yusupov, es reprodueix l’escena d’un dels crims més misteriosos de la Rússia prerevolucionària. La il·luminació és garrepa, una creu daurada parpelleja a la tauleta de nit, l’atmosfera és la més depriment. A la taula, carregada d’ampolles i menjar, hi ha la figura de cera d’un home barbut amb una camisa color gerd, i un jove oficial amb uniforme de camp està dret a prop. Aquest és Felix Yusupov, l’últim d’una família gloriosa, que va considerar el seu deure lliurar a la monarquia de el vell escandalós que havia desacreditat a la dinastia. Els guies expliquen en detall la història de la vida i la mort d’Grigory Rasputin, sobre les seves habilitats extrasensorials, la seva increïble influència en la família reial. Aquesta exposició és molt popular.

Informació practica

Direcció: Sant Petersburg, st. Decembrists, 21. Lloc web.

Com arribar-hi: prengui el metro fins a l’estació. Admiralteyskaya, Nevsky Prospect, Sadovaya, Sennaya, Spasskaya.

Horari: tots els dies de 11:00 a 18:00. Preu de l’entrada per a adults: 700 RUB, per a nens i estudiants: 500 RUB. El preu de l’entrada per a l’exposició “Killing Rasputin” per a adults és de 350 RUB, per a nens i estudiants de 250 RUB. Els preus a la pàgina són per a octubre de 2018.

altres dades

La família aristocràtica més antiga de Rússia, els prínceps Yusupovs, tenien diversos palaus en diferents províncies de país. No obstant això, el més gran i luxós va ser el palau al Moika, a Sant Petersburg. Aquesta enorme casa era propietat de cinc generacions de prínceps.

L’aparença i l’interior de l’palau reflectien plenament l’estat i la influència de la família Yusupov en l’Imperi rus. Només les residències imperials podien discutir amb el Palau de Yusupov amb esplendor.

Avui, un recorregut per la capital de nord estarà incomplet sense una visita a l’palau dels prínceps de Yusupov al Moika. Aquesta casa s’ha convertit en un lloc de culte per als turistes, ja que només pot demostrar completament l’autèntic estil de vida de l’aristocràcia russa. A més, el Palau Yusupov guarda un secret ombrívol: va ser aquí on van matar a el favorit del rei Grigory Rasputin.

El príncep Boris Yusupov va adquirir una residència al Moika a l’any 1830. L’edifici estava en mal estat, però la situació financera de la família va permetre als Yusupovs convertir ràpidament el seu palau en el lloc més luxós de Sant Petersburg. La restauració va tenir lloc a escala real. Els constructors, sota la guia de l’arquitecte A. Mikhailov, van refer la façana, han afegit el nombre de pisos a l’edifici i van agregar un edifici addicional de tres pisos a la part oriental de la finca.

El Palau Yusupov alberga un teatre, una extensa galeria de pintura, un jardí d’hivern i un conservatori. Una àmplia escala davantera es dirigia directament a riu, al seu propi passeig marítim. A l’interior, el palau va ser decorat per decoradors que anteriorment treballaven en els castells de la noblesa europea.

Després de la mort de Boris Yusupov, els nous propietaris de l’palau el van reconstruir i van reconstruir repetidament. Al segle XIX, es mantenien comunicacions modernes a l’edifici: clavegueram, calefacció, electricitat i subministrament d’aigua.

L’última vegada que el palau de Iusupov va ser reconstruït el 1914: el dia abans del casament de el príncep Félix, les càmeres del primer pis van ser completament renovades.

Després de la revolució, al Palau de Yusupov durant un curt temps hi va haver una exposició dedicada a l’assassinat de Grigory Rasputin i el Museu de la Vida de la Aristocràcia Russa. Posteriorment, l’edifici va ser transferit a l’departament de treball educatiu de Leningrad, el que va evitar la ruïna de l’palau durant la Guerra Civil.

Durant la Segona Guerra Mundial, la residència dels Prínceps Yusupov al Moika va servir com a hospital. Després de la guerra, l’edifici va ser reconegut com un objecte històric d’importància nacional.

En la dècada de 2000, les sales del Palau Yusupov van ser completament restaurades, van albergar nombroses exhibicions que mostren clarament la vida de la família aristocràtica russa en els segles 18-19. Algunes habitacions es lloguen per a casaments i dies festius. El teatre a la casa dels Yusupovs encara funciona, s’organitzen obres clàssiques i modernes, es realitzen concerts.

La companyia de teatre participa activament en la presentació de les exposicions, que fa que la visualització sigui interactiva i extremadament interessant. La més popular al Palau Yusupov és l’exposició “L’assassinat de Rasputín”. Els turistes baixen a soterrani, on va ser assassinat el favorit de l’emperador. Aquí, en una habitació estreta amb arcs baixos, hi ha figures de cera: assegut a la taula, Gregory menja pastissos enverinats; a prop es troba el seu futur assassí: el Príncep Félix Yusupov. Els turistes que visiten l’exposició tenen l’efecte de la presència.

El Palau Yusupov al Moika durant dos segles ha estat el centre de la vida social a Sant Petersburg. Aquest edifici recorda el soroll dels vestits en els balls, els crits alegres i el cruixit de les ampolles obertes de xampany a les festes aristocràtiques.

El palau és una veritable obra mestra arquitectònica, un dels edificis més bells de la capital d’al nord.

14des.

Recorregut per la ciutat de Peterhof, Recorrido por la ciudad de Peterhof, tours al Palau i fonts en Peterhof, tours en el Palacio y fuentes en Peterhof, visitas los principales sitios turísticos de Peterhof, visites als principals llocs turístics de Peterhof

Ciutat Peterhof

Peterhof és una residència Imperial de camp a les rodalies de Sant Petersburg, fundada per Pere I en honor de la victòria de l’Estat Rus a la guerra de el Nord. L’aspecte únic de “Versalles Rus” es va formar durant tres segles, des de la primera pedra en 1712 fins als nostres dies, quan després de l’ocupació alemanya, literalment va haver de recuperar-se de les ruïnes.

El complex pintoresc de Palau-parc es diu el Regne de les Fonts. Més de 150 Fonts i cascades d’aigua adornen la composició de parc. Els palaus, pavellons, estàtues, carrerons i jardins de flors estan plens de grandesa i s’assemblen a una bella època passada. Fins i tot els arbres tenen la seva pròpia història: els Roures conservats plantats pel rei fundador.

La ciutat de Peterhof es divideix en dos districtes: el nou Peterhof i l’antic Peterhof. Tots els principals llocs d’interès es troben dins De la nova Peterhof-entre el carrer Peterhof i la carretera de Ropshinsky.

Com arribar a Peterhof

Peterhof es troba a la vora de el Golf de Finlàndia, des de la capital de l’Nord a només 40 km. Es pot arribar a la ciutat en terra-amb autobús, minibús, tren o taxi, i en l’aigua-en el meteor de passatgers. En qualsevol cas, el viatge no prendrà molt de temps, i el viatge en vaixell teploozhet serà més divertit, ja que en el camí s’obren les vistes a l’Hermitage, l’illa Vasilievsky, la fortalesa de petropavlovskaya.

Per obtenir més informació sobre com arribar a Peterhof, consulteu aquesta pàgina.

el Transport

Pot moure per Peterhof en autobusos i taxis d’autobús. La xarxa de transport desenvolupada connecta la ciutat amb Sant Petersburg i els museus-reserves en Strelna i Oranienbaum. En un moment càlid, una de les millors maneres de viatjar a través de Peterhof és la bicicleta. El Servei de Lloguer de bicicletes per a adults està disponible de 200 a 250 RUB per hora, de 100 a 150 RUB per a nens. A l’hivern, aquest mateix punt de Lloguer ofereix esquí de fons, trineus finlandesos i “vatrushki” per muntar a cavall amb una muntanya russa – tot per un preu de 250 RUB per hora. Els atletes de l’escola d’esquí local organitzen esquí a gairebé tots els parcs locals. El lloc ideal per esquiar és la carretera tsarskaya baixa, que s’estén al llarg de la badia Finlandesa fins al més tranquil. L’establiment ofereix servei de lloguer d’equips esportius al parc d’Alexandria durant tot l’any. Els preus de la pàgina són per a octubre de 2018

Els Hotels a Peterhof

Els hotels Peterhof són una combinació de la civilització moderna i l’arquitectura dels segles 17-19. Molts hotels es construeixen en l’esperit de les finques nobiliàries o es troben en edificis antics. Allotjament a Peterhof – no de barat. Després de tot, vostè va a passar la nit al Museu-i per això se li demanarà una gran quantitat. Tenint en compte que els turistes estrangers arriben a Peterhof, la ciutat tracta de mostrar-se en la millor llum. Els hotels aquí per a tots els gustos-ordinàriament de tres estrelles a la classe de luxe.

Sovint, els hotels locals són complexos complets amb un Restaurant, un Spa, una sala de conferències, un Jardí de luxe i altres encants de la vida. La tarifa varia segons la temporada: 2000-3000 RUB a 20 000-30 000 RUB per nit. Podeu trobar fàcilment els números i més car-seria una targeta de crèdit d’or.

que Portar

Les experiències inoblidables i les fotos al fons de les belleses locals-això és el que ha de portar amb cada turista de Peterhof. Tot i que els familiars i amics poden gaudir de records més tradicionals, des imants i calendaris fins estàtues en forma de símbols arquitectònics locals. Nombroses botigues ofereixen còpies en miniatura dels monuments de Peterhof, “ous Faberge”, bosses de lona i para-sols amb estampat de Peterhof reconeixible, Captain Captain Caps amb la inscripció “Peterhof”, trencaclosques amb tipus de reserva i ventiladors. En els taulells es poden trobar records més originals. Per exemple, còpies de cartes antigues de el Museu de naips.

-Els coneixedors aconsellen no afanyar amb la compra de records immediatament a l’entrar al parc: les souvenirs en el territori de l’complex és suficient-serà l’oportunitat de triar i apreciar-se. Els preus són diferents. Els imants es poden comprar per 100 RUB, però les gorres ja per 500 RUB.

Les Cafeteries i restaurants de Peterhof

A l’altre costat de l’entrada a l’Verkhniy Park, a l’hotel “Samson”, es troba el Restaurant de el mateix nom, que porta la seva història des de 1839 – sobre la seva cuina en aquesta època va ser elogiat pel mateix Alexander Dumas. L’establiment proposa als coneixedors dels plats russos del menú de zarskoe pels mateixos preus-les càrregues marinades – el pit de la melsa, el riapushka, els pancakes amb el caviar. Si bé és deliciós menjar aquí pot cada un – de 12:00 a 16:00 els Restauradors estan esperant els hostes per a un dinar de negocis democràtic a un preu de 260 RUB per persona.

El Restaurant “Standart”, que es troba a prop de el lloc d’amarratge de Meteor, serveix Dinar amb vistes a el Golf de Finlàndia. Ofereix un menú turístic de cuina tradicional russa a un preu de 1000 RUB per persona.

La cervesa de barril i la porció Democràtica es poden trobar al Duck & Drake gastropabe al parc Colonial. La pizzeria Americana ofereix als seus hostes diferents tipus de pizza a la prova tradicional i exuberant – per a la “Margarita” de Mida estàndard haurà de pagar 375 RUB. El cafè “Brynza & Shashlyk”, situat a un parell de pomes del Gran Palau, és famós pels preus adequats i els cheburek saborosos. Transferiu l’esperit i begui te gratis amb galetes al tainkafe “hora punta” per 130 RUB per hora.

Els Entreteniments i llocs d’interès de Peterhof

Els turistes vénen principalment a Peterhof per veure el palau i el complex de parc de el mateix nom amb famoses fonts. Està ple de tantes belleses i tresors que no hi haurà prou tot un dia per conèixer-lo. Podeu explorar els llocs d’interès com a part d’un grup sota la guia d’un guia, o pot fer-ho vostè mateix: els consells i els esquemes detallats que es venen en els llocs de records prop del Gran Palau l’ajudaran a navegar al parc. En Peterhof, s’està revivint la tradició imperial de el ciclisme i es realitzen diverses excursions amb bicicleta, inclosos viatges amb bicicleta de la família Romanov.

-Per veure Peterhof des de dalt, no cal llogar un helicòpter. Des de la plataforma d’observació de la Catedral dels Sants Pere i Pau, s’obre una vista impressionant dels voltants. Aquesta església ortodoxa es troba prop de el Palau Peterhof.

Entre setmana, hi ha una oportunitat gratuïta per arribar a la fàbrica de rellotges Rocket. Els rellotgers sempre són convidats benvinguts i fan excursions fins i tot per a una persona. Per no perdre el temps d’espera, pot preinscriure per telèfon. Durant el recorregut es permet fer fotografies.

Conjunts de palau i parc

El monument d’importància mundial, el Palau de Peterhof i el Complex de el Parc, consisteix en el Jardí Superior, el palau i el Parc Inferior. El cor de l’atracció és la Gran Cascada al Parc Inferior. Aquesta és una estructura grandiosa, el lloc central en el qual hi ha la figura de Samsó, esquinçant la boca d’un lleó. Sense visitar el Parc Inferior amb les seves nombroses fonts, la impressió de Peterhof seria incompleta.

Alexandria és la residència dels últims emperadors russos, envoltada per un parc costaner de dos nivells. El complex té un estil peculiar: es van utilitzar elements de l’arquitectura gòtica en el disseny de pavellons, escultures i pèrgoles. Ha de visitar: Cottage Palace, Farm Palace i la capella gòtica.

Els Parcs de Peterhof

Peterhof no és només una ciutat de fonts, sinó també una ciutat de parcs, que és un plaer passejar. Molts d’ells no difereixen en el disseny perfecte de el paisatge, sinó que s’assemblen als boscos amb carrerons que hi estan ubicats: aquests són els anomenats parcs paisatgístics. A més de l’famós Upper Garden i Lower Park, que formen part de l’Conjunt Peterhof, el Alexandria Park situat a la banda és imprescindible. Un altre parc paisatgístic d’Alexandria va ser fundat com a camp de caça real. En memòria d’això, va obtenir el segon nom: “Casa de feres”. El parc paisatgista colon va sorgir durant el regnat de Nicolau I. La major part està ocupat per Holguin Pond, que porta el nom de la filla del rei. Meadow Park és considerat un dels conjunts de parcs més valuosos de mitjan el segle XIX: els arbres i arbustos creixen en grups pintorescs i s’assemblen a ales verds. El parc anglès a la part occidental de la ciutat segueix el model de les finques angleses. El parc Oldenburgsky s’estén al llarg de la mar en part de l’antic Peterhof.

5 Coses que val la pena fer a Peterhof

Prova la teva sort corrent a través de fonts de galetes.
Prova el vestit pompós de Caterina II.
Perd-te en el laberint de la font.
Verifiqui el temps en el rellotge de sol de l’palau.
Pren-te una selfie amb l’esquirol Peterhof.

Els Edificis arquitectònics

Arquitectes famosos i poc coneguts, des Rastrelli fins al servent Voronikhin, van deixar la seva empremta sota l’aparença de Peterhof. Peter I mateix estava fent un projecte per al pavelló Hermitage. El palau cerimonial per a balls i recepcions, l’Edifici Catherine, va ser construït per l’arquitecte Bartolomeo Francesco Rastrelli, la contribució a l’arquitectura és tan gran que tota una adreça estilística porta el seu nom. El Palau Monplaisir va ser erigit com un monument a la victòria guanyada per Rússia en la lluita per l’accés a la mar. El monument arquitectònic, el Palau Marly, no és de cap manera inferior a la residència de Lluís XIV a Marly le Roi, el que va inspirar a l’arquitecte tsar rus a crear-lo. Les columnates de marbre Voronikhinsky van ser nomenades en honor al seu creador, el servent A. Voronikhin, qui va rebre el títol d’arquitecte pel seu reeixit projecte.

les Fonts

El coneixement de les fonts de Peterhof comença amb el Jardí Superior. A l’entrada principal, els visitants són rebuts per la font Mezhumny, piscina rodona amb dofins i un monstre marí. Entre les fonts de Parc Inferior, la més famosa és Samson, situada al centre de la Gran Cascada. 3 escales en cascada, 64 fonts, 255 escultures i baix relleus sobre temes antics: aquest és l’edifici de la font més gran de l’món i una targeta de visita de Peterhof.

Les fonts bessones “Adam” i “Eva” són un veritable exemple de l’escultura “Peter”. Aquestes són les fonts més antigues i les úniques que s’han mantingut sense canvis fins als nostres dies. Per veure les fonts romanes típiques no cal anar a Itàlia. En Peterhof hi ha dues còpies exactes de les fonts instal·lades a la Basílica de Sant Pere a Roma.

Les galetes Peterhof són un passatemps favorit per als visitants de l’Lower Park. Les fonts “Avets”, “Roures”, “Para-sols xineses”, “Sofàs” funcionen segons un principi: en el moment més inesperat, els dolls d’aigua i les esquitxades arriben als transeünts desafortunats. “Via fluvial”: una font de la qual és impossible deixar sec, per compassió per als turistes, només s’inclouen tres vegades a el dia i per només un minut.

Una atracció inoblidable és la font preferida: quatre ànecs giren a la piscina i el gos favorit intenta assolir-los. El grall sonor acompanyat d’un lladruc de gossos atrau visitants de tot el parc.

Horari de la font

Les fonts operen només a l’estiu, des de finals d’abril fins a mitjans d’octubre. Les fonts de la Gran Cascada es llancen solemnement cada dia a les 11:00 amb la música de Glier “Anthem to the Great City” i s’apaguen a les 18:00. El festival de primavera de la gran inauguració de les fonts generalment es celebra a mitjans de maig.

La temporada també està tancada solemnement, amb el Festival de Tardor de les Fonts a mitjans de setembre. A mitjan octubre, s’apaguen durant l’hivern i s’encenen només a finals d’abril.

museus

En Peterhof hi ha museus per a tots els gustos. Joies i relíquies imperials s’exhibeixen al Museu Especial de Rebost. A les coves de la Gran Cascada, pot caminar a través dels túnels i veure el funcionament de el sistema de subministrament d’aigua. Hi ha un museu de negocis de fonts, dedicat a la feina d’enginyers, creadors d’un grandiós sistema de fonts. Pot descobrir com es van rentar els sobirans i com van ser tractats en el Museu de la Casa de Banys, on els visitants coneixen la vida quotidiana de la cort imperial. L’Imperial Yachts Museum es troba a la vora de el golf de Finlàndia. Explica la història de Peterhof com la residència marítima d’estiu dels emperadors russos. Hi ha fotografies, models i decoració de palaus “flotants”: els iots imperials i principescos. El Museu “Sovereign Fun” serà interessant tant per a adults com per a nens: amb l’ajuda de les modernes tecnologies multimèdia, el món de l’era Petrina es recrea allà. lloc web

El temps a Peterhof

El clima a Peterhof, així com a Sant Petersburg, no és massa suau i acollidor. L’alta humitat, el vent a ratxes i la capa de núvols són esdeveniments climàtics comuns en aquests llocs. A causa de la proximitat de l’Golf de Finlàndia, el clima és molt variable i pot canviar diverses vegades a el dia. La presència d’un paraigua és una condició indispensable per a una excursió reeixida. A l’estació càlida, en qualsevol clima, no serà superflu tenir cura de la roba reemplaçable per als nens. És poc probable que els turistes joves puguin resistir la temptació d’experimentar els efectes de les fonts de galetes.

Nits blanques – decoració Peterhof. Oficialment, continuen de l’11 de juny a el 2 de juliol, i de fet, des de mitjans de maig fins gairebé mitjan juliol, pot gaudir d’aquest fenomen natural, quan el crepuscle de la tarda canvia gradualment al dia.

14des.

els millors museus per visitar a Moscou, los mejores museos para visitar en Moscu, Museo sovietico en Moscu, Museu soviètic a Moscou, Visita a el museu de la URSS, Visita al museo de la URSS, Visita Museo URSS en VDNKh, Visita Museu URSS en VDNKh

Museu URSS en VDNKh

Des de desembre de 2012, el Museu de l’URSS estava situat en VDNH. Però a finals d’octubre de 2014, el museu es va mudar a New Arbat.

Avui, moltes persones es relacionen de manera diferent amb el país dels soviètics, però la majoria dels habitants del nostre país van néixer en aquest país. Una cosa és certa, va ser un poderós imperi que va fer una gran contribució a la història de la humanitat.

El propòsit de l’museu és una oportunitat per recordar aquelles coses que envoltaven a les persones en l’època soviètica. Per parlar sobre la ideologia del nostre gran país que va criar a milions de persones d’octubre, pioners, membres de Komsomol i membres de l’PCUS. Mostra als nostres líders a través d’accions que recordin.

El culte a la personalitat en totes les seves manifestacions, actuacions soviètics, màquines escurabutxaques, tasses esportives, ordinadors, telèfons, televisors, càmeres i ràdios, alcohol i aliments, cupons d’aliments, cartells de pel·lícules, roba i sabates, joguines i jocs, articles d’interior, postals, medalles, insígnies, segells i records: tot això es va fer a l’URSS. 2019.06.12 10:23:50 OSD.RU

Una cosa és certa, va ser un poderós imperi que va fer una gran contribució a la història de la humanitat.

El propòsit de l’museu és l’oportunitat de recordar aquelles coses que ens van envoltar en l’època soviètica. Parli sobre la ideologia del nostre gran país, que va criar a milions de revolucionaris d’octubre, pioners, membres de Komsomol i membres de l’PCUS. Mostra als nostres líders a través d’accions que ens recorden.

El culte a la personalitat en totes les seves manifestacions, actuacions soviètics, màquines escurabutxaques, tasses esportives, ordinadors, telèfons, televisors, càmeres i ràdios, begudes alcohòliques i aliments, cupons d’aliments, cartells de pel·lícules, roba i sabates, joguines i jocs, articles d’interior, postals, medalles, insígnies, segells i records: tot això es va fer a l’URSS.

Estacions de metro més properes
Arbat
Smolenskaya

Museu de l’URSS al Centre d’exposicions de tota Rússia. Part 1, econòmica e històrica
El propòsit del meu viatge de dissabte a Centre d’exposicions de tota Rússia va ser l’anomenat Museu de la URSS al pavelló núm. ° 2.
Després de mirar el seu lloc, immediatament vaig decidir anar-hi i sense intermediaris d’informació per avaluar “quin tipus de Sukhov és”. Està clar que el tema de la “era soviètica”, que s’ha allunyat de nosaltres per més de 20 anys en la història, ara s’ha tornat molt popular i atrau l’atenció molts. A més, tota una generació ja ha crescut, el que “la primícia no sap”, i jutja sobre aquest moment principalment per mites: positiu, bromes o negatiu. I aquells que van trobar el col·lapse de la URSS en l’edat escolar primària i fins i tot secundària, de fet, no coneixen l’era de la Unió Soviètica fins a 1987 i no comprenen molt bé les realitats de la mateixa.

El tema de la Unió Soviètica és inconvenient per a l’estat actual: els liberals i la perestroika van llançar amb èxit l’estat social dels anys cinquanta i vuitanta, i l’elit actual va eclosionar entre agost de 91 i octubre de 93 com una negació de l’passat. Només, potser, el tema de la guerra com un control incondicional de la consciència nacional va ser parcialment portat per ells a un nou ésser postsoviètic. Per tant, el EREF postsoviètic i el seu estrat dominant no necessiten museus soviètics com a mitjà per mostrar la història i el nostre passat comú. Però hi ha un tema! Existeix, i l’interès en ell està en constant creixement.
¿I què? Si no és l’estat, llavors els empresaris. Llavors, van emprendre el desenvolupament d’un nou camp de miracles. La qual cosa és lògic.

És interessant, però com descriu el nou museu aquesta era. La ubicació, francament, era vergonyosa per endavant: al capdavall, el Centre d’exposicions de tota Rússia és ara un chalman comercial, a més d’una afluència contínua de visitants comercials i de trànsit. I a llogar un lloc en els pavellons no és barat, vol dir que el més probable és que el “museu” sigui petit.

La intuïció no va enganyar: el museu va resultar no ser una col·lecció soviètica (com a Kazan), no una reprimenda antisoviètica (com a Talín o Riga), va resultar estar segellat amb nabius, més a prop del Museu de l’Comunisme de Pragapero una maduixa El que, en principi, no és sorprenent per a un enfocament comercial: després de tot, què més hauria atrapar un simple visitant, amb quin esquer viu? Només en segells coneguts, en combinació amb maduixes, nabius i totes les marques pop reconegudes (dones eròtiques, petó Brezhnev, Stalin amb tub, restrenyiment geperut, colls pioners, nines i altres Kalash populars amb vodka i un ós) 80) Per garantir-ho, d’agregar thrash i actuacions a aquesta barreja, per estar absolutament segur d’arribar a el públic massiu objectiu. Per dir-ho, museu one-eyed.ru.ru.

No obstant això, va deixar veure. Vaig dividir la visió general de l’museu en dues parts: històrica i quotidiana i nabiu vermell. Per cert, està molt clarament dividit allà i espacialment, en aquestes dues parts. Ara – política (història) i vida.

14des.

las estaciones del metro mas interesantes para visitar en moscu, recorrido por el metro de moscu, visitar la estacion del metro de kievskaya

Estació de metro de Kievskaya

La data d’obertura de l’estació Kievskaya de la línia Arbat-Pokrovskaya és el 5 d’abril de 1953. L’estació es va obrir com a part de la secció Kievskaya – “Plaça de la Revolució”. El disseny de l’estació és una volta profunda de tres voltes de piló. L’estació va ser construïda d’acord amb un disseny estàndard. Els arquitectes de l’estació van ser L.V. Lilie, V. A. Litvinov, el Sr. F. Markovskiy, V. M. Dobrokovsky; arquitectes de vestíbul: I.G. Taranov, G.S.Tosunov (a l’edifici de l’estació de tren de Kíev). L’enginyer de disseny de l’estació va ser A.N. Pirozhkova.

El disseny de l’estació està dedicat a la Ucraïna soviètica i el tema de la reunificació d’Ucraïna amb Rússia. L’estació està decorada amb una gran quantitat de pintures, realitzades a l’estil de l’realisme socialista i la tècnica de la fresca. Els panells estan ubicats en els arcs dels passadissos centrals i laterals en els pilons. A la sala central hi ha composicions de trames que representen a ciutadans de la Ucraïna soviètica: “Arquitectes”, “Atletes”, “Enginyers de l’energia”, “Constructors”, “Conreadors de vegetals”, “Treballadors ferroviaris”, “Constructors de màquines “,” Torn laboral “,” Cultivadors de pa “,” Criadors “,” Científics Químics “i” En Kindergarten “.

Tot un equip creatiu d’artistes va treballar en el disseny de l’estació: V.A. Konovalov, V.N. Arakelov, P.M. Mikhailov, L.A. Karnaukhov, T.V. Konovalova, A.K. Shiryaeva, K.P. Aksenov, I.V. Radoman
Els pilons de la sala de l’estació estan coberts amb marbre blanc dels Urals “koelga” i coronats amb una complexa cornisa de ceràmica acolorida decorada amb un patró popular ucraïnès. Les parets de la pista estan revestides de marbre blanc i gris. El pis és de granit gris.
El vestíbul de terra de l’estació es comparteix amb l’estació Koltsevaya Liniya de el mateix nom i està integrat a l’edifici de l’estació de Kíev. L’interior de l’vestíbul és consistent amb l’esperit de la construcció cerimonial de la postguerra: un sostre de volta alt està decorat amb un panell de mosaic circular de roques cares sobre el tema de la feina de el poble ucraïnès, les columnes estan folrades de marbre blanc. Les lluminàries estan ocultes per una àmplia cornisa sostinguda per altes columnes de marbre.

L’estació va ser terminal durant 50 anys (de 1953 a 2003).

En 2016, l’estació va ser restaurada, els restauradors van rebre el Premi de Restauració de Moscou de Govern de Moscou en diverses categories: pel millor projecte de restauració i adaptació i per l’alta qualitat dels treballs de reparació i restauració.
L’estació de metro Kievskaya a Moscou es troba a uns 3,5 -4 quilòmetres a l’oest de centre de la ciutat, des de la Plaça Roja i el Kremlin de Moscou. L’estació es troba a prop de l’estació de trens de Kíev, el carrer Kíev i la plaça d’Europa. No gaire lluny de l’estació flueix el riu Moscou.
L’estació de metro Kievskaya és un important centre d’intercanvi. L’estació Kievskaya està ubicada en tres línies d’metro de Moscou: línia Filyovskaya, línia Arbat-Pokrovskaya, línia Koltsevaya). Aquesta és una de les estacions més concorregudes (pel nombre de passatgers atesos) de metro de Moscou.

L’estació Kievskaya de la línia Filyovskaya de metro de Moscou es troba entre les estacions Smolenskaya, Studentskaya i Vystavochnaya. L’estació es va obrir el 20 de març de 1937. La profunditat de l’estació és de 8,7 metres. Des de l’estació pot anar a les estacions de el mateix nom en la línia de circumval·lació i la línia Arbat-Pokrovskaya. La transició és a través de vestíbuls combinats (a través del oest a Arbatsko-Pokrovskaya, a través d’l’est a la Línia de l’Cercle).
L’estació Kievskaya de la línia Arbat-Pokrovskaya de metro de Moscou es troba entre les estacions Smolenskaya i Victory Park. L’estació es va obrir el 5 d’abril de 1953. La profunditat de l’estació és de 38 metres. El disseny dels passadissos de l’estació està dedicat a la Ucraïna soviètica i el tema de la reunificació d’Ucraïna amb Rússia.

Des de l’estació pot dirigir-se a les estacions de la línia Koltsevaya i la línia Filyovskaya de el mateix nom. L’estació té un vestíbul a l’edifici de l’estació de Kíev (compartida amb l’estació de metro de la línia Koltsevaya). La transició a la línia Koltsevaya es porta a terme tant a través de vestíbul combinat com al llarg de les escales mecàniques a l’extrem est de l’estació. A l’esquerra de l’extrem oest de l’estació hi ha escales que condueixen a la sortida a la ciutat ia la transició a l’estació de la línia Filyovskaya.

Esquema interactiu de metro de MoscúLa estació de la línia Kievskaya Koltsevaya de metro de Moscou es troba entre les estacions Krasnopresnenskaya i Park Kultury. L’estació es va obrir el 14 de març de 1954. La profunditat de l’estació és de 53 metres. A l’decorar al vestíbul de l’estació, es va utilitzar el tema de la història d’Ucraïna i l’amistat dels pobles ucraïnès i rus. A la paret frontal de vestíbul central de l’estació hi ha un gran panell amb imatges de banderes i un retrat en mosaic de V.I. Lenin.

La sortida a la ciutat es realitza mitjançant una escala mecànica de dues marxes, que condueix a un vestíbul comú amb l’estació de el mateix nom de la línia Arbat-Pokrovskaya. Des de la plataforma intermèdia de l’escala mecànica hi ha una transició a l’estació de la línia Arbat-Pokrovskaya. També pot anar als trens de la línia Filyovskaya.

A prop de l’estació de metro Kievskaya a Moscou es troben:

Estació de kiev. Una de les estacions de ferrocarril més grans de Moscou.
El centre comercial “Evropeisky” és un dels més grans de Moscou (direcció: Moscou, plaça de l’estació Kievsky, casa 2).
Hotel “Radisson Slavyanskaya”.

14des.

catedrales importantes de la iglesia ortodoxa rusa, catedrals importants de l'església ortodoxa russa, El campanar de la Catedral de Pere i Pau, El campanario de la Catedral de Pedro y Pablo, Visita la fortalesa de Pere i Pau, Visitar la fortaleza de Pedro y Pablo

Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau

La història de Sant Petersburg comença amb la fundació de la Fortalesa de Pere i Pau. En 1703, a la desembocadura de l’Neva, a l’illa Hare.

Hi ha diferents opinions de per què Peter va triar aquest lloc: l’illa Hare per a la fundació de la fortalesa. Una versió diu que Peter va triar l’illa Hare seguint les instruccions d’un ancià que vivia com a ermità al monestir Solovetsky a l’illa Zayatsky. Quan el futur emperador va començar a triar un lloc adequat per a la fundació d’una nova capital, la coincidència dels noms de les dues illes li va semblar un senyal important que no pot ignorar; Va ser allà on va començar la construcció.

Inicialment, la fortalesa va ser construïda de terra i fusta, però en 1706-1740 va ser reconstruïda en pedra. L’arquitecte va ser el famós italià Domenico Trezzini. Els bastions i les cortines de maó i pedra van arribar fins a 12 metres d’alçada i 20 metres d’ample. Al voltant de la fortalesa havia rases amb aigua.

La Catedral dels Sants Pere i Pau a Sant Petersburg va començar a construir-diversos anys després de la fundació de la Fortalesa de Pere i Pau. Segons la llegenda, el mateix Pere I va determinar el lloc de el temple, col·locant trossos de gespa encreuats en el centre de la fortalesa en forma transversal. La primera pedra en els fonaments de la catedral va ser col·locada per Pedro I, la segona, l’emperadriu Caterina. La catedral va ser construïda entre 1712 i 1733.

El campanar de la Catedral de Pere i Pau està coronat amb una agulla daurada de 34 metres amb un rellotge. En 1725, va ser decorat amb la figura d’un àngel sostenint una creu.

A la catedral es van apilar una gran quantitat de trofeus militars: armes, pancartes, claus de ciutats i pobles presos. Aquí hi ha les tombes de tots els emperadors russos, començant amb Pedro I, excepte Pere II i Ivan Antonovich.

7 anys després de la Revolució d’Octubre, la Fortalesa de Pere i Pau es va convertir en un museu històric i revolucionari. Actualment, és una sucursal de l’museu històric de la ciutat de Sant Petersburg.
L’altura de la catedral és de 122,5 m; l’agulla és de 40 m. La catedral està consagrada, els serveis es realitzen d’acord amb un horari especial, la resta de el temps funciona com a museu.

Església de fusta de Sant dels apòstols Pere i Pau van ser posats el 29 de juny (12 de juliol) de 1703 en el dia de Pere en el centre de l’illa Hare. L’església amb un campanar en forma de torre punxeguda al “estil holandès” va ser consagrada l’1 d’abril de 1704. En 1709-1710. l’església es va convertir en cruciforme en termes de “tres spitz”, es va expandir.

La construcció d’una nova catedral de pedra va començar el 8 de juny de 1712 segons el disseny de D. Trezzini. En 1719, sota la direcció de l’holandès H. van boleos, es va completar el muntatge d’estructures de fusta de la torre de l’campanar. En 1724, l’agulla i la petita cúpula d’el campanar estaven cobertes amb làmines de coure daurades a través del foc per l’artesà de Riga F. Zifers. Segons el dibuix d’Trezzini, es fa i instal·la una creu de coure amb la figura d’un àngel volador sobre la poma de l’agulla. L’altura de l’campanar es va convertir en 106 m.

Aquest és un temple de tres naus. Es va erigir un campanar sobre el tram occidental de la nau central, i un tambor octogonal sobre el tram oriental. En el disseny de les façanes, es va utilitzar la idea d’una transició suau del primer nivell a el segon a través de la introducció de volutes laterals. En l’àtic es va col·locar una placa de coure dels artistes A. Matveev i A. Zakharov amb la imatge dels apòstols Pere i Pau. Es van instal·lar escultures de fusta sobre l’àtic, completades amb un frontó de ceba. La finestra ovalada a la part inferior de la façana oriental està decorada amb imatges d’estuc de querubins en els núvols. Façanes de la catedral en la dècada de 1730 van ser pintats de rosa.

En 1756, un incendi va destruir una agulla de fusta i un sostre, els rellotges i les campanes van morir, i el pòrtic occidental va ser destruït. En 1757, el mestre constructor A. Antonietti va erigir una cúpula de maó coronada amb una cúpula de ceba sobre l’altar, segons un dibuix de V.V. Fermar. Façanes pintades de color verd grisenc. Des 1762, el Campanar va ser restaurat per l’Oficina en la construcció de l’Monestir Alexander Nevsky. Per ordre de Caterina II – en les seves formes anteriors. La col·locació de grades de pedra es va completar en 1770. Segons el projecte de l’artesà danès B. Bauer, en 1773 es va erigir una nova agulla de fusta, folrada amb làmines daurades de coure. Les campanetes fetes pel rellotger B.F.Oort Crassus a Holanda en 1757-1760 van ser instal·lades pel rellotger I.E. Rediger en 1776.

En 1777 una agulla va danyar una agulla. Correcció realitzada segons els dibuixos de l’arc. P. Yu. Paton. Una nova figura d’un àngel amb una creu segons un dibuix d’A Rinaldi va ser realitzada pel mestre K. Forshman.

En 1778, sota la supervisió de l’acadèmic Leonard Euler, es va treballar per equipar l’agulla amb un parallamps.

En 1779, la capella de Sant Catherine El plafó de la capella en 1830 va ser pintat per I.E. i F.A. Pavlov.

A principis de segle XIX. segle a la catedral va ser renovat amb la participació de l’arc. L. Ruska, Sr. Visconti, A.I. Melnikov, I.I. Carlemany, artistes V.K. Shebuyev i D.I. Antonelli.

En 1829, la tempesta va tornar a danyar la figura d’un àngel en una agulla. El sostrador Peter Telushkin va fer reparacions sense bastides. La reparació duta a terme a l’octubre-novembre de 1830 va passar a la història de la tecnologia domèstica com un exemple d’enginy i coratge rus.

En 1856-1858 Segons el projecte de l’enginyer D.I. Zhuravsky, en lloc d’un de fusta, es va construir una agulla de metall. Dins de l’agulla, una escala de ferro en espiral condueix a una escotilla coberta disposada a una alçada de 100 m sobre la poma amb una creu de sis metres amb un àngel (¿escultor RK Zaleman?) Una paleta d’àngel gira al voltant d’una vareta muntada al mapa de la figura mateixa. Les parts voluminoses de l’àngel estan fetes per electroformado, les parts restants estan estampades en coure forjat. El daurat es va dur a terme sota la guia de l’químic G. Struve pel artel dels comerciants Korotkov. Alçada de l’àngel – 3, 2 m, envergadura – 3.8 m

A el mateix temps, les campanes van ser revisades. El treball va ser realitzat pels germans Butenop. Des de 1859, les campanades van interpretar la música de l’compositor D. Bortnyansky cada quinze minuts, i l’himne “God Save the Tsar”, escrit per A. F. Lvov, a l’migdia ia la mitjanit.

La silueta del campanario, que se extendió después de la reconstrucción, se volvió muy espectacular; es difícil creer que los cambios fueron realizados por un ingeniero sin educación y experiencia arquitectónica y artística.

Y aquí está lo que escribió el diccionario enciclopédico Brockhaus y Efron en 1895 en un artículo dedicado al arquitecto K.A. Ton: “Los últimos años de T., nombrado en 1854, después de la muerte de A. I. Melnikov, el rector de la academia, no fueron menos fructífero; hicieron … el diseño de la torre metálica del campanario de la catedral de la Fortaleza de Pedro y Pablo, en San Petersburgo (el último proyecto fue realizado por el ingeniero Zhuravsky) … ” (dic.academic.ru; agregó: pesador)

Después de la revolución, los servicios fueron descontinuados, y en 1919 al público se le negó el acceso a la catedral. En 1927, el edificio de la catedral fue transferido al Museo de la Revolución. Desde 1954 pertenece al Museo de Historia de Leningrado. En los años 1955-1957. La restauración científica se llevó a cabo de acuerdo con el proyecto de I.N. Benois. En 1987-1995 los artistas L.N. Sokolov y Yu I. Trushin completaron la restauración de pinturas e íconos. En 1991-1995, la restauración del ángel y la cruz. En 1996-1998 La capilla de Catalina fue restaurada según el proyecto de arco. A. E. Gunich y S. S. Nalivkina. La familia del último emperador ruso Nicolás II está enterrado allí.

Museo El Hermitage. San Petesburgo- Rusia

14des.

Hermitage i el gran museu de l'Hermitage, Hermitage y el gran museo del Hermitage, recorregut a el museu de l'Hermitage a Sant Petersburg, recorrido al museo del Hermitage en san Petersburgo, visitar interna i recorregut a l'museu de l'Hermitage, visitar interna y recorrido al museo del Hermitage

Hermitage i el gran museu de l’Hermitage

L’edifici de l’Hermitage gran (o antic) va ser construït en 1771-1787 “en línia amb l’Hermitage” segons el projecte de l’arquitecte Yu.M. Felten, que va utilitzar els fonaments i les parets dels edificis antics que van existir aquí des de principis de segle XVIII.

Yuri Matveevich Felten va estudiar arquitectura, primer a Alemanya i després a l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. En particular, posseeix un projecte excel·lent i lideratge en la construcció d’un terraplè de granit a la riba esquerra de l’Neva, així com una elegant prop de el Jardí d’Estiu.

A més de l’Antic Hermitage, les seves esglésies de Santa Anna al carrer Kirochnaya, Santa Caterina a l’illa Vasilievsky i Chesmenskaya, així com diverses mansions al centre de Sant Petersburg, han sobreviscut fins als nostres dies. La façana de l’edifici, davant el riu Neva, està decorada en formes de classicisme d’hora.

El nom és Old Hermitage, l’edifici rebut al segle XIX, després es va convertir en un dipòsit de col·leccions d’art. L’edifici de l’Old Hermitage exerceix el paper d’un enllaç intermedi entre l’exuberant Small Hermitage, el Palau d’Hivern i, en l’estil clàssic, el Teatre Hermitage. L’edifici de l’Old Hermitage està connectat a el Teatre Hermitage per un arc llançat sobre el Canal d’Hivern. També hi ha un passatge especial des de l’edifici fins a la Petita ermita.

Fets interessants:

L’edifici es va cridar Greater Hermitage perquè era més gran que el Mamy Mamy construït anteriormente.En el segle XIX, el nom Old Hermitage va començar a usar-se per designar un complex d’edificis per a distingir-ho d’al New Hermitage, però això no correspon cronològicament a l’ordre de construcció de l’edifici.
En 1792, segons el disseny de Giacomo Quarenghi, de Canal d’Hivern, es van unir a l’edifici les anomenades “Lògies de Rafael”, una galeria de còpies dels frescs de Rafael, que repeteix exactament la galeria de l’palau papal al Vaticà.
En 1835-1837, es va construir un arc sobre el Canal d’Hivern que connectava la Gran Ermita amb el Teatre Hermitage, i ja s’havia construït un passatge aeri similar a la Petita ermita a l’altra banda de l’edifici.
Adjacent a el Palau d’Hivern i la Petita ermita, la Gran Ermita és aparentment més rigorosa i concisa; això es va fer amb el propòsit d’emfatitzar encara més l’expressivitat de la part principal de l’complex de palau: el Palau d’Hivern.
A més d’emmagatzemar col·leccions d’art de l’palau, part de l’recinte de Gran Hermitage es va utilitzar per a les necessitats de el Consell d’Estat, i més tard l’arsenal de Tsarskoye Selo, per al qual es van fer una entrada independent i una escala soviètica especial a l’edifici .
En 1852, per decret de l’emperador Nicolau, vaig obrir a el públic.
La Gran Ermita està inclosa en el Registre Estatal Unificat de Llocs de Patrimoni Cultural.

la història

A l’enorme i incòmode Palau d’Hivern no li va agradar la nova emperadriu Caterina II. Ella va decidir construir per si mateixa un “petit racó apartat”. El nou edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Jean-Baptiste Wallen-Delamotte.

Estava situat prop de el Palau d’Hivern. Albergava habitacions cerimonials on l’emperadriu rebia convidats. L’ala sud estava reservada per als apartaments favorits, es deia el “Cos Favorit”. A més d’aquestes habitacions, també hi havia jardins penjants. A causa de ells, el palau inicialment es deia la Casa de l’Naranjal. Més tard, es va completar el Pavelló d’al Nord. Les façanes de la Casa de l’Naranjal estaven decorades amb columnes, baix relleus i escultures a l’estil de l’classicisme de Catalina. Es van dedicar 11 anys a la seva construcció.

El primer resident d’aquesta casa va ser el comte Grigory Orlov, després va ser reemplaçat per Grigory Potemkin. A Catalina II li encantava passar les tardes aquí, durant la qual els convidats jugaven, participaven en presentacions. L’emperadriu els va cridar “petites col·leccions de l’Hermitage”, de manera que va sorgir un nou nom: el Petit Hermitage. En les seves instal·lacions, l’amfitriona va mantenir una gran col·lecció de pintures i llibres. A principis de segle XIX, l’arquitecte Vasily Petrovich Stasov va construir un quart pis addicional. Ara acull un dels artefactes més antics: un gall dindi mecànic, presentat a Catalina II pel comte Grigory Orlov. Aviat ja no hi havia espai suficient per a la reunió, i es necessitava un nou edifici per a emmagatzemar-los. Llavors va sorgir la idea de construir l’ermita gran o antiga.

Les úniques obres de Leonardo da Vinci s’exhibeixen al Old Hermitage.Fue construït a la banda de la Petita ermita i el Palau d’Hivern. L’arquitecte Yuri Matveevich Felten es va dedicar a la seva construcció. L’antic Hermitage es va completar 17 anys després. El primer pis estava destinat a albergar el Consell d’Estat i el Consell de Ministres.

L’interior va ser dissenyat per Andrei Ivanovich Shtakenschneider. Moltes habitacions estan decorades amb columnes de marbre i pilastres amb ornaments de bronze i daurat, les xemeneies estan decorades amb lapislàtzuli, 6 portes estan emmarcades per fragments de closques de tortuga. A les parets d’un gran saló de dos nivells al segon pis hi ha pintures de comandants russos. A més, a les instal·lacions del Gran Hermitage hi ha pintures d’artistes d’Europa occidental, que van ser adquirides per Catalina II. El Hermitage es va fer vell gràcies a New Hermitage, construït sota Nicholas I.

modernitat

Els edificis de l’ermita petita i antiga són part de l’ermita de l’estat. Exhibeixen pintures d’artistes d’Europa occidental, llibres, escultures, mobles. Els empleats d’aquests museus realitzen exposicions, conferències i nits temàtiques. Les portes per a visitants estan obertes tots els dies.

Dues col·leccions especials addicionals conegudes com les Galeries dels Tresors (d’Or i de Diamants) de l’Ermitage es centren en els munts d’or i plata escites i grecs de la zona d’Caucas, Crimea, Ucraïna, Orient i en les sumptuoses joies que en seva època pertanyien als tsars russos. Per visitar-les es necessita una reserva prèvia (no entren en la visita guiada tradicional) que es fa per demanda. Si us plau, demani-part.

Una visita panoràmica a l’museu pot tenir variacions, però dura al voltant de 4 hores. Es pot conèixer entre altres les sales de gala de el Palau d’Hivern, el Petit Hermitage, diverses mostres de pintures de orinin italiana, espanyola, holandesa, les cambres privats dels tsares flamenca, francesa de el Vell i de el Nou Hermitage, les sales dels impressionistes i postimpressionistes. L’horari d’obertura de l’Ermitage és des de les 10.30 fins a les 18.00. i els dilluns no es realitza obertura. Es pot pagar un cost extra per realitzar fotos sempre que no s’utilitzi flash a les exposicions temporals està completament prohibit realitzar captura fotogràfica. Al museu funcionen dues cafeteries i diverses botigues de llibres i souvenirs.

14des.

fer visita a palau de Pavlosk, que fer en Pavlosk, que hacer en Pavlosk, realitzar tour de diversos dies a Pavlosk, realizar visita al palacio de Pavlosk, recorregut pel Palación de Pavlosk, recorrido por el palacion de Pavlosk

Palacio de Pávlovsk

Palau Pavlovsk – descripció
Horari d’obertura del Palau Pavlovsk – estiu 2019
Cost d’entrades per al Palau Pavlovsk – estiu 2019

El Palau Pavlovsky és una estructura d’increïble bellesa i harmonia, situada al mig de l’magnífic Parc Pavlovsky. L’edifici blanc daurat es va erigir en un turó alta a la banda del riu Slavyanka, de manera que el Palau Pavlovsky es pot veure des dels llocs més remots de parc.

La unitat de l’arquitectura i l’interior s’explica per la història inusual d’aquest bell complex.

Al setembre de 1782, l’hereu a l’tron Pavel Petrovich amb la seva dona Maria Fedorovna, sota el nom de Comte i Comtessa de el Nord, se’n va anar de viatge a Europa. El viatge es va fer d’incògnit (com era costum), i el coneixedor i coneixedor de l’art va incloure a el Príncep Nikolai Borisovich Yusupov, un coneixedor i expert en art.

Durant el viatge, la parella es va familiaritzar amb l’art i la cultura d’Àustria i Itàlia, França i Holanda, ia Roma van ser rebuts pel Papa Pius VI. A Itàlia, van comprar vidre venecià i van ordenar pintures d’artistes, i també van crear còpies de marbre d’escultures antigues de la col·lecció Apol·lo i Muses de l’Vaticà per a ells. A França, van comprar mobles i seda de Lió, bronze i porcellana. Va ser en aquest moment que es va col·locar la primera pedra del Gran Palau.

Totes les adquisicions realitzades, així com els generosos regals dels monarques europeus, es van enviar a Pavlovsk, on aquestes obres d’art de primera classe van suggerir als arquitectes la millor solució decorativa encara en construcció. No hi havia res com això en l’arquitectura mundial, i això explica l’extraordinària harmonia de tots els elements de el Palau Pavlovsk.

Palau Pavlovsk – descripció

El Palau Pavlovsk va ser creat en el transcurs de 50 anys pels esforços d’arquitectes tan destacats com Charles Cameron, Vincenzo Brenna i Andrei Voronikhin, Giacomo Quarenghi i Karl Rossi, així com els millors escultors russos, Mikhail Kozlovsky i Ivan Martos, Ivan Prokofiev i Vasily Demut-Malinovski.

Inicialment, la construcció del Palau Pavlovsk en 1852-1854 va ser treballada per l’arquitecte Charles Cameron, qui es va inclinar davant les creacions de l’destacat arquitecte Andrea Palladio i va prendre la seva vila veneciana com a model.

Andrea Palladio (nom real Andrea di Pietro) és un destacat arquitecte de el segle XVI que va crear el seu propi estil: Palladio i que sabia combinar perfectament l’arquitectura i la natura.

En termes de pla, el Palau Pavlovsk té la forma d’una ferradura, i en aparença s’assembla a una finca noble. L’edifici es caracteritza per una simetria perfecta, decorat amb una cúpula suaument inclinada i nombroses escultures i motllures d’estuc. Galeries obertes amb columnes blanques com la neu s’estenen des de l’edifici principal fins a les ales laterals.

El treball de disseny d’interiors va ser realitzat per l’arquitecte italià Vincenzo Brenna.

En 1796, Paul va pujar a l’tron i, per ordre seva, el palau es va expandir: Brenna va construir en les galeries de Cameron, va erigir dos edificis de dos pisos amb torretes i un edifici de l’església. L’edifici ha adquirit encara més gran grandesa i grandesa.

Després de l’incendi de 1803, la restauració de l’edifici i la decoració interior de les sales van ser realitzades per l’arquitecte Andrei Voronikhin, i Giacomo Quarenghi i Karl Rossi també van participar en el disseny dels interiors.

De 1849 a 1892, el propietari de Pavlovsk va ser el Gran Duc Konstantin Nikolaevich, fill de l’Emperador Nicolau I. El Museu d’Antiguitats es va organitzar en el seu palau, les exhibicions eren els àtics de Saló dels Cavallers, la Sala dels Sarcòfags, així com a objectes de l’època romana antiga portats per Pavel i Maria Fedorovna de la gira. a Europa Per ordre d’el príncep, la Galeria d’imatges i el Museu d’Antiguitats es van obrir a el públic des de la primavera fins a finals de la tardor durant el dia.

Es va erigir un monument a Pau davant el palau, la mirada d’l’emperador es va dirigir a la banda de l’carreró (l’emperador, per dir-ho, va donar la benvinguda als convidats que arribaven a casa). El monument va ser creat per l’escultor Ivan Vitali en 1872 i s’assembla a l’estàtua de Lluís XIV, instal·lada davant del seu palau a Versalles.

Després de la revolució, els bolxevics, proclamant el lema “L’art ha de pertànyer a la gent”, van transformar el Palau i Parc Pàvlovsk al Museu de l’Estat, accessible per a la majoria de les persones. A el mateix temps, en la dècada de 1920, va començar la confiscació i venda a l’estranger de les exhibicions més valuoses per rebre fons per al desenvolupament de la indústria.

Quan va començar la Gran Guerra Pàtria, la majoria de les exhibicions es van exportar a Sarapul, Novosibirsk i Leningrad. Els invasors alemanys van entrar a Pavlovsk i van col·locar la seu de la Gestapo i l’hospital en el palau, i quan es van retirar el 1944, van calar foc a l’edifici de l’palau.

Després de la guerra, van començar els treballs de restauració, que es van dur a terme per etapes, les sales es van obrir a partir de 1957, i el 1977, amb motiu de el 200 aniversari de Pavlovsk, la restauració es va completar principalment. actualment:

A la planta baixa de l’edifici es troben les habitacions de Maria Fyodorovna, així com el saló de ball i la sala de billar, les habitacions i la sala d’estar.
Al segon pis hi ha oficines i una biblioteca, els salons de Freylinsky i cerimonials, inclosos els salons de l’Tron i Cavalier.
Al tercer pis hi ha una exposició “Interior residencial rus de segle XIX”, 17 sales que expliquen com va canviar la decoració a la noblesa

Us recomanem que presti atenció a exhibicions tan interessants de l’museu:

En Freylinsky hi ha rellotges inusuals anomenats “Deserter”, creats al segle XVIII basats en l’òpera de el mateix nom de l’compositor Monsigny. Representen a una nena que s’acomiada d’un jove, per a qui ja va arribar un comboi, i també hi ha una presó. El rellotge té una caixa amb un mecanisme musical que realitza fragments de l’òpera.
Al Saló Italià es pot veure l’estàtua de Erit, creada al segle I, aquesta és una còpia exacta de l’antiga estàtua grega de bronze, realitzada per Lisip, un escultor a la cort d’Alexandre el Gran.
En una de les habitacions de Maria Fedorovna veurà el dispositiu de neteja de l’emperadriu “Green Toilet”, creat a la Fàbrica Imperial de Porcellana i que consta de 54 objectes. Especialment bella és el mirall octogonal, decorat amb dues figures femenines en roba antiga.
Articles de tocador donats per Louis XVI i que consta de 72 articles. Els retrats de Lluís XVI i Maria Antonieta estan fets en les copes, i l’escut d’armes rus, l’àguila bicèfala, adorna el mirall. Aquest regal era tan estimat per Maria Fedorovna que immediatament ho va col·locar sota el vidre
Al dormitori principal hi ha un llit amb dosser amb dosser, decorada amb seda pintada a mà, a la banda hi ha escultures de dos nens que guarden un somni. És interessant que ningú hagi dormit mai en aquest llit, ja que els salons cerimonials es van obrir només perquè els convidats mostrin les col·leccions existents i el luxe de les habitacions.

Horari d’obertura del Palau Pavlovsk – estiu 2019

De 10 a.m. a 6 p.m.
Les taquilles tanquen una hora abans
Vacances – el primer dilluns del mes
El palau està tancat els dies 4 i 11 d’octubre.

A dalt està l’horari d’obertura de les sales principals de l’segon pis. En certs dies de la setmana, algunes de les exhibicions estan tancades:

Les sales de la planta baixa estan tancades els dimarts, divendres i el primer dilluns de cada mes.
Els salons de l’emperadriu Maria Fedorovna estan tancats els divendres i el primer dilluns de cada mes.
L’exposició “Interior residencial rus de segle XIX – principis de segle XX” està tancada els dimarts, divendres i el primer dilluns de cada mes.

Cost d’entrades per al Palau Pavlovsk – estiu 2019

Salons principals de la segona planta i sales d’estar al primer pis
Salons principals de la segona planta i sales d’estar al primer pis
adults – 500 rubles.
estudiants (7-18 anys) – 200 rubles.
butlleta familiar 2 Adults + 1 Nen – 1000 rubles.
butlleta familiar 2 Adults + 2 Nens – 1200 rubles.
Només habitacions al segon pis (dimarts i divendres)
adults – 400 rubles.
jubilats – 150 rubles.
estudiants (7-18 anys) – 150 rubles.
butlleta familiar 2 Adults + 1 Nen – 800 rubles.
butlleta familiar 2 Adults + 2 Nens – 1000 rubles.
Salons de l’emperadriu Maria Fedorovna al primer pis (si hi una butlleta per als passadissos de palau)
adults – 150 rubles.
jubilats – 100 rubles.
estudiants (7-18 anys) – 100 rubles.
L’exposició “Interior residencial rus de segle XIX – principis de segle XX” al tercer pis (amb una butlleta als passadissos de palau)
adults – 150 rubles.
jubilats – 100 rubles.
estudiants (7-18 anys) – 100 rubles.

Per a tots els visitants que van comprar una butlleta per al Palau Pavlovsk, s’organitzen visites guiades.

Durant un passeig pel parc Pavlovsk, vos de visitar el Palau Pavlovsk. L’entrada és paga, però no ha de gastar diners per visitar: els interiors dels passadissos sorprenen amb el seu luxe i magnífics acabats. Veurà una col·lecció única d’art fi, decoratiu, aplicat i antic, recopilada durant els segles XVI i principis de l’XX.

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/3″][vc_widget_sidebar sidebar_id=”siderbar-paginas”][/vc_column][/vc_row]

14des.

El Parc Muzeon: Què Veure i Fer Allà, El Parque Muzeon: Qué Ver y Hacer Allí, fer visita a el parc muzeon de Moscou, que ver en el parque muzeon, realizar visita al parque muzeon de Moscu, recorregut pel parc Muzeon a Moscou, recorrido por el parque Muzeon en Moscu

El Parque Muzeon: Qué Ver y Hacer Allí

El Parc Muzeon: Què Veure i Fer Allà

El Parc Muzeon té un lloc per a diversos esdeveniments artístics. Músics novells i estrelles de teatre, professors i teatres de carrer es presenten regularment aquí. El programa Museon ofereix esdeveniments culturals: festivals de la ciutat, biennals d’art, ogorogovaya.

Una de les atraccions més intrigants de el parc és un cinema a l’aire lliure, que permet als visitants veure pel·lícules fins i tot a el sol, fins i tot sota la pluja. El repertori és sorprenent en varietat. Té de tot, des frívoles comèdies de Hollywood fins documentals artístics.

Un dels projectes més importants de l’Museon és el pavelló de l’escola, on tots poden aprendre a entendre l’art de l’art. Els representants de la ciència i la cultura, per exemple, Tagir Safaev, l’escriptor Zakhar Prilepin i el crític musical Alexander Kushnir, sovint donen conferències.

També val la pena explorar el jardí oriental, decorat amb escultures asiàtiques.

Destaquen escultures de colors nacionals i estrangers en el territori de Parc d’Art. Museon va exhibir monuments soviètics salvats de la destrucció el 1991, inclosos els monuments a l’teòric de la lluita de classes Karl Marx, líder de l’proletariat mundial Vladimir Lenin i Joseph Stalin.

A l’hivern, s’obren tobogans per llogar “pastissos de formatge” inflables al parc.

El parc està obert tots els dies:

de 8:00 a 23:00 (a la temporada d’estiu);
de 8.00 a 22.00 (a la tardor-hivern).

ubicació

Direcció de Parc Muzeon
carrer. Krymskiy Val, vl. 2
Metro més proper
Park kul’tury

informació addicional

Horari de treball Dll – Diu 8: 00-22: 00

lloc park-gorkogo.com/muzeon

Situat en Parke Gor’kogo
aqui tenim

Cafè “Shardam” Objecte d’art “Exposició” Restaurant “Club dibuixant”

Es tracta d’un espectacular museu d’escultures a l’aire lliure que va tenir el seu origen en 1991 quan l’Administració de Moscou va prendre la determinació de retirar de tots els espais públics com parcs i places, la totalitat de monumentosdedicados a líders soviètics com ara Stalin, Sverdlov , Dzerjinsky i Kalinin.

Totes les obres de mestres soviètics i moderns que representen les imatges d’aquests importants personatges de la història russa van ser retirades i després portades a l’Muzeon formant una col·lecció de més de 700 peces realitzades en diferents materials com bronze i pedra.

Dins de les seves instal·lacions es poden visitar tres seccions ben definides: la històrica on s’exhibeixen les obres relacionades amb temes militars, la moderna i un sector destinat als nens.

Cal destacar que el Parc d’Arts Muzeon ocupa una superfície de gairebé 20 hectàrees el que li confereix el títol, no solament de ser l’únic museu d’escultura a l’aire lliure a Moscou sinó també un dels més grans de el món.

Dades Clau de Parc Muzeon
Aquest museu a l’aire lliure presenta més de 700 escultures soviètiques, algunes reconegudes com a obres mestres de l’escultura monumental.
Els visitants poden comprar pintures d’artistes contemporanis de Moscou en pavellons alineats al llarg del riu Moskva.
El parc compta amb un sofisticat disseny paisatgístic amb jardins de roques alpines, grans parterres, fonts, bancs, pèrgoles i podis.
El parc ofereix recorreguts, exposicions, conferències sobre arquitectura, art i música, juntament amb concerts, classes de ioga i lloguer de bicicletes.
A prop hi ha alguns llocs interessants com la Casa Central d’Artistes de Moscou, el Parc Gorky i la Galeria Tretyakov en Krymsky Val.
La informació de l’visitant està disponible en anglès
El Parc és una Parada Obligada si véns a Moscou

El Parc Muzeon és un dels llocs de Moscou dels que t’enamores d’una vegada per totes. Feliçment combina el passat soviètic i les últimes novetats de la vida de Moscou. Muzeon limita amb el Parc Gorky: estan units per un terraplè. És l’únic parc dins de l’Anell de el Jardí.

Història de l’Parc Muzeon

La idea de crear un “parc de les arts” en aquest lloc va ser presentada per la ministra de Cultura soviètica Ekaterina Furtseva. El projecte es va iniciar el 1970 amb la construcció de la Casa Central d’Artistes i la construcció d’un nou edifici de la Galeria Tretyakov i el disseny d’I Sheverdyayev.

En el seu disseny modern, el Parc Muzeon es va desenvolupar a principis de la dècada de 1990. Després de l’col·lapse de la URSS, nombrosos monuments de l’època soviètica van ser desmantellats. Ja no hi havia cabuda per a ells, el que va provocar la creació d’un museu a l’aire lliure sobre la cultura soviètica.

Nombrosos monuments als líders soviètics: Vladimir Lenin, Joseph Stalin, Yakov Sverdlov, Mikhail Kalinin, Leonid Brezhnev i altres, van ser recol·lectats al Parc Muzeon. Des de llavors, la col·lecció s’ha re-proveït amb freqüència.

Actualitat de el Parc Muzeon

Avui Muzeon és un parc sense igual a Rússia. Aquí pots veure veritables obres mestres d’escultura creades per mestres reconeguts. En particular, les escultures que commemoren el 50 aniversari de la victòria a la Gran Guerra Pàtria, el 200 aniversari d’Alexander Puixkin, els grups escultòrics que commemoren a les víctimes de les repressions de Stalin que s’han anat afegit a la col·lecció del museu.

Què tan gran és el Parc

El parc ocupa l’espai de 24 hectàrees. És una parcel·la gran i ben planificada de terra verda que s’estén al llarg del riu Moskva al districte Garden Ring. Hi ha cinc entrades a parc, situat a prop dels carrers laterals Krymsky Val, Maronovsky i Third Golutvinsky.

El Parc Muzeon i la veïna Casa d’Artistes de Moscou es consideren la Meca per a la gent creativa de la capital: sempre hi ha una exhibició, a més, pots comprar llibres, olis i llenços per al treball creatiu o simplement recolzar-a la gespa o també seure en un banc i apreciar la bonica vista del riu.

Quines altres Coses es poden Fer al Parc

L’àrea de passeig marítim de l’terraplè Krymskaya i una exposició d’art s’han convertit recentment en part de Muzeon. Pot comprar pintures d’artistes i records contemporanis de Moscou en els còmodes pavellons al llarg del riu Moskva.

El tema clau de Muzeon és l’art de l’escultura. Aquí hi ha més de 700 escultures en total, incloses les que són reconegudes com clàssiques en l’art de l’escultura monumental: les obres d’E Vuchetich, V. Mukhina, S. Merkurov, O. Komov, Z. Vilensky, A. Rukavishnikov , i molts altres.

També hi ha escultures postmodernes al parc. Van ser creats a finals de segle XX i principis de l’XXI i de vegades et fa somriure només amb mirar-los. Molts d’ells s’han convertit en monuments icònics de el nou Moscou.

14des.

Els millors temples per visitar a Moscou i Rússia, Los mejores templos para visitar en Moscu y Rusia, recorregut pel monasterioi Donskoi a Moscou, recorrido por el monasterioi Donskoi en Moscu, Visitar el monasterio Donskoi en Moscu, Visitar el monestir Donskoi a Moscou

monestir Danskoi

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_single_image image=”68988″ img_size=”large”][vc_column_text]

camí espinós
modernitat
vídeo

Direcció: Monestir Donskoy – Moscou, Plaça Donskaya, 1-3
Estació de metro: Shabolovskaya

Un dels santuaris religiosos ortodoxos més antics i venerats de Moscou és el Monestir Don. Va ser restaurat en 1591 per un tsar fermament creient, Theodore Ivanovich.

El monestir va ser construït en l’antic Camí Kaluga en honor a la inexplicable alliberament de Moscou de la destrucció per Khan Kazy-Girey. En aquest lloc hi havia un campament de l’exèrcit rus, preparat per alletar per defensar Moscou contra el nombre superior d’hordes tàrtars. Quan l’exèrcit de l’khan ja estava prop de la capital, el piadós rei va ordenar una processó amb la icona Do de la Mare de Déu al voltant dels murs de la fortalesa que envoltaven Moscou en aquest moment. Després d’això, el santuari es va col·locar al mig de l’exèrcit rus en una petita església de campament. Per a aquest moment, aquesta icona ja tenia una gran fama. Ella estava de tornada a 1380 amb el Príncep Demetrio i els seus soldats durant la batalla en el camp de Kulikovo. Després van guanyar els russos, i la icona que va eclipsar la seva gesta va començar a cridar Donskoy i era venerat com el defensor de Rússia.

Es creu que no només el coratge dels soldats russos, el seu coratge incondicional, perseverança i enginy militar, sinó també una icona meravellós va ajudar a allunyar els invasors dels murs de Moscou el 4 de juliol de 1591, sinó que la batalla va continuar. Els soldats russos estaven preparats per lluitar contra l’enemic i, si cal, morir a l’endemà. Però en el matí de el 5 de juliol, es van sorprendre a l’descobrir que les tropes de Kazi Giray van fugir, abandonant tot el seu equip de campament. Això es va considerar un miracle i la resposta dels poders divins a les oracions, ja que hi havia més atacants. En agraïment per la pregària escoltada, el rei va fundar el Monestir Donskoy, on van col·locar la icona de l’intercessor.

camí espinós

Van passar anys i segles, la vida d’el monestir de Donskoy va canviar. Se li va tenir en alta estima i desgràcia després dels esdeveniments revolucionaris de 1917. El 1927, es va llançar el primer crematori a Rússia. El 1934, es va obrir un museu d’arquitectura russa al territori de el monestir. Fragments d’antiguitats van ser portats aquí de tot el país per preservar per a la posteritat, entre ells hi havia moltes relíquies cristianes. Aquí, la filla de Stalin, Svetlana, va ser batejada en secret.

En els anys noranta, el Monestir Don finalment va retornar l’estat a l’Església Ortodoxa, i els atacants van cremar la Petita Catedral. Però hi ha una benedicció disfressada: durant les excavacions en el lloc de la conflagració, es va trobar un lloc d’enterrament ocult per al Patriarca Tikhon, que, per la seva fe i els seus actes piadosos, va estar involucrat en la cara dels sants. I les seves relíquies ara descansen pacíficament a la Gran Catedral.

Història.

El monestir va ser fundat en 1591 en memòria de l’alliberament miraculosa de Moscou de la invasió de l’khan de Crimea Kazy Giray, en el mateix any es va construir la primera catedral de pedra en nom de l’Don Icon de la Mare de Déu. Renovat pels tsars Mikhail Feodorovich i Alexei Mikhailovich. Es van aixecar murs de pedra i torres en 1686, en 1693 es va consagrar una nova catedral en nom de l’Don Icona de la Mare de Déu.

En 1745, el monestir va ser classificat com stavropegic. Des de finals de segle XVII. El monestir era la tomba de la noblesa de Moscou. Al cementiri de el monestir, el més gran que sobreviu a Moscou, el color de la noblesa de Moscou està enterrat, moltes figures de la cultura russa – P.Ja. Chaadaev, V.F. Odoevsky, V.O. Klyuchevsky, O.I. Beauvais et al., A l’església de Sretensky hi ha una tomba de tsars i prínceps georgians, a l’església de Mikhailovsky hi ha una tomba de prínceps Golitsyn. El 1914, el temple va ser consagrat en el nou territori de l’cementiri adjacent a el monestir.

En els anys 1922-1925. La seva Patriarca de la Santedat Tikhon, tot rus, estava sota custòdia al monestir el 1925 a la Petita Catedral de Sant Tikhon va ser enterrat. El 1926 el monestir va ser tancat. Fins a finals dels anys vint La vida monàstica va continuar al monestir. Després, les instal·lacions de el monestir van ser ocupades per un museu antireligiós, sota un internat, cursos, una granja lletera. El 1927 el temple de Sant Serafins de Sarov i blgv. Príncep Anna Kashinskaya en el nou cementiri va ser reconstruïda en el primer crematori de Moscou (arquitecte D.P. Osipov). El 1929, totes les esglésies de el monestir van ser tancades, des de 1934 el Museu d’Arquitectura estava situat al monestir, fragments d’esglésies enderrocades de Moscou van ser portades a el monestir.

modernitat

A l’entrada de l’Monestir de Donskoy, els feligresos són rebuts per un tanc anomenat Dmitry Donskoy, un canó i un vehicle blindat de transport de personal. Aquest equip militar va ser llançat amb els diners dels sacerdots i els seus feligresos durant la guerra amb l’Alemanya nazi. Després de la guerra, l’equip supervivent va ser enviat a el monestir, com monuments.

Avui dia, el Monestir Donskoy és novament un dels més venerats i famosos entre els veritables creients. I des del punt de vista d’un turista, podem dir que és el monestir més bell i interessant de Moscou. Com si el temps destructiu no hagués tocat la seva granja, aquí és molt acollidor i verd. Tot i que ara el monestir estava dins dels límits d’una ciutat coberta de vegetació, darrere dels murs gairebé no s’escolta cap soroll de la ciutat. Aquí pots caminar amb una ànima lleugera entre les velles làpides, reflexionar sobre la vida, llegir literatura, mirar els alts relleus de la Catedral de Crist Salvador.

Entre els poderosos murs de el monestir, moltes figures russes famoses que van ser enterrades a l’antiga necròpolis van trobar el seu últim refugi, entre ells Zhukovsky, Denikin i Solzhenitsyn. La catedral principal de el monestir es veu magnífica. El jardí de el monestir és bonic i tranquil, especialment a la primavera, quan floreixen les pomeres. Nombrosos camins estan deserts i ben cuidats, els arbres i les flors són agradables a la vista.

Tota l’aparença i la destinació de l’Monestir Donskoy inspira sorpresa i emociona els cors no només dels ortodoxos, sinó també de representants d’altres religions i ateus. Tal atmosfera d’alta espiritualitat està relacionada amb el fet que en aquest monestir es van capturar les pàgines més brillants i fosques de la història russa. Aquest és un gran lloc per a una pacificació pacífica. Es creu que els alts i gruixuts murs de el monestir poden protegir l’ànima de l’bulliciós món exterior.

14des.

Convento y monasterio Novodevichi en Moscu, Historia de el monasterio de Novodevichi, visitar el monasterio de Novodevichy en Moscu

Convent i monestir Novodevitxi

Convent Theotokos-Smolensky Novodevichy

El convent de Moscou Novodevichy va ser fundat el 13 i 26 de maig de 1524. Vel. Príncep Moscou Vasily III en memòria de l’annexió de Smolensk (1514), més d’un segle sota el govern de Lituània, un esdeveniment que va completar la formació d’un Estat únic i independent de Moscou. Com a fill de la princesa de la sang reial, Sofia Paleolog, Vasily III, qui és anomenat l’últim col·leccionista de les terres russes, es va reconèixer a si mateix no només com un parent, sinó després de la caiguda de Constantinoble (1453), i l’hereu dels emperadors bizantins, protector i guardià de la fe ortodoxa, com davant el creixent Imperi Otomà. , I abans de l’arribada d’Occident de el llatí.

La primera abadessa de el monestir Novodevichy a instàncies de Vasily III va ser la famosa asceta del seu temps, l’anciana de el monestir Suzdal Pokrovsky, pr. Elena (Devochkina, † 1547, commemorada el 18 de novembre / 1 de desembre) – “monja reverent i denegada”, “una mestra respectuosa de rang verge i líder per a la salvació coneguda” ( “Lloança als sants russos”). Juntament amb St. Elena de Suzdal va arribar 18 monges. Els seus oracions i treballs al Convent Novodevichy van marcar el començament d’una vida monàstica sobre la base d’una comunitat estricta.

Després de PRP. Helena va seguir sent “Una carta espiritual amb instruccions sobre la carta de el monestir”, un document únic, que és, de llarg, l’única carta manuscrita coneguda de l’convent del primer pis. segle XVI

De mar gènere XVI aC Segles XVII La història de l’Convent Novodevichy està estretament entrellaçada amb la destinació de les dinasties reals: la partida de dinastia ruríkida i els primers Romanov. Els representants de la casa regnant i els nobles clans boyardos porten el monasticismo dins dels seus murs. En 1549, Ivan el Terrible es va batejar, i un any després va enterrar a la seva primogènita, Anna, al monestir. En 1564, la princesa Iuliania Dmitrievna Paletskaya (en les monges d’Alejandro), la vídua de el gran duc Yuri Vasilyevich, el germà menor de l’tsar Ivan, i la vídua del seu fill assassinat, tsarévich Ivan, va ser amonestada aquí.

Durant els Grans Problemes, el Convent Novodevichy va ser arruïnat. Durant el setge de Moscou (1610-1612), les seves parets van ser vistes per polonesos i alemanys, arquers i bandes de lladres. El 21 d’agost de 1612, va tenir lloc una batalla decisiva de la milícia russa amb els polonesos a Maiden Field: des d’aquí, el príncep Dmitry Pozharsky va dirigir als esquadrons victoriosos russos a Kremlin. Durant aquest període, el monestir va continuar servint com a refugi per a la reialesa. En els anys 1610-1611. Tsarevna Ksenia Borisovna Godunova (Olga monàstica) es va quedar a les seves parets, emmurallada per ordre de l’Pretendent. Juntament amb ella al monestir hi havia la reina Maria de Livonia (en les monges de Marta), la filla de l’príncep Vladimir Staritsky, primer de Grozni, portada de Riga a principis dels anys 80 de segle XVI. i considerada l’hereva més propera a el tron de Moscou. en 1615

A ser. Segle XVII El zel dels primers Romanov – Tsars Mikhail, Alexis i Theodore – el Convent Novodevichy va ser completament restaurat, alliberat d’impostos a l’tresor i dotat de propietats. Mostrant-lo a l’Patriarca d’Antioquia en 1656, el Patriarca Nikon va assenyalar que a Rússia no hi hauria un monestir més ric que aquest. Per al Convent Novodevichy, el regnat de tsarevna Sofya Alekseevna (1682-1689) es va convertir en l’època de la veritable prosperitat. Va ser amb ella que es va formar un conjunt arquitectònic únic, que fins i tot ara sorprèn amb l’harmonia de les proporcions, la diversitat de formes i la sofisticació de la decoració.

En primer lloc, a les ordres de la princesa, les parets de el monestir van ser reforçades, expandides i decorades amb “dents”, i la part superior de les 12 torres de vigilància va rebre elegants tapes decoratives en forma de corones. D’aquests, 4 cantonades arrodonides: Naprudnaya, Nikolskaya, Chebotarnaya, Setunskaya, i les 8 restants són quadrangulars: Lopukhinskaya, Tsaritsynskaya, Ioasafovskaya, Shvalnaya, Pokrovskaya, Predtechenskaya, Shabraznaya i Savvinskaya. Les esglésies de la Transfiguració de el Senyor i la Intercessió de la Mare de Déu ascendir per sobre de les portes nord i sud amb els edificis cerimonials adjacents de dos i tres pisos destinats a les princeses Catalina i Maria. Al llarg de el mur nord, es van construir extenses cel·les de pedra per a les monges, les “dones alades”, anomenades el Cos de Cant. I el iconostasio de cinc nivells de la Catedral de Smolensky està decorat amb magnífics tallats a través de daurats,

A el mateix temps que les esglésies de la porta, es va construir una àmplia cambra de l’refectori amb l’Església de l’Assumpció (1685-1687), en el segon pis de el qual hi havia un petit temple de l’Descens de l’Esperit Sant. En l’últim any de l’regnat de la princesa Sofia, es va erigir un campanar de 72 metres, que es va convertir en la vertical principal del conjunt arquitectònic. A la seva base es trobava l’Església Joasaph, que connectava amb les càmeres de tsarevna Evdokia Alekseevna, en el segon pis: la capella de Sant Apòstol Joan el Teòleg, els nivells tercer i cinquè estaven ocupats per campanars.

En 1812, el Convent Novodevichy va ser ocupat per les tropes franceses durant un mes (4 de setembre – 9 d’octubre, art. El monestir miraculosament no va ser arruïnat. Dins dels seus murs, la litúrgia se celebrava diàriament. Durant la retirada, els francesos volien soscavar la Catedral Smolensky i l’Església de l’Assumpció: sota d’ells es van col·locar una gran quantitat de barrils de pólvora. No obstant això, l’explosió va ser previnguda. la monja-tresorera Sarah (Nikolaev) va criar a les germanes i ministres restants per extingir un foc ja encès, i les metxes cremades per l’enemic es van inundar d’aigua.

Al segle XVIII. Com a resultat de les reformes de Catalina, Novodevichy es va convertir en un monestir de primera classe a temps complet. Va perdre les seves propietats i va rebre un salari monetari i de pa. Al XIX – hora. Segles XX El nombre de monjos aquí va arribar a 300 persones. Les germanes treballaven en l’església, prosphora, pa, refectori, tallers de pintura i costura, tenien cura el cementiri. Especialment famoses van ser les costures monàstiques blanques i daurades. Darrere de les parets de el monestir havia jardins, horts i un petit corral. En amb. XIX – suplicar Segles XX treballs de restauració a gran escala es van dur a terme a la Catedral Smolensky. A el mateix temps, va començar la disposició de el nou cementiri darrere de la paret sud de el monestir.

Hi havia institucions de caritat al monestir: l’escola Filatyevsky per a nenes òrfenes (1871), el refugi Elisavetinsky per a nenes òrfenes (1892) i una escola parroquial (1899). Hi havia un hospital i 2 cases de beneficència per a les monges grans. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, el monestir va participar en la construcció i manteniment de la infermeria en la comunitat de Pokrovsky. Vint natives van servir com a germanes de la misericòrdia, mentre que altres es van dedicar a cosir la roba dels soldats i la recol·lecció de paquets a l’front.

L’estil de vida centenari de l’antic monestir va ser interromput per la Revolució d’Octubre. En els anys 1918-1919. decrets mussols. Les autoritats van tancar institucions benèfiques i educatives, van confiscar estalvis bancaris i terres, i cèl·lules monàstiques van rebre habitatges per a soldats i treballadors de l’Exèrcit Roig. El 1922 es va abolir el monestir. Dins dels seus murs es va obrir el “Museu de l’època dels disturbis de la princesa Sofia i Streltsy”. Germanes van celebrar al voltant de l’Església de l’Assumpció, que es va convertir en una parròquia. Van entrar al museu per restauradors, cuidadors, netejadors, conserges, vigilants. Però en 1929 el temple va ser tancat per les autoritats i lliurat a Gokhran (Dipòsit Estatal de Valors del Museu).

A la fi de la Segona Guerra Mundial, els murs de l’Convent Novodevichy van obrir cursos de teologia pastoral i van reprendre el culte (1944). Des de 1964, l’Església de l’Assumpció i les Cambres Lopukhinsky es van convertir en la catedral i la residència dels metropolitans de Krutitsky i Kolomensky que governen la diòcesi de Moscou. Des de 1977 fins a l’actualitat, La seva Eminència Metropolitana Yuvenaly (Poyarkov) ha estat en el departament. Des de gener de 2011, per ordre de Govern de la Federació Russa, tot el complex d’edificis de l’Convent Novodevichy va ser transferit per a ús gratuït i il·limitat de la Diòcesi de Moscou de l’Església Ortodoxa Russa.

El 2004, el conjunt arquitectònic de l’Convent Novodevichy es va incloure en la llista de llocs de l’Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’antic monestir és un dels llocs turístics més visitats de Moscou. Hi ha un museu de l’església amb un taulell d’informació turística i diverses exposicions permanents obertes: “Llengües de foc de la gràcia”, l’iconòstasi de el segle XVIII. Dukhovskoy Convent Novodevichy, exposició fotogràfica “Diòcesi de Moscou ahir i avui”, “Lluc meva ànima, Santíssima Verge” – Icones de la Mare de Déu de la col·lecció de el monestir, una exposició commemorativa dedicada a l’abadessa Serafín (Negre) i “1812 a els destins de Rússia i el Convent Novodevichy “. En l’estiu, la Catedral Smolensky està oberta per a inspecció. S’estan preparant noves exposicions, s’estan realitzant treballs de restauració. El Convent Novodevichy s’acosta al seu 500 aniversari.

14des.

com arribar a la tomba de Lenin a Moscou, como llegar a la tumba de Lenin en Moscu, Tomba de Lenin a la plaça vermella, Tumba de Lenin en la plaza roja, visitar La tomba de Lenin a Moscou, Visitar la tumba de Lenin en Moscu

Tomba de Lenin

El mausoleu de Lenin és una gran estructura de granit, l’arquitectura reflecteix l’estil de principis de segle passat. La tomba recull llargues files de turistes que han estat esperant durant molt de temps només per veure aquesta gran figura històrica soviètica. Atès que aquesta atracció només està oberta durant unes poques hores, un viatge aquí s’ha de planificar amb anticipació.

Els turistes se senten atrets gran ubicació: a la banda és el complex de l’Kremlin amb el Salvador, les torres de l’Senat i Nikolskaya, el monument a Minin i Pozharsky, Okhotny Ryad, lloc d’execució, la catedral de Sant Basili, la catedral de Kazan , Museu Estatal d’Història.

horaris d’obertura i preu

Horari d’obertura de l’mausoleu de Lenin en 2019
En 2019, la tomba de l’líder es pot visitar d’acord amb el següent calendari:

Dimarts, dimecres, dijous, dissabte, diumenge les: 10:00 – 13:00.
L’horari de treball es canvia periòdicament en relació amb el tancament de l’manteniment i el tractament de el cos, o amb treballs de restauració.

Preus de les entrades per al mausoleu de Lenin
No hi ha cap càrrec per ingressar a l’Mausoleu de Lenin!

En cap cas ha de comprar bitllets, molts tracten de guanyar diners amb ells. Aquestes ofertes han de considerar-frau.

la història

El debat sobre el funeral tradicional de Lenin continua des del moment de la seva mort i continua avui. Molts activistes consideren inhumà fer gala dels morts, mentre que alguns demanen el soterrament a causa de creences polítiques i un canvi en el règim. Els hostes de la capital que estiguin interessats a visitar aquesta atracció no han de retardar el viatge a l’mausoleu. Com la pregunta roman oberta, no es garanteix que la tomba sempre estigui a la plaça central.

Per les mateixes raons polítiques, fa gairebé un segle, els ciutadans de l’URSS volien preservar el cos del primer líder de l’proletariat, per mostrar-lo, expressant així el seu respecte. Inicialment, la construcció de l’mausoleu era de fusta. El plànol de planta encara es manté en la més estricta confidencialitat. En el primer mes després de la mort de Lenin, el mausoleu va ser visitat per més de cent mil persones i es va decidir reemplaçar-lo per un edifici de granit. Des de llavors fins ara, el nombre de visitants és de milions.

més detalls

En la història de l’URSS, hi va haver un cas en què el cos de Lenin va abandonar el mausoleu. En 1941, va ser transportat a Sibèria quan Moscou estava en perill a causa dels nazis. Es creia que els nazis destruirien el símbol de la URSS. Amb el temps, mantenir el cos ha resultat ser un desafiament. Cada divuit mesos, el cos de Lenin s’extreu de l’sarcòfag i es processa en un bany amb solucions químiques. El nivell de temperatura i humitat a la tomba està estrictament controlat perquè els esforços dels cuidadors de el cos no siguin en va i les generacions futures puguin veure una figura històrica tan important.

El cos de Joseph Vissarionovich Stalin va ser col·locat en el mateix mausoleu després de la seva mort el 1953. No obstant això, més tard, el 1961, l’ex dictador va ser retirat de l’mausoleu i enterrat prop de el mur de l’Kremlin juntament amb altres figures polítiques de la Unió Soviètica. Això va ser fet per ordre de l’secretari general Nikita Sergeyevich Khrushchev, que va honrar sagradament els convenis de Lenin, però va lluitar amb el culte a la personalitat de Stalin.

Avui, l’últim treball de restauració es va dur a terme el 2013. El flux de turistes segueix sent estable durant tot l’any, entre ells no només russos, sinó també molts estrangers. Al centre de la capital, no hi ha problemes amb l’allotjament. A poca distància hi ha molts petits hotels acollidors i cars hotels de moda amb vista directa a la plaça principal de país.

Com entrar a l’mausoleu de Lenin

Els visitants poden ingressar a l’mausoleu des del Jardí Alexander. No hi ha tarifa d’admissió, però l’horari d’obertura és limitat, per aquest motiu les llargues cues. La línia passa prou ràpid, perquè els visitants de la tomba no es queden per molt temps. El temps d’espera total, com a regla, no pren més de mitja hora.

A l’entrada ha de passar pel punt de control i el marc de l’detector de metalls. Al Alexander Garden hi ha una oficina d’equipatge de pagament en la qual pot deixar les seves pertinences personals, com a equipatge voluminós i bosses a granel, begudes i qualsevol líquid, equip de fotografia i vídeo, telèfons, objectes metàl·lics que no poden ser portats a la tomba. L’ordre i el compliment de les normes es supervisen de forma molt vigilant, pel que és poc probable que puguin fotografiar Vladimir Ilitx. Fer això tampoc val la pena perquè la càmera o el telèfon es treuen immediatament. El telèfon només pot dipositar en la manera apagat.

Com arribar a el mausoleu de V.I. Lenin

Hi ha diverses formes d’arribar a la plaça principal, on es troba la tomba:

Metro

Les estacions de metro més properes a l’mausoleu són “Ploshchad Revolyutsii” de la línia Arbat-Pokrovskaya, “Okhotny Ryad” de la línia Sokolnicheskaya. Pot anar una mica abans i caminar fins al mausoleu a peu, ja que el centre de la capital està ple d’atraccions.

Maneres de transport terrestre

La parada d’autobús més propera es diu Plaça Roja. Abans que surtin els autobusos número M5 i 158. A la banda oposada de l’mausoleu a poca distància hi ha una parada de transport terrestre “Plaça Manezhnaya” amb les rutes No. K, M1, M2, M3, M27, 144, 243. A la nit, els autobusos N1 i H2 passen per allà.

És molt convenient utilitzar les aplicacions mòbils Yandex.Taxi, Gett, Maxim i Uber per trucar a un taxi.

És molt fàcil navegar a la mateixa plaça, la tomba de l’líder d’el proletariat mundial es troba a prop de el mur nord-est de l’complex de el Kremlin i es veu des de tots els costats de la Plaça Roja, és impossible perdre aquí.

14des.

els millors llocs històrics a Moscou, los mejores sitios historicos en Moscú, Un recorregut per les Plaça Lubianka amb visita a l'edifici de l'antiga KGB, Un recorrido por las Plaza Lubianka con visita al edificio de la antigua KGB, Visita a la plaza Lubianka

Plaça Lubianka amb visita a l’edifici de l’antiga KGB

L’edifici dels cossos de seguretat de l’estat en Lubianka (edifici FSB)

L’edifici dels cossos de seguretat de l’estat en Lubianka és l’edifici principal dels cossos de seguretat de l’Estat de la RSFSR i la URSS en el període de 1919 a 1991. En diferents anys, la seu de la Cheka, el NKVD, el OGPU i el KGB de l’URSS es van situar aquí, ara l’edifici està ocupat pel FSB de la Federació de Rússia.

L’edifici ocupa un bloc sencer en Lubyanka i, de fet, és el resultat de la reestructuració i reconstrucció més radical de l’edifici existent al seu lloc.

En 1897-1902, segons el projecte dels arquitectes Alexander Ivanov i Nikolai Proskurin, en les parcel·les enfront de la Plaça Lubianka i separades pel carrer Malaia Lubianka, es van construir 2 edificis d’apartaments en estil neoclassicisme amb detalls sense barrils per ordre de la companyia d’assegurances Rossiya. Tots dos edificis van ser llogats com a apartaments i locals comercials.

Després de la Revolució, totes les companyies d’assegurances privades van ser liquidades i les seves propietats nacionalitzades. Inicialment, les cases de la companyia d’assegurances Rossiya van ser planejades per ser lliurades a el Consell Sindical de Moscou, però, en 1919 els edificis van ser lliurats a l’Oficina Central de Cheka (Comissió Extraordinària de Rússia per a Combatre la Contrarevolució i el Sabotatge sota el SNK de la RSFSR). A més de les cases de la companyia d’assegurances Rossiya, l’agència va rebre diversos altres edificis ubicats en el trimestre. A partir d’aquest moment, el complex es va convertir en l’estatge dels òrgans de seguretat de l’estat; posteriorment, els edificis en Lubianka van ser utilitzats només pels successius departaments de Cheka: OGPU, NKVD, MGB i NKGB, KGB.

Aviat, l’aparell de serveis especials cobert va exigir l’expansió de les instal·lacions, i en 1928-1933 de l’Furkasovsky Lane, es va erigir un edifici en forma de W a l’edifici (que va ser construït en 2 pisos entre la caixa), construït d’acord amb el disseny d’Arkady Langman i Ivan Bezrukov en l’estil de l’constructivisme. Això va resultar ser insuficient, i el 1939, per ordre de l’departament, Alexey Shchusev va presentar un nou projecte d’expansió, que preveu la integració dels edificis existents i els col·loca sota una sola façana des de la Plaça Lubianka. Part de Malaya Lubianka a el mateix temps es va convertir en el pati de l’complex.

La guerra va impedir la implementació d’el nou projecte, i van tornar a la seva implementació en 1944, i la reconstrucció completa de l’edifici va prendre gairebé 40 anys: el seu costat dret va ser reconstruït en 1944-1947, i el costat esquerre es va completar només el 1986, tot aquest temps l’edifici va tenir una aparença asimètrica.

La façana única de l’complex actualitzat s’ha resolt a una escala més gran que les façanes dels edificis de la companyia d’assegurances Rossiya i es veu menys decorativa, però, no manca d’elegància: els pisos inferiors estan acabats amb granit gris, els pisos superiors són groguencs i estan decorats amb pilastres. Hi ha rellotges a la part superior de l’edifici, a més, es col·loquen medallons i baix relleus amb símbols soviètics en diferents llocs de la façana.

Sent la seu dels òrgans de seguretat de l’Estat de la RSFSR i l’URSS des de la Cheka fins a la KGB, l’edifici en Lubianka finalment va guanyar una mala reputació i es va convertir en un símbol de la repressió soviètica, convertint el nom de el lloc en Lubianka en una paraula familiar.

Des de la dècada de 1920, s’ha ubicat una presó interna aquí, on es va mantenir presos sospitosos de delictes contra el règim soviètic. S’expressen opinions que en els soterranis de l’edifici, en els casos en què el pres va ser condemnat a mort, es van dur a terme execucions, però això no se sap amb certesa; Al sostre, segons una llegenda urbana comuna, hi havia un pati per caminar. El 1961, la presó interior es va tancar i es va convertir en un menjador, i es van fer noves habitacions per als empleats a partir de les cel·les.

La fama associada a l’complex en Lubianka també es va expressar en el folklore. Per exemple, en els anys soviètics, la gent feia servir la següent broma: “Quin és l’edifici més alt de Moscou? En Lubianka, des del seu sostre es pot veure Sibèria i Kolyma”.

Avui l’edifici pertany als òrgans de seguretat de l’estat de la Federació de Rússia, el FSB està ubicat en ell, però, ja no és l’edifici principal de l’servei: aquest paper va passar a l’edifici gris, construït en la dècada de 1980 a el costat oposat del carrer.

L’edifici de les agències de seguretat de l’estat en Lubianka està ubicat en Bolshaya Lubianka 2 (amb vista a la Plaça Lubianka). Pot arribar-hi a peu des de l’estació de metro “Lubianka” línia Sokolnicheskaya.

Un dels edificis més bells i sinistres de Bolshaya Lubianka va ser construït el 1898 per a la major companyia d’assegurances “Rússia”.

La companyia d’assegurances va adquirir el terreny per a la construcció en 1894 de l’terratinent N.S. Mosolova Després, amb el permís de les autoritats, tots els edificis antics van ser demolits i l’arquitecte A.V. prendre el seu lloc. Ivanov (l’autor dels hotels National i Baltschug), en col·laboració amb N. M. Proskurnin i V. A. Velichkin, va construir un nou edifici de cinc pisos destinat a l’lloguer. Hi havia torretes en el sostre de la casa, i dues figures femenines que simbolitzaven Justícia i Consolació decoraven la torre de el rellotge central. Es va construir una segona casa al carrer Malaya Lubianka en 1900-1902 en un estil comú amb el primer edifici. L’autor de el projecte novament va ser A.V. Ivanov. Els locals de tots dos edificis van ser arrendats. Els dos primers pisos estaven ocupats per diverses botigues i bancs, mentre que la resta eren apartaments.

En 1918, quan totes les companyies d’assegurances van ser liquidades i les seves propietats i béns immobles nacionalitzats, l’edifici de Bolshaya Lubianka va ser transferit a Consell de Sindicats de Moscou, però en pocs dies es va mudar la Comissió Extraordinària de tota Rússia. Fins a 1991, l’antic edifici d’apartaments de la companyia d’assegurances Rossiya seguia sent l’edifici principal dels òrgans de seguretat de l’Estat de la RSFSR i l’URSS.

A la fi dels anys 20, el departament es va expandir, el que va requerir un augment d’espai. Un nou edifici en l’estil de l’constructivisme va aparèixer en 1932-1933. L’edifici, dissenyat pels arquitectes A. Ja. Langman i Bezrukov, es va adjuntar a la casa de l’OGPU. A el mateix temps, l’edifici principal va ser construït en dues plantes. La propera reconstrucció va ser dissenyada per l’arquitecte A.A. Shchuseva va passar en 2 etapes. La reconstrucció i reconstrucció de la part dreta de l’edifici amb el desenvolupament de Malaya Lubianka va durar des de 1944 fins a 1947. L’edifici va adquirir el seu aspecte modern només en 1983, després de la pròxima reconstrucció realitzada segons la idea de Shchusev.

A causa de la ubicació de l’edifici KGB a la Plaça Lubianka, el seu nom va començar a associar-se amb les estructures KGB i els serveis de seguretat.

Durant molt de temps hi va haver un monument a la plaça a el fundador de la Cheka / GPU Felix Dzerzhinsky. Però després de la caiguda de el poder soviètic, l’escultura va ser transferida a el Parc d’Art prop de el pont de Crimea. Més a prop de l’edifici del Museu Politècnic, es va erigir un altre monument per les víctimes de la repressió política. Aquesta pedra va ser portada de les illes Solovetsky, llocs d’exili i conclusions.

El Servei Federal de Seguretat actualment posseeix no només aquesta casa més important en la plaça, sinó també una sèrie d’altres edificis en els barris veïns, on es troba la recepció pública de l’FSB, entre d’altres.

La paraula “Lubianka” a la Unió Soviètica es va convertir en una paraula familiar i durant molt de temps va tenir un significat ominós. Una gran quantitat de rumors, faules i secrets estan associats amb l’edifici en Lubianka. En l’època soviètica, es va fer broma dient que l’edifici més alt de Moscou era el KGB a Lubianka. Com, des dels seus finestres, Sibèria és visible

14des.

Història en teatre dels gats de Kuklachov a Moscou, Informació de l'Circ i teatre de Gats de Moscou, l'espectacle de teatre de gats a Moscou

Circ i teatre de Gats de Moscou

Una petita introducció
Un petit vídeo
inforación general

Una petita introducció

El circ rus a Moscou és una icona de la societat russa, el circ rus sempre ha estat avantguardista en les seves actuacions i s’ha dedicat a fer feliç a nens de tot el món en les seves gires mundials.

Sens dubte el circ rus és un referent mundial, a l’parlar dels circs en qualsevol conversa, mai, es deixarà de banda a el circ rus. El circ rus es caracteritza per la qualitat dels seus shows però també per aconseguir treballar amb animals increíblesAproveche la seva estada a Moscou amb la família per visitar aquest lloc de diversió i entreteniment.

El teatre de gats de Kuklachov és molt popular a Moscou, té molt bones critiques per part dels moscovites, es caracteritza per aquesta imnovadora idea, ajudat per gats que fan peripècies, treure somriures i riallades a nens i adults, aquest peculiar teatre ha estat diverses vegades guardonat amb premis per tot el món, és el lloc perfecte per acabar el dia i gaudir d’un show diferent envoltat de comèdia i diversió.

El teatre va obrir les seves portes per primera vegada l’1 de gener de de 1990.
La singularitat de Teatre Kuklachev rau en el fet que tot el que succeeix a l’escenari és comprensible per a tothom, independentment de la seva nacionalitat i edat, ja que el diàleg té lloc en el llenguatge dels sentiments, i el llenguatge dels sentiments revela l’ànima i dóna la calor de el cor a tots.
Al Teatre Kuklachev, falta la paraula “entrenament”. Un gat és un animal orgullós i independent; és impossible fer-ho. El teatre de gats, el territori de l’amor i l’amabilitat, només en una atmosfera amb gats pot crear números inusuals.

Durant l’actuació des de l’escenari, a l’auditori, hi ha una energia de bondat i amor.

Els assajos amb gats sovint tenen lloc a la nit, perquè el gat és un petit depredador, i en la foscor són més actius. Descobrim un petit secret que pots provar en les teves gats domèstics: tot comença amb el joc. Lligui un tros de pèl o la ploma d’un ocell en una corda, jugui amb la seva mascota i ell li mostrarà tal habilitat que li encantarà. És impossible entrenar un gat, però ella sent perfectament amor, atenció i afecte. Per als gats, el rendiment és un joc que porta alegria.

Per als nostres gats, el teatre és vida.

Nous projectes en el teatre de gats

teatre de gats s’ha convertit en el Temple de les Arts, l’Escola de Bondat, creada per Yuri Kuklachev, està oberta aquí. Abans de la presentació, pot fer excursions, conèixer la història de el teatre, familiaritzar-se amb la història d’un gat domèstic, així com conversar amb artistes de cua i prendre fotos amb ells. Per a nens i adults, l’Artista de el Poble de l’RSFSR Yuri Kuklachev imparteix classes magistrals sobre la cria de gats domèstics.

I per als escolars, portem a terme un “Viatge a el món màgic dels gats”, on els nens aprenen a fer malabarismes, dibuixar amb sorra, provar l’art de el mim i comprendre que l’amabilitat és l’element principal de el món espiritual.

El famós teatre de gats sota la direcció de Yuri Kuklachev va ser creat el 1990 i es troba a l’edifici de l’antic cinema “Call”, ubicat a Kutuzovsky Prospekt. Yuri Kuklachev i els seus amics: fotògrafs, dissenyadors i artistes van poder crear un món únic i original aquí, en el qual no hi ha guerra i hostilitat, discòrdia i ressentiment. En aquest teatre de circ, els gats i els gossos conviuen meravellosament junts, i no hi ha res perquè un adult torni a la infància i es converteixi en nen novament per un temps, sentint pau i alegria.

Avui, el teatre té dos equips independents: un dirigit per Yuri Kuklachev i l’altre dirigit per Dmitry Kuklacheva. Aquestes composicions funcionen alternativament: quan un surt de gira, el segon roman en el teatre i viceversa, per tant, les portes de teatre sempre estan obertes per al públic més respectat, tot i els nombrosos grups de viatge.

Es realitza una gira per tot el món, perquè aquests encantadors artistes talentosos i esponjosos esperen ansiosos a tots els racons de món. El Teatre per a gats Yuri Kuklachev ha rebut nombrosos premis internacionals, incloent-hi la Copa d’Or i el títol “El teatre més original de l’món”, rebut durant la gira de París.

informació general

Yuri Kuklachev és conegut no només com a representant de l’divertit gènere de l’pallasso, sinó també com a entrenador. Va crear el Cat Theatre amb miniatures d’un acte que tenen un personatge d’actuació.

El Teatre Cats de Yuri Kuklachev està ubicat a les instal·lacions de l’antic cinema “Call” a l’avinguda Kutuzovsky. Un equip de persones d’idees afins s’ha convertit en un món acollidor on conviuen perfectament: gats amb un gos gorovakov

El teatre té dos grups independents: Yuri Kuklachev i Dmitry Kuklachev. Treballen en teatres de manera transversal, per tant, tot i nombroses gires, el teatre de practicants Gary Geskiy 2019.08.12 08:36:10 OSD.RU

adreça:
Moscou, Kutuzovsky Prospect, m. 25
Estació de Metro: Kíev, Kutuzov
una parada a qualsevol transport a st. Dunaevsky (cap al centre)

manera d’operació:
La caixa està oberta de 11:00 a 19:00.

El departament de reserva d’entrades està obert de 11:00 a 18:00.
informació de preus:
Preu de la butlleta: de 500 a 2500 rubles.

14des.

El monasterio Danilov en Moscú para visitar, El monestir Danilov a Moscou per visitar, un recorregut pel Monestir i el complex de Danilov a Moscou, Un recorrido por el Monasterio y el complejo de Danilov en Moscu, visitar El monasterio Danilov en Moscu, visitar el monestir Danilov a Moscou

monestir Danilov

Monestir Danilov

Estació de metro:
Tula

El monestir més antic de Moscou va ser fundat el 1282 per Sant blgv. Príncep Daniil de Moscou, el primer temple va ser dedicat a Sant Daniel Stolpnik. En 1330, el Gran Duc John Kalita va transferir als germans de el monestir a l’Kremlin; i els antics edificis de el monestir Danilov gradualment es van convertir en desolació. En 1560, el monestir va ser renovat pel tsar Ivan el Terrible. En 1561, Sant Macari, Metropolità de Moscou, va consagrar la primera església de pedra en nom dels Sants Pares dels Set Concilis Ecumènics (la primera església per tal consagració a l’Església Ecumènica), en 1652 les relíquies de Sant blgv. príncep Daniel

En el segon pis. Segle XVII El monestir estava envoltat de murs de pedra amb vuit torres, l’antiga catedral va ser demolida després de la ruïna i es va construir una nova església de dos pisos al seu lloc. Fortament reconstruït en 1729, ha sobreviscut fins als nostres dies. En 1752, una torre amb una església de Sant Pr. Es va construir sobre el seu pòrtic occidental. Daniel Stolpnik.

En els segles XIX-XX. Al monestir hi havia una casa de beneficència per al clergat ancià i les vídues de l’clergat, un dels cementiris més antics de Moscou estava situat en el territori de el monestir. Aquí moltes jerarquies de l’Església, així com figures de la cultura russa com A.Ş., van trobar el seu últim lloc de descans. Khomyakov, N.V. Gogol, N. Yazykov, Yu.F. Samarin, V.G. Perov, N.G. Rubinstein i altres.

A la riba dreta del riu Moscou, molt a prop de l’estació de metro Tulskaya, es troba l’impressionant Monestir Danilov.

Va ser fundat en 1282 pel Príncep de Moscou Danila Alexandrovich, el piadós fill d’Alexander Nevsky. El nom de l’església prové del nom del seu patró, el sant pilar de Daniel. Nou anys després de la fundació, el temple va ser demolit gairebé per complet durant l’atac tàrtar. El monestir va trobar la seva antiga grandesa durant el regnat d’Ivan el Terrible. Ell va ordenar la construcció de torres i murs de pedra, que es van convertir en una barrera significativa per als enemics. Però en 1610 el temple va ser novament danyat pel bombardeig d’artilleria per False Dmitry II.

La humil estatge tampoc es va lliurar de la guerra de 1812. Després, el Monestir Danilov no va ser destruït, sinó que va ser saquejat, i en el territori desert van organitzar magatzems i matances per al bestiar. Durant la difícil guerra rus-turca, aquí es va equipar un hospital. Però, malgrat tots aquests problemes, el lloc sagrat va ser reconstruït cada vegada, i sota les voltes de l’església, les oracions van començar a sonar novament per enviar la pau i la prosperitat a terra rus.

Després de la revolució, els sacerdots van viure al monestir de Danilov entre exiliats, que no van abandonar la seva fe en favor de les noves autoritats. El 1930, el monestir va ser completament tancat i l’aïllant NKVD va ser col·locat al seu territori. Més tard, el temple va passar d’una institució a una altra. El 1982, poc abans de la seva mort, Brezhnev va signar un decret històric sobre la transferència de l’església a l’clergat. Es van dur a terme ambiciosos treballs de restauracion, i el 1988 va tenir lloc aquí la celebració de l’mil·lenni de el Baptisme de Rus. Ara al monestir es troba la residència de l’Patriarca de Moscou i tota Rússia.

Al monestir de Danilov hi ha una antiga necròpolis. En aquest venerat cementiri, les cendres dels representants de l’aristocràcia russa i les figures prominents de la història russa són enterrades o enterrades de nou. Aquestes són dinasties senceres de Volkonsky, Vyazemsky, Golitsyn, Goncharov, Meshchersky, així com a individus: l’escriptor Gogol i el poeta de Llengües, Slavophile Samarin i el científic Venelin, l’artista Perov i l’historiador local Havsky. Molts noms que van deixar una marca profunda en la història del nostre país es poden llegir en làpides.

Tots els anys, l’últim diumenge de setembre, a l’antic campanar de el monestir Danilov, comença el festival dels timbres russos. Hi participen els capitostos més hàbils de Rússia. Les campanades màgiques que netegen l’ànima que s’estenen en aquest lloc sagrat deixen una sensació inoblidable, llàgrimes d’alegria arriben als ulls de molts oients.

Hi ha un santuari inusual en el temple: la sabata de Sant Spyridon de Trimifuna. Ell descansa sota la icona d’aquest home just. Aquesta és l’única cosa material que ha estat preservada d’un ancià just.

El territori de el monestir està ben cuidat, tots els edificis són de restauració d’alta qualitat i es mantenen en perfecte ordre. Són de gran valor històric i arquitectònic. Caminar aquí és un plaer, com caminades alleugen tot l’estrès i milloren l’estat d’ànim.

Formalment, el monestir es va tancar el 1918, però la vida monàstica al monestir va continuar fins a 1930. De 1917 a 1930, el rector de el monestir de Danilov va ser el bisbe Theodore (Pozdeevsky), al voltant de el qual es van agrupar laics i clergues que no van acceptar cap innovació en la vida de l’església. Després de el tancament el 1931 i fins a 1983, el monestir va albergar una colònia per a delinqüents juvenils.

Al maig de 1983, el monestir va ser retornat a l’Església; en cinc anys va ser reconstruït, es van construir dues noves esglésies, així com una charretera i una capella commemorativa. El 1988, el monestir va ser un dels centres que van celebrar el 1000 aniversari de l’Baptisme de Rússia.

Les cases de el monestir: la Residència Patriarcal i sinodal, el Departament de Relacions Externes de l’Església, el complex hoteler Danilovsky va ser construït a la banda de el monestir.

Temples i Capelles

Església dels Sants Pares dels Set Concilis Ecumènics. Els trons de l’església superior – Sant Pares dels Set Concilis Ecumènics, capelles – st. blgv. Príncep Daniel de Moscou i Sant Prínceps Boris i Gleb; el tron de el temple inferior: la intercessió de la benaurada Mare de Déu i el profeta Daniel; sobre el porxo occidental – PRP. Daniel Stolpnik;
Catedral de la Santíssima Trinitat. El tron en honor de la Santíssima Trinitat, capelles laterals – Concepció dels drets. Anne, St. Alexy, un home de Déu, al soterrani: la Nativitat de Joan Baptista (1833-1838, arquitecte O.I. Beauvais);
Temple de sant Porta Simeon Stolpnik, al campanar (finals de segle XVII. Restaurada el 1984-1988);
Temple de sant Serafins de Sarovsky al soterrani de l’edifici de l’hospital (des de finals de segle XIX – una capella, des de 1988 – un temple);
l’església de Tots Sants, que va brillar a la terra russa, a la residència sinodal de Sa Santedat el Patriarca (1988);
temple shchmch. es van reunir Kíev Vladimir i els nous màrtirs i confessors de Rússia;
capella volada (1988, arquitecte Yu.G. Alonov);
capella commemorativa (1988, arquitecte Yu.G. Alonov).

santuaris

Càncer amb una partícula de relíquies de Sant blgv. Príncep Daniel Icona de Sant blgv. Príncep Daniel amb una partícula de les seves relíquies; Arca amb una partícula de relíquies Nicholas the Wonderworker; Vladimir Icona de la Mare de Déu “amb un acatista” (segle XVI); Càncer amb les relíquies de Sant George (Lavrov), confessor de Danilovsky; icona PRP. Serafins d’Sarovsky amb una partícula de les seves relíquies, part del seu mantell i rosario.irección:
Monestir Danilov – Moscou, ul. Danilovsky Val, 22

14des.

els millors museus a Moscou, els principals museus de rússia, los mejores Museos en Moscú, recorregut pel Museu Pushkin a Moscou, recorrido por el Museo Pushkin en Moscu, visitar el museo Pushkin en Moscu, visitar el museu Pushkin a Moscou

Museu Pushkin

direcció:
Museu Pushkin – Moscou, ul. Petit llop 12

Estació de metro:
Kropótkinskaya

El Museu Pushkin (oficialment anomenat Museu Estatal de Belles Arts de Puixkin) és una de les majors col·leccions de pintures, escultures, dibuixos i objectes arqueològics rars de el món. Les col·leccions del Museu Pushkin es consideren patrimoni cultural, històric i artístic inavaluable.

En els fons del Museu Pushkin. Pushkin té més de 700 mil exhibicions; només el 1.5% de la col·lecció total s’exhibeix als passadissos. El complex de l’museu inclou diversos edificis al centre de la capital: l’edifici principal, la galeria d’art d’Europa i Amèrica dels segles XIX i XX. , S. Richter Museum-Apartment, Departament de Col·leccions Privades i Museum Museum.

La majoria de les exposicions es troben a l’Edifici Principal, construït pels arquitectes R. Klein i I. Rerberg a principis de segle XIX. Una gran casa amb una majestuosa columnata i un sostre de vidre figura com a monument d’arquitectura d’importància nacional.

A la font del Museu Pushkin es trobava el famós arqueòleg, científic i mestre rus I.V. Tsvetaev. En 1893, va recórrer a les autoritats de Moscou amb una proposta per crear un museu públic basat en la col·lecció de l’Gabinet d’Antiguitats de la Universitat de Moscou. Tsvetaev va proposar crear exposicions que reflecteixin etapes clau en la formació de l’art des de l’antiguitat fins al present. El museu va obrir les seves portes al maig de 1912, Ivan Vladimirovich es va convertir en el seu primer director.

La base de les col·leccions van ser rèpliques d’estàtues antigues i artefactes reals adquirits per l’administració de la institució de l’egiptòleg V. Golenishchev. Els fons del museu es reposaven gradualment: moltes pintures van ser donades per filantrops, comprades en subhastes i provenien d’altres col·leccions. Després de la revolució, el magatzem es reposa a causa dels valors confiscats als representants de l’aristocràcia.

Avui, el Museu Pushkin és un centre cultural de classe mundial, que acull conferències científiques, debats, exposicions, concerts de música clàssica i d’òrgan, presentacions, reunions creatives, espectacles de cinema, classes magistrals, missions.

El museu porta a terme una gran tasca científica, equipa expedicions arqueològiques, col·labora amb institucions educatives especialitzades i es dedica a l’ensenyament de nens.

exposicions permanents

pintura

Totes les exposicions de la sala de “Pintura” es distribueixen per les dates de la creació d’un llenç en particular, així com en relació amb una escola d’art o direcció. Les primeres exposicions es remunten a el període bizantí de l’art europeu. Aquestes són principalment obres de pintura d’icones.

La pintura primitiva d’Europa occidental està representada per una col·lecció única d’artistes italians que pertanyen a la direcció dels anomenats “primitius”.

El 1948, el Museu Puixkin va rebre una col·lecció del Museu de el Nou Art Occidental dissolt, que incloïa llenços de destacats pintors francesos dels segles XIX i XX.

A la sala de Pintura, els visitants veuran pintures originals de P. Gauguin, el Sr. Pepein, O. Vernet, P. Elle, D. Pittoni, G. Kraus, L. Giordano, V. Vershure, J. de Trois i molts altres.

Entre les obres mestres emmagatzemades al Museu Pushkin: “Lady at the Window” d’A Toulouse-Lautrec, “Hercules and Omfala” de F. Boucher, “Xarxa Vineyards in Arles” i “Prisoners ‘Walk” de Vincent Van Gogh, “Capuchin Boulevard in Paris” i “Esmorzar a l’herba” de Claude Monet, “Pierrot i Arlequí” de Paul Cezanne i altres.

Un lloc especial en l’exposició està ocupat per la col·lecció de pintures de Pablo Picasso: aquestes són onze pintures, inclosa la famosa pintura “Girl on the Ball”, que es va convertir en la targeta de presentació de l’artista.

gràfics

El Museu Pushkin alberga una de les col·leccions de gràfics més riques de l’món, que inclou 20 mil gravats pertanyents a l’tsar Alexandre II, gravats japonesos de la col·lecció personal de S. Kitaev, obres de Rembrandt de la col·lecció de N. Mosolov, gravats russos pertanyents a D. Rovinsky i etc.

El museu emmagatzema més de 380 mil gravats i dibuixos. L’exposició presenta les obres més famoses de grans mestres: Rubens, Matisse, Picasso, Durer, Callot, Renoir i molts altres.

L’orgull de l’museu és una col·lecció de gràfics de Salvador Dali de la sèrie Faust, Hippies, Surreal Tavromahiya, Mitologia.

Escultura

La col·lecció d’escultures del Museu Pushkin inclou obres de destacats mestres de l’Europa occidental: Clodion, Rodin, Lemoine, Mayol, Bourdelle; estàtues de fusta de segle XVI. mostres d’antigues escultures egípcies, gregues i romanes antigues; escultures d’autors moderns nacionals i estrangers.

L’exposició permanent inclou dos patis: grec i italià. Aquestes són sales espaioses en què es col·loquen motlles exactes de les estàtues més famoses de l’antiga Hellas i l’Imperi Romà. El pati grec és similar a l’Acròpolis d’Atenes, aquí s’instal·len columnes de el Partenó de mida natural, còpies de les famoses escultures de Fídies: “Atenea Parthenos”, “Zeus”, “Amazona ferida”, “Nika”, etc.

El pati italià és una còpia exacta d’un dels nivells de l’palau florentí de l’Bargello. Crida l’atenció amb estàtues eqüestres: una còpia de l’monument Gattamelate de Donatello i l’escultura de l’condottier Colleoni de Verroccu. Aquí pots veure l’elenc exacte de el portal de Freiberg, una còpia de l’cranc de Sant Zebald, estàtues de bronze de cavallers medievals.

A l’entrada a l’pati italià, els visitants són rebuts per l’elenc més famós de l’museu, la seva targeta de visita és una còpia exacta de l’estàtua de David de Miquel Àngel.

Des dels patis italians i grecs, els visitants ingressen a la sala d’l’antic Egipte. Aquí es presenten rareses arqueològiques, originals d’escultures i sarcòfags. La col·lecció del Museu Pushkin és considerada la millor col·lecció d’art egipci antic a Rússia. Els visitants veuran el sarcòfag i la mòmia de l’sacerdot Khor Ha, el sarcòfag daurat de Mahu, les estàtues d’Amenhotep i la seva dona, la Reina Rannai, l’alleujament de l’tresor de Isi i altres valuoses relíquies de la cultura mundial.

Una exhibició particularment valuosa és l’estàtua de el faraó Amenemkhet III era de Regne Mitjà (1853 a. C.). Incomptables llibres i monografies estan dedicats a aquesta obra d’art única. Científics i turistes de tot el món vénen a veure l’estàtua.

El famós “Or de Troia” s’emmagatzema a la sala d’art de l’Antic Orient – artefactes trobats per Heinrich Schliemann a la ciutat de Troia, que durant molt de temps s’ha considerat la invenció d’Homer. Aquestes són joies d’or, plats, cascs, figuretes.

The Antique Hall conté obres genuïnes d’art grec i romà antic: baix relleus, sarcòfags, gerros, bustos, pintures, llibres i molt més.

14des.

direcció i com arribar de el circ en Vernadsky en Moscu, informació sobre el circ de Vernadsky a Moscou, Repertori de circ Vernadsky a Moscou

Circ de Moscou

El Gran Circ Estatal de Moscou en Vernadsky Avenue és el circ estacionari més gran d’Europa. La capacitat de les caixes òptiques és de més de 3300 llocs, l’altura de la cúpula és de 26 metres. Té cinc sorres de canvi ràpid: cavall, gel, aigua, il·lusió i llum. Una sorra d’assaig separada es troba a la secció darrere de l’escenari. Situat a Moscou en la intersecció de Vernadsky Avenue i Lomonosov Avenue. L’estació de metro més propera és Universitet. Direcció de el circ: Avinguda Vernadsky, 7. Des de la dècada de 1950, la població de Moscou ha augmentat notablement, la capital s’ha convertit en el centre de l’turisme nacional i internacional, i la ciutat ha necessitat nous objectes culturals, inclòs un nou circ . Un dels principals especialistes en la construcció de circs a la URSS va ser l’arquitecte Stepan Khristoforovich Satunts, segons el projecte de el qual ja es va construir un circ per a 2000 llocs a Tbilisi (1940). El 1952, es va publicar la seva dissertació “Arquitectura de el circ soviètic (qüestions tipològiques)”, on va analitzar en detall l’experiència de construir circs nacionals i estrangers des del segle XIX.

Sobre el circ

Entre la coberta exterior i el sostre suspès de la sala hi ha nivells de reixetes amb la capacitat de fixar l’equip de l’escenari suspès en qualsevol punt de la cúpula. El projecte de circ va incloure una sèrie d’innovacions tècniques, a saber: quatre instal·lacions de pel·lícules, reflectors de xenó, altaveus en els respatllers dels seients, però el sistema de corrals intercanviables es considera la principal solució original. La idea de dissenyar sorres extraïbles pertany a Georgy Semenovich Khromov (Honrat Constructor de Rússia, guardonat amb el Premi Estatal de l’URSS i el Premi de Consell de Ministres).

Para la construcció, es va triar un lloc en la intersecció de Vernadsky Avenue i Lomonosovsky Avenue a les muntanyes de Lenin (Vorobyov) en el lloc d’un gran erm tallat per un barranc. La construcció que va començar el 1964 havia de completar-se en 1967, però es va retardar per molts anys. A la construcció de l’edifici de l’circ van assistir fins a deu departaments de construcció. La fàbrica de “Estendard de l’Treball” va ser reconeguda com a culpable de retardar el temps de construcció, que no va fixar a temps els panells de l’sostre de la cúpula. Es va decidir completar i obrir el circ per a la propera data de la festa. Les primeres actuacions per a constructors van tenir lloc a principis d’abril de 1971, i la inauguració oficial va tenir lloc el 30 d’abril de 1971. El primer director va ser el llibretista de ballet, dramaturg, exdirector del Palau de Congressos de l’Kremlin Peter Fedorovich Abolimov.

En els últims anys, l’auditori i l’equip de circ s’han modernitzat: es van instal·lar pantalles d’anell LED sota de la cúpula i al voltant de la sorra, es va construir un centre de dades i es va instal·lar una taula de mescles digital DIGICO SD5. Des de 2013, el Festival Internacional de Circ de Moscou “IDOL” se celebra anualment al Gran Circ de Moscou.

El Circ de Moscou a l’avinguda Vernadsky és un dels més grans de el món. Els membres de l’equip creatiu són artistes de fama mundial, els millors mestres de la indústria de el circ: artistes, directors, coreògrafs, guardonats en prestigiosos festivals internacionals de circ, artistes honrats de Rússia, representants de dinasties de circ.

Repertori de circ

Les estrelles de les actuacions en el circ de Vernadsky en diferents moments van ser Pencil, Oleg Popov, Irina Bugrimova, Yuri Nikulin, així com Yevgeny Milayev i Leonid Kostyuk, qui van ser els caps de la institució.

A principis dels anys 90 de segle passat, es va organitzar una companyia permanent i es va convertir en tots els sentits en una organització creativa independent. En els cartells de el circ en Vernadsky hi ha noms d’artistes estrangers de la Xina, Mongòlia, Itàlia, Holanda, Hongria, Suècia i altres països.

Cada actuació inclosa en el programa d’el circ en Vernadsky són nombres amb espectaculars trucs únics, organitzats per veritables professionals. Interessants decisions de direcció, les meravelles de la formació, la gran habilitat dels artistes, els vestits i paisatges increïbles són els components d’un espectacle inoblidable que impressiona a tots els espectadors, des de petits a grans.

Els artistes estan subjectes a qualsevol gènere de circ i nombres complexos. Al llarg dels anys d’existència de el circ, s’han presentat més de cent programes originals, amb els quals la companyia va visitar diversos països d’el món en gira.

El modern equip tècnic de el circ i les cinc sorres intercanviables permeten utilitzar tecnologies innovadores d’il·luminació i so, crear espectacles magnífics i, una i altra vegada, sorprendre i admirar a l’audiència.

En el calendari d’actuacions per al proper mes en el circ de Vernadsky segurament trobaràs un espectacle que farà les delícies dels nens i no deixarà indiferents als adults. Aquí tens impressions vívides i un excel·lent estat d’ànim!

La direcció de el circ a Vernadsky i l’estació de metro més propera.
El famós circ es troba a: Vernadsky Avenue, 7.

Es troba situat en la intersecció de les Lomonosov i Vernadsky avingudes. “Universitat” és l’estació de metro més propera a el circ. Des d’ell fins a l’edifici es pot arribar a peu.

Com arribar a el circ

L’edifici té una excel·lent ubicació. És fàcil arribar a el circ en Vernadsky tant en metro com en diversos tipus de transport terrestre. Des de l’estació de metro més propera “Universitet” de la línia Sokolnicheskaya, el viatge a el circ dura uns 5-6 minuts. A l’sortir, ha de creuar l’avinguda Lomonosov i seguir l’edifici per l’avinguda Vernadsky.

Com arribar a el circ en Vernadsky Avenue, qualsevol automobilista ho resoldrà fàcilment, ja que està situat en una de les principals autopistes de Moscou.

Distribució de la sala

La capacitat de l’auditori del Big Moscow Circus a Vernadsky és de 3310 seients. Cinc sorres de circ que canvien ràpidament (il·lusió, llum, cavall, aigua, gel) es troben a una profunditat de 18 m. També hi ha una sorra d’assaig separada. Des de cada lloc en el gran auditori, tot el que succeeix sota el dom ia la sorra és clarament visible. En l’esquema d’una sala de circ espaiosa a Vernadsky pr. 6 sectors. Els sectors A i E estan ubicats davant de la sortida dels artistes a la sorra. A prop de centre de la fila del davant, els seients es consideren els millors, respectivament, costen més.

Abans de comprar bitllets, familiaritzeu amb la ubicació dels seients en l’esquema de la sala d’el famós circ a Vernadsky, seleccioneu el sector i la fila que li interessi.

Joves espectadors menors de tres anys acompanyats per adults assisteixen a espectacles de forma gratuïta. El controlador a l’entrada pot sol·licitar el certificat de naixement de l’infant si hi ha algun dubte sobre la seva edat.

14des.

de l'antiga moscou fins Moscow center, veure els diferents estils d'arquitectura de la ciutat, vista panoràmica de l'arquitectura de Moscou

Visita panoràmica de l’arquitectura de Moscou

Moscou és un organisme gairebé omnívor en termes arquitectònics: és impossible imaginar un nou edifici que no s’ajusti al seu conjunt amb el temps, si tal paraula és, en principi, apropiada en aquest cas. No obstant això, d’això no es dedueix que en el passat de Moscou no hi ha estils arquitectònics concrets que hagin tingut un gran impacte en la ciutat actual.

Naryshkinsky barroc

El primer estil arquitectònic, connectat orgànicament amb precisió amb Moscou i encara formant parcialment, si no una imatge visual, una imatge mental de la ciutat. La forma de construcció, que es va establir a finals de segle XVII en els projectes patrocinats pels boiards dels Naryshkins, no és essencialment barroc, sinó la imposició d’algunes tècniques decoratives de l’barroc polonès i ucraïnès en les formes de l’arquitectura tradicional russa, però gràcies a això, el barroc de Peter que aviat va sorgir no sembla un element completament estrany. en la història de l’arquitectura domèstica.

Els principals monuments de l’barroc de Naryshkin que ens han arribat són el campanar de l’convent de Novodevichy, l’església de la Trinitat a Trinity-Lykovo i, en primer lloc, l’església de la intercessió en FiliCon seu interior perfectament conservat. Dues de les pèrdues més tràgiques de l’arquitectura de Moscou es poden atribuir a aquest estil: la gran Església de l’Assumpció a Pokrovka i la Torre Sukharev, que no tenia anàlegs, en la intersecció de l’Anell de el Jardí i l’actual avinguda de la Pau .

Imperi de moscou

“Vell Moscou”, tal com el coneixem, aquest és l’Imperi de Moscou de la dècada de 1810-1830. El conjunt integral pal·ladià de finals de segle XVIII, la ciutat dels “Àlbums d’edificis estatals i particulars” de Matvey Kazakov, no es va incendiar, per descomptat, en 1812, però la sensació general dels vells carrers de Moscou ara està determinada precisament pels edificis després de l’incendi i la perestroika, els edificis de Domenico Gilardi i Osip Bove. L’Imperi francès, a l’estil de el Primer Imperi de Napoleó Bonaparte, es refracta en ells a través d’un prisma lleugerament provincial de la tradició de el nord d’Itàlia i purament local. Els exemples més cridaners d’aquesta direcció són l’antic edifici de la Universitat Estatal de Moscou en el treball de Mokhovaya de Gilardi i el First Town Hospital obres de Beauvais, però un vianant que camina en els tranquils racons de Moscou dels seus acollidors pòrtics d’ordre , es troben sòcols d’alleujament i frisos en gairebé cada pas.

Art Nouveau de Moscou

Part de l’cop paneuropeu en l’art decoratiu: nous motius i nous materials van reemplaçar les formes avorrides de eclecticisme i academismo. El que no nega l’eclecticisme de l’propi Art Nouveau de Moscou: en els seus edificis hi ha formes de romanticisme de nord, la Secessió de Viena i l’Art Nouveau francès. A l’igual que totes les parcel·les regionals d’aquesta tendència, l’Art Nouveau de Moscou es va esforçar per crear un “hezamtkunstververk”, una sola obra d’arquitectura, disseny, escultura i pintura, i per tant era assequible només per als clients més rics: no és sense raó que sovint se l’anomena “comerciant”. Els arquitectes Lev Kekushev i Fedor Shekhtel encarnaven de manera brillant els gustos dels representants de les dinasties industrials, però els interiors d’aquestes mansions sovint són inaccessibles per al públic en general, ja que les residències dels ambaixadors estrangers ara es troben en ells . Com a consol permaneceCasa museu de Gorki en la mansió Ryabushinsky construïda per Shekhtel i la seva estació Yaroslavsky.

constructivisme

La direcció més brillant de l’arquitectura soviètica de la dècada de 1920 i principis de 1930, que va expressar més plenament els ideals del primer període postrevolucionari en els seus edificis. Els germans Vesnin, Ilya Golosov, Konstantin Melnikov i els seus col·legues van professar el principi de conformitat de la solució arquitectònica de la funció proposta, comuna a el funcionalisme europeu, però en el seu desig declarat d’exposar la base estructural de l’edifici (d’aquí el terme) van aconseguir una expressió artística que era rara per al modernisme europeu. També va tenir un paper el fet que l’impuls a la transformació no totalment voluntària de la vida humana era característic tant de el modernisme com de la revolució proletària.

Tot i els materials sovint de molt baixa qualitat amb què es van construir edificis constructivistes per raons econòmiques, molts d’ells han sobreviscut fins als nostres días.Club Zuevsky en Lesnaya (Golosov), Palau de la Cultura ZIL a l’estació de metro ” Avtozavodskaya “(Vesniny) i club Rusakov en Stromynka (Melnikov). Recentment, l’obra mestra més esotèrica de l’constructivisme està disponible per visitar: la casa privada de Melnikov en Krivoarbatsky Lane, però només es permeten a cinc persones a el dia.

Imperi de Stalin

El nom convencional per a l’última versió de l’eclecticisme de el període de Stalin, en què l’urbanisme socialista a gran escala i magnífic es va combinar amb elements de classicisme, barroc i art déco. Les seves característiques distintives són la riquesa de la decoració, l’exageració de detalls com cornises i arcs, el domini de la forma sobre la funció i un fort principi narratiu, sostingut en l’esperit de l’realisme socialista: d’aquí estan tots aquests baix relleus amb atletes, estàtues de teixidors, garbes i corones. És aquest estil el que determina la primera impressió (i generalment la més forta) que l’Moscou modern causa en un visitant.

L’estil de l’Imperi de Stalin és el desenvolupament cerimonial del carrer Tverskaya, els set gratacels i les estacions de metro de Moscou més populars per als turistes. L’última circumstància fa que les obres mestres d’aquest estil siguin les més accessibles per visitar, A l’edifici principal de la Universitat Estatal de Moscou, assisteixi a una actuació al Teatre de l’Exèrcit o enganyi als conserges en les entrades d’un gratacels a Kotelnicheskaya.

Modernisme soviètic tardà

Aunque el reinado de Jruschov y Brezhnev es, en primer lugar, el momento de la construcción de miles y miles de edificios de paneles estándar que llenaron todo el espacio postsoviético, también se construyeron muchos edificios no seriales. En Moscú, el modernismo soviético tardío está representado por estructuras bastante diferentes que van desde la vitalidad de los años 60 en el Palacio Central de Pioneros hasta la solemnidad masiva de principios de los 80 en el complejo conmemorativo en la Colina Poklonnaya , pero el monumento más notable en la ciudad de estos años se refiere a la versión soviética ” estilo internacional “.

Esta es una serie de rascacielos residenciales y de oficinas del New Arbat construido por Mikhail Posokhin Sr., según la leyenda, diseñada para recrear en Moscú la silueta de La Habana que tanto le gustaba a Jruschov. Los icónicos interiores de esa época se pueden ver yendo a un concierto en el Palacio de Congresos del Kremlin o a una exposición en el nuevo edificio de la Galería Tretyakov en Krymsky Val.

Postmodernisme de Lujkov

L’última direcció arquitectònica, que afecta greument l’aparença de l’modern Moscou. En els anys 90, la metròpoli va experimentar una transformació històrica gairebé instantània de la capital de l’imperi socialista tardà a centre de l’capitalisme oligàrquic, i el component material d’aquesta revolució va ser proporcionat pel complex de construcció de Moscou, que va ser personalment administrat per Yuri Mikhailovich Lujkov personalment (alcalde de la ciutat de 1992 a 2010).

En el sentit arquitectònic, els principis bàsics de l’arquitectura de Lujkov es van convertir en la prioritat dels interessos dels inversors sobre totes les altres consideracions, el joc postmodern com a protesta contra la modernitat soviètica, un enfocament ambiental (és a dir, la idea d’ preservar algunes característiques completament a l’atzar dels edificis antics en nous projectes) i la idea que hi havia un “esperit de Moscou” especial “, que, en una inspecció més propera, generalment va resultar ser un capritx d’una torreta sincerament amorosa d’un petit tirà.

La història de l’art encara no ha identificat veritables obres mestres entre els edificis d’aquest període (i, com sempre, és probable que es trobin), fins ara només es poden enumerar els seus exemples més forts: La casa d’ous de Sergei Tkachev en Mashkov Lane, dissenyada per Mikhail Posokhin Jr., el Centre d’Òpera Galina Vishnevskaya en Ostozhenka i el nou Voentorg Vladimir Kolos nitsyn en Vozdvizhenka.

14des.

els millors teatres i galeries de Moscou, visiteu el museu d'art principal de Moscou, Visiteu el museu de la Galeria Tretyakov

Galeria Tretyakov: L’Art Rus Com Mai Abans Vist

La Galeria Tretyakov és un complex museístic històric al centre de Moscou, que té una de les col·leccions més grans de pintura russa del món.

L’exposició permanent de la galeria es troba en diversos edificis. La Galeria Tretyakov conserva, explota i popularitza l’art rus: ofereix un ampli accés a obres d’art de renom.
Preus a la Galeria Tretyakov 2019
Carril de Lavrushinsky (exposició principal + exposicions temporals): per a adults – 500 rubles, preferiblement – 250 rubles.

Entrada integrada (edifici principal + edifici d’enginyeria): per a adults – 800 rubles, preferiblement – 300 rubles;
Nova galeria Tretyakov a Krymsky Val (exposició “Art del segle XX” i algunes exposicions temporals): per a adults: 500 rubles, preferiblement – 250 rubles.
Per a nens (tots els menors de 18 anys), l’entrada a la Galeria Tretyakov és gratuïta.

la història

La galeria es va fundar el 1856. Va ser llavors quan el col·leccionista i filantrop Pavel Mikhailovich Tretyakov va adquirir l’obra de pintors russos: pintures de V. G. Khudyakov i N. G. Shilder.

Per primera vegada, els ciutadans van poder veure la col·lecció àmpliament ampliada de Tretyakov el 1867: es va obrir a Zamoskvorechye una galeria dels germans Tretyakov, en la qual hi va haver més de 1800 exposicions, de les quals 1276 pintures.

Com a regal a la ciutat de Moscou, Pavel Mikhailovich va fer una donació a la seva galeria d’art el 1892. Aleshores, la col·lecció s’havia ampliat a més de 1900 peces d’art.

La galeria es troba ara a la casa comprada per la família Tretyakov el 1851. Amb el pas del temps, es van afegir nous edificis a la mansió per a una col·lecció de substitució constant. La bella façana de la galeria va ser creada per l’arquitecte V.N. Bashkirov segons els dibuixos de l’artista V.M. Vasnetsov, i la seva construcció del 1902 al 1904 fou dirigida per A. M. Kalmykov

El complex va ser anomenat “Galeria de l’Estat de Tretyakov” el 1918. La font més important de reposició de la col·lecció en els primers anys soviètics va ser el Fòrum del Museu Estatal creat llavors. En els anys posteriors, la galeria es va completar i va rebre nous llocs: la llar del comerciant Sokolikov, l’església de Sant Nicolau de Tolmachi. Durant la Segona Guerra Mundial, l’exposició va ser evacuada a Novosibirsk i Perm (en aquell moment – Molotov). El 17 de maig de 1945, la Galeria Tretyakov va obrir les seves portes a Moscou. El 1980-1992, l’ampliació de la zona d’exposició va continuar; L’edifici d’enginyeria es va construir al sud de l’edifici principal. La galeria d’art de Krymsky Val va passar a formar part de la Galeria Tretyakov el 1985.

L’exposició principal del museu es troba en dos edificis: l’històric a Lavrushinsky Lane i el nou a Krymsky Val.

Edifici principal

A l’edifici històric de la galeria es mostren constantment més de 1.300 obres d’art: són obres de pintors russos dels segles XI i XI. A l’edifici hi ha constantment exposicions alternatives de temes estrets: s’hi mostren dibuixos, gràfics, pintures de la Galeria Tretyakov i altres museus importants.

Actualment l’edifici d’aquesta galeria d’art acull la col·lecció “Art 20th Century”. Juntament amb l’exposició permanent, hi ha exposicions temporals dedicades a artistes i tendències individuals, així com col·leccions i materials jubilats en anys revolucionaris.

Edifici d’enginyeria

L’edifici, situat al costat de la històrica galeria, s’utilitza com a plataforma per a exposicions temporals, conferències i projeccions de cinema.

Centre Cultural de Tolmachi

Es troba al costat de l’actual església de Sant Nicolau de Tolmachi, que també forma part del complex de la Galeria Tretyakov. A més de l’espai expositiu, el centre cultural acull una sala de conferències i un estudi de creació. Per als visitants, aquesta galeria està oberta per a esdeveniments.

VM House Museum. Vasnetsov

La casa “elesok” va ser construïda segons els esbossos de l’autor, l’exposició és un interior original i funciona amb temes de contes.

El pintor paisatgista va viure en aquest apartament des del 1903 fins al 1933. El museu memorial acull conferències, vetllades literàries i musicals.

L’escultora Anna Semenovna Golubkina va viure en una mansió d’un sol pis entre 1910 i 1927. Al taller del museu establert el 1934 es va poder preservar l’ambient d’un estudi d’art del segle XX. L’exposició és un lloc de treball, les eines de l’escultor i les seves obres donades per la família Golubkin com a regal a l’estat.

El museu commemoratiu es troba al taller on va viure i va treballar des del 1934 fins al 1967 l’artista, restaurador Pavel Dmitrievich Korin, autor de la sèrie “Sortida Rus”, retratista i creador de panells de mosaic per al metro de Moscou.

Pintures

Els antecedents del complex museístic inclouen més de 180.000 obres d’art de diferents èpoques i direccions.

La més rica col·lecció de pintures íconiques russes dels segles XI-XVII, que actualment és propietària de la galeria, es va formar principalment en els anys soviètics.

L’exposició permanent d’art antic i pintura pictòrica russa es troba a les sales 56 a 62. Aquí es poden veure les obres dels més grans pintors d’icones, especialment Teòfanes, el grec, Dionís, Simon Ushakov i Andrei Rublev. .

Art contemporani, segle XX

Una col·lecció d’art contemporani: més de 5.000 obres: des de la pintura abstracta de postguerra fins a les obres d’art més significatives dels anys 2000.

Les principals adreces i seccions:

Abstracció
Cinisme i art òptic,
Místic i surrealista,
Nou realisme
Art pop
Minimalisme i abstracció post-pintura,
Sots art
El conceptualisme és una imatge al cap,
Poesia i escriptura,
Actuació
Màquines de comprensió
Neoexpressionisme,
El conceptualisme és una nova generació
Arqueologia del postmodernisme.
L’accionariat de la dècada de 1990,
Projecte: art dels anys 2000.
Artistes famosos: Kukryniksy (M.V. Kupriyanov, P.N. Krylov, N.A. Sokolov), I.E. Record, P.P. Konchalovsky, Vl. A. Serov, N.V. Tomsky, S.D. Merkurov i altres.

Exposicions a la Galeria Tretyakov

A l’edifici principal i a les instal·lacions de la Galeria Tretyakov, juntament amb una exposició permanent, sempre hi ha diverses interessants exposicions temporals sobre diversos temes, des d’exposar obres d’un artista fins a col·leccions de retrats i pintures històriques dedicades a la ciutat o a un lloc. significatiu. A més, els visitants de les exposicions tenen l’oportunitat de veure exposicions d’altres col·leccions del museu.

Cada any, la galeria participa a la campanya internacional “Nit de museus”: prepara un ric programa especial amb classes magistrals, visites express i un concert. Podeu visitar la pàgina web i les oficines del museu aquest dia fins a les 23:00 o fins a la mitjanit (l’hora és diferent, cal especificar-la al programa “Nits del museu”). Una tradició similar desenvolupada a la “Nit de les Arts”.

Els esdeveniments de la galeria no es limiten a això: cada any es llancen nous projectes, festivals i esdeveniments interessants de museus locals.

Pòster d’esdeveniments

El personal de la galeria fa visites turístiques, parla de períodes i adreces individuals i també acompanya grups escolars. El servei turístic es proporciona prèvia reserva per a qualsevol grup i individualment.

Informació sobre excursions al web de la Galeria Tretyakov

Com arribar-hi

A continuació, es detallen els enviaments als principals llocs d’exposició.

Metro a la Galeria Tretyakov

És més convenient arribar a la Galeria Tretyakov de Lavrushinsky Lane amb metro, estació de Tretyakovskaya, la línia taronja (Kaluga-Riga) i la línia groga (Kalininskaya). També podeu arribar a l’estació de metro de Polyanka (línia grisa – Serpukhov-Timiryazevskaya), des de la qual hi ha 700 metres a peu.

La nova Galeria Tretyakov es troba al territori del complex Muzeon, situat entre les estacions de metro de Park Kultury (línies vermelles Sokolnicheskaya i marró Koltsevaya) i Oktyabrskaya (línies taronges Koltsevaya i Kaluga-Riga).

Esquema interactiu del metro de Moscou (metro Yandex)
Autobús
El transport terrestre adequat a l’edifici principal (Lavrushinsky Lane) és l’autobús M5 fins a l’estació de metro de Tretyakovskaya, l’autobús M6 i el troleibús número 8 fins a l’estació de Bolshaya Yakimanka.

Amb transport terrestre, a la galeria New Tretyakov (Krymsky Val), cal arribar a la parada del parc Gorki (rutes d’autobús – B, t10).

14des.

tour e historia del parque tsaritsno, tour i història de parc tsaritsno, un recorregut pels parcs naturals a Moscou, un recorrido por los parques naturales en Moscu, visitar el parc Tsaritsino a Moscou, visitar el parque Tsaritsino en Moscu

Parque de Tsaritsino

Milers de turistes vénen a Moscou anualment des de tot el país i des de l’estranger. Però, què pot veure un turista a Moscou i on anar a un resident local? Contràriament a la creença popular, el turista Moscou no acaba amb el Kremlin, sinó que comença amb ell. Moscou té molts llocs meravellosos i sorprenents per caminar. Tsaritsyno és un d’aquests llocs. Pot venir aquí com a part d’una excursió d’un dia, simplement fer una passejada en una càlida tarda d’estiu o visitar la part de l’museu de Tsaritsyno si desitja admirar la finca no només per fora sinó també per dins. El Parc Tsaritsyno es considera una àrea de conservació, per la qual cosa s’apliquen diverses regles al seu territori, que han de ser observades per al visitant.

La meravella natural al cor urbà de Moscou

La entrada a parc Tsaritsyno està prohibida amb animals i bicicletes. Les regles de comportament al parc es poden estudiar en detall en el lloc web oficial de la Reserva del Museu Tsaritsyno. Com arribar a Tsaritsyno Dues estacions de metro Tsaritsyno i Orekhovo es troben just a costat de parc Tsaritsyno. I si en el cas de el parc en Kolomenskoye no és tan important on començar a explorar el territori, llavors amb Tsaritsyno aquest enfocament no funcionarà. A l’igual que un teatre que comença amb una perxa, és millor entrar a el Parc Tsaritsyno a través de l’entrada principal, si no puges a el teatre per la porta del darrere, també et portarà, però què passa amb la catifa vermella? L’entrada principal a parc Tsaritsyno es troba a la banda de l’estació de metro Tsaritsyno. Des de l’estació has de passar per sota del pont de l’ferrocarril i aquí estem. Però després d’inspeccionar tot el territori, pot sortir de Tsaritsyno des de l’estació de Orekhovo, que es troba molt a prop de la sortida de parc. El territori de el parc és tan gran que després d’un passeig pel parc i visitar les exhibicions de forces de l’museu per tornar a l’estació de metro Tsaritsyno, potser no romangui. Travessant la porta, com si estiguessis en un conte de fades.

Història De la reialesa Russa al parc de Moscou

L’entrada a parc ens separa de la realitat i de la bulliciosa metròpoli ens porta a el segle XVIII. Per descomptat, aquesta és una forma de parlar, i encara no entens com els massissos de flors no entens a quina edat ens va traslladar la màquina de el temps, es reconeixerà més tard quan arribem a el conjunt de l’palau i parc Tsaritsyno. Mentrestant, un agradable aperitiu. Davant els nostres ulls veiem una bella composició en forma de l’estany Tsaritsino Mitjà amb una petita illa a granel en forma de ferradura, en la qual es troba la font de llum i música.

Dos ponts condueixen a la font, i s’instal·len bancs al voltant de la font perquè a la nit pugui gaudir còmodament de la bellesa dels dolls d’aigua il·luminats. A la tarda, la calor és molt difícil de trobar en el sol, i no hi ha vegetació prop de la font, però l’ombra dels arbres és suficient al voltant de l’estany. Donem la volta a l’estany a la dreta, de manera que l’estany Medi Tsaritsino roman a l’esquerra, ia la dreta es fa visible l’extensió de l’estany Superior Tsaritsino. En aquesta part de l’estany hi ha una petita illa anomenada Bird Island. Hi ha dues illes més a l’estany Tsaritsyn superior, i l’estany en si és molt gran, caminar al voltant serà problemàtic.

Els estanys superior i mitjà estan separats per una presa. Més endavant, al carrer Vozdushnaya, ens dirigim directament al més interessant, a el conjunt de l’palau i parc Tsaritsyno. Per arribar a el Palau Tsaritsyno, ha de passar per sota de l’Pont Figured, o pujar-lo, per això hi ha una escala propera. El pont figurat és un dels primers edificis en Tsaritsyn, i el seu arquitecte va ser Vasily Bazhenov, qui va construir per l’Emperadriu Catalina II aquest pont i tot el conjunt de l’palau.

El pont es va erigir en la intersecció de les entrades principals de la finca Tsaritsyno, pel que pot considerar-se com una porta a la finca, i la intricada arquitectura li dóna l’aparença d’una estructura defensiva real amb torres i llacunes. El pont ha sobreviscut fins als nostres dies gairebé intacte, de manera que a l’mirar-ho veiem exactament com Bazhenov ho va planejar i el va construir. A l’esquerra de el pont es troba l’edifici de l’Tercer Cos de Cavalleria i el temple de la Icona de la Mare de Déu “Primavera que dóna vida” a Tsaritsyn.

Un bell Museu adornat de llacs, ponts i paisatges.

La primera església en aquest lloc va aparèixer en 1683, després l’edifici de fusta va ser reemplaçat per un de pedra. El temple va ser reconstruït per última vegada en 1765. Una mica més lluny hi ha el Gran Pont sobre el barranc. La construcció del pont Bolshoi va romandre incompleta Bazhenov, l’emperadriu el va retirar de la construcció de la seva residència abans que es completés el pont. Va ser acabat només al segle XIX. Si tornem a el Pont Figured i caminem a la dreta, després envoltem el palau principal, passem el Palau Semicircular i la Casa de l’Òpera, anirem a la Porta del Raïm. Inicialment, la porta es deia Curly. El nom Grape va aparèixer al segle XX gràcies a una intricada decoració que s’assembla a un raïm de raïms que pengen sobre el lapse de la porta. Les portes serveixen com un límit condicional entre l’àrea de parc i el conjunt arquitectònic. També completen la perspectiva actual entre els ponts gran i mig.

Bé, després de passar per sota de l’Pont Figured ens trobem a l’amfiteatre del conjunt arquitectònic Tsaritsyno. Hi ha diverses fundacions davant el Gran Palau. A la dreta de l’palau es troben els fonaments de l’Cos de Cambra-Yunfar. I enfront d’al Gran Palau de Tsaritsino, la fundació del Gran Cos de Cavalleria, construït per Bazhenov en 1784 i desmantellat per Kazakov, el segon arquitecte del Palau de Catalina a 1795. A l’esquerra del Gran Palau es troba el Primer Cos de Cavalleria, construït pel mateix Bazhenov. Però la perla principal de tot el conjunt és, sens dubte, el Gran Palau en si. Palau amb una història de destrucció.

El projecte de conjunt Tsaritsin va ser aprovat, i en 1776 va començar una construcció grandiosa, que es va estendre per més d’una dècada. El projecte va ser difícil, Bazhenov fins i tot va haver de prendre préstecs en el seu propi nom per completar la construcció. Catalina II va examinar els edificis en 1785 i el seu veredicte va ser aclaparadora per Bazhenov. A l’emperadriu no li agradava el palau categòricament. Catalina va ordenar desmantellar el palau.

El nou arquitecte va ser nomenat Matvey Kazakov, un estudiant de Bazhenov, qui es va dedicar a construir un nou palau. La construcció va ser dura i llarga. Catalina II va morir en 1796, quan la construcció de l’palau Tsaritsyno es va completar a nivell de projecte. A partir d’aquest moment comença la història de l’marciment de Palau Tsaritsino. A l’palau no li agradava cap dels hereus de l’tron, i la residència reial de Tsaritsino no. El Gran Palau està connectat a la Casa de el Pa per una galeria amb un arc. Enfront de la Casa de el Pa hi ha un monument a dos arquitectes que van treballar en la construcció del conjunt arquitectònic Tsaritsyno Bazhenov i Kazakov.

14des.

els millors llocs turístics per visitar a Moscou, los mejores sitios turísticos para visitar en Moscú, recorregut pel monestir Novodevitxi a Moscou, recorrido por el monasterio Novodevichi en Moscú, Visitar el Monasterio Novodevichi en Moscú, Visitar el Monestir Novodevitxi a Moscou

monestir Novodevitxi

direcció:

Convent Novodevichy – Moscou, pas Novodevichy, 1

Estació de metro:
Esports

El Convent Novodevichy es troba gairebé al centre de Moscou, en un lloc històric anomenat el Camp de la Donzella fa segles.

El monestir no es pot percebre per separat de parc i el cementiri circumdants, de manera que parlarem sobre un, i sobre l’altre i el tercer. El conjunt de l’Convent Novodevichy està inclòs en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

La història de l’Convent Novodevichy va començar amb el fet que el Gran Duc de Moscou Vasily III va fer una promesa que construiria un monestir en honor a la icona de la Mare de Smolensk si guanyava les terres Smolensk dels lituans. En 1514, Smolensk es va convertir en part de Principat de Moscou, i deu anys després, en 1524, per ordre de Vasily III, va començar la construcció de el monestir.

Les monges de el monestir eren majoritàriament dones de noble bressol. Sota Ivan el Terrible, moltes dames de la cort que havien caigut en desgràcia van ser exiliades a el monestir. A la fi de segle XVI, Boris Godunov va ser triat per al regne al monestir. A el mateix temps, el monestir va ser completament cremat pel Khan Devlet Giray de Crimea. Motivat per la idea de fer un lloc avançat des del monestir en els accessos occidentals a Moscou, el nou tsar va renovar completament el monestir: construir nous murs fortificats amb llacunes i torres. Aquest monestir ha sobreviscut fins als nostres días.Disposición / disposició de l’convent Novodevichy

El convent de Novodevichy va esdevenir un lloc d’exili per algunes persones nobles i reals. Llavors, després de la rebel·lió de Streltsy, Peter I va empresonar a la seva pròpia germana, Sophia, al monestir. També aquí va viure els seus dies la primera esposa de Peter – Evdokia Lopukhina. Per cert, una de les supersticions modernes de el monestir està relacionada amb el nom de Sophia. Segons aquesta creença, si demanes un desig, recolzat contra la torre de l’terraplè de el monestir o abraçant-lo, llavors el desig es farà realitat. De fet, el pelegrinatge a la torre, que la gent va anomenar Sofyina, va esdevenir vandalisme. Les persones escriuen directament a la paret de la torre amb marcadors, de manera que la torre ha de tornar a blanquejar cada pocs mesos.

En l’època soviètica, el Convent Novodevichy va patir el destí de molts llocs sagrats: estava tancat. Durant molts anys hi va haver una sucursal del Museu Històric. Després de la Gran Guerra Pàtria, un seminari teològic va estar situat aquí per algun temps, i només el 1994 el monestir va tornar a estar operatiu. El 2010, el monestir es va convertir en part de la diòcesi de Moscou, des del mateix any hi ha un museu de l’església.

L’edifici més antic de el monestir és la Catedral de la Icona de Smolensk de la Mare de Déu. Inicialment, va ser l’únic edifici de pedra al monestir. Al soterrani de la catedral es troba la tomba, en la qual estan enterrades les germanes de Pere I i la seva primera esposa. També en el territori de el monestir es troben les cambres d’Irina Godunova i Evdokia Lopukhina. Bàsicament, tots els edificis de el monestir s’han conservat des del segle XVII.

La història de l’cementiri Novodevichy es remunta a les tombes de el monestir. Inicialment, els novells van ser enterrats aquí, fins i tot entre persones nobles i reals. En el XIX, van aparèixer les primeres tombes de personatges famosos, inclosos els homes. Desafortunadament, la necròpolis de l’Convent Novodevichy va patir greus danys en l’època soviètica, dels enterraments de l’any 2000 no hi ha més de cent. En particular, el mausoleu Volkonsky, la tomba amb la capella dels propietaris de la fàbrica de Trekhgornaya, la tomba de Denis Davydov es van conservar. A principis de segle XX, no hi havia lloc per a l’enterrament al monestir, per la qual cosa es va decidir ampliar el territori. Llavors, primer va aparèixer l’antic territori de l’cementiri, després en els anys 40-50 de segle XX, nou, i a finals dels 70, el territori més nou.

A diferència d’altres llocs d’enterrament públics, aquest cementiri no et entristeix. Aparentment, hi ha tanta acumulació de tombes de famosos i grans que prefereixes sentir un toc d’eternitat que pols i cendres. Jutja per tu mateix: Chekhov, Gogol, Bulgàkov, Mayakovsky, Chaliapin, Evstigneev, Gurchenko, Nikulin, Ieltsin: aquests són només alguns dels noms d’aquells que van trobar un refugi etern aquí. A més d’escriptors, poetes, actors, directors, polítics, destacats acadèmics, científics, enginyers, filòsofs estan enterrats aquí. I quina monuments hi ha! Els seus autors, com a regla, són els escultors més famosos, per exemple, l’autor de l’monument a N. Khrusxov és Ernst Desconegut. Cada monument té la seva pròpia història, poden ser percebuts com a obres d’art independents.

I, finalment, el parc completa el conjunt, estenent al llarg de la paret occidental de el monestir. El parc s’ha desenvolupat al voltant dels estanys Novodevichy grans i petits, que representen l’antic canal del riu Moscou. És bo aquí en qualsevol època de l’any i molt pintoresc, el que va fer que aquest lloc fos famós entre els fotògrafs de Moscou. Al parc es troba la famosa composició escultòrica “Ànec i aneguets de la mare”, un regal de la Laura Bush. A l’estiu, els picnics sovint es duen a terme aquí. A més, hi ha moltes botigues: pot gaudir de la vista de l’estany i el monestir. I el més important, el parc sempre està molt net.

14des.

recorregut pel parc De la victòria a Moscou, recorrido por el parque De la victoria en Moscu, visita pels millors parcs històrics de Moscou, visita por los mejores parques históricos de Moscu, Visitar el parc de la victòria a Moscou, Visitar el parque de la victoria en Moscu

Parc de la Victòria

Història de el parc de la victòria

El 1958, el dia de l’exèrcit soviètic, es va erigir un rètol simbòlic “Un monument a la Victòria de la gent del URSS a la Gran Guerra Pàtria de 1941-1945” en el territori de el futur parc. Les autoritats de la ciutat van assignar una gran parcel per al desenvolupament: 135 hectàrees. Es van plantar arbres, es va posar un parc. En els anys 70-80 van recaptar diners per a la construcció. Els residents van aportar un cèntim, com a resultat, “rasparon” 194 milions de rubles. Per començar, va ser suficient, l’estat més tard va ajudar. La gran inauguració de parc, dedicada a el cinquantenari de la victòria, va tenir lloc el 9 de maig de a 1995.

Victory Park inclou molts objectes de valor arquitectònic i històric. El Monument a la Victòria és un obelisc fet d’acer especialment forta, que s’eleva gairebé 142 metres, més precisament, 141,8 m. El simbolisme d’aquesta figura és que va prendre tants dies, 1418, que la guerra va continuar. L’obelisc pesa mil tones; està cobert amb baix relleus de bronze a la part superior. La figura de bronze de la deessa Nika, muntada en el punt més alt, simbolitza la victòria.

Fonts al parc de la victòria a Moscou

Hi ha moltes fonts al parc. El seu nombre exacte també és simbòlic: 1418. A la nit, quan es fa fosc, s’encenen les fonts. Ella és vermella Per això, la gent els va cridar “sagnants”.

Museu de la Gran Guerra Pàtria al Parc Victòria a Moscou

El Museu de la Gran Guerra Pàtria és l’objecte central de Parc Victoria. Consisteix en una exposició militar-històrica, que captura la crònica dels anys de guerra, i una exposició d’art. L’atracció principal de l’museu són els diorames (sis composicions), cadascun dels quals està dedicat a una de les batalles més importants de la Gran Guerra. Els complexos audiovisuals mostren noticiaris de guerra, materials d’arxiu rars i fotografies commemoratives. El museu està equipat amb un sistema de cerca automàtica “Llibre de la memòria”, que ajuda a trobar informació sobre persones desaparegudes. Encara no he estat en aquest museu, intentaré posar-me a el dia.

L’exposició de l’museu continua en el propi Parc Victòria. Una exposició a l’aire lliure d’equip militar es va desenvolupar a l’aire lliure. Aquí hi ha més de 300 mostres de tancs, avions, canons autopropulsats, etc., vehicles de combat alemanys i equips d’altres països que van participar en la guerra. Vaig estar aquí una vegada, el 9 de maig, aviat publicaré un reportatge fotogràfic.

Església de Sant Jordi al parc de la victòria

L’Església de Sant Jordi el Victoriós es considera un veritable santuari de Parc Victoria. Es va col·locar prop de l’monument el 9 de maig de 1994. La construcció es va realitzar amb fons municipals, i l’autor va ser l’arquitecte Polyansky. La consagració de l’Temple va tenir lloc el 6 de maig de 1995 per Alexei II, el Sant Patriarca de Moscou.

Mesquita Memorial al parc de la victòria

No gaire lluny de l’Temple es troba la Mesquita Memorial. La decisió d’erigir-es va prendre a l’octubre de 1992. Al març de 1995, es va instal·lar la primera pedra. L’obertura de la mesquita va tenir lloc el dia de l’850 aniversari de Moscou el 6 de setembre de 1997. La mesquita és un homenatge als musulmans que van morir com a resultat de les operacions militars de 1941-1945.

sinagoga commemorativa

La Sinagoga i Museu Memorial de l’Holocaust és una altra part de l’complex arquitectònic. L’obertura d’aquesta instal·lació va tenir lloc al setembre de 1998 com un record de sis milions de jueus que van morir com a resultat de la repressió dels invasors feixistes. Aquest és l’únic museu d’aquest tipus a Rússia, l’exposició parla sobre la contribució dels jueus a la cultura russa.

La capella, construïda en memòria dels espanyols que van morir en la Segona Guerra Mundial, es troba al Parc Victòria a Moscou.

En memòria dels voluntaris d’Espanya que van morir durant la guerra, el govern va decidir construir una capella catòlica que recordés el coratge incomparable d’aquests valents soldats.

Tulipes a la primavera al parc de la victòria a Moscou

A la primavera, les tulipes floreixen al parc. Tots els massissos de flors estan asseguts per ells. molt bonica

Ni un sol dia de festa passa Victory Park. Sovint hi concerts, festivals, etc.

Monument als defensors de la terra russa

En la intersecció de Kutuzovsky Prospekt amb el carrer Minsk, es va erigir un monument als Defensors de la Terra Russa. Representa tres guerres russes de diferents èpoques: un heroi de l’antiga Rússia, un guàrdia de la guerra de 1812 i un soldat que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial. Estan muntats sobre un pedestal de granit.

Monument Tragèdia dels Pobles al Parc Victòria a Moscou

El monument “La tragèdia dels pobles” va ser erigit el 1997, el seu autor és Zurab Tsereteli. L’escultura recorda les víctimes de l’genocidi feixista. La cadena interminable de presoners, units per caps afaitats i ulls que pateixen, li explica a la gent sobre les execucions i execucions infligides pels nazis.

Monument a les guerres internacionalistes al parc Victòria a Moscou

El 2004, es va inaugurar un monument als soldats internacionalistes en el Pujol Poklonnaya. La seva construcció es va dur a terme a costa de les organitzacions de veterans dels afganesos. Aquesta és una figura de bronze de 4 metres d’un soldat aturat en un penya-segat i mirant a la llunyania.

14des.

anar als millors llocs i parcs a Moscou, ir a los mejores sitios y parques en Moscu, Recorregut pel parc VDNKh a Moscou, Recorrido por el parque vdnkh en Moscu, visita pels majors parcs i llocs turístics naturals a Moscou, visita por los mayores parques y sitios turisticos naturales en Moscu

Parc VDNKh Parc d’exposicions de tota Rússia o El Centre Panruso d’Exposicions (CPE)

La història de l’CPE es va iniciar a l’anus 1935, com l’Exposició Agrícola de tota la Unió Soviètica. El comitè principal de l’exposició va rebre prop de 250.000 sol·licituds de granges col·lectives i estatals, estacions de màquines i tractors i institucions acadèmiques per participar-hi. Va sorgir una veritable ciutat, d’una àrea de 136 hectàrees, on es van erigir 250 edificis i construccions, es van crear parcs amb estanys, es van organitzar parcel·les experimentals. Prop de 20 hectàrees estaven ocupades amb conreus i plantacions, que representaven l’agricultura de la Unió Soviètica.

La inauguració de l’exposició, que es va celebrar el 01 de agost de 1939, va ser una veritable festa nacional. A l’entrada va ser instal·lada la famosa escultura de 24 metres “L’Obrer i la koljosiana” de la excel·lent escultora Vera Múkhina, creada anteriorment per al pavelló soviètic en l’Exposició Universal de París, a l’anus 1937. L’entrada a recinte firal va ser dissenyada en el tradicional estil dels antics arcs de triomf romans. Aquesta escultura es va convertir en l’emblema de l’exposició d’agricultura de tota la Unió.

L’exposició agrícola va ser atesa per 2000 guies, 1000 acompanyants de grup i 200 guies per als visitants estrangers. Aquesta mostra planificada per només una eventualitat va tenir un èxit tan rotund que es va prendre la decisió de continuar el funcionament en forma permanent de l’exposició. En l’anus 1940, en 5 mesos, l’exposició va ser visitada per més de 4.5 milions de persones.

El 28 de maig de 1958, es va decidir fusionar les exposicions agrícola, industrial i de construcció en una, l’Exposició de Assoliments Econòmics de la URSS (Centre d’Exposicions de la URSS) Un lloc que et submergeix en la història de Rússia i t’ofereix l’oportunitat de conèixer l’arquitectura i l’estil de la Rússia clàssica.

15 coses interessants sobre VDNKh
Interessant monument arquitectònic
fonts

Hai quatre grans fonts en VDNH, que són els centres de les zones de planificació: una composició única al Fountain Alley, la famosa “Amistat dels Pobles”, per a la qual els representants bonics de 16 repúbliques sindicals van posar per a ells, “Flor de Pedra “, creada en base als contes de Pàvel Bajov, i també la grossa Golden Ear, situat prop de l’Upper Pond per al delit dels transeünts, els navegants i els visitants de el cafè. La resta són fonts en els pavellons, no tan populars, però no menys agradables.

Oceanari

Finalment, es va obrir l’aquari més gran de Moscou i Europa. Els visitants de l’Moskvarium viatjaran des Baikal a les Illes Galápagos, des dels fiords islandesos fins a la Gran Barrera de Coral, des de Groenlàndia fins a Kamchatka. 80 enormes aquaris i piscines especialment dissenyats tenen capacitat per a 8,000 increïbles peixos i animals marins, piscina tàctil amb estrelles de mar i ratlles que pots tocar, així com una àrea interactiva de jocs per a nens.

L’edifici de l’complex està dividit condicionalment en aquari, centre de natació amb dofins i el saló principal, on …

Cafeteries, Bars

Pot començar un dia de descans ideal en el popular cafè Druzhba, assegut en una de les dues terrasses o al bar d’estiu, i gaudir de cafè acabat de fer, truita francesa i pastissos aromàtics. Amb l’inici de la calor, la decoració de la finestra es va actualitzar en el cafè, i ara els visitants tenen una vista panoràmica de la font de l’Amistat dels Pobles i el Carreró Central. I no oblideu portar una de les llimonades exclusives de la institució per fer una passejada pel parc.

Lloguer de bicicletes

En el territori de VDNH i Ostankino Park, operen 08:00 acolorides bicicletes retro de lloguer i equips esportius de Bosco. Tots els hostes de parc poden viatjar en un vehicle llogat, independentment de la seva edat i preferència. Per als visitants hi ha cotxes de cicle de quatre places i bicicletes amb seient per a infants. Pot llogar un vehicle recreatiu en un punt i llogar-lo a qualsevol altre punt situat al parc.

Preu de lloguer: des de 300 rubles per hora

centre cultural

La sala de lectura es troba en una zona verda, no lluny de l’Carreró Central enfront de la Casa de la Cultura. Després d’haver emès una targeta de la biblioteca, aquí pot prendre un llibre d’interès i, assegut a l’ombra sobre una glopada o una hamaca, llegir-lo amb calma. Pot tornar el llibre no només a la sala de lectura, sinó també a qualsevol biblioteca de la ciutat o un dels 6 bastidors d’encreuament de llibres, que estan instal·lats en llocs tranquils de descans fora de la zona central. Wi-Fi és gratis aquí.

panda Park

Sky Town

En el territori de VDNH, s’instal·la el primer parc de cordes a gran altitud a Rússia, en el punt superior de el qual hi ha una plataforma d’observació. El complex inclou 90 elements i rutes originals a diverses altures amb tres nivells de dificultat de pistes de gran altitud, així com un parkour per a nens i gronxadors gegants amb una escala de 16 metres. Ja s’han construït parcs de pandes similars a tot el món: a Europa, Xina, Emirats Àrabs Units, Estats Units i Amèrica Llatina. En Sky Town, les activitats esportives esdevenen una atracció fascinant amb exercicis de gimnàstica. El parc està totalment certificat d’acord amb tots els estàndards de seguretat, i el sistema d’assegurança SSB …

Port a VDNH

Un lloc d’atracció per a tots els visitants de parc d’oci VDNKh, amb una platja real, piscines netes, còmodes gandules, un pati de menjars i ball sense parar. Els clients de l’ “Port a VDNH” sempre estan en una atmosfera de serenitat i unes boniques vacances. A “Porto” és millor passar temps amb nens, per als que s’ofereix un variat programa d’entreteniment i amics. Aquí es celebren festes de clubs de divulgació i improvisacions de jazz, tallers de pintura, voleibol de sorra i jocs de frisbee, classes de piscina a ioga, aeròbic aquàtic i entrenaments de fitness gratuïts, i

12. Tennis de taula

Pots jugar a tennis de taula amb amics en una àrea oberta per jugar a tennis de taula, amb una àrea de joc de 630 metres quadrats. En aquest emocionant i emocionant joc, poden participar de dos a quatre persones a el mateix temps, i fins i tot els aficionats poden convertir-se ràpidament en professionals i veritables estrategues. L’esport olímpic – tennis de taula ̶ no deixarà indiferent ni a nens ni a adults. Els coneixedors de les puntades ràpides de raquetes podran desenvolupar el seu propi estil de joc i participar en competicions.

Club esportiu, centre cultural

El club d’escacs, amb una superfície de 400 metres quadrats, està ubicat en un pavelló de fusta construït entre la Casa de la Cultura i l’edifici administratiu. Hi ha 12 taules de fusta a la sala de jocs, que es poden jugar de forma gratuïta. Aquí es realitzaran tallers, classes pagues i concursos. Les classes individuals són impartides per un mestre internacional, al programa la teoria i la pràctica de jugar a escacs, així com la resolució de problemes. A més de la sala de jocs, el club compta amb una sala per a mares i fills, un rebost per emmagatzemar equips de joc i un bany. L’edifici en si està construït amb materials ecològics i adaptat …

Piang-se

La popular menjar de carrer ara està àmpliament representada al parc VDNH, on el projecte gastronòmic Pyan-Xe és famós per les seves increïblement deliciosos panellets de vapor asiàtics amb una varietat de farcits. Les mandonguilles, com també se les anomena, es preparen en caixes especials de fusta i s’empaqueten en paper, de manera que el seu sabor es conserva perfectament. VDNH arriba a diferents persones: estalviadors, familiars, conservadors i joves, de manera que la qualitat del menjar en Pian-ses és molt alta i els preus són més que assequibles. A més, el projecte ha al costat de la botiga de baristes Make My Day, que bull …

complex esportiu

En el territori de VDNH hi ha diversos camps d’esports a l’aire lliure, un dels quals es troba prop de el pavelló “Cultura física i esports”. Aquesta plataforma per jugar futbol sala i airsoft és gratuïta, oberta per a visites gratuïtes i opera en una cua en viu. Per ventiladors equipats amb suports extensibles per fins a 95 persones. Pots jugar amb calma i en la foscor, ja que aquí es proporciona il·luminació artificial.

El complex d’altres camps esportius també és per jugar futbol sala i bàsquet, però aquestes àrees de el joc …

casa Changeling

Imagini una casa parada de cap per avall, tots els objectes en ella també estan a l’inrevés, i això no és una il·lusió, ni un museu ni un monument arquitectònic, sinó una fascinant atracció interactiva. Les sensacions que experimenten els visitants són literalment vertiginoses. L’interior de la Casa Changeling imita la vida d’un resident europeu mitjana: mobles de fusta, plats de supermercat més comú i un automòbil petit al garatge. Només que ara la caminada al voltant de la casa dura molt de temps i la por que alguna cosa pesat caigui sobre el teu cap et portarà en aquest moment …

Vaixells de rems

A prop dels estanyols hi ha dues estacions de pots “En rems”. El garatge d’aigua general de VDNH inclou 19 pots de quatre seients i 15 catamarans. Per a un embarcament i desembarcament de passatgers còmode i segur, els molls flotants amb una longitud de 39 metres estan especialment equipats. L’administració de el parc recomana que es realitzi de dilluns a divendres o caps de setmana al matí quan no hi ha massa gent i que realitzi un passeig en bot per l’estany.

Cost de lloguer de l’vaixell: 300 rubles per hora

Cafes d’Estiu

A la fi de el parc, a la vora de l’estany, envoltat de silenci i tranquil·litat, es troba el cafè “Estiu”. Aquí val la pena agafar-se un descans de tot un dia de caminades i impressions, gaudir de el sol i les vistes de l’aigua. Per cert, després de l’esmorzar, pots llogar un dels pots, just a la banda a l’estació de lloguer, i fer una passejada ara en l’aigua, passant la font de Kolos i de tornada. El cafè té finestres panoràmiques i està obert als visitants durant tot l’any.

Factura mitjana: 700 rubles

Club de cavalls “Aquil·les”

Pots veure i acariciar un veritable poni gal·lès a l’històric pavelló de cria de cavalls. El centre eqüestre d’Aquil·les es troba aquí, on s’allotgen 20 cavalls de pura sang en còmodes llocs, inclosos el kazakh Akhal-Teke, el trotón Oryol, el Hannoveriano, el cavall rus, el trakenensky alemany i el camió pesat Vladimir. Els genets experimentats poden practicar saltar i vestir-se, per a principiants s’imparteixen classes individuals d’equitació a la sorra i el pati d’armes, i per als nens amb discapacitats de el desenvolupament, el club organitza regularment classes d’hipoteràpia.

14des.

el cambio de guardia, el canvi de guàrdia, Informació sobre la Tomba de el soldat desconegut a Moscou, la flama eterna, la llama eterna, Tumba del soldado desconocido en Moscu

Tomba a el soldat desconegut

Tomba de el soldat desconegut prop de el mur de l’Kremlin al Jardí Alexander

direcció:
Tomba de l’Soldat Desconegut – Moscou, Alexander Garden

Estació de metro:
Okhotny Ryad, Plaça de la Revolució, Jardí Alexander

Després de la fi sagnant de la Primera Guerra Mundial a principis de segle XX, va sorgir una tradició segons la qual l’estat s’erigeix un monument o un obelisc, com un símbol de memòria i en agraïment als herois caiguts els noms no es poden establir.

El monument a l’heroi desconegut va aparèixer per primera vegada a Londres el 1920. Els complexos commemoratius de l’Heroi Desconegut es troben a París sota l’Arc de l’Triomf, a Washington en el Cementiri d’Arlington i en diversos altres països.

Per commemorar les festivitats amb motiu de l’25 aniversari de l’aclaparadora derrota de les forces feixistes alemanyes prop de Moscou, el 3 de desembre de 1966, les cendres d’un heroi guerrer no identificat van ser preses de la tomba de l’soldat a Leningradskoye Shosse, honrades i enterrades triomfalment al mur de l’Kremlin.

El 8 de maig de 1967, durant els dies del Gran Dia de la Victòria, al lloc de l’enterrament, va tenir lloc la inauguració de l’simbòlic Monument a l’Valor Militar: la “Tomba de l’Soldat Desconegut”.

Segons el pla de el grup creatiu d’arquitectes talentosos, el conjunt commemoratiu va ser creat per l’escultor-muralista Nikolai Tomski.

El mateix dia, des de l’incendi al Camp de Mart, L. Brezhnev va encendre la Flama Eterna al Jardí Alexander.

composició commemorativa

L’Alexander Garden a la galeria dels parcs metropolitans centrals ocupa un lloc especial. Una àrea recreativa popular de 10 hectàrees es troba al costat nord-oest de l’Kremlin.

La composició del conjunt arquitectònic i commemoratiu “La Tomba de l’Soldat Desconegut” al Jardí Alexander és una làpida amb un casc de soldat muntat i una branca simbòlica de llorer, que descansa sobre una bandera de batalla que cau.

En un nínxol d’una labradorita ornamental, una memorable inscripció en l’epitafi diu: “El teu nom és desconegut, la teva gesta és immortal”. I de l’estrella de bronze de cinc puntes, la Flama Eterna de la Memòria “esquitxa”. Segons una versió, l’autor de la inscripció és Sergey Mikhalkov, segons una altra, aquest és el resultat de l’escriptura col·lectiva.

A la dreta de la composició commemorativa hi ha un carreró simbòlic de granit de la glòria de les ciutats: plaques de pòrfir vermell fosc amb el nom de la ciutat i la “Estrella d’Or” en relleu. Les càpsules amb terra sagrada, que va ser lliurada des de les línies de defensa de les ciutats heroiques, s’emmagatzemen dins de les plaques.

El costat esquerra de l’Monument a l’Soldat Desconegut és una paret de quarsita de Carèlia de tons carmesíes foscos amb una dedicació simbòlica: “1941 als Caiguts per la seva Pàtria 1945”.

A la dreta de l’carreró commemoratiu de ciutats heroiques es troba un bloc d’esteles de granit vermell sobre un pedestal. La seva inscripció daurada diu: “Ciutats de glòria militar”. Ara aquest títol ha estat atorgat a 45 ciutats russes pel seu valor especial i heroisme en la lluita per la llibertat de la Pàtria. El deixant, que va aparèixer després de la reconstrucció de l’monument el 2010, amb una longitud d’aproximadament 10 mi una alçada de poc menys d’1 m, a l’esquerra té el text de la banda esquerra “Ciutats de Glòria Militar”, a la dreta – els seus noms estan tallats, col·locats en una dotzena de columnes.

Des de desembre de 1997, el Lloc N ° 1 de la Guàrdia d’Honor va ser reubicat de l’Mausoleu a l’Memorial. Els militars de l’Regiment Presidencial vigilen dia i nit, canviant cada hora.

El 2009, el Decret Presidencial “La Tomba de l’Soldat Desconegut” va rebre l’estatus de monument commemoratiu de la glòria militar d’importància nacional.

A l’entrada de l’Jardí Alexander es troba la Tomba de l’Soldat Desconegut, el principal monument de guerra a Moscou. Es concep com un monument a tots els soldats caiguts, i especialment a aquells els noms han romàs desconeguts. La tomba d’un soldat desconegut prop dels murs de l’Kremlin va aparèixer el 1967 en honor de el 25 aniversari de la derrota de les tropes alemanyes prop de Moscou.

Mini-guia de l’Jardí Alexander Les cendres d’un soldat desconegut que va morir en l’hivern de 1941 al quilòmetre 40 de la carretera de Leningrad durant la defensa de Kryukovo van ser transferides aquí. Llavors l’enemic va ser llançat des de la capital. Els autors de l’monument La Tomba de l’Soldat Desconegut són Nikolai Tomski, Yuri Rabaev i Dmitry Burdin. A la làpida hi ha una composició escultòrica simbòlica: una branca de llorer i un casc de soldat en una pancarta que cau en plecs pesants. Al centre de l’monument hi ha un nínxol amb la inscripció: “El teu nom és desconegut, la teva gesta és immortal”. L’autor d’aquestes línies és Sergey Mikhalkov.

Descripció i característiques

El nínxol està fet de labradorita amb una estrella de bronze de cinc puntes, al centre de la qual crema la flama eterna. Una torxa per a la tomba d’un soldat desconegut prop de el mur de l’Kremlin es va encendre amb flames eternes al Camp de Mart a Leningrad. La torxa va ser lliurada en el bastó, i hi havia un corredor viu al llarg de la seva ruta: la gent considerava el seu deure retre homenatge a tots els que van morir a la guerra. La delegació va ser dirigida pel llegendari pilot de la Segona Guerra Mundial Alexei Maresyev. Els creadors de la flama eterna a Moscou tenien dues tasques: primer, se suposava que la flama alta havia de brillar amb blanc, groc i vermell.

En segon lloc, se suposava que el foc havia de cremar constantment. La varietat de colors es va aconseguir amb una combustió inadequada de gas, quan es forma una escassetat d’aire. En aquest cas, neixen dolls de diferents colors. I per mantenir la combustió, es va crear un sistema de protecció per a la torxa, que garanteix la seva fiabilitat en cas de pluja, vent i nevades.

La flama eterna i la guàrdia

És conegut per un fascinant ritual de canvi turístic que té lloc cada hora. Aquí es verifica tot, fins a cada centímetre: des del Passeig de la Fama fins la Flama Eterna, el guàrdia dóna exactament 108 passos. Aquest pas imprès, presentat per Pau I, és el segell distintiu de l’regiment presidencial. Ja número 1 (dos sentinelles) en el Mausoleu de V.I. Van fundar a Lenin el 26 de gener de 1924, i ja a les 4:00 p.m. de l’endemà, els primers sentinelles es van aturar en un pal a prop de el taüt amb el cos de Lenin a la Plaça Roja. Només els millors cadets podien rebre el dret de custodiar el Mausoleu. Però després dels esdeveniments de el 3 i 4 d’octubre de 1993, la guàrdia prop de el Mausoleu va ser retirada. A les 16:00 el 6 d’octubre de 1993, un sergent O.B.

Zamotkin va eliminar l’últim torn de sentinelles del seu lloc. Però després d’uns anys, la Tomba de l’Soldat Desconegut va esdevenir el lloc permanent de la principal guàrdia d’honor de país, i ja el 12 de desembre de 1997 a les 8:00 el primer sergent, el sergent M.P. Volgunov va portar a al lloc principal de país el primer torn. I fins al dia d’avui, els militars de l’regiment presidencial vigilen la memòria al costat de el mur de Kremlin.

També se seleccionen aquí segons signes externs: joves alts (creixement no inferior a 180 cm), tipus eslau, sense cicatrius a la cara, amb una mirada tranquil·la i segura. Però el destacament de soldats prop de la flama eterna és només aparent. Si cal, lluitaran. A sud de l’monument al llarg de el mur de l’Kremlin hi ha blocs de quarsita dedicats a dotze ciutats heroiques (Leningrad, Odessa, Sebastòpol, Stalingrad, Kíev, Fortalesa de Brest, Moscou, Kerch, Novorossiysk, Minsk, Tula, Murmansk, Smolensk). Cada bloc es corona amb una medalla d’Estrella d’Or estampada i emmagatzema una càpsula amb terra de el camp de batalla. El flux de persones a la Tomba de l’Soldat Desconegut no s’atura: segons la tradició, els nuvis posen flors aquí, i cada any, el 9 de maig, els presidents de la Federació de Rússia i els alts funcionaris de país posen corones en la tomba.

14des.

conèixer la història de la cosmonàutica soviètica a Rússia, conocer la historia de la cosmonáutica soviética en Rusia, recorregut pels hotels més soviètics, recorrido por los principales museos soviéticos, visitar el museo de la cosmonáutica en Moscu, visitar el museu de la cosmonàutica a Moscou

Museo de la Cosmonáutica

El Museu Memorial de l’Cosmonáutica es troba al soterrani. Monument als Conqueridors de l’Espai. El museu va ser fundat en 1964 en honor a el llançament del primer satèl·lit artificial de la Terra. El museu va ser inaugurat el 1981 pel 20 aniversari de Yu.A. Gagarin L’horari d’obertura de l’museu espacial (horari d’obertura) és de 11:00 a 19:00, excepte els dilluns i dimarts. Preu de l’entrada: adult – 200 rubles, preferencial – 50 rubles, fotografia – 230 rubles. Mai vaig entendre per què fotografiar és més car que el bitllet en si. El preu de les entrades s’indica a partir de 2015. El preu actual sempre es pot trobar al lloc web oficial de l’museu: www.kosmo-museum.ru.

volem decidir ressenyar aquest museu. Encara que, per ser sincer, mai vaig voler convertir-me en astronauta, i especialment no m’agrada volar. Prefereixo un parell d’hores més per viatjar en tren que en avió. Però comptar sobre el Monument als Conqueridors de l’Espai i no parlar sobre el Museu Memorial de l’Cosmonáutica, crec que estaria malament.

Al ENEA. Des del metro, aquest cop van caminar una mica en línia recta, seguint a la multitud principal. Però la majoria de la gent va a Centre d’Exposicions de tota Rússia, però després de caminar literalment 50 metres per la tanca de ferro, girem a l’esquerra cap al museu. La motxilla va ser lliurada a l’armari, va comprar butlletes i va pagar el rodatge. No s’emet una butlleta per disparar, sinó un braçalet verd especial. Es vesteix al canell i, com va resultar més tard, és impossible llevar-ho, només esquinçar. Jo, en la meva ingenuïtat, volia deixar-ho per al futur, per poder passar-lo per segona vegada, però els “desenvolupadors” de l’museu commemoratiu de la cosmonàutica es van encarregar de tot, i vaig haver de trencar-lo i llençar-lo.

No sabíem específicament sobre les excursions, crec que sí, però no puc dir quant costen i quan es gasten. No vaig notar cap anunci amb un preu, tot i que, en principi, realment no els vaig buscar.

Museu espacial

La primera sala del Museu de la Cosmonáutica. Aquí hi ha maquetes de diversos satèl·lits, inclòs el primer satèl·lit terrestre d’el món, la primera estació espacial dirigida cap a Venus, un vestit espacial giratori, així com animals de peluix dels famosos Belka i Strelka (totes les fotos es poden veure a la galeria) . Però per alguna raó, em va agradar sobretot el disseny de l’estació satelital marina. És un vaixell amb diverses antenes parabòliques. Dissenyat per controlar satèl·lits artificials de la Terra des de la superfície de l’aigua. Desafortunadament, la foto no va tenir èxit i no es va presentar al lloc.

Els primers gossos en l’espai: esquirol i fletxa

Darrere de la primera sala, just darrere de la gran figura de l’astronauta, hi ha un cinema en el qual sempre es mostren pel·lícules i programes de temes espacials. Però, com diuen: “És millor veure una vegada que escoltar cent vegades”, així que no ens vam aturar en el cinema, sinó que explorem el museu.

Exposició de el gabinet S.P. Coroleva

En la següent sala del museu, vam veure les cartes i notes originals de Tsiolkovsky i Korolev, diversos llibres relacionats amb l’astronàutica, medalles, el motor RD-214 de la primera etapa d’el vehicle de llançament Cosmos. Per ser honest, no vaig entendre quin tipus de reforç era, no vaig trobar res a l’respecte. Realment em va agradar l’exposició de l’oficina de Korolev. Per a mi, això és l’únic que val la pena fotografiar en aquesta sala. El que realment vaig fer.

Orbiter Buran

L’última sala del Museu Memorial de l’Cosmonáutica. El més gran, en dues plantes. A la planta baixa hi ha diversos vehicles de llançament amb noms orgullosos: Lightning, Sputnik, Soyuz. Em va agradar l’orbitador Buran. Pel que recordo, va ser creat com un competidor de l’transbordador nord-americà, però, per alguna raó, a l’haver fet un vol, ja no va volar a l’espai.

Complex de llançament al cosmòdrom de Cap Canaveral als Estats Units

Va ser interessant veure les maquetes de el complex de llançament de el sistema de transport de l’transbordador espacial en el Cosmòdrom J. Kennedy a Cap Canaveral en els EE. UU. I el nostre Cosmòdrom Baikonur a Kazakhstan. Em va semblar, o seran els nord-americans millors?

Aquí hi ha el Centre de Control de Vol representat per un tipus que no està fent res darrere d’un monitor d’ordinador, i el satèl·lit de la primera lluna, i el rover lunar en si, el nom oficial és l’estació automàtica Lluna 16.

El famós rover lunar

Interessat en un monitor penjat a la paret. En ell, a l’a seleccionar els botons tàctils, pot llegir sobre galàxies, els seus tipus, forats negres, estrelles, planetes del nostre sistema solar, com eren quan descobrien i coses molt més interessants.

Monitor tàctil amb informació sobre planetes, galàxies, etc.

Era el primer pis de l’última habitació. Al segon pis, vam veure una exposició d’astronautes aterrant en una càpsula d’aterratge. A més, la inscripció a la placa deia que la càpsula és completament real, els astronautes van aterrar a ella en 1988.

Exposició d’astronautes que aterren en una càpsula d’aterratge

Fa temps que volia veure menjar en tubs que els astronautes mengen en òrbita. Aquí, al museu, es presenten mostres de menjar espacial: mel, mató, mostassa, suc, tot en tubs, així com menjar enllaunat comú. Ni tan sols vaig pensar que els astronautes mengen menjar enllaunat en l’espai. Per descomptat que vaig escoltar sobre els tubs, però ni tan sols sabia sobre menjar enllaunada.

Dinar espacial famosa en tubs

Donant la volta a les cantonades, van veure la línia. Era estrany veure la línia al museu. Va resultar que la gent està de peu en el compartiment base de l’Estació Espacial Mir. També ens unim a ells. La línia va ser bastant ràpida i aviat va arribar el nostre moment. Al meu entendre, no hi havia res particularment interessant en el compartiment: un monitor, cadires estranyes, un panell de control, d’altra banda, un vestidor i un vàter. Molts botons estan dispersos en les parets. Després de mirar tot això durant uns 10 segons, ens vam anar de la mateixa manera que les persones que caminaven aquí abans que nosaltres.

El compartiment base de l’estació espacial Mir

Després d’això, passant per aquests passadissos Museu Memorial de la Cosmonáutica en el qual ja hem estat, abandonem el territori de l’exposició. Resumint la nostra visita a museu, vaig arribar a la conclusió que vaig fer el correcte, que mai vaig voler ser astronauta. Aquestes persones realment mereixen ser erigits monuments.

Per visitar, el museu es pot recomanar a aquells que estiguin interessats en modelar avions, que tinguin ànsies d’espai, o simplement a aquells que estiguin interessats en com es va dur a terme la formació de l’astronàutica russa. Especialment vull aconsellar el museu a pares amb nens. Oh, algú, i als nens definitivament els agradarà aquí.

Bé, estàvem esperant la continuació de la caminada. El següent punt va ser la finca en Ostankino, a la qual no vam poder accedir fa una setmana. Però, això en el següent tema.

14des.

Mercat de souvenirs de Izmailovo i el Kremlin, Recorregut pel mercat de souvenirs de Izmailovo, visitar el mercat de puces Izmailovo a Moscou

Mercat de souvenirs de Izmailovo

Joies vintage, puntes, llibres, discos, ceràmica, porcellana, mobles rars, aquests són només una petita part del que és ric en el famós mercat de puces a Vernissage a Izmailovo.

Amb cada any, l’interès per les coses vintage només creix. El viatge a l’mercat de puces a Izmailovo per a molts és similar a visitar un museu històric. Interminables files acolorides amb uniformes militars i accessoris de el passat i de el segle passat, vestits, llums de querosè, plats, coberts, joguines, samovares, planxes, marcs antics i moltes altres coses interessants són èpoques que s’obren davant els ulls de cada visitant que no és indiferent a la història de l’visitant.

Després de passejar pel mercat, pot trobar fàcilment exhibicions extraordinàries: màquines de cosir Singer, filoses de fusta, llums, intricats rellotges de paret. És possible enumerar tots els tresors que el mercat de puces a Vernissage a Izmailovo ofereix fins a l’infinit!

A més dels venedors que estan aturats en els llacs, hi ha visitants al mercat de puces de Vernissage que vénen a fer una passejada un cap de setmana: passejar per les nombroses files, fer una ullada més de prop els productes, potser reposar la seva col·lecció o complaure amb una petita compra. Independentment de l’ocupació i l’àrea d’interès, tots troben alguna cosa valuosa per a ells en el mercat de puces.

Entre els convidats d’Al mercat pots trobar decoradors, dissenyadors, treballadors de museus, col·leccionistes, residents d’estiu i nous residents, turistes estrangers i convidats de la capital. ‘En Vernissage a Izmailovo pots comprar regals per a totes les ocasions i dies festius! No és cap secret que a l’negociar amb els venedors, el preu pot reduir-se diverses vegades.

El mercat de puces es troba en el segon nivell de l’Vernissage a Izmailovo. És bastant fàcil trobar-lo: camina pels files inferiors fins a les escales i puja a la segona planta. Qualsevol venedor en Vernissage li indica de bona gana el camí. el mercat Izmailovsky és un dels quatre mercats de la capital on els turistes, especialment durant la Copa d’el Món, poden comprar antiguitats, antiguitats i productes tradicionals russos moderns.

El mercat està ubicat dins d’un edifici similar a un castell o fortalesa. A l’entrada de l’visitant hi dues armes: vermell i blau. Des dels canons, un camí sinuós condueix a la porta d’entrada.

A l’igual que Khan al-Khalili a Egipte, els venedors s’escapoleixen en el mercat de botigues improvisades sense edificis. Alguns posen els seus béns a terra, mentre que altres jeuen sobre les taules.

A diferència de la resta de Moscou, els venedors en el mercat de Izmailovsky estan ben suspesos, el que els permet vendre els seus propis productes. També s’assembla a el mercat egipci de Khan al-Khalili. Els carrers de l’mercat estan esquitxades de productes tradicionals russos. Els turistes poden comprar com a record el famós barret de pell amb orelleres amb l’emblema de la falç i el martell, que va sorgir durant la Revolució Russa. Els barrets de pell es poden trobar en molts colors, inclosos rosa i vermell, per adaptar-se als gustos de les dones. Matryoshka és un dels records més famosos portats de Rússia. Com a regla, està fet de sàndal (com en el text – aprox. Ed.) O til·ler.

Matryoshka és una dona russa de poble. La joguina en si s’obre com una ampolla, i dins pots trobar una joguina més petit, i així fins al més petit. El mercat ven no només nines russes tradicionals amb la imatge de dones russes. Alguns d’ells representen a el president rus Vladimir Putin i a l’exlíder de la Unió Soviètica Joseph Stalin. També en el mercat Izmailovsky hi ha botigues que venen porcellana, que graven o imprimeixen un recull dels llocs més famosos de Moscou, com el Kremlin, la Plaça Roja i la Catedral de Sant Basili.

Rússia al llarg de la seva història no va ocupar l’últim lloc en l’esfera militar, per tant, els records en forma de barrets militars, diverses ordres, medalles i insígnies amb un rifle d’assalt Kalaixnikov són presents en el mercat. Kalashnikov, també conegut com AK-47, és un rifle d’assalt creat pel dissenyador rus d’armes petites Mikhail Kalashnikov. La màquina és utilitzada per molts exèrcits de tot el món. Alguns venedors venen records relacionats amb la Copa d’al Món a Rússia, com còpies de la Copa d’el Món, còpies en miniatura de tots els estadis, insígnies, imants amb el logotip de Mundial o el llop Zabivakoy. Com en qualsevol mercat popular de souvenirs, sempre pot negociar amb el venedor i reduir el preu a la meitat.

història

El mercat de Izmailovo és un lloc famós no només a tot el país, sinó també a l’estranger. En aquesta fira de fama mundial, una exposició de productes d’artesans, records, pintures i antiguitats, artistes, artesans i mestres de belles arts decoratives i aplicades provenen de tot el nostre vast país.

Dia d’obertura de Izmailovsky, un anàleg de l’antiga galeria comercial russa, l’any passat va complir un quart de segle. I aquest és un dels llocs més sorprenents i memorables de la bellesa de Moscou. Vernissage va ser creat originalment especialment per artesans populars: artesans i artistes, dissenyadors i artesans, artesans d’artesanies populars i altres fabricants d’art popular. Avui al mercat de Izmailovo pots trobar objectes veritablement dignes de ser anomenats obres d’art.

El mercat és a prop de el bell conjunt arquitectònic de l’Kremlin de Izmailovo, que està esquitxat de sostres brillants i escatosos de les torretes, un exemple de l’arquitectura russa de segle XVII, recreat d’acord amb dibuixos de temps pre-petrinos. Aquest ha estat el cas des de l’antiguitat, quan es van construir patis de comerciants i centres comercials en ciutats i assentaments russos a prop de el centre administratiu (Kremlin), on es desenvolupava tota la vida comercial.

En el territori de l’Kremlin hi ha molts museus (xocolata, miniatures, la història de l’vodka i el pa, les joguines russos i altres), la vernissatge abans esmentada i el “mercat de puces”, àmpliament conegut a Moscou i més enllà.

En el dia inaugural de Izmailovopuede trobar regals i records fets a mà que no s’avergonyeixin de regalar en cap ocasió. Vernissage està ple de meravelloses nines de nidificació, productes d’escorça de bedoll, tapissos, ambre, vestits ètnics, safates Zhostovo, joguines Gorodets i molt, molt més. En el “mercat de puces”, que treballa els caps de setmana de 9:00 a 17:00, els coneixedors d’artefactes antics, col·leccionistes i simplement amants de la bellesa poden trobar una mica de segle passat: joies, figures de porcellana, figures de bronze, joguines antigues, mobles retro, discos, edicions impreses, i molt més inusuals i interessants. Durant una passejada pel carreró de la pintura, no només pots admirar, sinó també comprar magnífiques pintures per a la teva ànima o com a regal.

Tots els dimecres al mercat de Izmailovo és possible veure i comprar a l’engròs o al per menor el treball de diversos artistes de tota la capital, la regió de Moscou i altres ciutats de la regió central. Tots aquests productes es poden veure més tard en els departaments de souvenirs de les botigues, però a un cost més gran. Però si no voleu pagar de més per taüts originals o nines de nidificació, esmalt de Rostov i majòlica de Yaroslavl, xalets de Pavloposad o joies d’ambre, vinga vostè mateix i compri al seu propi cost el que vulgui!

El mercat de Izmailovo compleix plenament la seva missió de mantenir, desenvolupar i preservar la cultura, l’artesania i els costums russes.

14des.

conèixer el Parc Kolomenskoe a Moscou, conocer el Parque Kolomenskoe en Moscu, que visitar al parc Kolomenskoe, que visitar en el parque kolomenskoe, visita a parc estatal Kolomenskoye a Moscou, visita al parque estatal kolomenskoye en Moscu

parc Kolomenskoe

Kolomenskoye és un dels parcs d’oci més populars de Moscou. Situat a l’estació de metro de el mateix nom. Però aquest no és només un parc, sinó també una mansió i una reserva de museu.

És per això que milers de persones el visiten diàriament. El cap de setmana, especialment cap a la nit, des de l’estació de metro Kolomenskaya, un flux continu de persones al llarg d’una vorera estreta va cap al parc de la finca.

Vaig visitar Kolomenskoye amb més freqüència que en altres parcs de Moscou. Durant 3 anys vivint a la capital, aquest és l’únic parc on he estat més de tres vegades. Moscou té molts llocs interessants per anar, però no hi ha prou temps i dies lliures. Els caps de setmana amb bon clima són encara menys. Per tant, visitar els mateixos llocs constantment és, al meu entendre, un ús irracional de el temps. M’agradaria veure alguna cosa nova, obtenir noves impressions.

És bonic a la primavera, quan les pomeres floreixen al Jardí de la Resurrecció, les aromes dolços suren al parc. I ni més ni menys, i potser fins i tot més bonic a la tardor, quan tots els arbres es tornen grocs i vermells, les acolorides fulles caigudes cruixen sota els peus, en les que als nens els encanta eixamenar. A la primavera i tardor, en un bonic dia assolellat, hi ha especialment molts turistes amb càmeres. En el context de les pomeres en flor a la primavera i el fullatge groc-vermell a la tardor, s’obtenen excel·lents fotos.

Kolomenskoye en Les vacances d’estiu

A l’estiu, és un bell parc on pots descansar bé, respirar aire fresc, no importa el cursi que soni, fer una passejada per la vora del riu Moscou, prendre un pot o un vaixell a motor (diverses rutes de vaixells a motor que passen pel riu Moscou passen per Kolomenskoye). Tradicionalment, aquí es realitzen exhibicions d’escultures de sorra anualment, que per alguna raó no vaig poder visitar.

Per vacances, Kolomenskoye es converteix en un dels llocs per a concerts i festivitats. A l’hivern, hi ha menys persones en Kolomenskoye que a l’estació càlida. A l’hivern, vaig estar aquí només una vegada, en Shrovetide. Tot i així, amb el fred no vull caminar en els parcs, prefereixes algun tipus d’habitacions càlides i cobertes.

De la història de Kolomensky

La història de Kolomensky comença al segle XIV. Va ser en aquest moment que el primer esment escrit d’ell es remunta. Segons la llegenda, el poble de Kolomenskoye va ser fundat per residents de la ciutat de Kolomna, els qui van fugir de les tropes de Batu Khan, els que van cremar la seva ciutat. Kolomenskoye va ser la residència suburbana dels tsars russos. Per ordre seva, es van erigir esglésies i temples aquí. En els anys 1528-1532. Segons el decret de Vasily III, es va construir l’Església de l’Ascensió de el Senyor, que es va convertir a l’església de la casa d’estiu dels governants russos. En els anys 1547-1554. Ivan the Terrible s’erigeix l’Església de la decapitació de Joan Baptista, un prototip de la Catedral de la Intercessió a la plaça Roja.

Manor Kolomenskoye va ser l’estimada residència de l’tsar Alexei Mikhailovich. Durant el seu regnat, aconsegueix el seu bec. Alexei Mikhailovich està construint un gran palau amb 270 habitacions. El palau d’Alexei Mikhailovich en els contemporanis de Kolomenskoye va cridar la vuitena meravella de l’món. Però aquest miracle només va durar 100 anys. Després de la transferència de la capital de Rússia de Moscou a Sant Petersburg, el palau es va deteriorar gradualment i en 1767 es va ordenar el seu desmantellament fent mesuraments i dibuixos detallats. Segons aquests dibuixos, el palau va ser recreat en el nostre temps i ara accessible per a tothom.

Jardí de l’Ascensió. La seva superfície és de 5 hectàrees. Aquest és un dels jardins més antics de Moscou. És part de el gran jardí sobirà “vell” en Kolomenskoye. Al voltant de 880 arbres, principalment pomeres, creixen al jardí.

Peter ‘s Oaks

El Pavelló de Palau de 1825 és l’únic edifici que resta de Palau d’Alejandro. El Palau de Alejandro va ser construït per a reemplaçar a l’atrotinat i completament destruït per l’exèrcit francès durant la guerra de 1812, el Palau de Catalina. El nou palau es va convertir en una mena de monument a la victòria de Rússia en la guerra amb Napoleó. Però Alejandro no podia viure en el seu nou palau. El palau va ser construït en 1825, i el 19 de novembre de 1825 el rei va morir a Taganrog. Posteriorment, el Palau d’Alejandro en Kolomenskoye va caure en mal estat i va ser desmantellat. Tot el que quedava d’ell era aquest pavelló, que probablement es feia servir com a casa de te o cinema a casa.

Pavelló de l’palau de 1825 a la finca Kolomenskoye

Casa de l’tsar Peter Alekseevich al parc Kolomenskoye. Construït en 1702 per mestres russos i holandesos a la desembocadura de nord de Dvina a l’illa de Markov. En els documents dels segles 18-19. es deia palau. Peter I hi va viure durant dos mesos i mig a l’estiu de 1702 durant la construcció de la fortalesa de Novodvinsk, que se suposava que protegiria els accessos a Arkhangelsk. En 1864, la fortalesa va perdre la seva importància militar, i va ser transferida a l’departament diocesà de l’Arcàngel juntament amb la casa. El 1877, la casa va ser traslladada a centre de Ankhangelsk per a una millor conservació. I el 1930, la casa va ser desmantellada i transferida a Moscou, l’interior de la vida de Pere el Gran va ser restaurat i ara tots poden veure-ho, tant fora com dins.

Casa de Pere I a la finca Kolomenskoye

En els anys vint de segle passat, el famós arquitecte de Rússia Baranovsky P.D. comença a crear un museu a l’aire lliure d’arquitectura de fusta a la finca. Des de tots els racons de Rússia, els monuments arquitectònics de fusta van començar a portar-se a Kolomenskoye. Així que aquí estaven: la torre de la presó de Bratsk, la torre Moss de la presó de Sumy i la Porta Santa de l’Monestir de Sant Nicolau Korelsky.
La torre de la fortalesa de Bratsk és una de les quatre torres de cantó de la fortalesa de Bratsk, construïda pels cosacs al riu Angara, un monument de l’arquitectura de defensa al segle XVII. En una d’aquestes quatre torres, Protopop Avvakum va ser empresonat a el mateix temps. Quan es va construir la central hidroelèctrica Bratsk, el lloc on es trobava la presó va caure a la zona d’inundació i una de les torres va ser traslladada a Kolomenskoye i restaurada.

Torre de la fortalesa de Bratsk a la finca Kolomenskoye

Torre Mokhovaya: part de la fortalesa-fortalesa Sumy, que va defensar les possessions de el nord de Rússia al segle XVII. Per al segle 20, només dos dels seus 6 torres van sobreviure. El 1931, tot el que quedava de la Torre Mokhovaya va ser desarmat i transportat a Kolomenskoye, on va estar emmagatzemat en els magatzems del museu durant gairebé 80 anys. El 2003, els restauradors van prendre, els qui van aconseguir restaurar el monument com estava en 1680.

Portes santes de el monestir de Sant Nicolau de Carèlia

A la finca de l’apicultor pot familiaritzar-se amb la vida i les activitats de l’apicultor rus de finals de segle XIX i principis el XX. Aquí hi ha una casa de fusta amb sales d’estar i cambres de servei, una parcel·la personal amb el propi apiari. Simplement no sé si realment hi ha abelles en els ruscs, o és simplement una mena de maquetes.

14des.

conèixer la història de la segona guerra mundial, conocer la historia de la segunda guerra mundial, recorregut pel museu de la segona guerra mundial a Moscou, recorrido por el museo de la segunda guerra mundial en Moscu, visita a los mejores museos en Moscu, visita als millors museus a Moscou

Museu de la Segona Guerra Mundial

El museu de la gran guerra patriòtica

El projecte commemoratiu en Poklonnaya Hill va ser creat el 1942, però després, per raons ben conegudes, va ser impossible d’implementar. Va ser inaugurat només el 5 de maig de 1995, en commemoració de l’50 aniversari de la victòria sobre el feixisme. El Museu de la Victòria es troba a la Plaça dels Vencedors, a la qual condueix al carreró central.

Fins a l’estiu de 2017, portava un altre nom: Museu Central de la Gran Guerra Pàtria.

A veure

L’exposició de l’museu es divideix en quatre sales. Al Saló dels Comandants, a l’obrir l’exposició de l’museu, els noms de personal d’alt comandament i els Cavallers de l’Ordre de la Victòria estan immortalitzats. Zhukov, Konev, Malinovski, Montgomery, només part d’una galàxia de comandants famosos que “coneixen” als visitants de l’museu.

Al Saló de la Fama sobre lloses de marbre blanc, els noms de 11.800 herois de la Unió Soviètica estan immortalitzats. Al centre de la sala hi ha una escultura de bronze del “Soldat de la Victòria”, sobre la qual brilla la “Ordre de la Victòria”.

Llum tènue, brins de comptes que descendeixen de l’sostre com llàgrimes, la composició escultòrica “Dolor” és el Saló de la Memòria i el Dolor. El “Rèquiem” de Mozart complementa la seva atmosfera.

A l’exposició militar-històrica “El camí a la victòria”, es van recol·lectar objectes que parlen sobre el curs de la Gran Guerra Pàtria a la rereguarda i als fronts, exhibicions: es van recollir armes i periòdics d’aquesta època, es va reproduir l’interior de la caserna general de l’comandant.

Les perles de l’museu són sis diorames:

Contraatac de les tropes soviètiques prop de Moscou al desembre de 1941
La batalla de Stalingrad. fronts
El bloqueig de Leningrad.
Batalla de Kursk
Forçant el Dnieper
Assalt a Berlín

Cada un d’ells està acompanyat de la seva pròpia composició d’àudio, que transmet l’atmosfera de l’esdeveniment representat.

El departament de el “Llibre de la Memòria” va ser creat específicament per perpetuar els noms d’aquells que van morir i van desaparèixer durant la Gran Guerra Pàtria. Aquí s’emmagatzemen 1500 volums de el Llibre de la memòria de tota la Unió.

En les vacances de Cap d’Any, molts museus a Moscou treballaven gratis. Però per alguna raó, el museu de la Gran Guerra Patriòtica no va caure en el seu nombre, però va resultar que érem al Parc de la Victòria i de sobte recordem que mai havíem estat en aquest museu. Sí, l’entrada va ser pagada, però no hi havia moltes cues, persones i el museu en si.

A més de l’edifici principal de l’museu, hi ha una sucursal al Parc de la Victòria: una exposició d’equip militar a l’aire lliure, així com l’exposició “Motors de guerra”.

Al museu pots fer fotos amb armes reals.

El Gran Museu de la Guerra Patriòtica ocupa un gran edifici de quatre pisos, i cada pis té les seves pròpies exposicions. Trigarà al voltant de 3 hores a moure. A la planta baixa, a prop dels vestidors, hi ha un actiu comerç de joguines, principalment armes i tot el relacionat amb ells. La gent ve a el museu com a famílies, i sempre hi ha molts nens apinyats al voltant de les finestres. Per tant, pares, ¡preparin-se per pagar!

El museu ven joguines per a nens, principalment armes i tot el relacionat amb la guerra.

Em va agradar més el primer pis de l’museu. Aquí hi ha els diorames. Hi ha sis d’ells, però un estava tancat per restauració. A sota de l’panorama hi ha cinc diorames (clicables). A les fotografies és gairebé impossible distingir el que es dibuixa (és el fons) i el que no. Els panorames van resultar ser bons, però no excel·lents, així que de vegades vaig haver de fer servir Photoshop. En alguns llocs és clarament visible, no renyi massa, si això :-).

Al segon pis, a les exposicions se’ls assigna prou espai. L’espai principal està ocupat per un ampli hall i escales que condueixen a la tercera planta, on es presenten les principals exhibicions.

Anell de cap morta

En una de les finestres del segon pis vaig notar un anell amb una calavera. Vaig escoltar una mica sobre aquests anells, i Google va descobrir que aquest és un dels anells de Dead Head que G. Himler personalment va atorgar als membres de les SS.

Saló de la Fama al Gran Museu de la Guerra Pàtria

Imatge de la ciutat heroica de Brest al Museu de la Gran Guerra Pàtria

Vam pujar a la tercera planta. La seva part central està ocupada pel Saló de la Fama, un saló rodó on els noms de tots els herois de la Gran Guerra Pàtria, així com les ciutats heroiques, s’indiquen en les parets. I al voltant d’aquesta sala es troba la part principal de l’exposició.

En l’últim quart pis hi ha retrats de generals i mariscals de la Unió Soviètica, així com bustos d’herois de l’URSS. A més, una gran sala està reservada per a exposicions. Durant la nostra visita, aquí es va realitzar una exposició dedicada a la Guerra Patriòtica de 1812.

Direcció: Moscou, Plaça de la Victòria, 3. Indicacions per arribar a l’estació. m. “Parc de la Victòria”. Pàgina web.

telèfons:

Secretari de el cap de la institució (recepció): +7 (499) 449-80-04
Departament d’excursions (reserva d’entrades): +7 (499) 449-81-79, 449-81-81, 449-81-72
“Viatge històric militar”: +7 (499) 449-80-42
Horari: de dimarts a diumenge, excepte dijous i divendres: 10: 00-20: 00 (taquilles i entrada de visitants fins les 19:30). Dijous i divendres – 10: 00-20: 30 (taquilles i entrada de visitants fins les 20:00).

Àrea oberta i exposició “Motors de guerra”: de dimarts a diumenge de 11: 00-19: 30 (taquilles i entrada de visitants fins les 19:00).

El dilluns és el dia lliure. Un dia sanitari és l’últim dilluns de cada mes.

Entrades: a l’edifici principal o a les àrees obertes de l’museu – 300 RUB, una butlleta d’entrada únic a l’edifici principal i a les àrees obertes de l’museu – 400 RUB. Els preus a la pàgina són per a octubre de 2018.

14des.

Kremlin Izmailovo i El parc entreteniment Izmailovski, Kremlin Izmailovo y El parque entretenimiento Izmailovski, Recorregut paper Kremlin i al parc de Izmailovo a Moscou, Recorrido por el kremlin y el parque de izmailovo en Moscu, visita a los mejores parques en Moscu, visita als millors parcs a Moscou

Kremlin Izmailovo y El parque entretenimiento Izmailovski

Kremlin Izmailovo i El parc entreteniment Izmailovski

Izmailovo és una gran àrea de Moscou i un parc conegut per als ciutadans i convidats de la capital. La primera informació fiable sobre el poble situat en aquest territori data de segle XV. Per la seva bellesa, aquest racó reservat pot competir amb els millors parcs de la capital. A més, en Izmailovo pot realment relaxar-se i submergir-se en la història de Moscou. Els llocs més famosos són el Kremlin en Izmailovo, el Museu-Reserva de Izmailovo i el Parc de Cultura i Descans de Izmailovsky. Aquí està el mercat de souvenirs i antiguitats més popular entre els turistes, així com molts petits museus i tallers temàtics únics que l’ajudaran a crear un programa emocionant per a tot el dia.

DE PERE EL GRAN FINS ELS NOSTRES DIES

“El Kremlin a Izmailovo”

es troba davant de l’estació. m. “Partisano”. És impossible no notar-ho, fins i tot des de lluny colpeja amb la seva expressivitat. Contràriament al que s’esperava, aquest complex cultural i històric va ser construït recentment, a principis de segle XXI, i és una còpia a gran escala d’l’antic castell rus. Es compon de torres i muralles reals, un pont de el castell, càmeres i fins i tot una església ortodoxa. A l’entrada a l’Kremlin, els “arquers” sempre estan en guàrdia. Els visitants poden pujar a l’campanar i prendre belles fotografies, tocar campanes, gaudir de les intricades decoracions dels edificis.

Una atracció independent de l’Kremlin de Izmailovsky ha estat durant molt de temps una fira de records i antiguitats. Des d’aquí, és simplement impossible anar-se’n sense una compra: hi ha un regal per a tots els gustos. Llargs centres comercials plens de nines de nidificació, culleres pintades, nines, gorres amb orelleres, i aquesta és només la primera meitat de l’famós dia d’obertura de Izmailovsky. Aquí podeu trobar no només records clàssics, sinó també temàtics, de col·lecció: per numismàtics, per a amants de la parafernàlia militar, vells discos de música i molt més.

Si va una mica més enllà, pot comprar antiguitats reals en el mercat de puces: productes de bronze, samovares, plats, icones de diferents èpoques. ¡Comerciar aquí no només és apropiat, sinó fins i tot obligatori! Els caps de setmana, s’obre el Dia d’obertura de Izmailovsky, on els artistes de Moscou ofereixen el seu treball per a tots els gustos i pressupostos.

Museu d’El panell Kremlin de Izmailovsky també ofereix una varietat d’entreteniment: passejades a cavall, dinar en un restaurant rus, classes magistrals d’artesania antiga, excursions i missions pel complex, etc. Però tot i això, la principal riquesa d’aquest lloc són els seus museus i tallers únics: el Museu de l’Pan, el Museu de la Xocolata, el Museu de la Joguina Rus, el Museu d’Història de l’Vodka, el Museu d’Història de la Flota Russa, el taller de Ceràmica, la Farga, el taller d’Horneado i Pintura de Pa de Gingebre, la Fàbrica de Sabó, el taller d’Joguines de Drap, “Fàbrica d’espelmes de la princesa Olga”, “Caixa d’ambre”, “Antílop daurat” (interior de bronze de l’autor), etc. Podeu crear un programa de visites individuals d’acord amb els seus passatemps i interessos.

“Museu de la Història de vodka”

El més popular és a Izmailovo. És petit, només unes poques habitacions, però molt interessant. L’exposició principal es diu “Història de cinc-cents anys de l’vodka rus”. Ella parla sobre les cinc etapes principals en la formació d’una cultura de beure aquesta beguda alcohòlica: l’era de l’vell rus, l’imperi rus, els anys de la guerra, l’era de la Unió Soviètica i la Rússia moderna. En total, la col·lecció de l’museu conté més de 1000 tipus de vodka, alguns dels quals estan en exhibició. A l’entrada de l’museu, s’ofereix als visitants un got de hidromel (inclòs en el preu de la butlleta), una altra beguda alcohòlica tradicional. Pot continuar la festa al cafè de la cuina russa “Taverna” o “Príncep”.

Un altre punt culminant de l’Kremlin és el “Palau de noces nº 5”, decorat a l’estil de l’barroc “Naryshkinsky” de al segle XVII. Si són amants feliços, aquí poden registrar el seu matrimoni i casar-se a l’església de St. ¡Nicholas, i després celebra les noces en un dels molts restaurants o salons de banquets situats a prop! A prop de el Palau veurà un arbre de la felicitat, en què els amants pengen panys, el talismà d’una llarga i feliç vida familiar.tra un dels hotels més grans de Moscou, Izmailovo. El complex hoteler va ser construït per als Jocs Olímpics de 1980, celebrats a Moscou.

Pot prendre més de 3.5 mil persones. El complex consta de diversos hotels de tres i quatre estrelles i més de 15 restaurants amb diverses cuines nacionals. Entre ells estan “Mikhail Svetlov”, “Moskovsky”, “Slavia”, “Scandia”, “Lux” i altres. També pot visitar el complex de bany i salut, gimnàs, bitlles, club de billar, sauna, etc.

EXPOSICIÓ DEL MUSEU I EXCURSIONS

Davant el “Kremlin en Izmailovo” es troba l’illa artificial d’Izmailovsky envoltada per un anell d’estanys de plata i raïm. Al centre es troba un complex únic d’edificis històrics: la finca real “Izmailovo” dels segles XVII-XIX. La base d’aquest museu és l’exposició “Izmailovo – la finca real de al segle XVII”, que explica la història de la residència reial. A més, aquí pots veure la majestuosa Catedral de Pokrovsky, les portes d’entrada davantera i posterior, un sistema d’estanys i edificis d’oficines dels segles XVII-XIX.

L’illa va ser creada per ordre de l’tsar Alexei Mikhailovich, pare de Pere I, a la finca patrimonial dels boiars Romanov. PMuseo-Reserva IzmailovoCuando el tsar Alexei Mikhailovich Izmailovo era com un jardí botànic europeu. El rei estava molt interessat en la jardineria i va crear un viver aquí, així com un lloc per relaxar-se lluny de l’soroll de la ciutat.

Els anys juvenils de l’emperador Peter I van passar per aquesta propietat, on va muntar en el seu primer vaixell, un vaixell anglès, i, juntament amb els seus regiments “divertits”, va aprendre els fonaments de la ciència militar. L’entrada principal a la finca va ser la Torre de el Pont de segle XVII, que ara alberga l’exposició de rajoles de Moscou.

PARC Izmailovsky DE CULTURA I DESCANS

A la banda de l’complex hoteler de Izmailovo es troba el parc urbà més gran d’Europa: Izmailovsky, que cobreix una àrea de més de mil cinc-centes hectàrees. Va ser fundat en 1930 com el “Parc Stalin”. El territori està dividit condicionalment en dues parts: el Parc de Cultura Izmailovsky i el Parc Forestal Izmailovo, entre els quals es troba el Carreró Principal. El parc està ben cuidat, amb molts llocs per divertir-se i caminar. En total, uns 20 camps esportius es troben en el seu territori.

Aquí pot muntar en dues rodes de la fortuna, una muntanya russa, cavalls, passejades en trineu i trens a vapor, llogar patins i patins, gaudir d’un passeig en vaixell o un catamarà a Round Pond. L’altura de la gran sínia de parc és de gairebé 50 m. Des d’allà es pot veure tot el parc i les atraccions properes d’un cop d’ull.

La part nord de el parc és coneguda per la seva plataforma d’atraccions, “ciutat de la corda”, un centre de lloguer d’equips esportius i un camp de tir amb ballesta. A la part central de parc hi ha 5 pistes de tennis, un estany amb una estació de pots, parcs infantils per a jocs (Ayshtok (anàleg de el joc popular alpí Kalyuyten), Zhulbak, Kornhol, shuffleboard, workout, futsal, etc.).

Hi ha un cinema 5D prop de la gran roda de la fortuna, que crea la il·lusió que l’espectador participi en els esdeveniments de les pel·lícules d’aventures.

En el territori de parc forestal es troba el apiari Izmailovsky, la història es remunta a l’època tsarista. Allà, a mitjan el segle XIX, es va obrir el primer museu a Rússia amb una col·lecció única de ruscs. Avui en dia, el centre ecològic i educatiu de l’apiari Tsarskaya està ubicat en un territori històric, on pots veure els ruscs de l’tsar, Tsaritsa i tsarevna, així com relaxar-te al costat de l’estany, caminar per senders pintorescos o seure a pèrgoles. Es realitzen excursions i programes ecològics.

14des.

història de la segona guerra mundial a Moscou, historia de la segunda guerra mundial en Moscu, Museos al aire libre en Moscu, Museus a l'aire lliure a Moscou, VIsitar el Museo armamento en Moscú al aire libre del Parque Victoria, Visitar el Museu armament a Moscou a l'aire lliure de l'Parc Victoria

Museu armament a Moscou

Museu armament a Moscou a l’aire lliure de Parc Victòria

També a l’aire lliure de l’Parc Victoria, a la banda de l’edifici de l’museu, hi ha una exhibició d’armes, equip militar i estructures d’enginyeria (armes de la victòria, equip capturat, tropes ferroviàries, carreteres militars, artilleria, vehicles blindats, forces aèries, marina). Entre les exhibicions de l’museu hi ha moltes úniques, per exemple, un avió estrany, l’O-2, el llegendari tanc de la Gran Guerra Pàtria, la T-34 soviètic. A més, l’exposició “Motors de guerra. Rares, desconegudes, famoses.

la història

El 1983, el Consell de Ministres de l’URSS va emetre el Decret “Sobre la construcció a Moscou de l’monument a la Victòria de el poble soviètic en la Gran Guerra Pàtria de 1941-1945”, que va prescriure la creació de l’monument a la Victòria de el poble soviètic en Poklonnaya Hill a costa dels fons rebuts dels dies de treball de la comunitat comunista en col·lectius laborals.

El treball en la creació del museu, la formació d’una base de dades d’exhibicions i el disseny d’exposicions van ser duts a terme pels empleats de el futur museu juntament amb organitzacions de veterans.
Les principals activitats de l’museu d’acord amb la seva Carta, adoptada el 1994, són: investigació, estoc, exposició i treball científic i educatiu.

Al desembre de 1993, quan els preparatius actius per a l’obertura ja es realitzaven directament a l’edifici de l’museu (es van crear les primeres exposicions temporals, sobre la base de les quals es van crear exposicions permanents en el futur), el govern de la capital va decidir crear exhibicions d’equips militars com a part de el complex commemoratiu i fortificacions.

Aquesta decisió va afectar l’augment dels terminis per completar la creació del museu i, en conseqüència, va posposar la data de la seva obertura.

Com a resultat, la gran inauguració de l’museu va tenir lloc el 9 de maig de 1995, el dia de la celebració de l’50 aniversari de la victòria sobre l’Alemanya feixista. A la cerimònia d’obertura van assistir caps de 55 estats, inclosos el president nord-americà Bill Clinton i el ministre britànic John Mager, que van emfatitzar el caràcter nacional del Museu de la Victòria.

El Museu de la Gran Guerra Pàtria és un impressionant edifici de quatre pisos amb la seva grandària i arquitectura, coronat per una cúpula amb una agulla de quinze metres.

Dins de l’edifici hi ha tres sales principals de l’museu: el “Saló dels Comandants”, el “Saló de la Glòria” i el “Saló de la Memòria i la Tristesa”, així com el saló de l’exposició històrica, 6 diorames voluminosos que destaquen els moments clau i les batalles de la gran Guerra Patriòtica, un gran saló amb 400 seients i un cinema. -una sala de conferències amb 200 seients, tres sales VIP, un departament del “Llibre de la Memòria” i una galeria d’art.

El contrast amb els seus diferents sales fa que el museu sigui únic: així és com el Saló de la Fama ret homenatge als herois i els vencedors, mentre que el Saló de la Memòria mostra pena pels morts.
A l’entrada a el Museu de la Victòria hi ha aparadors i llocs amb exhibicions: articles personals, documents i premis de líders militars i soldats de rang. Es presenten autèntiques armes i uniformes de soldats i oficials de diverses armes dels exèrcits de la coalició anti Hitler i els nostres oponents.

Saló de l’general

El primer saló, que obre l’exposició de museu, és el “Saló dels Líders”, que és una gran sala espaiosa amb una escala principal al centre, a la plataforma superior de la qual hi ha la composició decorativa i decorativa “L’escut i l’espasa de la victòria “, i en el seu centre hi ha el panell” Soldier ‘s Road of Glory “” Fet de metall no ferrós.

Al llarg de l’perímetre de Saló dels Comandants hi ha una col·lecció de bustos de cavallers de bronze del més alt premi militar: l’Ordre de la Victòria, realitzada per l’escultor Zurab Tsereteli. Sobre les imatges escultòriques de les cares dels generals i mariscals, els cavallers de l’Ordre de la Glòria, hi ha escuts heràldics estilitzats amb ordres militars dels exèrcits soviètic i rus representats en ells.

Aquesta decisió va afectar l’augment dels terminis per completar la creació del museu i, en conseqüència, va posposar la data de la seva obertura.

14des.

Arquitectura i característiques de la catedral de Kazan, Catedral de la nostra senyora de Kazan a Moscou, Informació de la catedral de Kazan a Moscou

Catedral de la nostra senyora de Kazan

la història

La Catedral de la Icona de Kazan de la Mare de Déu es va erigir en memòria de l’alliberament de l’estat rus dels invasors polonès-lituans, el que es va aconseguir amb l’ajuda i intercessió de la Mare de Déu, que va mostrar la seva misericòrdia a través del miraculós icona de Kazan. El temple va ser construït a costa de el primer tsar de la dinastia Romanov Mikhail Feodorovich i consagrat en 1636. Des que la construcció d’el temple va esdevenir una de les esglésies més importants de Moscou, el seu abat va ocupar un dels primers llocs en el clergat de Moscou.

Al llarg de la seva història, la catedral va ser reconstruïda diverses vegades, en la dècada de 1760, 1802-1805, 1865.

A la dècada de 1920 els renovacionistas van servir a la catedral per algun temps. En els anys 1925-1933. La restauració de la catedral es va dur a terme sota la direcció de l’arquitecte P.D. Baranovsky El 1928 es va enderrocar el campanar de la catedral. El 1930, la Catedral de Kazan va ser tancada, i el 1936 – demolida.

La catedral va ser restaurada el 1990-1993. a costa de l’Ajuntament de Moscou i les donacions dels ciutadans. La catedral de Kazan és el primer dels temples de Moscou completament perdut durant l’era soviètica, que es va recrear en les seves formes originals. Va ser possible recrear l’aparença històrica de el temple gràcies a les mesures preses per l’arquitecte P.D. Baranovsky abans de la destrucció de el temple, i els estudis de l’historiador S.A. Smirnova El 4 de novembre de 1993, l’església va ser consagrada per Sa Santedat el Patriarca Alexy II.

trons

El tron principal va ser consagrat en honor de la Icona de Kazan de la Mare de Déu, el passadís nord – St. Guria, arquebisbe de Kazan i Sant Barsanuphius, bisbe de Tver. Passadís sud en honor de l’schmchch. Hermógenes i Tikhon, Patriarques de Moscou i Tota Rússia (no consagrats).

santuaris

adoració

Tots els dies, les hores i la litúrgia a les 9.00, l’adoració nocturna comença a les 17.00, els diumenges i dies festius; la litúrgia és a les 7.00 i les 10.00, el dia anterior, la vigília de tota la nit a les 17.00 i els divendres després de la fi de les vespres, un servei d’oració amb el Akathist de la icona de Kazan de la Mare de Déu amb benedicció.

El temple està obert tots els dies des de les 9.00 fins al final de l’servei nocturn.
La catedral de Kazan a la cantonada de la Plaça Roja de Moscou té un destí difícil. Va ser demolit per complet en 1936 i restaurat després de 57 anys. Avui és un temple actiu en què es duen a terme els serveis. El santuari principal de la catedral, que els fidels provenen de tot el país, és la icona de la Mare de Déu “Kazan”, venerat pels miraculosos, amb un guardià pagà. El rector de l’església és l’arxipreste Nikolai Inozemtsev.

Moscou tours per a adults i nens

Individual i grupal. Excursions turístiques. Excursions a la Plaça Roja i a Kremlin. L’aigua camina sobre el riu Moscou. Excursions per a nens i escolars.

Totes les excursions

Els turistes visiten la catedral amb major freqüència quan s’examinen les principals atraccions de la capital: la Plaça Roja, el Jardí Alexander, la Catedral de Sant Basili, el Museu Estatal d’Història i altres llocs populars a prop de el Kremlin de Moscou.

Hotels a prop de Catedral de Kazan a Moscou

Horari de serveis de la Catedral de Kazan a la Plaça Roja
Aquells que desitgin rebre el Sagrament de l’Baptisme poden dirigir-se als ministres per a una xerrada de lectura cada dissabte a les 15:00.

Els esdeveniments religiosos es duen a terme diàriament al temple:

09:00 (dies laborables) 07:00 i 10:00 (caps de setmana) – litúrgia,
17:00 – serveis nocturns (parastas, vigília nocturna).
Al lloc de la Catedral de Kazan, pot veure un cronograma detallat d’esdeveniments per al mes en curs, així com conèixer els noms el clergat que portarà a terme els ritus i els seus assistents.

Calendari de serveis 2019 al lloc web oficial de la Catedral de la Icona de Kazan de la Mare de Déu

Icona de la catedral de Moscou Kazan

La icona de Kazan de la Mare de Déu és un dels santuaris més venerats no només a la Catedral de Kazan, sinó també en el cristianisme en general. Val la pena assenyalar que el temple no emmagatzema la icona original, sinó una llista, però això no li resta importància. Hi ha una còpia en la capella lateral de Dmitrovsky.

La primera aparició de la icona de la Mare de Déu va ocórrer en 1579 a Kazan. La seva ubicació va ser mostrada per la nena Matrona, que va tenir un somni profètic. Després d’obtenir la icona, va ser traslladat repetidament a altres esglésies de país, es van escriure moltes còpies d’ell, gairebé indistingibles de l’original.

Per evitar danys i robatoris, els temples sovint estaven exposats amb còpies, i l’original estava curosament guardat. No obstant això, en 1904 la icona va ser robat, el pagès Chaykin va resultar ser el segrestador, que va dir que havia cremat la relíquia. Es van presentar versions posteriors segons les quals es va qüestionar la destrucció de la Icona de Kazan de la Mare de Déu. Fins ara, els historiadors no poden arribar a una opinió definitiva sobre si l’original de la Icona de Kazan de la Mare de Déu s’ha conservat i on es pot ubicar.

En els anys següents, el temple va ser reconstruït i reparat repetidament. L’última restauració es va dur a terme el 1925. L’arquitecte Pyotr Baranovsky volia restaurar l’edifici al seu aspecte original. El treball va durar 4 anys, i quan quedava molt poc, l’Ajuntament de Moscou va decidir demolir el temple. La restauració es va aturar, el campanar va ser destruït en el mateix any, i les instal·lacions de la catedral fins a 1936 es van utilitzar com a magatzem per emmagatzemar materials de construcció per a l’estació de metro. Després de la demolició de la Catedral de Kazan, es va col·locar un pavelló en honor a la III Internacional en el seu lloc.

El 1990, les autoritats de Moscou van decidir reconstruir la catedral i, per tant, van començar a recol·lectar donacions. El santuari va ser restaurat a partir de fotografies i dibuixos conservats en arxius. El treball de reconstrucció de la Catedral de la Icona de Kazan de la Mare de Déu va acabar el 1993.

arquitectura

La Catedral de la Icona de Kazan de la Mare de Déu és un exemple típic de l’arquitectura de el temple en la primera meitat de segle XVII. Aquest és un temple d’una sola cúpula amb dos passadissos. Els passadissos nord i sud estan units per una galeria que envolta l’estructura des de tres costats.

Exterior de la catedral està decorat amb icones de mosaic a l’estil rus. Representen a la Verge, Jesucrist, Sant Jordi, el Patriarca de Moscou i altres sants.

com arribar

La catedral de Kazan es troba al centre de Moscou, al carrer Nikolskaya. Arribar a ell no serà difícil: molt a prop de l’santuari hi ha diverses estacions de metro i parades de transport públic. Alternativament, prengui un taxi o manegi en automòbil.

Metro

El metro és potser el transport més convenient a la capital. Des de l’estació Okhotny Ryad més propera a la catedral (línia vermella), camini uns 100 metres des de la sortida número 7. A més, l’estació Teatralnaya (línia verda) no està molt lluny, i una mica més lluny hi ha la “Plaça de la revolució “(línia blava).
transport públic
A 300 metres, prop de l’estació de metro Okhotny Ryad, hi ha parades: Metro Okhotny Ryad i Plaça Manezhnaya. Hi ha autobusos i minibusos: No. M2 (a l’estació de Riga), M3, M10, M27, N1 (nit a l’aeroport de Sheremetyevo), H2 (nit), H11 (nit a l’aeroport de Vnukovo), 101, 144, 904 .

Una mica més lluny (des del costat oposat de la plaça Roja, prop de la Catedral de Sant Basili) hi ha una altra parada d’autobús: “Plaça Roja”. Des d’allà hi ha autobusos No. M5 i 158.

Portal de transport públic de Moscou

cotxe

Atès que la catedral es troba just al centre de la ciutat, un viatge en automòbil no seria l’opció més convenient. A més de el fet que l’estacionament està pagat, trobar un lloc gratuït és molt problemàtic. Per tant, si un viatge en transport públic no és adequat, és millor fer servir un taxi o un trasllat. La capital té moltes aplicacions mòbils per demanar un taxi: Yandex. Taxis, Lucky, Uber, Gett, Maxim i altres.

14des.

característiques de el centre comercial GUM a la Plaça Roja, Galeria i centre comercial GUM a Moscou, Història de centre Comercial GUM

MAGATZEMS GUM

Les galeries GUM és un enorme centre comercial, un dels més grans d’Europa, la seva façana principal dóna a la Plaça Roja.

Els primers comerços daten de l’època d’Iván el Terrible, es dividida segons el tipus de mercaderia a vendre: cintes, sabons, cosmètica, les pols, etc., gorres (una per a homes i una altra per a dones), calçat, etc. Aquell mercat caòtic i bigarrat que s’estenia des del carrer de Trapería (Vetoshny Proezd) fins al carrer Lubianka havia existit a la Plaça Roja fins als inicis de segle XIX.

Aquell mercat ha estat ocupat, durant anys posteriors, amb molts altres comerços, però no només botigues sinó també ha estat una zona comercial, durant un temps també va ser edifici on s’ubicaven oficines de Govern, a l’entrar el Comunisme a Rússia els grans magatzems com aquest eren emblema de l’capitalisme i com a tal no podien existir, per això van ser tancats i reoberts com oficines d’administració de el govern central.

Posteriorment ia la sortida de l’comunisme el 1991, els magatzems de l’GUM, emblema de l’capitalisme i el comerç a Rússia van ser privatitzats i comprats per un empresari establert a Sant Petersburg, propietari de “Bosco”, aquest empresari de tèxtils va comprar el 50,25% de la superfície, avui dia posseeix el 80% d’aquesta mateixa superfície. És un dels empresaris més adinerats de Rússia. Creador d’l’equipament de l’equip Olímpic.

Història de l’GUM

GUM és un dels grans magatzems més grans, bells i prestigiosos de Rússia. Es troba al cor de la capital, a la Plaça Roja i atrau visitants de tot el món. Estudiem la seva història i descobrim com GUM es va convertir en la principal direcció de moda de Rússia.

Hi ha centres comercials amb el nom de GUM en moltes ciutats d’Europa de l’Est, però cap d’ells es pot comparar amb el GUM original a la Plaça Roja de Moscou. Al llarg dels segles de la seva existència, els grans magatzems s’han convertit en una llegenda: encara delecten als visitants i haurien de convertir-se en un punt de visita obligada en la seva ruta per Moscou.

Les files comercials superiors (les anomenades GUM en els primers anys de la seva existència) estan dissenyades en l’estil pseudo-rus. La construcció es va dur a terme entre 1890 i 1893 sota la direcció de l’arquitecte Alexander Pomerantsev i l’enginyer Vladimir Shukhov, professionals ambiciosos i partidaris d’idees avançades. L’edifici principal està fet en forma de galeria comercial, mentre que aquestes galeries es van construir en totes les ciutats d’Europa, des de Milà fins a París. Però l’escala i l’abast de la feina de Pomerantsev i Shukhov no van ser iguals en tot el continent. És impossible creure que només hagin passat quatre anys des de l’aprovació de el projecte fins a la cerimònia d’inauguració.

Els centres comercials superiors s’han convertit en un símbol de la nova Moscou: reemplaçar l’antic mercat rus i van consistir en botigues de diverses categories de preus i mides. Sota un bonic sostre de vidre, es van situar botigues majoristes, oficines, restaurants, perruqueries, sales d’exposicions, estudis i, per descomptat, diverses botigues.

Prestigioses botigues ocupaven un lloc especial: els germans Sapozhnikov van portar seda i brocat a Moscou, Mikhail Kalashnikov va vendre rellotges Patek Philippe a Leo Tolstoi i Pyotr Txaikovski, i la botiga de perfums Brocard va subministrar perfums a la Cort Imperial. Els alts rangs comercials es consideraven el centre de l’capitalisme rus de l’era prerevolucionària.

L’edifici GUM està dissenyat en un estil pseudo-rus i s’assembla als centres comercials europeus, com la Galeria Vittorio Emanuele II a Milà.

Des de llavors, diverses èpoques han canviat, el país ha canviat més enllà de el reconeixement. Però GUM segueix sent una botiga per departaments cobejada i concorreguda al cor de la vida de Moscou. Encara es troba en el mateix edifici, i la seva façana encara s’enfronta a la Plaça Roja. En aquest lloc únic, la grandesa de la història russa i les tendències innovadores del nostre temps es fusionen. I això fa que GUM sigui una atracció tan important com el Kremlin i el Teatre Bolshoi.

En el passatge de GUM, es ven gairebé tot el que pot desitjar: des de roba i accessoris fins a rellotges i joies, des cosmètics fins a aliments i begudes, des de llibres i joguines fins subministraments quotidians. Podeu veure una pel·lícula en un cinema restaurat, passar per una farmàcia, banc o floristeria, i després anar a un club infantil amb els seus fills. I, per descomptat, els grans magatzems tenen moltes cafeteries amb begudes i menjar per emportar, cafeteries i restaurants, incloses vistes pintoresques de la Plaça Roja.

La bella font al cor de la galeria s’ha convertit en un lloc de trobada per a molts en GUM

característiques de l’GUM

Però el principal que motiva més de 60,000 persones a visitar GUM tots els dies són les marques de classe mundial. Aquí hi ha les marques clau de roba, accessoris, cosmètics, rellotges, joies i molt més. Explori les noves col·leccions de Burberry, Dior, Gucci, Louis Vuitton, Max Mara i moltes altres, miri rellotges o joies brillants de Audemars Piguet, Bulgari, Piaget, Van Cleef & Arpels i Tiffany. Les grans marques també trien GUM per a les botigues insígnia, el que confirma l’estat especial d’aquest lloc en el segment de luxe rus.

El servei a el client fa que comprar a GUM sigui encara més atractiu, i els clients tornen una i una altra vegada sol per això. Més de 2000 persones treballen per garantir que els seus impressions siguin el més agradables possible. Presta atenció als bells embolcalls de regals, a el servei d’aparcament, a un interessant programa de lleialtat i fins i tot als antics banys bellament conservats.

GUM celebra esdeveniments interessants durant tot l’any, inclosos festivals de temporada.

Al centre de l’passatge es troba la famosa font, una de les atraccions més populars de Moscou per a fotografies (i publicacions d’Instagram). Des dels primers dies de treball, la font s’ha convertit en un lloc de trobada per als visitants. Finalment, però no menys important, gràcies a la cafeteria més propera que serveix el millor gelat de la ciutat. Assegureu-vos de provar la vainilla, la xocolata o la crema cremada: per a molts moscovites és el sabor favorit de la infància.

En el famós “Deli No 1” es venen aliments de tot el món: fruites i verdures, productes lactis, carn fresca i peix. Una varietat de menjar enllaunat i cecina recorden el passat soviètic. Assegureu-vos de mirar la col·lecció de vins, una de les millors de Moscou, i els sommeliers professionals l’ajudaran a navegar per l’assortiment. La botiga també té pastissos acabats de fer, dolços de pastisseries locals i xocolates suïssos i belgues. I la cuina oberta prepara plats frescos i calents.

En l’estiu, durant el festival de les flors, els grans magatzems GUM es converteixen en un jardí de l’Edèn.

Moscow, Russia – February 27, 2017: Interior of GUM mall at Red Square at dusk time

A més de les principals botigues, restaurants i altres ofertes meravelloses, GUM s’ha fet famós pels seus esdeveniments culturals. Entre ells: desfilades de moda, exposicions de pintures i fotografies, festivals de temporada. Per exemple, a l’estiu, una botiga per departaments es converteix en un jardí brillant durant un festival de flors, ia l’hivern, s’obre una enorme pista de gel a la Plaça Roja.

En 2018, GUM va esdevenir una de les primeres botigues a Rússia on el servei de devolució d’impostos Tax Free va estar disponible per a visitants estrangers. Ara els ciutadans de l’Azerbaidjan, Geòrgia, Lituània, Letònia, Moldàvia, Ucraïna, Tadjikistan, així com altres països fora de la EAEU, poden estalviar fins a un 18% en les seves compres.

A l’hivern, GUM obre una gran pista de patinatge, que els moscovites provenen de tota la ciutat.

GUM és una increïble combinació d’encant històric amb confort modern. Gràcies a això, es va convertir en la botiga per departaments més interessant i una de les principals atraccions de Moscou.

14des.

Característiques i ubicació de la Catedral de Crist Salvador, La Catedral de Crist Salvador, La història de la Catedral de Crist Salvador

Catedral de Crist Salvador

La Catedral de Crist Salvador és l’església més gran de l’Església russa. La seva altura és de 105 metres i la seva capacitat és de 10.000 persones. El temple va ser construït el 2000. Per tant, se li pot anomenar una de les atraccions més joves de Moscou. Un cop completada la construcció, es va convertir en el mateix símbol de la capital que el Kremlin, la Catedral de Sant Basili i la plaça Roja. A més dels creients que fan servir el temple, per així dir-ho, per al seu propòsit previst, vénen aquí només per mirar aquest miracle de la pensada arquitectònic, prendre una fotografia en el seu context.

La catedral de Crist Salvador de Moscou

La Catedral de Crist Salvador es troba a la vora del riu Moskva, ia la riba oposada hi ha un pont de vianants patriarcal. Aquest pont és un bon lloc per a la fotografia. Dempeus sobre ell, el fons de la foto pot servir com el temple mateix, o el riu Moscou amb el Kremlin en la distància o un monument a Pere el Gran, que també és clarament visible des d’aquest pont.

El temple es troba a uns 10 minuts a peu de l’Kremlin de Moscou, i pot ser una continuació de l’turisme al centre de la capital. Fins i tot diria que si no has vist la Catedral de Crist Salvador, encara no has examinat tots els llocs d’interès de centre de Moscou.

La història de la construcció de la Catedral de Crist Salvador

El 25 de desembre de 1812, l’emperador rus Alexandre I va publicar el Manifest, segons el qual es construiria una església a Moscou en honor a la victòria de el poble rus a la Guerra Patriòtica de 1812 sobre Napoleó. Com es va assenyalar en el Manifest, la Catedral de Crist Salvador és un signe de gratitud a Déu per la intercessió i l’ajuda, així com en memòria d’aquells que van morir en les batalles per la llibertat de la Pàtria.

La idea de construir un temple-monument va ser proposada no per l’emperador mateix, sinó pel general de l’exèrcit M.A. Kikin, qui a través de l’almirall A.Ş. Shishkov hi va lliurar a Alejandro I. La idea mateixa de construir una església va ser àmpliament recolzada per tots els sectors de la societat.
Llavors, es van realitzar dos concursos per a la construcció d’el temple: el primer durant el regnat d’Alejandro I, i el segon ja sota Nicholas I. La primera competència va ser presentada per 20 projectes diferents dels arquitectes russos més famosos de l’època, però el emperador Alejandro i va preferir el projecte d’a Vitberg, que disposava que la catedral consistiria en tres parts que simbolitzen l’Encarnació, Transfiguració i Resurrecció. A el mateix temps, es va planejar enterrar les restes dels soldats que van caure durant la guerra amb Napoleó al temple inferior. Es va decidir construir el temple a Sparrow Hills. Per a la construcció assignat 16 milions de rubles. de l’tresor i grans donacions nacionals.

No obstant això, l’emperador Nicolau I, que va succeir a Alejandro I en el tron, va considerar que el projecte no va tenir èxit i va aturar del tot la seva implementació. La versió oficial de la parada de construcció va dir que a causa de la gravetat de la construcció i la presència de corrents subterrànies, el sòl en construcció va començar a enfonsar-se, de manera que la construcció de la Catedral de Crist Salvador en els Pujols de l’Pardal és impossible .

En 1831, Nicholas I va confiar la construcció d’el temple a l’arquitecte Konstantin Ton. Es va decidir erigir un temple en el lloc de l’Convent Alekseevsky, des d’on la catedral era visible des de tots els punts de Moscou, això també va emfatitzar la connexió de el temple amb la cultura i la història de Rússia. Hi ha una llegenda segons la qual una de les monges, a causa de la transferència de el monestir Alekseevsky, va maleir aquest lloc i va predir que cap edifici podria quedar-s’hi durant més de 50 anys.

Com a resultat, després de gairebé 60 anys de construcció, el grandiós temple de cinc cúpules de l’tipus cèntric, que tenia un enorme capítol central i quatre campanars a les cantonades, es va fer realitat. La catedral en si tenia la forma regular d’una creu equilàtera. La característica arquitectònica de el temple va ser l’ús dins d’una altra creu equilàtera, el que va permetre alliberar el volum central i no abarrotarlo amb suports.
Després de la guerra, la idea de construir el Palau dels Soviets va ser abandonada, i en 1958-1960. Al lloc de el pou de fonamentació que queda de el temple, s’està construint una piscina, que va existir fins a 1994.

Amb el començament de la perestroika, ha sorgit un moviment social a Rússia, l’objectiu principal és el ressorgiment de la Catedral de Crist Salvador, i ja el 1989 es va prendre la decisió de restaurar-la. El 1992, el president rus B. Ieltsin va signar un decret “Sobre l’establiment d’un Fons de el Renaixement de Moscou”, segons el qual es va planejar restaurar primer la Catedral de Crist Salvador. El 1994, el govern de Moscou, juntament amb el Patriarcat de Moscou, van arribar a un acord sobre la restauració de la catedral, després de la qual cosa va començar el desmantellament de la piscina, i el 7 de gener de 1995, es va col·locar la primera pedra .

El projecte arquitectònic es va desenvolupar amb la participació de l’acadèmic Sr. Posokhin (arquitecte en cap), arquitectes A. Obolensky, A. Denisov, D. Solopov. Durant la construcció de el temple, es va crear una comissió especial, l’objectiu principal era garantir que el temple correspongués exactament a les tecnologies i patrons històrics, així com a tots els cànons de l’església. L’acabat i les obres d’art van ser realitzades per membres de l’Acadèmia d’Arts de Rússia sota la guia de l’acadèmic Z. Tseretelli. Com a resultat, el temple va ser restaurat el més a prop possible de l’original, però, hi ha una sèrie de diferències. Llavors, el nou edifici va rebre un soterrani, que alberga un museu, una sala de conferències i serveis tècnics.

La construcció de el temple reviscut va progressar bastant ràpid, i el 2000 tota la feina es va completar. La gran consagració de el temple va ser realitzada per Sa Santedat el Patriarca Alexy II el 19 d’agost del 2000.

14des.

Conèixer el Kremlin de Moscou a Rússia, Conocer el Kremlin de Moscu en Rusia, fer excursió per l'interior de l'Kremlin de Moscou, Realitzar una visita a l'interior de l'Kremlin de Moscou, realizar excursión por el interior del Kremlin de Moscu, Realizar una visita al interior del Kremlin de Moscu

El Kremlin de Moscou

Panoramic view of Moscow Kremlin at night, Russia

El Kremlin de moscou és una de les icones més representatius de Moscou el qual alberga tot el centre administratiu i històric de Rússia.

L’altura dels murs de Kremlin, les llacunes estretes, les plataformes de batalla, el graó mesurat de les torres, tot això indica que això és principalment una fortalesa. Però una vegada que ingresses a Kremlin, la teva impressió canvia. En una àrea de 28 hectàrees, es troben àmplies places i belles places, magnífics palaus i una gran quantitat de temples. Tota la ciutat dins de la ciutat, que va ser creada durant molts segles i avui conserva els monuments de l’arquitectura russa XIV -Segles XX Formen conjunts de les places de la Catedral, Ivanovo, Senat, Palau i Trinitat, així com els carrers Spasskaya, Borovitskaya i Palau. Totes les places antigues i noves de l’Kremlin formen un sol conjunt urbà, però cada un té la seva pròpia història específica i la seva pròpia aparença arquitectònica única.

l’armeria

La Cambra de Armeria va exhibir no sols armadures i armes cerimonials, sinó també vestimentes estatals de autòcrates russos, joies de el tresor real i la sagristia patriarcal, regals de convidats estrangers, roba de coronació i vestimentes de l’església. Una gran col·lecció d’estris d’or i plata de mestres russos i estrangers. En l’última sala, s’acoblen els carruatges de la cort i els elements de l’arnès de cavalls.

Una visita a l’Armeria només és possible com a part de les excursions.

Catedral de l’assumpció

És increïble que una obra mestra genuïna de l’arquitectura de l’església russa hagi estat creada per l’italià Aristòtil Fioravanti. Diuen que va viatjar especialment a Vladimir per estudiar temples antics i durant la construcció de la Catedral de l’Assumpció va mantenir el seu estil, però va aplicar tecnologies de construcció revolucionàries. Gràcies a ells, el gegantí espai interior sembla lleuger, les cúpules semblen elevar-se en l’aire. Pintura luxosa cobreix les parets, pilars i sostre, el iconòstasi és sorprenent en la seva escala i bellesa. A sota d’aquestes voltes, els tsars russos van ser coronats i elevats a la franja de patriarques. L’edifici està ple d’una aura de força i grandesa.

Catedral de l’Anunciació

Els 9 passos de la jerarquia angelical, subordinada a la Mare de Déu, simbolitzen les cúpules daurades de l’església de la casa dels Grans Ducs de Moscou. Aquí van confessar, es van casar, van batejar nens. El iconòstasi va pintar el artel de Theophanes the Greek i Andrei Rublev. Els frescs posteriors representen escenes històriques amb la participació de Vladimir Monomakh i els seus hereus. Els savis de l’antiga Grècia sostenen pergamins amb cites que corresponen a dogmes cristians. El tresor principesc es va mantenir en el soterrani, i ara el Museu de tresors trobat en el territori de l’Kremlin està funcionant.

Catedral de Arkhangelsk

El temple, consagrat en nom de l’Arcàngel Miguel, va servir com el lloc de descans final dels Grans Ducs de Moscou, els tsars russos i les seves famílies. L’arquitecte Aleviz Novy va erigir un edifici semblant a la Catedral de l’Assumpció, afegint motius venecians a la decoració. Hi ha 54 llocs d’enterrament en el temple, la majoria sota lloses de marbre. Les làpides sobre d’elles estan decorades amb ornaments tallats. Les relíquies de el Príncep dels Sants Mikhail de Chernigov i la seva boiard Fedor són venerats com miraculosos. En un passadís especial, construït per Iván el Terrible, menteix ell mateix, el seu fill John, el tsar Fedor Ivanovitx.

El campanar d’Ivan el Gran

El pilar blanc, coronat amb un casc daurat, uneix tot el conjunt arquitectònic de la Plaça de la Catedral. L’extraordinària gràcia i lleugeresa d’una gran torre s’aconsegueix a l’reduir el diàmetre dels nivells tallats per finestres altes. Gràcies a l’habilitat de l’arquitecte, el campanar va resistir després de l’explosió, organitzat pels invasors francesos. En el nivell inferior es troba el museu de la història del conjunt arquitectònic de l’Kremlin de Moscou. Els visitants veuen fragments de la pedra blanca de l’Kremlin de Dmitry Donskoy. La galeria de la rotonda ofereix una bella vista de la Plaça de la Catedral.

Església de la deposició

L’esvelta església entre la Cambra facetada i la Catedral de l’Assumpció es va erigir en memòria de l’alliberament miraculosa de la invasió tàrtara que va ocórrer el dia de l’adquisició i transferència de la roba de la Verge a Constantinoble. Durant diversos segles, va servir com a església d’origen per als patriarques de l’Església Ortodoxa Russa.

Avui dia, el Museu d’Escultura de Fusta funciona aquí, on s’exhibeixen rars icones tallats de Rostov el Gran i les Illes Solovetsky.

Palau patriarcal

La construcció de la residència de l’patriarca de l’Església Ortodoxa Russa va completar la formació de l’complex d’edificis de la Plaça de la Catedral. A través dels alts arcs al soterrani de l’Temple dels Dotze Apòstols adjacents a les càmeres, els visitants estan envoltats de bells exemples de l’antiga arquitectura russa, que contenen molts milers de valors històrics i culturals. El Museu d’Art i Vida de segle XVII està obert en el propi palau. L’exposició conté articles de l’església, roba de la cort i vestimentes brodades amb or, icones antics.

Canó de el tsar

Una enorme arma d’artilleria figura al Llibre Guinness dels Rècords. El seu calibre no supera avui. Es va disparar una arma a l’almenys una vegada, és possible que les cendres de l’False Dmitry cremat. El mestre Andrei Chokhov va decorar la superfície exterior de l’bagul amb baix relleus fosos, un dels quals representa el tsar Fyodor Ioannovich. Aparentment és per això que l’arma va rebre el seu nom. Un artefacte increïble de l’passat delecta no només amb la seva grandària, sinó també amb el seu domini de l’execució i la fina elaboració de detalls.

l canó de l’tsar, actualment instal·lat al costat occidental de la plaça Ivanovo, entre el campanar d’Ivan el Gran i l’Església dels Dotze Apòstols, és el treball més destacat de l’habilitat de les armes russes. Va ser realitzat per ordre de l’tsar Fyodor Ivanovich en 1586 pel llançador de la cort Andrei Chokhov al Cannon Yard de Moscou. En calibre, que és de 890 mm, és l’arma més gran de món, de manera que es diu el canó de l’tsar. El seu pes s’apropa a les 40 tones. El canó de bronze de la pistola està decorat amb frisos arrissats modelats, cinturons ornamentals, inscripcions commemoratives i la figura eqüestre de l’tsar Fedor Ivanovitx.

A la segona meitat de la dècada de 1970, el canó de l’tsar i un carro de ferro fos amb nuclis van ser retirats per a la seva restauració i en 1980 van ser reinstal·lats.

14des.

mejores sitios y restaurantes de la calle arbat, millors llocs i restaurants del carrer Arbat, que fer i visitar al carrer Arbat a Moscou, que hacer y visitar en la calle arbat en Moscu, recorregut pel carrer Arbat a Moscou, recorrido por la calle arbat en Moscu

us melhores locais i restaurants da rua Arbat

La mítica carrer Arbat

Crec que no m’equivocaré si dic que Arbat és el carrer més antic de Moscou. I si m’equivoco, no gaire. Arbat és el mateix símbol de la capital que el Kremlin, la Plaça Roja o la Catedral de Sant Basili. El nom del carrer prové de la paraula àrab “arbad” ( “rabad”), que es tradueix com “suburbi, suburbi”. Sota el tsar Alexei Mikhailovich al segle 17 van intentar canviar el nom d’aquest carrer a Smolenskaya, però el nom no va arrelar.

Arbat abans

Per què Arbat es va fer tan famós? Anteriorment, els artesans i comerciants es van establir en aquest carrer, però a finals de segle XVIII van ser desplaçats per nobles. A poc a poc, viure aquí es torna elegant i prestigiós. Representants de la intel·lectualitat de Moscou van comprar apartaments aquí, van reconstruir petites mansions. Molts noms coneguts per nosaltres, com Pushkin, Rakhmàninov, Scriabin, Gogol, Tolstoi, Saltykov-Shchedrin, Chekhov, Blok, van viure aquí alguna vegada.

A la fi de segle XIX. Arbat va començar a construir edificis de diverses plantes, hi ha més botigues. Arbat va començar a semblar-se cada vegada més al que veiem ara. Després de la revolució, els bolxevics, amb la seva indiferència característica cap al patrimoni històric de Rússia, van col·locar New Arbat prop de Stary Arbat, destruint molts monuments arquitectònics. En els anys 70-80.

Segle 20 en l’Arbat crear una zona de vianants. Moltes botigues i cafeteries apareixen aquí. Els músics de carrer canten cançons, els artistes ofereixen els seus llenços i els comerciants venen records a turistes estrangers. Arbat s’està tornant molt popular entre els turistes. Però als moscovites no els va agradar aquesta innovació. Fins i tot Bulat Okudzhava, a l’veure un carrer ple de grups de llanternes, va dir: “Arbat, havia buscat a Google”.

Arbat ara

Hem estat en Arbat dues vegades. La primera vegada només volien veure què és aquesta famosa carrer. La segona vegada, quan buscaven on comprar un braçalet de plata, hi ha moltes joieries al Arbat. Per ser sincer, Arbat no em va impressionar ni a mi ni a la meva xicota. El que atrau els turistes estrangers, no ho entenc. No obstant això, no sé què esperava veure aquí.

Al meu entendre, aquesta és el carrer central habitual de la ciutat, al llarg de la qual només els automòbils no condueixen. A causa d’això, els músics i artistes de carrer poden actuar amb calma al Arbat. També vam veure interruptors. A l’sembla, per a ells aquest lloc també s’ha desenvolupat durant molt de temps.

Hi ha sòlides botigues i cafeteries. Contràriament al que s’esperava, els preus en ells no difereixen molt dels seus competidors d’altres carrers de Moscou. Recordo el cafè a l’autobús. Em pregunto de qui va ser la idea original de fer un cafè a la part del darrere d’un autobús, decorar-lo i rebre visites. El cafè, segur, és popular. No recorda res especial. Sí, hi ha botigues d’antiguitats. I en què es diferencien el Vernissage al Kremlin de Izmailovsky ?? En Vernissage, l’abast és molt més gran.

Sí, aquí els artistes ofereixen dibuixar el meu retrat o caricatura. Però per a aquest tipus de diners, ho necessito? Sí, aquí pots escoltar música i cançons en viu. ¿I què? Recordem el metro, hi ha aquests cantants en cada passatge. Encara que … Al Arbat realment els escoltes, però al metro, només escoltes. Doncs bé, bé. Però viatjar per tota la ciutat per escoltar música en viu és, ho sento, algun tipus de perversió.

També hi ha museus a Arbat: A.Ş. Pushkin, M. Tsvetaeva, M.Yu. Lermontov. Però per a aquells que llegeixen els seus poemes i són fanàtics del seu treball, és un pecat no anar aquí. També hi ha un teatre per a ells. Vakhtangov i l’hotel “Praga”, existent des de 1872. A l’hivern, Santa Claus es va col·locar a prop seu, amb qui no vaig fallar en fer una foto :-).

En general, permetin-me llançar-sabatilles, però en el Arbat no veig una cosa tan extraordinari que no es trobi en altres àrees i carrers de Moscou. I encara que aquesta història es troba a la secció “Les principals atraccions de Moscou”, és més un tribut a el passat de l’Arbat que el seu present. I és el passat de l’Arbat el que atrau els turistes aquí, i de cap manera joieries i cafeteries. Els estrangers vénen aquí per la història, i Arbat pot donar-.

Arbat és interessant, potser, perquè no és un monument congelat de la història, sinó un espai viu i en constant canvi. Des de 1986, el carrer ha estat completament vianants. Tradicionalment, els artistes de carrer actuen en ell, els artistes dibuixen caricatures, pintures per a la venda i records “russos” en abundància.

Al segle 18 Les famílies nobles més famoses es van establir a Arbat: Tolstoi, Sheremetevs, Golitsyns, Kropotkins. A la fi de segle XIX, els aristòcrates van ser reemplaçats per intel·lectuals, botigues, hotels, restaurants van aparèixer al carrer. El 1908, es va llançar un tramvia elèctric al llarg d’Arbat, el 1909 va aparèixer el cinema Khudozhestvenny a la Plaça Arbat, i en 1921 el teatre porta el nom de Kh. Vakhtangov. En diferents moments, Marina Tsvetaeva, Andrey Bely, Mikhail Derzhavin, Sergey Aksakov, Konstantin Balmont van viure aquí.

Una caminada al llarg de l’Arbat requerirà consideració, atenció, només el Arbat multifacètic s’obrirà a una audiència interessada, i la resta, molt probablement, no considera res darrere dels signes multicolors dels cafès nous. Però en el Arbat hi ha molt que és notable, ¡amb història! Aquí hi ha el restaurant de Praga, en el qual Leo Tolstoi va organitzar lectures públiques de la Resurrecció, però a prop de la casa amb màscares de lleons a la façana (Arbat 11), els dos pisos superiors són diferents dels inferiors, òbviament es van completar més tarda; en un dels carrerons hi ha una “casa embruixada”, i en l’altre, la casa on Bulat Okudzhava va passar la seva infància.

Per cert, es va erigir un monument a Bulat Okudzhava en Arbat, aquests ja són signes de el present, com el Hard Rock Cafe, l’escultura “Pushkin i Natalie”, en memòria de el fet que la parella de recent casats va viure a la casa de davant durant diversos mesos, i el Wall Tsoi – guixat amb cites de cançons de el grup Kino i declaracions d’amor pel músic, el mur de la casa No. 37 amb vista a Krivoarbatsky Lane. En una paraula, el vell Arbat es pot explorar sense parar, notant nous detalls, aprenent més i més de la història nativa.

14des.

Generalitats de la Catedral de Sant Basili a Moscou, Història de la catedral de Sant Basili, horaris i com arribar a la Catedral de sant Basili

Catedral de Sant Basili

La Catedral de Sant Basili o també coneguda com La Catedral de la Intercessió de la Benaurada Mare de Déu, que es troba al Fossar, per la qual la gent ha fixat el nom de la Catedral de Sant Basili, és una església ortodoxa en funcionament, un museu, una de les principals atraccions de la Plaça Roja i un símbol recognoscible de Moscou i Rússia per als estrangers, un lloc de patrimoni de la UNESCO.

En la seva part més alta, el temple aconsegueix els 65 metres. La Catedral de Pokrovsky inclou 11 trons, i cada un d’ells està consagrat en honor de les festes de l’església, durant les quals es van dur a terme batalles decisives per Kazan. No hi ha soterranis, els trons es troben al soterrani, dividits en habitacions amb una alçada de gairebé 6,5 metres.

El temple de maó té 11 cúpules. Més, 9 estan situats directament a sobre d’ell, d’acord amb el nombre de trons; i la cúpula principal al centre està sobre el tron de la Protecció de la Mare de Déu. La desena cúpula es troba sobre la capella de Sant Basili, i l’última, sobre el campanar.

Història de la catedral

Nou esglésies de la Catedral de la Intercessió van ser construïdes a mitjan el segle XVI. per ordre d’Iván el Terrible en memòria de la victòria sobre el Kazan Khanate. L’església central estava dedicada a la festa de la Protecció de la Mare de Déu, raó per la qual la catedral es deia Pokrovsky. Uns anys més tard, el famós creador de miracles Vasily Blessed va ser enterrat a prop dels murs de la catedral. En aquest lloc, la desena església s’ha afegit a el temple. Des de llavors, la gent va començar a cridar a la Catedral, la Catedral de Sant Basili.

Diuen que el beat Vasily va realitzar molts miracles durant la seva vida, de manera que el tsar Ivan el Terrible el va llegir i escoltar. Una vegada que el tsar va ordenar a l’tsar convidar a Vasily a sopar. El van recollir com un tipus dolent, però Blessed no va beure vi, sinó que va esquitxar per la finestra. El van tornar a abocar, va tornar a tirar. El rei estava enfadat: “Com t’atreveixes a abocar el vi real?” “Un incendi s’està extingint”, va respondre Vasily, “Veliky Novgorod està en flames”. El tsar es va sorprendre i va enviar un missatger a Novgorod. El missatger va tornar i va confirmar que la ciutat estava en flames, però de sobte el foc es va extingir. I va ser aquest mateix dia quan el Beneït estava abocant vi.

L’església de maó en el centre històric de la capital va ser construïda en 1555-1561 a instàncies d’Iván el Terrible i en honor a la victòria sobre el Kazan Khanate, que finalment es va guanyar el dia de la Protecció de la Mare de Déu.

L’arquitecte de la Catedral de Sant Basili (històricament i avui en dia – Pokrovsky, a més, es va agregar una església separada de Sant Basili el Beneït més tard) – Postnik Yakovlev, arquitecte de Pskov. Aquesta versió ara és oficial, encara que anteriorment se suposava que el temple podria tenir diversos arquitectes importants.

L’Església de Sant Basili de nord-est de la catedral va ser construïda en 1588 sobre el ximple sant canonitzat enterrat al territori, originalment era un edifici separat. A la fi de segle XVI, ja sota Fedor Ioannovich, es van decorar capítols arrissats de el temple.

L’aparença de la coneguda catedral va canviar notablement al segle XVII: es va ampliar l’arc, es van equipar porxos amb carpes i es va agregar pintura artística.

Segons els testimonis històrics del primer terç de segle XVIII, la catedral incloïa 18 trons. En aquest moment, l’església havia estat restaurada més d’una vegada després de cada un dels incendis, i la restauració més extensa es va requerir a 1737, després d’un gran incendi, que va passar a la història de la capital com “Trinitat”. El treball de restauració va ser dirigit per I. Michurin.

En els primers anys soviètics, l’antiga Catedral de Pokrovsky a la Plaça Roja va ser una de les primeres a ser inclosa en la llista de monuments protegits per l’estat. Ja en 1923, es va crear un museu històric i arquitectònic. El 1929, les campanes van ser retirades de l’edifici, mentre que l’exposició de l’museu estava disponible de manera contínua: l’edifici es va veure obligat a tancar només durant la Segona Guerra Mundial. Sota l’administració simultània de el Museu Històric i l’església, el complex de la catedral ha estat operant des de 1991.

Horari d’obertura de la Catedral de Sant Basili

Com museu, la catedral està oberta per als visitants d’acord amb l’horari estacional:

El museu està tancat el 31 de desembre i l’1 de gener.
30 de desembre: 11.00-17.00.
2-8 de gener: 11.00-18.00.
8 de novembre – 30 d’abril: 11.00-17.00, tots els dies.
1 de maig – 31 de maig: 11.00-18.00, tots els dies.
1 de juny – 24 d’agost: 10.00-19.00, el dimecres és un dia lliure.
Agost 25 – 3 de setembre: 10.00-16.00, el dimecres és un dia lliure.
4 de setembre – 7 de novembre: 11.00-18.00, tots els dies.
El primer dimecres del mes és un dia sanitari.

Com arribar

El temple és part del conjunt de la Plaça Roja al costat sud, de manera que és convenient arribar no només de la manera clàssica, amb metro, sinó també per terra: en els autobusos No. 158, m5 fins a la parada “Plaça Roja “al carrer Varvarka. Des de la parada només hi haurà una mica per anar a el temple a través del Descens Vasilyevsky.

Des de les estacions de Moscou és més convenient agafar el metro i baixar a una de les moltes estacions a prop de la plaça Roja (depenent de la línia de metro escollida): Okhotny Ryad, Teatralnaya, Ploshchad Revolyutsii, Kitay Gorod.

14des.

escultura Obrero y koljosiana de Vera Mújina, historia de la union sovietica en escultura Obrero, visitar la escultura Obrero y koljosiana de Vera Mújina

escultura Obrer i koljosiana de Vera Múkhina

Escultura Treballadora i camperola col·lectiva

Avui és difícil imaginar Moscou sense una escultura de V. Mukhina “Treballadora i camperola col·lectiva”. Es va convertir en un altre símbol de la capital, un símbol de l’URSS, l’emblema oficial de Mosfilm.
Per primera vegada, el món va veure el treball de l’escultor en l’Exposició Internacional de París el 1937. Enorme, fort i a el mateix temps inusualment lleugera, l’escultura va ser erigida al pavelló de la Unió Soviètica, dissenyada per l’arquitecte B.M. Jofana Un jove i una nena sostenen els símbols de la feina, una falç i un martell, molt per sobre dels seus caps. La tela de la faldilla i la bufanda oneja al vent com un estendard escarlata: l’heroi de les desfilades i manifestacions soviètics.

Aquí hi ha un conjunt mitjana de coneixements sobre el monument “Treballadora i nena de granja col·lectiva”. Correcte, però no exhaustiu.

1. El debut a París.

Va ser exactament aquí exactament fa 80 anys que l’escultura es va presentar per primera vegada a el públic: el monument de 24 metres va ser el “toc” final en el disseny de l’pavelló soviètic en l’Exposició Mundial, que es va inaugurar el 25 de maig del 1937. entre altres exhibicions no estàndard presentades per la Unió Soviètica hi havia el “Mapa de la industrialització de l’URSS” fet de pedres precioses i semiprecioses, projectes de les estacions de metro de Moscou Sokolniki i Kropótkinskaya, així com la fragància Yubiley, dedicada a l’20 aniversari de la Revolució d’octubre. . Tot això encaixa en el concepte d ‘ “Art i tecnologia en la vida moderna”, que es va convertir en el lema de l’esdeveniment.

2. Rivalitat amb Alemanya.

La “treballadora i la grangera col·lectiva” es va convertir immediatament en participant de la competència tàcita entre l’URSS i Alemanya. A més de la cursa pel nombre de premis i el premi principal, l’enfrontament es va manifestar en l’altura dels pavellons d’exhibició ubicats un davant de l’altre. Tot i la victòria formal dels alemanys, l’emblema de l’Tercer Reich era significativament més alt que la falç i el martell de l’escultura soviètica, la majoria dels visitants encara recorden el pavelló de la Unió Soviètica.

“Els alemanys van esperar molt de temps, volent saber l’altura del nostre pavelló juntament amb el grup escultòric”, va recordar l’escultor Vera Mukhina. “Quan el van instal·lar, van construir una torre deu metres més alta que la nostra. Es va instal·lar un àguila a la part superior. Però per tal alçada, l’àguila era petita. I es veia bastant patètic”.

3. No només Vera Mukhina.

El concepte general de l’pavelló soviètic pertany a l’arquitecte Boris Iofan. També va presentar els requisits bàsics per al grup escultòric: facilitat de construcció, martell i falç aixecats, una sensació de moviment “cap a endavant i cap amunt”, unitat de composició amb el “pedestal”. Els esbossos de Mukhina van combinar tot l’anterior, el que va permetre que la “Treballadora i la nena de la granja col·lectiva” guanyessin la competència tancada, evitant els projectes d’altres escultors.

4. “Síntesi d’un objecte”.

Sona complicat, però l’essència de l’concepte és bastant simple: l’escultura de la “addició” a l’edifici es va convertir en la seva continuació, convertint-se en la part “inseparable” de la composició. La tendència arquitectònica soviètica creada per Boris Iofan es va manifestar completament en la “Treballadora i nena de granja col·lectiva”: segons la idea de l’autor, el monument no podia existir fora de l’pedestal / pavelló per al qual va ser creat.

La idea es va reflectir en altres projectes de Iofan, per exemple, al Palau dels Soviets no realitzat: un edifici de 420 metres coronat amb una enorme estàtua de Lenin, que es va planejar erigir en el lloc de la Catedral de Crist Salvador. A tall de comparació: l’edifici més alt de l’modern Moscou, la Torre de la Federació, s’eleva 374 metres sobre el sòl.

5. Prototip antic.

Isaac Eigel, secretari i assistent de Iofan, emfatitza en les seves memòries que la creació d’una composició en parella de l’arquitecte es va inspirar en l’estàtua antiga “Tiranoborets”, un dels símbols de la democràcia atenesa, creada pels escultors grecs Críties i Nesiot al segle V a. C. i. Pel que fa a el simbolisme de la “Treballadora i nena camperola col·lectiva”, és bastant predictible i compleix amb l’esperit dels temps: la unitat de la classe treballadora i la pagesia col·lectiu.

6. Acer inoxidable.

L’acer inoxidable a l’crom-níquel, un material que s’usa en gairebé tot arreu en l’actualitat (des de la construcció fins a l’odontologia), el 1937 semblava una elecció dubtosa, especialment quan es tractava d’escultura. Dubtava tant que abans de treballar en la “Treballadora i nena de granja col·lectiva” es va decidir noquejar el cap de “prova” de David Miquel Àngel de l’acer.

L’experiment va resultar reeixit: el material va valer la pena, superant a l’alumini raspallat i a el bronze en termes de característiques. L’acer era lleuger, brillant i, com va emfatitzar Mukhina, va fer possible crear una “composició més flexible i arriscada”. A el mateix temps, el material presentava certs requisits per a la construcció: la Treballadora i la Noia de la Granja Col·lectiva havien de dividir-se en un marc d’acer intern i blocs d’acer “externs” units, que constaven de làmines soldades individuals (de les quals hi havia al voltant de 5000).

Picasso va admirar com es va trobar aquest material (acer inoxidable), com es veia el grup en el fons de cel lila parisenc

7. Bufanda per “equilibri”

Inicialment, es va planejar que l’escultura estigués nua, i la bufanda que sostenia el granger col·lectiu es va introduir en la composició com una cortina “coberta”. En les etapes finals de l’aprovació de el projecte “Worker and Collective Farm Girl” encara es vestien, però el mocador va romandre, el que va causar molta controvèrsia. Llavors, la qüestió de la seva conveniència Mukhina va ser feta per Vyacheslav Molotov, que va arribar per veure les entrades. L’escultor va respondre que el material és necessari per a l’equilibri, el que implica la integritat compositiva de l’monument, però el president de el Consell de Comissaris de el Poble de la URSS va prendre les seves paraules literalment, decidint que la “tela” equilibra literalment a “Treballadora i nena de granja col·lectiva “. I – aprovar la versió final.

Molta controvèrsia va despertar l’assumpte que va voletejar darrere meu, que vaig introduir en la composició, simbolitzant aquests panells vermells, sense els quals no podem imaginar una sola manifestació massiva. Aquesta “bufanda” era tan necessària que sense ella, tota la composició i la connexió de l’estàtua amb l’edifici s’enfonsaria.

8. Còpia per Mosfilm.

No tothom sap que l’emblema oficial de Mosfilm (aprovat el 1948) no representa la treballadora i la noia de granja col·lectiva, sinó a la seva còpia en argila feta per Mukhina especialment encarregada per l’estudi de cinema. L’explicació és bastant simple: a causa de l’impressionant mida del “original” quan es dispara en angle, les seves proporcions es van distorsionar. Crear una versió “compacta” de l’escultura va resoldre aquest problema.

9. Víctimes de el moviment.

Per lliurar a la “treballadora i la grangera col·lectiva” a París, es va necessitar desmuntar el monument a 65 parts. Per tornar a Moscou, ja estava serrada en 44 fragments. Després, l’escultura va esperar diverses dècades per a una vida relativament tranquil·la a l’entrada nord de l’Exposició Agrícola All-Union (VDNH), però a principis de la dècada de 2000 es va fer evident que necessitava una restauració exhaustiva. Per això, la “Treballadora i nena de granja col·lectiva” es va desmantellar novament en 40 components. Durant el treball, el marc d’acer, així com aproximadament el 10% de les làmines d’acer que conformen la “coberta exterior” de l’escultura, van ser reemplaçats per complet.

10. Podria prendre el lloc de Peter I.

Durant els anys de la perestroika, es va considerar la possibilitat d’instal·lar un “treballador i un agricultor col·lectiu” en una illa artificial a Strelka. Però, com saben, el 1997 aquest lloc va ser pres per Peter I de l’obra de Zurab Tsereteli, considerat un dels monuments més alts de Moscou.

La restaurada “Worker and Collective Farm Girl” és a prop de l’entrada nord de VDNH. En lloc de l’pedestal de 11 metres de l’era soviètica, que Vera Mukhina burleta va dir “cànem”, el 2009 es va erigir un pavelló basat en el projecte “Boris Iofan” de París. Ara alberga un museu i centre d’exposicions

14des.

conocer sobre la carrera espacial sovietica, Monumento a los conquistadores del espacio, visitar al monumentos a los cosmonautas

Monumento a los conquistadores del espacio

Monument als conqueridors de l’espai

El monument va ser inaugurat el 4 de novembre de 1964, en el setè aniversari de l’llançament reeixit de el satèl·lit artificial de la Terra soviètic, que va passar a la història com el primer pas en la conquesta de l’espai exterior per part de l’home. El monument és un coet que vola cap al cel i deixa un plomall platejat, folrat amb plaques de titani polit. L’altura total de l’monument és una estructura única amb una alçada de 100 ma un angle d’inclinació de 77 graus, el seu pes és de 250 tones. La ubicació de l’monument és tal que es pot veure des de qualsevol punt de VDNH.

Un bucle amb un coet muntat en un estiloilobato, folrat amb granit polit. En tots dos costats hi ha relleus de bronze de múltiples figures que representen a persones soviètiques de totes les professions que van participar en la llarga història de l’exploració espacial. El stylobate també va reproduir els textos dels missatges TASS en les etapes més importants de el desenvolupament de l’Univers.

Llocs / Escultura

El monument als exploradors espacials és un monument únic situat al parc commemoratiu prop de l’estació de metro VDNH, el segon més alt entre els monuments russos. El famós “coet” es va llançar el 4 d’octubre de 1964, en el setè aniversari de l’llançament de l’Sputnik-1, el primer satèl·lit artificial de la Terra.

El monument està fet en forma d’un coet que s’eleva cap amunt, darrere del qual una llarga columna de gasos d’escapament s’estén des del terra i exerceix el paper d’un obelisc estilitzat en honor de l’URSS, un poder que obre l’espai per a tothom. A l’exterior, està completament, excepte la base, folrada amb plaques de titani polit, en què es reflecteix el cel.

A la base hi ha relleus que representen a les persones que han contribuït a l’exploració espacial: científics, dissenyadors, enginyers, treballadors i, com a resultat, un astronauta que puja l’escala; No sense el brillant simbolisme soviètic: una falç i un martell, així com Vladimir Lenin, congelat en una característica posi señaladora. Davant el monument hi ha un monument a Konstantin Tsiolkovsky com a símbol de la transició de l’escala humana a l’escala còsmica.

L’altura de l’monument és de 107 metres, dels quals 11 metres és l’altura de l’coet.

Cronologia

1957: “Com a resultat de l’ardu treball dels instituts de recerca i les oficines de disseny, es va crear el primer satèl·lit artificial de la Terra. El 4 d’octubre de 1957, es va llançar amb èxit el primer satèl·lit a l’URSS”.

1961: “El 12 d’abril de 1961, el primer satèl·lit espacial Vostok” de l’món, amb un home a bord, es va llançar a l’òrbita al voltant de la Terra a la Unió Soviètica “.

1965: “… 18 de març de 1965, a les 11 en punt hora de Moscou, durant el vol de la nau espacial Voskhod 2, l’home va ser alliberat per primera vegada de l’espai a l’espai exterior”.
1966: “El 3 de febrer de 1966, a les 21:45 hora de Moscou, l’estació automàtica Lluna 9, llançada el 31 de gener, va aterrar a la superfície de la Lluna a la regió de l’Oceà Tempesta, a l’oest dels cràters Reiner i Maria. 4 de febrer a les 4 hores 50 minuts Hora de Moscou, l’estació Luna 9 va començar un estudi de l’paisatge i la transferència de la seva imatge a la Terra “.
1966: “El 3 d’abril de 1966, a les 9.44 hora de Moscou, l’estació automàtica Lluna 10 va ser llançada a l’òrbita selenocéntrica (prop de la lluna) i es va convertir en el primer satèl·lit artificial de la lluna”.

Els autors de l’monument: l’escultor Andrei Faydysh-Krandievsky, els arquitectes Mikhail Barshch i Alexander Kolchin, l’enginyer Lev Schipakin.

Història de l’monument

La idea de perpetuar els èxits espacials de la URSS en un monument digne de la seva escala va aparèixer després de l’llançament del primer satèl·lit artificial de la Terra, Sputnik-1, el 4 d’octubre de 1957.

Van decidir marcar l’obertura de l’era espacial amb l’obertura de l’monument de l’obelisc, que se suposava que estava situat en els Pujols de l’Pardal. Al març de 1958, es va anunciar un concurs per al millor disseny de l’monument, pel qual es van presentar més de mil obres de 114 ciutats de l’URSS i països estrangers; Després d’haver estat francament inadequats, la comissió va seleccionar 356 obres que es van presentar a el públic en l’exposició en el Manege. El projecte “Gent creadora” de l’escultor Faydysh-Krandievsky, els arquitectes Barshch i Kolchin i l’enginyer Schipakin van arribar primer, però, el projecte estava massa fora del conjunt Vorobyovy Gory, pel que van decidir erigir el monument en un erm a l’entrada de VDNKh.

Segons el projecte, l’alçada de l’monument no superava els 50 metres, i es va proposar que el bucle de l’coet estigués revestit amb vidre translúcid fumat amb il·luminació nocturna a l’interior. No obstant això, la solució amb vidre no va ser la més pràctica, i per suggeriment de l’dissenyador de coets Sergey Korolyov, van decidir retallar-la amb plaques de titani polit, ja que el titani no està subjecte a la corrosió. A més, en el procés de processament de el projecte, l’alçada de l’monument va augmentar a 107 metres. Sergey Korolev va exercir un paper important en la construcció de l’monument: no només va aconseguir el subministrament d’escàs titani per a la seva construcció, sinó que fins i tot es va mudar a districte de Ostankino per supervisar personalment el progrés de la construcció.

Per iniciativa pròpia, el Museu Memorial de l’Cosmonáutica, que s’allotjaria en el seu estilòbat, es va incloure en el disseny de l’monument. Com va assenyalar més tard l’esposa de l’dissenyador, Les visites a el lloc s’han convertit en una part regular de les seves caminades diàries. Un altre fet interessant de la història de l’monument està relacionat amb Sergey Korolyov: inicialment, entre les persones en els alts relleus de la base, l’escultor Faydysh-Krandievsky volia retratar el dissenyador, però Korolev va rebutjar aquesta idea, creient que hi havia més persones dignes de tal honor.

És curiós que l’estructura d’acer de 250 tones de el monument va ser ensamblada i folrada manualment a terra, i després aixecada amb grues especials.

La gran inauguració de l’monument va tenir lloc el 4 d’octubre de 1964, en el setè aniversari de l’llançament de l’Sputnik-1. Després de 3 anys, es va col·locar un parc amb una avinguda commemorativa d’Heroes of Space al seu voltant, on posteriorment es van erigir bustos i monuments als pioners de la ciència de coets i els astronautes.

El 10 d’abril de 1981, en el vintè aniversari de el vol de Yuri Gagarin, a la part estilitzada de l’Monument als exploradors espacials, es va obrir el Museu Memorial de Cosmonáutica concebut per Korolev.

Actualment, el Monument als Conqueridors de l’Espai és una de les atraccions més populars de Moscou, i juntament amb el proper VDNH, s’ha convertit en un punt imperdible en les rutes dels turistes. El Museu de Cosmonáutica situat sota ell també va guanyar no menys fama, que es considera un dels museus més interessants i més avançats de la capital.

El monument als exploradors espacials es troba a 111 Prospekt Mira (no lluny de l’entrada principal a VDNKh). Pot arribar a peu des de l’estació de metro “VDNH” línia Kaluga-Riga

14des.

El Gran Palacio en Tsaritsino de catalina II, El Gran Palau en Tsaritsino de catalina II, recorrer el gran palacio de catalina 2 En Tsaritsino, recórrer el gran palau de catalina 2 En Tsaritsino, visita a l'museu de l'palau Tsaritsino a Moscou, visita al museo del palacio Tsaritsino en Moscu

El Gran Palau a Tsaritsino

La veritable perla del conjunt arquitectònic de la finca imperial Tsaritsyno és el Gran Palau. Aquest edifici en els estils de pseudogótico i classicisme té un destí bastant complicat, i la història de la construcció de l’palau està estretament relacionada amb la història de la finca Tsaritsyno.

La fundadora de l’objecte és Catalina II, qui va instruir a l’famós arquitecte rus Vasily Bazhenov per desenvolupar un disseny de palau que es convertiria en el dominant arquitectònic de la finca Tsaritsyno. En 1775, Bazhenov va proposar un pla per a la construcció de l’edifici original de tres edificis. Les idees de l’arquitecte van ser aprovades i es va dedicar a la construcció.

Després de 10 anys, Tsaritsyno decidir visitar a l’Emperadriu. Catalina II va tenir una mirada superficial per rebutjar el treball realitzat per Bazhenov. La tsarina va ordenar que el palau estigués a punt per ser demolit, i l’arquitecte va ser privat de l’càrrec de principal constructor de la finca Tsaritsin.

La construcció de l’palau va ser confiada a un talentós col·lega de Bazhenov – Matvey Kazakov. Segons el pla revisat, se suposava que l’edifici seria més gran i més luxós, però el nou arquitecte va conservar la configuració general de l’palau Bazhenov.

Kazakov, en general, va completar la construcció només en 1976: el treball es va aturar constantment a causa de la falta de fons. L’emperadriu Caterina II mai va veure el Gran Palau: va morir sobtadament al novembre de 1976. El nou cap d’estat, Pau I, no estava interessat en la propietat de Tsaritsyno. A més, el sobirà que odiava a la seva mare va emetre un decret que prohibia qualsevol construcció en aquest territori de Moscou. Llavors Paul I va lluitar amb el record del seu gran predecessor.

Sense compte, el Gran Palau va començar a col·lapsar ràpidament. Els lladres van saquejar elements interiors, van tallar maons de les parets. A principis de segle XX el sostre temporal es va ensorrar i només van quedar les parets de l’majestuós edifici.

El 2005, van començar els treballs de restauració. Durant dos anys, el Gran Palau va ser reviscut. La restauració de la instal·lació ha estat criticada repetidament per nombroses desviacions dels plans d’Bazhenov i Kazakov. No obstant això, a causa de l’incomplet de l’objecte, no va ser possible recrear completament l’aparença original de l’edifici.

Els restauradors van permetre la major llibertat a l’treballar al sostre. Al segle 18 El sostre de metall del Gran Palau estava pintat de negre. L’edifici va adquirir característiques ombrívoles i popularment va ser cridat el “gran taüt”. Durant els treballs de reconstrucció, es va decidir utilitzar pintura verda per al sostre.

Kazakov va dividir el segon pis de l’palau en 2 sales de la mateixa mida, que se suposava que es farien servir per a balls i esdeveniments socials. Una àmplia escala conduïa als passadissos des del primer pis. A la part occidental de l’edifici es troba el luxós Saló de Catalina, generosament decorat amb estàtues, marbre, daurat, canelobres de cristall de roca. L’element central de la decoració d’aquesta sala és un enorme baix relleu “El triomf de Catalina”, realitzat pels artistes R. Saifutdinov i V. Ageychenko. El tríptic d’E Maximov, dedicat a la coronació de Catalina, també atreu l’atenció dels visitants.

Al Saló de Catalina del Gran Palau pots veure una gran estàtua de l’Emperadriu. El monument va ser realitzat per l’escultor A. Opekushin en 1889.

En l’època soviètica, volien refer l’estàtua en un monument a Lenin, però els historiadors de l’art miraculosament van aconseguir defensar-la. Durant els anys de la guerra, l’escultura de marbre va ser evacuada a Erevan, on es va situar fins a 2003, quan el Ministeri de Cultura d’Armènia va acordar tornar el monument a Rússia.

Actualment, el Gran Palau alberga exposicions del Museu-Finca Tsaritsyno. Alberga conferències de premsa, reunions amb persones interessants, exposicions temporals.

Al Gran Palau pot utilitzar els serveis d’un fotògraf professional: els clients poden fer fotografies amb vestits històrics en un context d’interiors únics.

Exposicions del Gran Palau

“Antiguitats Tsaritsin” i “Rebost de plata”

El Gran Palau té quatre exhibicions permanents. Els dos primers: “Antiguitats Tsaritsin” i “Rebost de plata” es troben al soterrani.

L’exposició “Antiguitats Tsaritsin” és una col·lecció de monedes antigues, joies, pintures, icones, canelobres.

El rebost de plata es divideix en dues sales: en la primera es poden veure antiguitats arqueològiques trobades durant les excavacions al Museu-Estat de Tsaritsyno. Aquestes són monedes d’or i plata, plats de metall i ceràmica, articles per a la llar, joies per a dames i cavallers. L’orgull d’aquesta part de l’exposició és la col·lecció d’articles d’or de l’monticle de l’antiga Vyatichi de segle XI a l’XIII.

La segona sala de Silver Pantry està completament dedicada a la joieria. Els visitants veuran articles únics fets pel famós mestre Faberge, els seus estudiants i seguidors. De gran interès són els gerros “Swan” i “Cancer” de l’joier Nemirov-Kolodin. El mestre utilitzava en la seva fabricació or, plata, platí, pedres precioses.

El vaixell de 1899, en el qual es va refredar el xampany, també serà d’interès per als convidats. Una gran atuell feta de cristall de roca i plata, amb incrustacions de diamants.

“Records de la gran ruïna”

A la planta baixa hi ha una maqueta del Gran Palau, que era abans que comencessin els treballs de restauració en 2005. Els turistes veuran de quina ruïnes van aconseguir aixecar el monument arquitectònic, perquè rebi una nova vida.
A més, en aquesta part de l’exposició es pot veure part dels maons originals col·locats durant el regnat de Caterina II, així com maons amb segells distintius de les fàbriques de maons de el segle XVIII. Les fotografies de l’palau abans i després de la restauració es mostren en pantalles de cristall líquid.

“Catalina II”

L’exposició al primer pis està completament dedicada a l’emperadriu Caterina II, la regla es considera l’edat d’or de Rússia. Aquí hi ha les pertinences personals de la reina i el seu seguici, col·leccions de pintures, documents, exhibicions de la infància de la reina, el cop de palau i el seu apogeu com a sobirana.

“L’art de el gran estil”

El segon pis està dedicat a una exposició permanent dedicada a la joieria soviètica i l’art decoratiu. Les col·leccions inclouen joies d’or i plata, plats, premis soviètics, monedes commemoratives, pintures, fotografies i molt més.

En aquesta part de l’museu, els visitants es familiaritzaran amb la vida de l’URSS tardana (dels anys 61 a 91), aprendran que consideren que l’elit de país i els seus ciutadans comuns són béns de luxe.

14des.

Degustació dolços russos a Rússia, Degustación dulces rusos en Rusia, Probar y conocer la historia de los Konfetis, Provar i conèixer la història dels Konfetis, Visita a los mejores museos de dulces tradicionales en rusia, Visita als millors museus de dolços tradicionals a rússia

Blog sobre Rusia

Degustació dolços russos

El Museu de la Confiteria és un dels espais culturals favorits, basant-se el qual s’organitzen molts esdeveniments diversos, que serveixen per a un passatemps interessant a Moscou.

Visitar museus és una forma tranquil·la de passar el temps que atreu a una gran varietat de persones. Donen vida a la història i permeten als visitants ampliar els seus horitzons.

Pot rebre informació més detallada per telèfon 74991106024 o buscar en el lloc web konfektlavka.com.

El Museu Konfektnaya Lavka es troba a: Presnensky, 15 Merzlyakovsky Lane, prop de l’estació de metro Arbatskaya (línia Filevskaya).

Horari: tots els dies les: 10:00 – 21:00.

Al mateix edifici es troben: un museu-cafeteria KonfeKtnaya Lavka a 15 Merzlyakovsky Lane, Cafe Féin

L’exposició demostra l’estructura d’una botiga de llaminadures a fins de segle XIX. Konfektnaya, situada al centre de Moscou, a Merzlyakovsky Lane, és una sucursal dels museus de el rus Desero Deseroa Deseroa Deseroa Deserorova. Aquestes botigues eren un lloc especial per llaminadures. Els “confetis”, i en particular, a la manera alemanya, i aquesta paraula es pronunciava, apareixien en les taules durant les grans recepcions, empacats en caixes intricadament decorades i lliurats a les dames com a regal. Les pastisseries van crear postres exclusius i van inventar nous sabors.

Les exhibicions de museu són xocolata, pastilla, torrat, massapà, així com fruites, mel, te, és a dir, tota la gamma de botigues de dolços al segle XIX. L’ambient es complementa amb l’interior de l’autor, recreant en detall la imatge d’una típica ciutat provincial “confidencial”. Els “pastissers” russos van fer tot el possible per atreure clients: decorar intricadament les finestres, els dolços bellament empacats, van idear mètodes especials per vendre i publicitar els productes. Tot això es compta durant el recorregut. El recorregut dura 35 minuts, acabant amb una festa de te i una degustació de dolços. Hi ha una cafeteria per als hostes, on el te s’elabora amb herbes, cireres d’ocells i fruites seques i ofereix postres elaborades segons antigues receptes. Les postres rus més tradicional és un pa de gingebre pintat. El museu ofereix classes magistrals sobre pintar pa de gingebre i esculpir flors de sucre (costen 400 rubles), així com sobre el delicat i bell art de fer xocolata arrissat (800 rubles). Konfektnaya està obert tots els dies de 10.00 a 20.00, el cost de l’excursió de dilluns a divendres és de 300 rubles per a adults, 250 rubles per a nens, els caps de setmana 400 rubles per a adults i 350 rubles per a nens.

14des.